Una tempesta passa per Bellaterra i deixa forts ruixats, tant necessaris per la vegetació del nostre poble.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Tempesta d'una nit d'estiu, Vist a Bellaterra |

Som l’any 2011 d.c. tot el Vallès està ocupat per pisos, soroll, cotxes, asfalt…TOT? NO! Un indret d’alt del turó habitat per indomables bellaterrencs rebutja feroçment la embranzida inexorable de la salvatge urbanització ‼️Gràcies per les il·lustracións creades per Carlos Sanchez
Però un cop l’any els bellaterrenc s’ajunten tots a la Plaça del Pi per a fer gresca i xerinola tot gaudint d’activitats, concerts, sopars….que l’uneixen més com a poble‼️
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Festix Majorix Bellaterrix 2011 |
El cafè, la planta que dóna grans de cafè, és originari de Kaffa, Etiòpia. Va ser introduït a Aràbia i d’allà a la resta de món. Etiòpia és avui el tercer major productor de grans de aràbiga del món. A més és el primer consumidor d’Àfrica de cafè.

El cafè genera el 60% dels seus ingressos per exportació i en el sector participen 15 milions de persones de manera directa o indirecta. El 95% de la producció prové de finques petites.
La collita va d’octubre a abril i en la recol·lecció només es recullen els fruits vermells i madurs, un per un i a mà. El cafè es cull entre setembre i desembre. Es recull en cistelles de bambú, sense contacte amb la terra. El secret de l’alta qualitat de el cafè és que s’ha cultivat de generació en generació, a la manera tradicional i en unes immillorables condicions.

Hi ha quatre mètodes de producció: “boscos de cafè”, o “semi-bosc de cafè”. Els cafès creixen salvatges sota l’ombra dels arbres del bosc. Representan més del 60% de la producció nacional (575.000 hectàrees); els “jardins de cafè” (300.000 hectàrees), on el fruit creix en els voltants dels habitatges dels agricultors. Els cafetars majors són propietat de l’estat o de petits empresaris.
La planta de el cafè neix de forma natural en els boscos

En els “boscos de cafè” mai s’han utilitzat productes agroquímics i per enriquir la terra dels agricultors fan servir adob orgànic.
D’Etiòpia procedeixen alguns dels millors cafès del món: Harar, Sidamo i Yirgacheffee.

Tots els cafès són portats a la subhasta central d’Addis Abeba, la Ethiopia Comodity Exchange (ECX). Aquesta entitat semi-privada va obrir fa 10 anys per unificar el pes i la qualitat, i per eliminar els intermediaris.
Als agricultors se’ls certifica i cataloga el seu cafè després de prendre una mostra, determinant si és o no per a l’exportació. El termini per vendre el cafè des que l’agricultor el lliurament és de 24 dies.
Amb una producció anual d’entre 500 i 700.000 tones de cafè, la meitat és per a consum intern. Etiòpia cobreix el 3% de la quota de mercat mundial d’aquest producte.
El cafè a Etiòpia representa més que una beguda, és cultura i llegenda
El cafè es va descobrir de manera casual. Segons explica la llegenda, un pastor anomenat Kaldi va notar que les seves cabres es posaven nervioses quan menjaven d’un arbust. Informats uns monjos, van ser aquests els que van descobrir que les baies torrades els ajudaven a mantenir-despiertos. Els monjos el feien servir durant les llargues nits d’oració.
Els mercaders àrabs ho van comercialitzar per Turquia i d’aquí va arribar a Europa i a la resta de món.

A Etiòpia el cafè constitueix una cerimònia que els etíops celebren dues o tres vegades a el dia. Sobre un terra amb herba esparcida.El gra es torra amb carbó en una paella foradada i després es mol en un morter.
L’aigua es posa perquè bulli en una cafetera sobre carbó, a què s’afegeix encens o sàndal. És costum prendre tres tasses de cafè, cadascuna menys fort, ja que se li va afegint aigua a la gerra. Aquí el cafè se l’acompanya de crispetes de blat de moro, sorgo o altres cereals.
Font: Mónica Uriel, Illy cafè
ILLY CAFÈ IBÈRICA C/ Pere IV, 397, 08020 Barcelona Telèfon per comandes servides a Bellaterra: 933 03 40 50 (Lídia) http://www.illy.es
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet, Illy aràbiga Etiòpia |
45 Aniversari de Setesa Sabadell

Setesa Sabadell manté els seus aparells en perfecte estat de funcionament amb la garantia de la marca des de fa 45 anys. – Servei tècnic oficial de les calderes Junkers, Bosch i Neckar
“Cal evitar avaries fent revisions anuals amb contractes de manteniment,” Compleixi la normativa RITE
“Equip de professionals de Setesa està format pel fabricant.” – Grup Bosch Termotècnia
SETESA VALLÈS
C/ Fatjó , 19-21 – 08204 – Sabadell
☎️ 93 720 89 10
E-mail:valles@setesa.es
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Serveis, Bosch, Neckar, Servei oficial de calderes Junkers, Setesa Sabadell |
Història d’aquestes figures de grans proporcions i tant populars als pobles de tota Catalunya

L’expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants a tota Catalunya
La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l’Església, són en el fons la representació d’aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l’antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -“Lo rei David ab lo giguant” (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.
Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l’aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d’aquests figurots en les grans performances de l’època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l’Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.

Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l’incipient interès pel folklore com a senyal d’identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d’altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.
Història dels gegants de Bellaterra
L’origen ve d’una celebració de Sant Agustí l’any 1990 en què el veí, Agustí de Uribe, va organitzar una festa amb l’objectiu de celebrar la seva onomàstica i col·laborar en la creació dels Gegants de Bellaterra. La iniciativa popular prové de l’artista bellaterrenc Ignasi Roda, i la construcció dels caps dels gegants de l’Amadeu Farré, constructor de màscares i escenògraf de Vilafranca del Penedès. Els convidats, van pintar els caps dels gegants, fent l’estructura i dissenyant un primer vestuari en paper.
Els noms de Martina i Domènec és perquè Bellaterra està construït sobre la solana de Can Domènech i Martí és el patró de Cerdanyola del Valles. Van fer un concurs per triar el vestuari, i finalment es va donar a la Unió de Veïns i al Grup Escolta Bellaterra. Estàn depositats permanent a la seu del Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra
Font: Sàpiens, Ignasi Roda, Bellaterra 75 anys 1930-2005,
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Cultura, Història dels gegants de Bellaterra, Martina i Domènec |
SENSE PARAULES!!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat FGC va talar el mur verd de l'estació de Bellaterra, Vist a Bellaterra |

Punt de Servei Endesa Oficial per a Bellaterra (Vallès Occidental)
Rambla del Celler, 87 – 08172 Sant Cugat del Vallès
☎️ 935 907 853
Horari:
Dilluns a dijous: 09:00 a 18:00
Divendres: 09:00 a 15:00
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Serveis, Punt de servei Endesa |

- S’amplia amb 250.000 euros més la convocatòria de subvencions a editorials per a la traducció al català o a l’occità d’obres literàries que promou la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)
- S’amplia amb 100.000 euros més la convocatòria de subvencions per a la traducció al català d’obres no literàries promoguda per la Secretaria de Política Lingüística (SPL)
- El termini per sol·licitar els ajuts per a la traducció finalitza el 29 d’octubre
El Departament de Cultura, a través de Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, ha reforçat el suport a la traducció amb dues línies d’ajuts d’obres literàries i no literàries, promogudes per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la Secretaria de Política Lingüística (SPL). La dotació de la ILC queda fixada en 450.000 euros i la de la SPL en 260.000 euros, que suposen 710.000 euros per a la traducció d’obres literàries i no literàries. Amb aquesta ampliació de 350.000 euros de totes dues línies es passa en només dos anys de 300.000 euros a 710.000 euros.
Les subvencions van adreçades a les empreses editorials, tant persones físiques com jurídiques, i a les entitats editorials sense ànim de lucre privades. La quantitat subvencionada amb aquests ajuts és el 70% del cost total del projecte. Mitjançant aquests ajuts, l’any 2020 es va impulsar la traducció de 140 obres literàries (ILC) i 77 obres no literàries (SPL).
Els ajuts a la traducció d’obres literàries són compatibles amb els que concedeix l’Institut Català de les Empreses Culturals per a la mateixa finalitat i, en concret, en el marc de la línia de subvencions a la producció editorial en català i en occità.
Font: Gencat
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Cultura, El Departament de Cultura reforça la traducció al català d'obres literàries i no literàries i assoleix una dotació històrica de més de 700.000 euros, Ignasi Roda |
















