El ballaterrenc Josep Maria García-Planas Vilarubia (1924-2012) va cedir a RTVE uns important d’arxius de les seves gravacions personals de viatges pel món, com Rússia i Txecoslovàquia. García-Planas, va presidir l’UPB/UVB des de 1965 al 1968
Vinculat familiarment a la indústria llanera, el bellaterrenc Josep Maria Garcia-Planas va fundar l’empresa Artèxtil l’any 1946 i va promoure el barri de Nostra Llar (anomenat «cases de Cal Garcia»), 334 cases per als seus treballadors, en terres de Sant Oleguer. Va dotar el nou barri d’una església parroquial i de dues escoles, una per a nois i una altra per a noies. També hi va construir el pavelló esportiu de l’Artextil i va cedir a l’Ajuntament els terrenys per a edificar-hi el Pavelló Municipal d’Esports i la Pista Municipal d’Atletisme. Entre altres distincions, va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat.
El 29 de març del 2000 Sabadell li dedicà una plaça a les cases de Cal Garcia.
Raphael, desde Rusia con amor en RTVE Play👇👇👇👇 https://play.rtve.es/v/5931628
‘Raphael, des de Rússia amb amor’, la increïble història de l’artista que va creuar el Teló d’Acer
Per a molts, la revolució russa va ser la que Raphael va fer esclatar en els anys seixanta. En ple franquisme, mentre la Guerra Freda dividia el planeta en dos pols oposats, Rafael Martos, conegut artísticament com Raphael, entrava directament a el cor de gairebé quaranta milions de russos que van descobrir les seves cançons amb la pel·lícula Diguin el que diguin (1968). Doblegada i emesa en múltiples cinemes de la URSS, el seu èxit i acollida el van convertir en una figura extremadament popular a la Unió Soviètica, fins al punt que l’aprenentatge de l’espanyol a les escoles i universitats d’aquest país va augmentar un 60% en aquella dècada .
Bandes de la talla dels Beatles o els Rolling Stones van veure amb desconcert com aquell Jaén creuava el Teló d’Acer, una frontera que ells tenien vetat traspassar. I ho feia amb la rebuda que cap altre artista europeu havia tingut abans. Sobre la magnitud d’aquell fenomen posa la seva mirada el documental Raphael, des de Rússia amb amor, dirigit per Xavier Baig i Jordi Rovira, que aquest diumenge, 20 de juny, estrena Imprescindibles. Una emissió que serveix per celebrar doblement els 60 anys de carrera musical de l’artista i el Dia de la Música que té lloc un dia després i per al que La 2 ha organitzat una programació especial sota el hastag #La2EsMúsica.
Jo sóc aquell … que va creuar el Teló d’Acer
Raphael, des de Rússia amb amor part del relat històric per endinsar-se en el de les emocions que provocava la seva música i mostrar les seves pròpies. Les d’aquell nen que va néixer a Linares i va créixer en el madrileny barri de Quatre Camins, cantant en el cor i recorrent tots els concursos musicals de la ràdio de al moment. “Cantant, ballarí, coreògraf, director, escriptor, pintor, actor … no ho sé, però el meu camí, des de sempre estaven per aquí, des de petit sempre vaig saber que seria artista”, explica un ja encimbellat Raphael en una de les entrevistes d’arxiu que recupera el documental.
El cantant parla a càmera, des del passat i amb l’experiència de el present, per detallar aquells inicis en el món de la cançó de la mà del seu amic Paco Gordillo. “Va ser la primera persona que va creure totalment en mi”, confessa Raphael. Ell va ser qui el va aconseguir la prova en la discogràfica Phillips que el encastellaria i llançaria els seus primers singles. “A l’sortir d’allà jo li vaig preguntar perquè si es deia” Filips “s’escrivia amb” ph “i em va dir que aquella” ph “era la efe internacional i que, per exemple, si jo em llamases Rafael amb ph em entendrien en tot el món “, recorda. I així és com va decidir que el seu nom es transformaria. “Perquè jo ja tenia aquesta idea que em escoltarien a tot el món”, afegeix.
La passió de les raphaelistas
Història i biografia es van filant a través de les veus de periodistes com Rosa Maria Calaf; historiadores com Carmen Claudín; la fotògrafa de Raphael, Joana Biarnés; la seva dona Natalia Figueroa i tot un seguit de “raphaelistas” russes. El punt central de l’relat es desenvolupa en 1971, any en el qual la pel·lícula de Mario Camus Diguin el que diguin (1968) es projecta a Rússia. La seva estrena a la Unió Soviètica arriba després d’anys de cert aperturisme i el desenvolupament de la Primavera de Praga. “A Espanya la van veure dos milions i mig de persones, a Rússia prop de 40”, comenta Raphael en el documental.
Raphael i les “raphaelistas” RAPHAEL I LES “RAPHAELISTAS”
“Tot el que procedia de l’exterior es demonitzava per posar en perill la integritat dels joves russos”, explica Galina Sokolova, la intèrpret de Raphael el Rússia i una de les seves grans admiradores. Per això el seu èxit rotund i la seva rebuda va ser tan sorprenent. Tot i que el documental deixa caure que alguna cosa va tenir a veure la presència, durant aquells anys, d’una ministra de cultura que també va callar rendida als peus del de Linares a l’veure’l a la gran pantalla.
Raphael durant la seva primera gira a Rússia
En Raphael, des de Rússia amb amor, seguim els passos i les anècdotes de les seves quatre primeres gires per Rússia abans de la caiguda del mur el 1989 i la del seu retorn el 1997. Com la seva alimentació a base de llaunes de conserva, les dificultats burocràtiques , el tour que va fer amb la seva dona Natalia i les confessions dels que, 50 anys després d’aquell primer concert a Moscou, segueixen convençudes que ell va ser el primer gran amor de milions d’adolescents russes que avui pentinen cabells blancs i que segueixen celebrant la seva aniversari cada any, cantant les seves cançons pels canals de Sant Petersburg.
Raphael 6.0 Tour
“He decidit celebrar amb magnificència el meu seixanta aniversari sobre els escenaris”, ha comunicat l’artista a través de la seva pàgina web. L’estrena de Raphael, des de Rússia amb amor, coincideix a més amb les primeres setmanes de la seva nova gira que va arrencar el passat 12 de juny i amb la qual va a celebrar els seus sis dècades de música en viu. El projecte, anomenat RAPHAEL 6.0, consta d’una gira per tot el món, la sortida d’un disc de duets amb artistes com Manuel Carrasco, Luis Fonsi, Vanesa Martín, Glòria Trevi, Pablo Alborán, Alejandro Fernández, Mikel Izal, Mon Laferté, Omara Portuondo i Luciano Pereyra, Pablo López i Natalia Lafourcade; nous videoclips i més sorpreses.
Font: RTVE, Wikipèdia,
BELLATERRA.CAT 