Feeds:
Entrades
Comentaris
14 conselleres i consellers del govern del president Aragonès|CCMA

El govern de Pere Aragonès, amb les seves 14 conselleries, una més que la legislatura passada, ja està tancat. Esquerra i Junts, amb set departaments per a cada formació, han confirmat aquest dilluns els últims noms que faltaven. L’executiu comptarà amb més dones que homes.

El president Aragonès, que ha promès el càrrec ahir dilluns al vespre, signarà els nomenaments aquest dimarts i dimecres ja prendran possessió de les carteres.

El vicepresident del govern serà Jordi Puigneró, que també ocuparà la conselleria de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. És un polític molt pròxim a Carles Puigdemont i serà també l’home fort de Junts per Catalunya dins del govern, després de les renúncies d’Elsa Artadi i Josep Rius.

Aquests són els 14 consellers del govern de Pere Aragonès:

Per part d’ERC

Laura Vilagrà, Presidència. Número dos d’Esquerra a la candidatura per Barcelona i persona de màxima confiança d’Aragonès, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 2003 i 2015 va ser alcaldessa de Santpedor i, entre 2006 i 2011 va ser diputada al Parlament. Ha estat una de les negociadores de l’acord de govern per part d’ERC.

Joan Ignasi Elena, Interior. Llicenciat en Dret, com a militant del PSC va ser diputat al Parlament i alcalde de Vilanova i la Geltrú. Després de deixar el partit, va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, durant el judici del procés, va actuar com a portaveu jurídic d’Esquerra.

Roger Torrent, Empresa i Treball. President del Parlament durant la legislatura passada, és diputat des del 2012. En l’últim mandat va simbolitzar el canvi d’estratègia d’Esquerra, passant de la desobediència a una via més pragmàtica, exemplificada amb la suspensió del ple d’investidura de Puigdemont o la retirada de l’escó a Torra. L’any passat es va descobrir que el seu mòbil va ser atacat amb Pegasus, un programa espia israelià que només poden comprar governs i cossos i forces de seguretat. És llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB.

Josep Gonzàlez-Cambray, Educació. El fins ara número 2 de Josep Bargalló assumeix el lideratge de la conselleria d’Educació. Va ser un dels responsables de la gestió de la pandèmia als centres educatius. És llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser un dels detinguts en l'”operació Volhov”, l’octubre passat.

Teresa Jordà, Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma, amb 27 anys ja era regidora d’Esquerra a Ripoll, ciutat de la qual va ser alcaldessa entre 2003 i 2011. Abans de ser nomenada consellera d’Agricultura, va ser diputada al Congrés entre 2011 i 2018.

Tània Verge, Feminismes i Igualtat. Catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, on ha investigat la relació entre el gènere i la política. Va ser membre de la sindicatura electoral de l’1-O, un fet pel qual se la va acusar d’usurpació de funcions i desobediència. Tant Verge com els altres quatre síndics van ser absolts.

Natàlia Garriga, Cultura. Nascuda a Sant Cugat del Vallès i llicenciada en Dret, va ser gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals entre els anys 2007 i 2016. Actualment és la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’Esquerra.

Per part de Junts

Jordi Puigneró, vicepresidència i Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. L’home fort de Junts al govern és l’aposta més política dels noms que ha proposat la formació de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. En l’anterior executiu, Puigneró ja era conseller de Polítiques Digitals, una àrea a la qual ara hi suma Infraestructures i Agenda Urbana.

Josep Maria Argimon, Salut. Metge i epidemiòleg que ha estat la cara de la gestió de la pandèmia del coronavirus des que va ser nomenat secretari de Salut Pública al juliol. Fa dues dècades que ocupa alts càrrecs a la conselleria, on ha dirigit l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i l’Institut Català de la Salut.

Jaume Giró, Economia i Hisenda. Llicenciat en Ciències de la Informació i Administració i Direcció d’Empreses, té una llarga trajectòria en el sector bancari. Entre d’altres càrrecs, va ser director general adjunt de CaixaBank i director general de la Fundació Bancària “la Caixa”. En les últimes eleccions del Barça, anava a la candidatura de Joan Laporta i havia de ser vicepresident econòmic, però va renunciar-hi pocs dies després dels comicis.

Victòria Alsina, Acció Exterior i Transparència. Doctora en Ciències Polítiques i Socials, va ser delegada del govern de la Generalitat als Estats Units. Ha coordinat, juntament amb Genís Roca, el comitè d’experts de la societat civil encarregat de dissenyar la Catalunya post-Covid, les conclusions del qual encara no s’han fet públiques.

Lourdes Ciuró, Justícia. Diputada al Congrés des de 2011, és llicenciada en Dret i advocada de professió. En les eleccions municipals de 2019 va ser la candidata de Junts a l’alcaldia de Sabadell.

Gemma Geis, Recerca i Universitats. És doctora en Dret i professora a la Universitat de Girona. La cap de llista de Junts per Girona és una persona molt propera a Carles Puigdemont, que la va fitxar per a la candidatura de JxCat abans de les eleccions de 2017.

Violant Cervera, Drets Socials. Llicenciada en Filologia Hispànica, va ser diputada al Parlament entre 2012 i 2017, primer amb CiU i després amb Junts pel Sí. Al Parlament va formar part de les comissions de Salut; Benestar, Famílies i Immigració; Igualtat; i Joventut.

Font: CCMA

VERGONYA que la Diputació i l’EMD silenci les demandes veïnals d’una BV-1414 a 30 km hora pel centre de Bellaterra, més amb trams perillosos sense voreres.

Campanya cívica de Associació Bellaterra BV-1414|BELLATERRA.CAT

El 24 de maig entren en vigor noves mesures per a la contenció de la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Els indicadors epidemiològics i assistencials recomanen mantenir encara algunes de les restriccions tot i haver finalitzat l’estat d’alarma. No obstant això, es preveuen alguns canvis en àmbits com els horaris de restauració, el nombre màxim de persones a les trobades socials i l’aforament a cultura i comerç.

A continuació, el detall d’unes mesures que romandran vigents fins al 6 de juny.

Mobilitat

Es recomana que els desplaçaments fora del domicili, així com la circulació per les vies d’ús públic, es limitin en la mesura del que sigui possible, respectant les mesures de protecció individual i col·lectiva establertes per les autoritats competents.

Activitats socials

Limitació és de 10 persones en trobades socials llevat que es tracti de convivents. No obstant, les reunions i/o trobades familiars i de caràcter social que tinguin lloc en espais tancats, incloent-hi els domicilis, es recomana que es restringeixin tant com sigui possible i es limitin a visites a persones amb dependència o en situació de vulnerabilitat i que siguin sempre de la mateixa bombolla de convivència.

Empreses

S’ha de fer teletreball, excepte quan no sigui possible.

Congressos, convencions, i activitats assimilables amb al 50% d’aforament amb un màxim de 1.000 persones en espais tancats i 3.000 a l’exterior o amb ventilació reforçada.

Restauració

(Canvis vigents des del 20 de maig)

Terrasses: obertes de 06:00 h a 00:00 h amb una distància mínima senyalitzada de 2 metres entre comensals de taules o agrupacions de taules diferents. Limitació de 6 comensals per taula o agrupacions de taula.

Interiors: oberts de 06:00 h a 00:00 h amb el 50% de l’aforament, amb bona ventilació natural o forçada i amb una distància mínima de 2 metres entre comensals de taules o agrupacions de taules diferents. Limitació de 6 comensals per taula o agrupacions de taula.

Es restableix el consum en barra, amb una separació interpersonal d’1,50 metres en qualsevol cas.

Activitats culturals

Cinemes, teatres, circs, auditoris i sales de concerts, amb un 70% de l’aforament i un màxim de 1.000 persones, o de 3.000 si la ventilació és reforçada. També oberts museus, biblioteques i sales d’exposició al 50% de l’aforament.

Es poden reprendre: les activitats de cultura popular i tradicional, les gales, cerimònies d’entrega de premis i festivals. Els assistents han de romandre asseguts i s’han de respectar les mateixes limitacions d’aforament i les recomanacions de ventilació del punt anterior.

Comerç i centres comercials

50% de l’aforament en petit comerç, establiments i centres comercials i mercats no sedentaris que també podran obrir els caps de setmana independentment de la seva activitat.

Esport

Instal·lacions i equipaments esportius d’interior i exterior: aforament del 50%. Sense ventilació i qualitat de l’aire reforçada limitació a 6 persones i ús de mascareta en activitats grupals. Es permet l’ús de vestidors.

Competicions: permeses les categories internacionals, professionals, estatals i competicions que hi donen accés, a més de les lligues regulars de qualsevol edat. En aquestes competicions, menys les de bàsquet i futbol professional, està permesa la presència de públic amb la limitació del 50% d’assistents sempre amb seient preassignat, amb un topall de 1.000 persones a l’interior o 3.000 a l’exterior o amb ventilació reforçada.

Activitats recreatives

Equipaments cívics: permeses activitats per a majors de 60 anys amb un màxim del 50% de l’aforament autoritzat si s’acredita que els espais i locals compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades.

Oberts:

  • Fires i parcs d’atraccions: represa d’activitat amb un aforament màxim del 30% sobre la superfície autoritzada.
  • Parcs infantils amb un aforament del 50%.
  • Espais infantils lúdics d’interior amb un aforament del 30% amb restauració.

Universitats i escoles

Universitatsen les activitats teòriques presencials es podrà considerar l’augment de la presencialitat simultània restringida fins a un màxim del 50% de l’alumnat de cada universitat.

Batxillerat, cicles formatius, ESO, primària, infantil i ensenyaments de règim especial reglats: presencialitat plena.

Formació no reglada i educació en el lleure: Presencialitat fins a 10 persones.

Activitats extraescolars: permeses les activitats extraescolars, de lleure i esportives des de cicle infantil fins a batxillerat i cicles formatius que es realitzin dins o fora dels centres educatius.

Permesos els desplaçaments i sortides del centre escolar amb pernoctació.

Font: Salut, Gencat

Veïnat proper a la zona del Passatge Ignasi Iglésias recorda que aquest espai estava conformat per escales, i que els propietaris d’El Pedregar de Bellaterra feien gratuïtament el manteniment. També opinen que si no es repara amb esglaons, amb les pluges es formarà un torrent. Caldria que aquest projecte el dissenyés un expert en parcs i jardins. 

Tindrà en compta l’EMD aquest suggeriment veïnal per deixar-lo solucionat d’una vegada per totes?

La violinista granadina María Dueñas va ser proclamada, ahir a la nit, guanyadora de l’última edició de el prestigiós Concurs Yehudi Menuhin, una de les competicions més importants del món.

Maria Dueñas, guanyadora Concurs Yehudi Menuhin|Foto: David Ausserhoffer

El jurat internacional està format per  Pamela Frank (presidenta, EUA), Joji Hattori (vicepresidenta, Japó / Àustria), Noah Bendix-Balgley (EUA / Alemanya), Aaron Dworkin (EUA), Alf Richard Kraggerud (Noruega),  Piers Lane (Regne Unit / Austràlia), Valentina Peleggi (Itàlia),  Soyoung Yoon (Corea del Sud / Suïssa) i Angelo Xiang Yu (Xina).

George Enescu amb el seu alumne Yehudi Menuhin |Museu George Enescu

Un aspecte únic de la competició Menuhin és que els jurats realitzen i imparteixen classes magistrals als competidors. Registreu-vos al  butlletí per estar al dia i conèixer el programa públic.

Dueñas, de 18 anys d’edat, es va alçar amb el primer lloc, que comporta una dotació econòmica de 20.000 dòlars i el préstec d’un violí Stradivarius per un període de dos anys.  La granadina ha interpretat a la ronda final les obres Subito, de Lutoslawski, l’Errant cantabile de l’Concert per a violí n º 4 de Mozart, i l’Allegro non troppo de la Symphonie Espagnole de Lalo.

María Dueñas es va donar a conèixer després de guanyar el Primer Premi en el Concurs Internacional Mozart a Zhuhai, Xina.  Així mateix, el seu èxit en el Concurs de Violí Internacional de Vladimir Spivakov a Rússia li va proporcionar un suport definitiu, al costat de la seva participació en altres competicions com el Concurs Internacional Yankelevitch, el GP Telemann a Polònia, el Premi Luigi Zanuccoli a Itàlia, o el Concurs  internacional de Leonid Kogan a Bèlgica.

Després d’estudiar a Alemanya, on es va traslladar amb 11 anys d’edat, actualment completa els seus estudis a Viena, amb Boris Kuschnir, així com a la Universitat de Música i Art de la capital austríaca.  Des de llavors, ha actuat ja en mítiques sales com el Musikverein de Viena, la Elbphilharmonie d’Hamburg, la sala Txaikovski de Moscou, la Filharmònica de Berlín, o l’Auditori Nacional de Madrid.  Al seu costat, formacions com la Simfònica de Barcelona, ​​l’Orquestra Nacional d’Espanya, la Simfònica de San Francisco, o la Filharmònica de Luxemburg.

A el mateix temps, Dueñas s’ha endinsat en la composició i s’ha endinsat en la música de cambra, formant el Hamamelis Quartett, premiat en el Concurs Fidelio de Música de Cambra.  La seva obra per a piano Farewell va ser guardonada en el Concurs de Composició Robert Schumann.  D’altra banda, el compositor Jordi Cervelló ha compost recentment diversos capritxos per a violí dedicats a la violinista, estrenats a l’Auditori de Girona amb Evgeny Sinaisky,

Font: Platea Magazine, Concurs Yehudi Menuhin

Biografia de Gjon ‘s Tears

Gjon Muharremaj (Broc, 29 d juny de 1998) és un cantant suís d’ascendència albanokosovar, conegut pel seu nom artístic Gjon ‘s Tears.  Després de participar en diversos programes de talents a Suïssa, Albània i França, Muharremaj va ser seleccionat com el representant suís pel Festival de la Cançó d’Eurovisió el 2020 i 2021, amb els temes «Répondez-moi» i «Tout l’Univers» respectivament  .

De pare kosovar i mare albanesa, Gjon Muharremaj va començar a cantar per casualitat als 9 anys.  Mentre tocava al piano elèctric els acords de «Can not Help Falling in Love» d’Elvis Presley al seu avi, aquest li va demanar que cantés.  Amb la seva interpretació, el va veure plorar per primera vegada de manera que, com a conseqüència, va decidir afegir “Tears” al seu nom artístic.

El 2011, sent un nen, va participar en la primera temporada d’Albània s Got Talent.  Allà, va ser un dels finalistes per la seva habilitat a l’hora d’interpretar cançons en francès. Un any després, es va presentar a la versió suïssa de el mateix programa, on va arribar a les semifinals.

En 2019, amb 20 anys, va participar en la vuitena temporada de The Voice: la més belle voix, l’edició francesa de la veu.  Amb Mika com a coach, Gjon va arribar fins a la semifinal de el programa.

D’altra banda, també el 2019, Gjon ‘s Tears va llançar el seu senzill debut, «Babi».  La cançó, d’estil indie-pop, conté versos en anglès i un cor albanès.

El 4 de març de 2020, la televisió pública de Suïssa (SRG SSR) va revelar que Gjon s Tears representaria a país alpí a Eurovisió 2020, celebrat a Rotterdam (Països Baixos), amb la cançó «Répondez-moi» [5] No obstant això  , el festival va ser cancel·lat a causa de la pandèmia de COVID-19.  Per aquesta raó, la televisió pública suïssa ho va seleccionar internament per representar el país a Eurovisió 2021, aquest cop amb el tema «Tout L’Univers».

En aquest mateix mes, la productora La Fàbrica de la Tele i Mediaset van escollir la cançó «Tout L’Univers» de Gjon ‘s Tears com a banda sonora de la docu-sèrie «Rocío, explicar la veritat per seguir viva» i amb la consegüent visibilització en  Espanya a l’emetre en prime-time a Telecinco.  Tanmateix, la seva cançó només va servir de banda sonora durant dos programes, quan va ser reemplaçada per una de les seves principals competidores a Eurovisió, «Voilà» de la francesa Barbara Pravi.  Aquest canvi va ocasionar una gran revolta a les xarxes en què va participar el propi cantant.

Lletra de la cançó Tout L’Univers
(Gjon’s Tears)

Laisse le vent qui frôle
Sa main sur mon épaule
Le vide dans ma tête
Pas la moindre cachette
C’est l’aube qui décline
Derrière un champ de ruines
Le moment de grandir
Ne pas te retenir
Je vois derrière nous des morceaux de toi
Et ce que la douleur a fait de moi
Tout l’univers
Nos deux cœurs sous la terre
Au milieu des failles où tout éclate
Se trouver au point d’impact
Sans toi
Que deviendront nos souffles
S’ils restent sur le bord?
Cet amour qui nous tord
Je vois derrière nous des morceaux de toi
Et ce que la douleur a fait de moi
Tout l’univers
Nos deux cœurs sous la terre
Au milieu des failles où tout éclate
Se trouver au point d’impact
Sans toi
Derrière mes paupières
Trouver de l’air
Ahh
Au milieu des failles et des ressacs
Nous nous retrouvons au point d’impact
Comment soigner nos coeurs qui éclatent?
Tout l’univers

Font: Musixmatch
Compositors: Nina Machteld C Sampermans / Xavier Michel / Wouter H Hardy / Gjon’s Tears

La cantant parisina Barbara Pravi (Franca)

Biografia de Bàrbara Pravi

Piévic va néixer a Paris en el si d’una família d’artistes i músics. El seu avi era d’origen serbi i la seva mare d’origen iranià. Utilitza el seu nom d’artista Pravi com a referència a la paraula sèrbia prava, que vol dir ‘autèntica’.

Va rebre un contracte el 2014 i va treure la seva primera cançó Pas grandir el 2017. Dos anys més tard, va escriure la cançó francesa pel Festival de la Cançó d’Eurovisió Júnior 2019, Bim bam toi, amb la qual Carla Lazzari va acabar en cinquè lloc. El 2020, va escriure la cançó francesa J’imagine per al Festival de la Cançó d’Eurovisió Júnior 2020, amb la qual Valentina Tronel va guanyar el Festival.

El 2021, Pravi va participar en la preselecció francesa per al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2021. Va guanyar amb la cançó Voilà i representarà França el 22 de maig a la ciutat neerlandesa de Rotterdam.

Lletra en francès de la cançó Voilà (Barbara Pravi)

Écoutez moi
Moi la chanteuse à demi
Parlez de moi
À vos amours, à vos amis
Parler leur de cette fille aux yeux noirs et de son rêve fou
Moi c’que j’veux c’est écrire des histoires qui arrivent jusqu’à vous
C’est tout
Voilà, voilà, voilà, voilà qui je suis
Me voilà même si mise à nue j’ai peur, oui
Me voilà dans le bruit et dans le silence
Regardez moi, ou du moins ce qu’il en reste
Regardez moi, avant que je me déteste
Quoi vous dire, que les lèvres d’une autre ne vous diront pas
C’est peu de chose mais moi tout ce que j’ai je le dépose là, voilà
Voilà, voilà, voilà, voilà qui je suis
Me voilà même si mise à nue c’est fini
C’est ma gueule c’est mon cri, me voilà tant pis
Voilà, voilà, voilà, voilà juste ici
Moi mon rêve mon envie, comme j’en crève comme j’en…

Månekin, grup italià de Roma guanyador d’Eurovisió 2021

🥇AUGURI cara #Italia 🇮🇹 Vince Eurovision Song Contest 2021con Zitti E Buoni Måneskin ‼️són un grup de rock italià format a Roma el 2016 i format per Damian David (veu), Victoria De Angelis (baix), Thomas Ray (guitarra) i Ethan Torchio (bateria).

Van aconseguir notorietat el 2017 després de la participació en l’ onzena edició de X Factor , gràcies a la qual, tot i situar-se en segon lloc, van signar un contracte amb el segell discogràfic Sony Music , llançant l’EP Chosen el mateix any.

https://www.rtve.es/m/alacarta/videos/eurovision/final-eurovision-2021-italia/5912877/

El 2021 van guanyar la 71a edició del Festival de Sanremo amb la cançó Zitti e buona , amb la qual van representar Itàlia guanyant el Festival d’Eurovisió 2021 , convertint-se en els tercers guanyadors italians de la història del cant després de Gigliola Cinquetti el 1964 i Toto Cutugno el 1990 i, com havia succeït en ambdós casos al Cinquetti el 1964, el segon que va arribar al Festival de Sanremo – Eurovision Song Contest el mateix any i la primera participació en els dos concursos de cant.

El concert en directe de Petter Udland Johansen amb la col·laboració de la seva parella Arianna Savall, omple l’auditori d’El Musical de Bellaterra

Arianna Savall i Petter Udland Johansen |BRLLATERRA.CAT

Després de la pandèmia declarada l’11 de marc de 2020,  sembla que les activitats culturals en directe de Bellaterra tornen de mica en mica a la normalitat. La tornada de la música en viu amb el concert de Petter Udland Johansen organitzat per El Musical de Bellaterra, es va convertir en una autèntica experiència sensorial, n’és una bona mostra l’èxit d’assistència de veïnat al petit auditori del Conservatori Professional de Música del carrer Ramon Llull de Bellaterra, que comparteix la mateixa fusta i teixit del de Barcelona, on l’OBC té la seu.

Auditori El Musical amb totes les mides sanitàries|BELLATERRA.CAT

La presentació del CD The Road Not Taken de Petter Udland Johansen ha estat ahir divendres una fita emocionant en l’etapa actual, però també ha esdevéngut tot un repte. Al cap i a la fi, es un punt de trobada cultural de persones i, per descomptat, es va celebrar amb totes les mesures de seguretat sanitàries que la COVID-19 comporta. A mesura que el concert avançava, l’entrega i emoció dels assistents es va omplir de vitamines musicals per la”ànima, i es va agraïr amb forts aplaudiments, sota les mascaretes i ulleres entelades.

Acompanyat per la seva companya de vida i música, la bellaterrenca Arianna Savall, nascuda a Basel (Suïssa), el cantant i compositor noruec Petter Udland Johansen (també conegut pel seu conjunt Hirundo Maris, va presentar ahir a El Musical de Bellaterra el seu àlbum en solitari amb composicions romàntiques pròpies: unes cançons interpretades en anglès i noruec que Petter va endolcir amb la seva veu i les notes del piano, tot i que domina altres instruments com el violí i la mandolina.

Jordi Savall amb la família Santiago Vila-Puig|BELLATERRA.CAT

Les íntimes composicions de Petter recorden els paisatges naturals de la seva ciutat natal Oslo, i els ambients colorits de cases de fusta amb terres plenes de catifes cruixents de neu, i mirades profundes cap els fiords i el cel de Noruega. Les seves melodies estàn inspirades en Edgar Allan Poe i la recerca d’El Dorado, i que ens portava a recordar per moments, la Noruega del gran compositor Edvard Hagerup Grieg,  amb unes influències clàssiques que uneixen l’amor i la Joie de vivre

Aplaudiments familiars al final del concert de Petter Udland Johansen| BELLATERRA.CAT

Arianna i Petter es van conèixer l’any 1995 a La Seu d’Urgell i després van viure a Basel, on es van especialitzar en música antiga. Des del 1998 estàn junts com a parella i comparteixen el que els uneix, entre la confluències  del nord, centre i el sud d”Europa, i sempre que els seus concerts ho permeten, gaudeixen de la seva llar a Bellaterra.

Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès. Nascuda a Skopje (Macedònia del Nord), el 26 d’agost de 1910 — Calcuta (Índia), el 5 de setembre de 1997

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà (1928) a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham (Irlanda). Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un col·legi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta. Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i obrí el Nirmal Hriday (‘Cor pur’), llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers. L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800 centres d’acolliment (hospitals i asils, especialment) i unes 70 escoles. La majoria d’aquestes institucions estan localitzades a l’Índia, però també n’hi ha a molts altres països, àdhuc del món desenvolupat (el 1982 fou oberta una casa a Sabadell).

La seva figura, determinades preses de posició en relació a certs temes com ara la contracepció, així com les condicions i l’orientació de les institucions creades per ella foren objecte de crítiques per part de sectors diversos.

Rebé el premi internacional de la pau Joan XXIII (1971), el premi Kennedy (1973) i el Nobel de la pau (1979). Fou beatificada l’any 2003 pel Papa Joan Pau II i el 4 de setembre de 2016 el papa Francesc la canonitzà. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. No obstant això, va enfrontar també una sèrie de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú. El 2010, al centenari del seu naixement, va ser homenatjada al voltant del món i el seu treball fou reconegut per la presidenta índia Pratibha Patil.

Font: Enciclopèdia Catalana, Wikipèdia