Feeds:
Entrades
Comentaris

BELLATERRA CULTURA: La família Garcia-Planas de Bellaterra aporta arxius a RTVE per “Raphael, des de Rússia amb amor 1970-2019”

24 Juny 2021 per FLPT

El ballaterrenc Josep Maria García-Planas Vilarubia (1924-2012) va cedir a RTVE uns important d’arxius de les seves gravacions personals de viatges pel món, com Rússia i Txecoslovàquia. García-Planas, va presidir l’UPB/UVB des de 1965 al 1968

Totes les imatges en color que apareixen en el documental de Raphael les va gravar el bellaterrenc Josep María García-Planas Vilarubia|FOTO: Cedida per la família

Vinculat familiarment a la indústria llanera, el bellaterrenc Josep Maria Garcia-Planas va fundar l’empresa Artèxtil l’any 1946 i va promoure el barri de Nostra Llar (anomenat «cases de Cal Garcia»), 334 cases per als seus treballadors, en terres de Sant Oleguer. Va dotar el nou barri d’una església parroquial i de dues escoles, una per a nois i una altra per a noies. També hi va construir el pavelló esportiu de l’Artextil i va cedir a l’Ajuntament els terrenys per a edificar-hi el Pavelló Municipal d’Esports i la Pista Municipal d’Atletisme. Entre altres distincions, va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat.

El 29 de març del 2000 Sabadell li dedicà una plaça a les cases de Cal Garcia.

Postal de Raphael que els anys 70 venien a tots els kiosk de Romania

Raphael, desde Rusia con amor en RTVE Play👇👇👇👇 https://play.rtve.es/v/5931628

‘Raphael, des de Rússia amb amor’, la increïble història de l’artista que va creuar el Teló d’Acer

Per a molts, la revolució russa va ser la que Raphael va fer esclatar en els anys seixanta.  En ple franquisme, mentre la Guerra Freda dividia el planeta en dos pols oposats, Rafael Martos, conegut artísticament com Raphael, entrava directament a el cor de gairebé quaranta milions de russos que van descobrir les seves cançons amb la pel·lícula Diguin el que diguin (1968).  Doblegada i emesa en múltiples cinemes de la URSS, el seu èxit i acollida el van convertir en una figura extremadament popular a la Unió Soviètica, fins al punt que l’aprenentatge de l’espanyol a les escoles i universitats d’aquest país va augmentar un 60% en aquella dècada  .

Bandes de la talla dels Beatles o els Rolling Stones van veure amb desconcert com aquell Jaén creuava el Teló d’Acer, una frontera que ells tenien vetat traspassar.  I ho feia amb la rebuda que cap altre artista europeu havia tingut abans.  Sobre la magnitud d’aquell fenomen posa la seva mirada el documental Raphael, des de Rússia amb amor, dirigit per Xavier Baig i Jordi Rovira, que aquest diumenge, 20 de juny, estrena Imprescindibles.  Una emissió que serveix per celebrar doblement els 60 anys de carrera musical de l’artista i el Dia de la Música que té lloc un dia després i per al que La 2 ha organitzat una programació especial sota el hastag #La2EsMúsica.

Cartell del documental ‘Raphael desde Rusia con amor’

Jo sóc aquell … que va creuar el Teló d’Acer

Raphael, des de Rússia amb amor part del relat històric per endinsar-se en el de les emocions que provocava la seva música i mostrar les seves pròpies.  Les d’aquell nen que va néixer a Linares i va créixer en el madrileny barri de Quatre Camins, cantant en el cor i recorrent tots els concursos musicals de la ràdio de al moment.  “Cantant, ballarí, coreògraf, director, escriptor, pintor, actor … no ho sé, però el meu camí, des de sempre estaven per aquí, des de petit sempre vaig saber que seria artista”, explica un ja encimbellat Raphael en una de les entrevistes d’arxiu que  recupera el documental.

El cantant parla a càmera, des del passat i amb l’experiència de el present, per detallar aquells inicis en el món de la cançó de la mà del seu amic Paco Gordillo.  “Va ser la primera persona que va creure totalment en mi”, confessa Raphael.  Ell va ser qui el va aconseguir la prova en la discogràfica Phillips que el encastellaria i llançaria els seus primers singles.  “A l’sortir d’allà jo li vaig preguntar perquè si es deia” Filips “s’escrivia amb” ph “i em va dir que aquella” ph “era la efe internacional i que, per exemple, si jo em llamases Rafael amb ph em entendrien en tot  el món “, recorda.  I així és com va decidir que el seu nom es transformaria.  “Perquè jo ja tenia aquesta idea que em escoltarien a tot el món”, afegeix.

La passió de les raphaelistas

Història i biografia es van filant a través de les veus de periodistes com Rosa Maria Calaf;  historiadores com Carmen Claudín;  la fotògrafa de Raphael, Joana Biarnés;  la seva dona Natalia Figueroa i tot un seguit de “raphaelistas” russes.  El punt central de l’relat es desenvolupa en 1971, any en el qual la pel·lícula de Mario Camus Diguin el que diguin (1968) es projecta a Rússia.  La seva estrena a la Unió Soviètica arriba després d’anys de cert aperturisme i el desenvolupament de la Primavera de Praga.  “A Espanya la van veure dos milions i mig de persones, a Rússia prop de 40”, comenta Raphael en el documental.

Raphael i les “raphaelistas” RAPHAEL I LES “RAPHAELISTAS”

“Tot el que procedia de l’exterior es demonitzava per posar en perill la integritat dels joves russos”, explica Galina Sokolova, la intèrpret de Raphael el Rússia i una de les seves grans admiradores.  Per això el seu èxit rotund i la seva rebuda va ser tan sorprenent.  Tot i que el documental deixa caure que alguna cosa va tenir a veure la presència, durant aquells anys, d’una ministra de cultura que també va callar rendida als peus del de Linares a l’veure’l a la gran pantalla.

Raphael durant la seva primera gira a Rússia

En Raphael, des de Rússia amb amor, seguim els passos i les anècdotes de les seves quatre primeres gires per Rússia abans de la caiguda del mur el 1989 i la del seu retorn el 1997. Com la seva alimentació a base de llaunes de conserva, les dificultats burocràtiques  , el tour que va fer amb la seva dona Natalia i les confessions dels que, 50 anys després d’aquell primer concert a Moscou, segueixen convençudes que ell va ser el primer gran amor de milions d’adolescents russes que avui pentinen cabells blancs i que segueixen celebrant la seva  aniversari cada any, cantant les seves cançons pels canals de Sant Petersburg.

Raphael 6.0 Tour

“He decidit celebrar amb magnificència el meu seixanta aniversari sobre els escenaris”, ha comunicat l’artista a través de la seva pàgina web.  L’estrena de Raphael, des de Rússia amb amor, coincideix a més amb les primeres setmanes de la seva nova gira que va arrencar el passat 12 de juny i amb la qual va a celebrar els seus sis dècades de música en viu.  El projecte, anomenat RAPHAEL 6.0, consta d’una gira per tot el món, la sortida d’un disc de duets amb artistes com Manuel Carrasco, Luis Fonsi, Vanesa Martín, Glòria Trevi, Pablo Alborán, Alejandro Fernández, Mikel Izal, Mon Laferté,  Omara Portuondo i Luciano Pereyra, Pablo López i Natalia Lafourcade;  nous videoclips i més sorpreses.

Font: RTVE, Wikipèdia,

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

BELLATERRA CULTURA: Refranyer popular català per Sant Joan

24 Juny 2021 per FLPT

Refranyer popular per Sant Joan:
Per Sant Joan, tot es fa gran.
Per Sant Joan, tot creix un pam.
Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.

Costumari Català de Joan Amades

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

SUCCESSOS: Incendi a Bellaterra durant la revetlla de Sant Joan

24 Juny 2021 per FLPT

“Quan al cap de 20 minuts van arribar els bombers de Generalitat, els veïnat proper ja havia estingit l’incendi allargant les seves pròpies mànegues d’aigua, i amb extintors privats”

Incendi de xiprers a causa de cohets i petards durant la revetlla de Sant Joan|BELLATERRA.CAT

🎥 Vídeo per gentilesa de la nostra veïna Ana Collado👇

Detall dels xiprers cremats durant la revetlla de Sant Joan|BELLATERRA.CAT

Els Bombers de la Generalitat van atendre ahir de matinada, durant la revetlla de Sant Joan, trucades del veïnat de Bellaterra (Vallès Occidental) per un incendi -a causa de focs d’artifici- al jardí d’una casa del Camí Antic amb el carrer Casas i Amigó,  però quan va arribar la dotació -després de 20 minuts- van comprovar que els veïnat proper ja havia estingit l’incendi allargant les seves pròpies mànegues d’aigua, i amb extintors privats. Feliçment no es va registrar cap incidència greu ni cap sinistre major perquè els propietaris eren  ausents.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ARA EDITORIAL: La llibertat dels presos és una victoria

24 Juny 2021 per FLPT

Els nou líders independentistes sortint de les presons definitivament, ahir dimecres 23 de juny|CCMA

L’existència de prop de 3.000 persones amb alguna causa judicial pendent relacionada amb l’1-O o amb les mobilitzacions posteriors ha fet que l’independentisme hagi estat contingut a l’hora de celebrar la posada en llibertat dels nou presos polítics. Però no hi ha dubte que després de gairebé quatre anys entre reixes, els indults es poden considerar una victòria del moviment independentista, ja que el gest del govern de Pedro Sánchez no s’entendria sense la perseverança en les mobilitzacions de protesta, sense el suport electoral rebut pels partits sobiranistes i, per descomptat, sense les victòries judicials a Europa i la pressió d’organismes internacionals com el Consell d’Europa o ONGs com Amnistia Internacional. És tot aquest seguit de factors, sumats a la necessitat aritmètica que té el PSOE del suport d’ERC al Congrés (és a dir, un altre cop els vots independentistes), el que explica que un govern espanyol s’hagi atrevit a desautoritzar el poder judicial amb una decisió que, com era previsible, ha crispat encara més la dreta.

Perquè els indults són, en essència, un pas que busca treure el conflicte català de les urpes de la justícia per tornar-lo a la política, és a dir, a la taula de negociació. Hi ha una frase de l’informe que justifica l’indult a Raül Romeva especialment significativa en aquest sentit: “El càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana provocades per la contraposició d’ideals polítics”. És a dir, el govern espanyol admet que la sentència del Suprem no ajudava a resoldre el conflicte, ans al contrari, el que feia era exacerbar-lo i enquistar-lo, i per això el millor era deixar la seva conseqüència més visible, les penes de presó, sense efecte.

Però com dèiem el PSOE no ha arribat tot sol i de manera ràpida a aquesta conclusió. Ha calgut que en repetides ocasions des de l’1-O es comprovés a les urnes la fortalesa del moviment independentista, que es veiés al carrer la indignació que provocava la sentència, i que des d’Europa es qüestionés la manera de procedir de la justícia espanyola. El súmmum ha hagut de ser veure com el Consell d’Europa posava Espanya al mateix paquet que Turquia en un informe sobre drets humans. ¿Algú pensa que això s’hauria aconseguit sense aquesta feina de diplomàcia informal que tan bé ha sabut fer l’independentisme en el seu conjunt? Algú creu que, sense la certesa que l’independentisme no desapareixeria pel fet d’empresonar una part dels seus líders, Pedro Sánchez s’hauria mogut?

Per tot això resulta incomprensible que una part de l’independentisme insisteixi a recelar dels indults i a posar en dubte la integritat dels presos. El missatge que tots ells van llançar aquest dimecres, a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, demostra que cap ha renunciat a la seva veu ni al seu compromís ni a les seves conviccions. És per això que la dreta espanyola, el poder judicial i en general l’estat profund estan tan indignats. I per això l’independentisme ha de saber que aquesta és una victòria.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

BELLATERRA COMERÇ: Coca de revetlla de Sant Joan del Bonaparte de Bellaterra

23 Juny 2021 per FLPT

LA COCA DE SANT JOAN

Avui 23 de juny nit, és tradicional menjar la coca de revetlla, possiblement com una romanalla d’algun ritu solar. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana.

Després, les feien els forners, amb pasta adobada, o amb pasta de pa, més cuita, ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, poncem i d’altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire, semblantment a tot allò que que és propi d’aquesta nit. Hom creia que menjar-se la coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vi dolç i, les persones de paladar fort, amb aiguardent. Abans, sobretot aquells a qui agradava la deguda forta, bevien Gorga, mena d’aiguardent poc refinat, però molt fort.

Quan la ciutat estava emmurallada, i sortir a passar la nit fora del clos resultava enutjós, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S’havien fet coques de dotze metres de llargada, o dia d’una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d’enginy moure-les i tombar-les dins l’espai ordinàriament reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida. Hi havia forners molt hàbils a realitzar aquesta maniobra que gaudien de molt crèdit per a fer coques gegants. Cada carrer nomenava una comissió nombrosa, per anar a cercar la coca. Es distribuïa en parelles, i la portaven entre tots damunt de l’espatlla. Era motiu de competència entre els veïns i carrers inmediats. Era costum que la colla de portadors de la coca, seguit d’un estol de veïns i, sobretot, de la mainada, abans d’anar directament a llur carrer, fessin una passada pels carrers més immediats, per tal de lluir la coca. Els portants anaven amb molt de compte, perquè no es trenqués ni es malmetés amb el transport. Hom no podia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia el veí més vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d’un àpat o consagració ritual, derivada d’una de les cerimònies solsticials.

Per les poblacions on hi havia confraries de Sant Joan, aquestes solien curar de l’elaboració de les coques, generalment endolcides amb fruites confitades, i les venien, o encantaven, a profit de la cofradia.

Ara fa un secle, feien coques de pasta de pa, completament planes, i en forma asiluetada de be, amb referència a l’anyell de la iconografia presenta com company inseparable de Sant Joan.

Font: Costumari català, Joan Amades

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , , |

VIST A BELLATERRA: Arc de Sant Martí, vist avui dimecres a les 07 hores

23 Juny 2021 per FLPT

Arc de Sant Martí vist des de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

L’arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d’aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l’aparició al cel de l’espectre de la llum visible, interpretat per l’ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.

Font: Wikipèdia, Bellaterra.Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

POLÍTICA: Ple de Cerdanyola aprova moció d’ERC per soterrar cablejat façanes i aeri

23 Juny 2021 per FLPT

Inclou el soterrament del cablejat aeri de Bellaterra la moció d’ERC al Ple de Cerdanyola?

Cablejat aeri al camí Antic de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Tots els grups donen suport a la moció d’ERC amb l’excepció del grup del govern que s’absté.

Les empreses de serveis no poden disposar de les façanes i l’espai públic de Cerdanyola per fer passar els seus cablejats de qualsevol manera. Cal ser exigent amb la seguretat i treballar amb l’objectiu de soterrar-los i minimitzar-ne l’impacte visual.

Cablejat telefònic penjant als carrers de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

✅Punt 23  – El ple aprova la moció presentada pel grup municipal d’ERC per l’eliminació del cablejat de les façanes dels edificis i el soterrament del cablejat aeri

Punt 23. Votacions
✅Sí 15: ERC (5), Cs (3), Guanyem (3), ECP (3), JxC (1) i PP (1)⚪️Abstenció 9: PSC (9)

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA CULTURA: “Ara mateix” Poema de Miquel Martí i Pol, música de Lluís Llach [VÍDEO]

22 Juny 2021 per FLPT

“Que tot està per fer i tot és possible”

Versió íntegra cantada per Lluís Llach👇

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l’espai concret d’ara mateix, l’espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l’aigua
s’enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s’escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L’enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d’altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

5

¿Qui sinó tots –i cadascú per torna–
podem crear des d’aquest límits d’ara
l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,
l’espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d’indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l’arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l’oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l’hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l’aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d’aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d’ales immenses que ens empari; res
d’allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l’oblit
la integritat d’uns àmbits, d’uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l’impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d’un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d’aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

Font: Lluís Llach,

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET: Coques de pastisseria al Bonaparte Pa i Dolç

22 Juny 2021 per FLPT

“Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra ens ofereix una bona selecció de coques de pastisseria per gaudir-les aquestes revetlles de Sant Joan i Sant Pere”

Coca de fruita i pinyons de la pastisseria Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

La coca de crema o nata i pinyons és tradició durant les revetlles de Sant Joan i Sant Pere.

Segons Salut de la Generalitat és important que complexi les condicions necessàries durant l’elaboració i conservació per prevenir riscos, com ara toxiinfeccions alimentàries.

✅ Segueix les recomanacions i compra-la en un establiment apte per a la seva venda i conserva-la en fred

Font: Salut, Gencat, Bonaparte

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

PISCINES DE BELLATERRA: Piscina amb eletròlisi salina, quins són els seus beneficis i quanta aigua s’evapora cada dia?

22 Juny 2021 per FLPT

La paraula electròlisi salina comença a sonar cada vegada més a les orelles del veïnat de Bellaterra que tenen piscina i busquen una solució que no sigui perjudicial per la salut i sigui més sostenible, a l’hora de realitzar el tractament i desinfecció de l’aigua de les piscines.

Quanta aigua s’evapora cada dia a la vostra piscina? BELLATERRA.CAT

Quantitat d’aigua que perd una piscina cada dia:

Conèixer exactament el volum d’aigua que perd una piscina a el dia és realment complicat perquè depèn de molts factors com les condicions meteorològiques de la zona, la superfície de la piscina, el color de fons, si està coberta … Però sí podem obtenir algun  dada per fer-nos una idea aproximada de la quantitat que podem estar parlant.

Piscina de Món d’Aigua amb eletrolisi salina|BELLATERRA.CAT

Mon d’Aigua i Repar Pro-Pipe ens han facilitat dades perquè ens fem una idea de la quantitat d’aigua evaporada d’una piscina de 10 x 5 x 1,5 a la vila d’El Vendrell en el mes de juliol de tres anys consecutius.  Prenent de referència les dades meteorològiques de l’estació d’AEMET al Baix Penedès, el resultat és sorprenent.  Al juliol de 2007, amb la meteorologia que hi va haver, es calcula que una piscina d’aquesta mida hauria perdut 428 litres d’aigua al dia.  El 2008, 335 litres al dia.  El 2009, 361 litres.  És molt més del que la gent s’imagina.

Hi ha fórmules matemàtiques que prediuen l’evaporació de les superfícies, fins i tot tenint en compte variables com el vent.  Algunes, van més enllà i tenen en compte fins al nombre de banyistes.  En aquesta web ens poden detallar l’estudi👇

www.hidrologiasostenible.com

Font: Mondaigua, Repar Pro-Pipe, Hidrologia Sostenible,

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »