Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Place des Sourires, Vist a Bellaterra |
La rosella és una planta invasora dels cultius de cereals, però també ha estat sempre molt apreciada com a element característic del paisatge i ha estat molt pintada pels pintors impressionistes. Se l’anomena amb molts noms: ruella, puput, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic, …
És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d’altitud.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Flora de Bellaterra, Roselles |
“El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l’ús que en fa”.
A poc a poc es van coneixent els detalls del pla enviat pel govern espanyol a Brussel·les que inclou els seus compromisos amb les reformes estructurals de cara a justificar l’arribada dels fons europeus. Després de l’embolic al voltant de la supressió de la bonificació per fer la declaració conjunta, que sembla que es guarda definitivament en un calaix després d’incloure-la en el pla, ara arriba una altra novetat important: la implantació gradual a la xarxa de carreteres de l’Estat d’un servei de pagament per ús, és a dir, la generalització dels peatges, un sistema de pagament que fins ara castigava bàsicament Catalunya i el País Valencià.
És cert que fa temps que el govern central deia que volia imposar el pagament per l’ús a la xarxa de carreteres de tot Espanya. La novetat és que ara hi ha posat data: el 2024. Així ho diu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les i presentat aquest dimecres per la ministra Nadia Calviño. En el pla s’afirma literalment que el govern “podria implantar” un mecanisme d’aquest estil a partir d’aquell any. La notícia resulta paradoxal per a Catalunya perquè arriba el mateix any en què es produeix un gran aixecament de peatges. El 31 d’agost s’aixequen les barreres de l’AP-7, l’AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33. O sigui que la gratuïtat d’aquestes vies ràpides serà una circumstància temporal, fins que s’estableixi el nou sistema de pagament.
Els experts ja han assenyalat que un sistema de gratuïtat total de les autopistes com el que han tingut fins ara en moltes zones d’Espanya és poc sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental, a més d’injust per als contribuents que no en fan ús. I la majoria de països tenen sistemes de pagament, sigui amb el sistema de peatge clàssic o el de vinyeta, que seria com una mena de tarifa plana anual amb diferents preus en funció del vehicle i de si es tracta de població autòctona o no. Aquests sistema funciona, per exemple, en països com Suïssa o Àustria.
El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l’ús que en fa. A Catalunya, de grat o per força, tenim una certa cultura del peatge, però s’ha hagut de suportar durant massa anys un greuge comparatiu amb la resta de l’Estat. L’AP-7 ha estat un gran negoci per a l’Estat i les concessionàries, ja que és una via que concentra el 50% de les exportacions espanyoles i un percentatge similar del turisme. Però durant moltes dècades els catalans han hagut de pagar per fer trajectes en vies d’alta capacitat, per exemple per anar de Barcelona a Tarragona, per manca d’alternatives competitives, ja que la N-340 no ho era. I el mateix es podria dir de Girona.
A partir del 2024, el govern espanyol hauria de tenir en compte aquest fet a l’hora de dissenyar la implantació dels peatges. I també ser valent a l’hora d’assumir els costos polítics d’una decisió que està en concordança amb els criteris de fiscalitat verda i desincentiu del vehicle privat que s’imposen a tot Europa.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vinyeta autopistes |
Alzina o roure? Per les fulles, es poden confondre fàcilment, però la diferència més clara entre ambdues espècies rau en elles, en les fulles precisament, ja que el roure és caducifoli i l’alzina no.
L’ALZINA I EL ROURE
L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.
L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja,
ja no són iguals.
Les fulles del roure
se’n van a al’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.
NURIA ALBÓ I CORRONS
(La Garriga, Vallès Oriental, 1930)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Roure de l'Avinguda Via Augusta, Vist a Sant Cugat |
Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades als primers números de la revista Cavall Fort
Agell es va iniciar a la pintura a l’escola del pintor Víctor Esteban Ripaux cap al 1940. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1951) i va continuar els seus estudis a Roma. Durant l’estada a la capital italiana va conèixer el pintor martorellenc Jaume Muxart, amb el qual es va casar l’any 1958. El mateix any va guanyar el Primer premi al Saló de setembre de Sitges. Posteriorment va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962), la 7a Biennal de Sao Paulo del 1965 o la Exposició d’Art Fantàstico (Rio de Janeiro, 1965).
Paral·lelament, va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York. Agell va desenvolupar-se també com a il·lustradora de llibres, revistes i targetes. Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort. També va fer incursions en l’art tèxtil i en la pintura mural, decorant l’església de Santa Maria a l’antiga colònia industrial de Cal Bassacs.
Font: El Punt Avui, Ajuntament de Martorell
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Cultura, Roser Agell |
“Les flors són dolces i les fulles tenen un sabor de pebre molt agradable“
Caputxina, morritort d’Índies, herba llaguera i altres denominacions populars (Tropaeolum majus) és una espècie de planta amb flors que té les flors comestibles i s’utilitza com a planta ornamental. És originària d’Amèrica del Sud, de la serralada dels Andes des de Bolívia a Colòmbia. L’espècie cultivada probablement té un origen híbrid amb participació de les espècies T. minus, T. moritzianum, T. peltophorum, i T. peregrinum.
El terme tropaeolum deriva del grec Τροπαιον (petit trofeu), per la disposició de fulles i flors. El nom vulgar deriva de la forma de caputxa (de monjo) de les flors. Aquesta flor va ser introduïda a Europa pels jesuïtes al segle xvi. Es tracta d’una planta comestible, de la qual s’utilitzen tant les tiges joves i les fulles, com també les flors com a acompanyament de les amanides
Font: Wikipèdia, Bellaterra Gourmet
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet, Caputxines |
☎️937 254 433 http://www.masifill.com
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Guia dels Comerços de Bellaterra, Telèfons |
Qui farà realitat també la Bellaterra menys contaminada i pacífica, sense tant trànsit forani, amb voreres reparades per passejar, i l’espai públic arranjat? FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Hi haurà un període d’adaptació i no es començarà a multar motos i cotxes sense l’adhesiu fins a l’1 de novembre
L’1 de maig va ser el primer dia en què és obligatori circular amb distintiu ambiental a Sant Cugat del Vallès. Una mesura que ha entrat en vigor amb la mateixa normativa de la zona de baixes emissions de Barcelona.
És la primera ciutat de l’àrea metropolitana que posa restriccions a la circulació de vehicles, al marge de la capital catalana. La mesura es duu a terme per reduir la contaminació ambiental a la localitat i millorar la qualitat de l’aire i la salut pública.
Les restriccions d’accés i circulació seran per a tots aquells vehicles sense el segell ambiental de la DGT, de dilluns a divendres entre les set del matí i les vuit del vespre.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, explica que volen ser un referent de “ciutats pacífiques on es respira, es camina i es passeja”.
La zona comprèn uns quatre quilòmetres quadrats: està delimitada per la carretera de Vallvidrera, la ronda Nord, l’avinguda de Roquetes, el carrer de Sant Crist Llaceres i el passeig de Valldoreix.
Hi haurà un període d’adaptació, i no es començarà a multar motos i cotxes sense l’adhesiu fins a l’1 de novembre. Per a les furgonetes, camions i autobusos, fins al maig del 2022. Les multes poden anar dels cent fins als cinc-cents euros.
El director de serveis de mobilitat sostenible de l’AMB, Carles Cunill, assegura que els beneficis en la qualitat de l’aire es notaran “immediatament” a mesura que es redueixi la circulació de vehicles.
Excepcions
Per evitar l’accés a les zones afectades en cas de no disposar de permís, s’ha creat un sistema de bus llançadora des d’un aparcament a l’avinguda de Roquetes, i se n’estudia crear un de segon a la carretera de Rubí.
També s’ha previst un conjunt d’excepcions i autoritzacions, com ara la moratòria prevista per a cotxes i motos dedicats a l’exercici de l’activitat professional d’autònoms amb ingressos baixos, per a vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda, o els vehicles de serveis.
També es preveuen autoritzacions per a activitats temporals, com ara obres, per als vehicles estrangers i per a aquells que necessitin permisos per accés esporàdic.
Les persones amb malalties que els condicionen l’ús del transport públic o que hagin de fer tractaments de manera periòdica també tindran una autorització de caràcter sanitari.
Font: CCMA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Contaminació, Sant Cugat estrena una ZBE com la de Barcelona per millorar la qualitat de l'aire |
L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc.
En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.
Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques.
Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc. En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives. Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra salut |
Obrint l’enllaç de sota podeu consultar Bellaterra a l’ICGC👇
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com a una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Les funcions del ICGC estan relacionades amb les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Consultar a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC |
BELLATERRA.CAT 