Història d’aquestes figures de grans proporcions i tant populars als pobles de tota Catalunya
L’expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants a tota Catalunya
La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l’Església, són en el fons la representació d’aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l’antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -“Lo rei David ab lo giguant” (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.
Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l’aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d’aquests figurots en les grans performances de l’època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l’Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.
Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l’incipient interès pel folklore com a senyal d’identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d’altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.
Història dels gegants de Bellaterra
L’origen ve d’una celebració de Sant Agustí l’any 1990 en què el veí, Agustí de Uribe, va organitzar una festa amb l’objectiu de celebrar la seva onomàstica i col·laborar en la creació dels Gegants de Bellaterra. La iniciativa popular prové de l’artista bellaterrenc Ignasi Roda, i la construcció dels caps dels gegants de l’Amadeu Farré, constructor de màscares i escenògraf de Vilafranca del Penedès. Els convidats, van pintar els caps dels gegants, fent l’estructura i dissenyant un primer vestuari en paper.
Els noms de Martina i Domènec és perquè Bellaterra està construït sobre la solana de Can Domènech i Martí és el patró de Cerdanyola del Valles. Van fer un concurs per triar el vestuari, i finalment es va donar a la Unió de Veïns i al Grup Escolta Bellaterra. Estàn depositats permanent a la seu del Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra
Font: Sàpiens, Ignasi Roda, Bellaterra 75 anys 1930-2005,
BELLATERRA.CAT 