Feeds:
Entrades
Comentaris
El bellaterrenc Fèlix Riba i Farrés, Director Executiu de Catalunya Tennis Academy

Qui és en Fèlix Riba i Farrés? 

El tenista Bellaterrenc Fèlix Riba i Farrès va nèixer a Sabadell el dia 9 de juny de 1956. Viu a Bellaterra des de fa 65 anys. Va estudiar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Llicenciat en Ciéncies Biologiques per l’UAB de Bellaterra. Va ser president del Grup CiU de Bellaterra des d’el 2003, quan es va constituir. Ex regidor d’Esports de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, l’any 2007. Va fundar el Fit Sport Consulting l’any 1986, i ha estat dirigint i/o assesorant 31 centres esportius a Catalunya i a Espanya. Entrenador i jugador de tennis. El setembre de 2010, juntament amb altres persones de l’esport, van inagurat el Catalunya Tennis Resort, instalacions esportives de l’Hotel Mas Solà a Santa Coloma de Farnès a Girona.

Sou president i portaveu de CiU Bellaterra a l’EMD. Quina és la vostra opinió sobre els polèmics sous aprovats i votats al ple de la Junta del Veïnat?

El mes de setembre de 2010 es va aprovar, amb el nostre vot en contra, que el president de l’EMD Bellaterra, senyor Ramon Andreu i Atik, tindria dedicació exclusiva com a President de l’entitat, amb efectes del dia 1 de setembre de 2010 (sense data de finalització de cobrar-ho i s’enten que aixì serà fins les properes eleccions minicipals del maig de 2011), una retribució íntregra mensual de 3.569, 75 € . La senyora Montserrat Muñoz i Casals, una retribució íntegra mensual de 2.160,02 € per una dedicació de 24 hores (es a dir, quasi el mateix sou que el President, per la proporció en hores), En Marc Campmany i Crusafon, una retribució íntegra mensual de 1.619, 95 €, per una dedicació de 18 hores (es a dir, molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). I Miquel Angel Vazquez, una retribució íntegra mensual de 1.079, 98 € per 12 hores semanals (es a dir, també molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). Per nosaltres la prioritat sería enfortir institucionalment l’EMD i prioritzar les necessitats que Bellaterra té als seus carrers, no els sous del seu govern municipal.

Per quin motiu ha de pagar el F.C. Bellaterra per jugar a un camp de Cerdanyola?

L’EMD ha de pagar la promoció de l’esport a Bellaterra, aquest és un exemple clarissim i és el que necessita, a curt plaç, el futbol de Bellaterra. A Cerdanyola es va aprovar l’any 2006 (encara no era jo regidor d’esports), la fusió de 5 equips de futbol de Cerdanyola, en un sol equip, per poder ajudar-lo amb garanties i poder tenir 3 camps de futbol amb gespa artificial. L’única condició que varem posar els 5 clubs fusionats era que no hi pogués haver cap altra club federat a la ciutat, ajudat per l’Ajuntament. Això ho varen aprovar pe unanimitat tots els partits polítics presents al ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, però no pot tenir cap ajuda en equipaments, ni econòmicament. Jo directament, els he estat ajudant amb la possibilitat de tenir camp, de moment a Cerdanyola, però el Cerdanyola Club de Futbol, és qui fixe les condicions. Amb la posada en marxa de l’EMD, la competència de l’esport la té el govern de l’EMD. Si tenen un cost de ús del camp, l’EMD té la sol-lució ajudan-los en el pagament d’aquest cost o en que cregui oportú  fer. Això és el que volen de moment des d’el futbol a Bellaterra, que l’EMD assumexi aquesta competència, d’una vegada. Si es creu oportú tenir un camp de futbol a Bellaterra, que Gent per Bellaterra, com a govern de l’EMD, ho proposi al proper Ple amb una proposta clara i les intencions que té, els costos, la viavilitat del futur de manteniment, etc., entre tots decidim, Si en la inversió del nou camp, Bellaterra demana ajuda a Cerdanyola, s’aprova en el Ple de l’EMD, i ja és veurà que posa cada part en el futur, aixì va les negociacions entre quansevol EMD i el seu Ajuntament. Cerdanyola no té cap altre intervenció en el tema del futbol.

Podeu aclarir al veïnat de Bellaterra, la polèmica sobre la construcció de pisos, i no cases, a Can Jeroni Martí?

Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 25 anys, es va resoldre amb un canvi de planejament, que donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasumible per l’Ajuntament de Cerdanyola, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.

Que hem de fer des de Bellaterra, per ser més escoltats i estimats a Cerdanyola?

Fa més de 63 anys que visc a Bellaterra. Sempre hi ha hagut desconexió entre els dos pobles. L’any 1999, CiU va decidir fer ponts molt clars entre tots dos, parlant de tu a tu. M’ho varen demanar i la meva dedicació voluntaria al llarg d’aquests 11 anys així ha estat. S’ha donat millor relacció amb la Unió de Veïns de Bellaterra, i fruit d’aquesta relacció i d’altres persones que han intervingut, s’ha aprovat l’EMD, i s’han arreglat coses. Vull recordar que en programa de CiU a les eleccions municipals del 2003, l’unic partit que portava constituir l’EMD, erem nosaltres. Per sort després es varen afegir  els altres. I sobre tot el fet que jo mateix hagi estat regidor al govern de Cerdanyola, demostra la voluntat de CiU d’ajudar a Bellaterra. He de reconèixer que el moment econòmic viscut aquests darrers dos anys, ha frenat molts projectes que CiU té pensats per ajudar a Bellaterra. Però s’ha de segur intentant-ho.

Maria Antònia Oliver , quan va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2016 JOSEP LOSADA.

Adeu, Maria Antònia, D.E.P.

David Castillo|Mor la narradora manacorina Maria Antònia Oliver, una de les veus més potents de la literatura catalana de la generació dels setanta des de la Transició
Als 75 anys el cor de Maria Antònia Oliver ha dit prou. Havia resistit un trasplantament a finals del segle passat, tot just abans del càncer que va liquidar de manera fulminant el seu marit, amic i interlocutor Jaume Fuster, el 1998. Eren una parella fonamental, fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs, que va trasbalsar la literatura dels anys de la Transició a partir de l’èxit de Deu pometes té el pomer, i altres reculls de gènere, en què Maria Antònia Oliver va intervenir, com ara Lovecraft, Lovecraft (1981), Negra i consentida (1983), Essa efa. recull de contes intergalàctics (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).

La seva història dins la literatura havia començat molt abans, en la segona meitat dels anys seixanta, amb els Beatles encara junts. De fet, el seu primer llibre en solitari, Cròniques d’un mig estiu, va aparèixer al segell històric del Club Editor l’any 1970. Seria el primer capítol d’una llarga història, que en principi ella va voler associar al món de les rondalles i del seu paisatge mallorquí natal. S’escamparia per una obra que només la greu malaltia va tallar. Després d’un grapat de novel·les i de començar a fer de guionista en el circuit català de TVE, Oliver va inaugurar el 1985 la sèrie de novel·la negra de la Lònia Guiu amb Estudi en lila, publicada dins la dinàmica col·lecció sota els auspicis de La Magrana. La Lònia Guiu protagonitzaria altres obres de la nostra escriptora com ara Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). En paral·lel va desenvolupar unes novel·les que van obtenir una bona recepció per part del públic i la crítica. Va ser una escriptora de qualitat que tenia el suport comercial del lector. Les més conegudes van ser Joana E., de 1992, que havia estat guardonada amb el premi Prudenci Bertrana, i Amor de cans, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de 1994. Un altre dels aspectes poc recordats de Maria Antònia Oliver va ser la ingent tasca de traducció, que va fer primer al castellà amb Jaume Fuster, amb autors com ara Natalia Ginzburg i Maiakovski, i en solitari al català, amb títols d’Italo Calvino, Stevenson, Virginia Woolf, Mark Twain, Jules Verne o la descomunal Moby Dick, distingida amb el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.

Des del premi Recull de Blanes de 1971 fins al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016, el reconeixement va ser total i merescut.

En una entrevista que li va fer Lourdes Domínguez per al suplement Cultura de l’Avui el 2003, Maria Antonia Oliver explicava com havia evolucionat la seva escriptura: “No és que hagi canviat només la meva escriptura, és que després de la mort del Jaume tota jo he canviat. Ara, quan escric, no soc feliç, mentre que abans, sí. Fins a aquell moment, no havia sigut mai una autora que patís escrivint, però ara escriure ja no em dona felicitat. Després de la mort del Jaume, vaig passar dos anys que no em sortien les paraules i només em vaig veure capaç de reescriure una novel·la que ja tenia escrita: Tallats de lluna. Recordo que em va costar molt trobar el to: en tres mesos en vaig fer dues noves versions, escrivint com una boja. Però la veritat és que no sentia la mateixa felicitat que abans experimentava. I encara ara, per exemple, estic intentant escriure una nova novel·la protagonitzada per la meva detectiu, la Lònia Guiu, i no em surt.” En una conversa privada, l’escriptora m’explicava que ella també havia mort amb Jaume Fuster, de la mateixa manera que li hauria passat a ell, tot i ser un home dinàmic i entusiasta.
Amb Jaume Fuster compartien fins i tot la vocació pel feminisme. Així ens ho explicava, argumentant que no ens podíem rendir a la confusió dels nous temps ni a abaixar els braços amb temes bàsics: “És que encara hi ha moltes coses a fer! Potser les noies joves creuen que el feminisme ja està passat de moda, però el cert és que encara estem en una societat patriarcal i que s’ha de lluitar per canviar aquesta situació. Els homes no ho faran, perquè no pateixen, haurem de ser nosaltres. Encara hi ha milions de dones amb vel o amb burca i nenes a qui se’ls practiquen ablacions. A Europa estem millor, però tot i així encara estem lluny de la plena igualtat. La majoria de les dones no han arribat als llocs de poder ni de decisió de la societat civil ni de la política.” Oblidada els últims anys d’inactivitat, ens costarà deixar-la enrere.

Font: El Punt Avui

En el pla de transformació de l’Eixample de Barcelona d’aquí al 2030, aquest primer eix recuperarà 58.000 metres quadrats d’espai públic a l’asfalt

Com és i com serà el carrer Consell de Cent|Ajuntament Barcelona

El mes de juny han de començar les obres per convertir el carrer Consell de Cent en el primer dels Eixos Verds que transformaran l’Eixample de Barcelona d’aquí al 2030, segons el pla de l’Ajuntament.

Els treballs, que compten amb un pressupost de 52,7 milions d’euros –47,9 per als eixos i 4,4 per a les places–, hi ha la previsió d’acabar-los el primer trimestre del 2023.

La fesomia i l’ús de l’espai públic canviarà totalment a l’eix principal del carrer Consell de Cent i als eixos adjacents dels carrers Girona i Rocafort. Girona es convertirà en un eix verd de Diagonal fins a la Gran Via i el carrer Rocafort, de l’avinguda de Roma fins a la Gran Via. El carrer Borrell que ja està parcialment pacificat, es transformarà en eix verd des de la Gran Via fins a l’avinguda Mistral, on enllaçarà amb la superilla de Sant Antoni.  

A la intersecció de Consell de Cent amb els carrers de Rocafort, Borrell, Girona i el d’Enric Granados –ja pacificada i en alguns trams totalment destinada a vianants–, s’hi preveuen 4 places de 2.000 m2. En total, es guanyaran 58.000 m2 d’espai públic recuperats a l’asfalt, 1.200 m2 més d’espai verd per a la ciutat.

Informació complerta👇

https://www.ccma.cat/324/labans-i-el-despres-aixi-sera-el-primer-eix-verd-de-leixample-de-barcelona-lany-que-ve/noticia/3144987/?s=09

És l’EMD qui té la competència del manteniment de les zones verdes del nostre poble i no supervisa prou la seva neteja, no cal marejar la perdiu.

Deixalles de roba i plàstics al Torrent de Can Domènec de Bellaterra

L’any 2010, Ramon Andreu, fundador del partit polític GXB (Gent per Bellaterra), va ocupar el Centre Cívic de la Plaça Maragall per crear la seu de l’EMD de Bellaterra, tot renunciant a fer-ho al local de l’edifici del Club Bellaterra, cedit gratuïtament per aquesta entitat esportiva, i que la brigada Roca Vallès utilitza com magatzem de material. Amb les mini competències que té l’EMD, podria perfectament atendre des de la part més central propera a l’estació i la Plaça del Pi, sense que el veïnat hagi de pujar a la part alta de Bellaterra.

Centre Cívic de Bellaterra ocupat des de l’any 2010 com seu del govern de l’EMD

Des de l’any 2010 al barri de Bellaterra funciona una EMD “Entitat Municipal Descentralitzada” que és una administració de rang inferior al municipi -Cerdanyola- que té algunes competències delegades pel mateix per a la seva gestió més propera als veïns d’aquest barri.  En el cas present parlem de les competències de conservació i manteniment dels carrers, camins i places, de competències per al manteniment i la gestió del patrimoni propi de l’EMD (edificis públics) competències sobre regulació del trànsit.  A més d’això, algunes competències de promoció cultural, joventut i esports i molt poc més.

D’això es dedueix que tota la resta de serveis públics que es presten a Bellaterra els ha de prestar a l’Ajuntament.  Això no evita que, al llarg d’aquests anys, hagi sorgit una batalla judicial entre l’EMD i l’Ajuntament a propòsit de qui té competència en un tema concret, el cost d’aquests contenciosos, per descomptat, ho paguen EMD i Ajuntament.  .

D’altra banda, no sembla que el problema sigui de competències, de fet la població de Bellaterra, d’acord amb els resultats de la seva consulta popular, en més del 90% el que vol és ser un municipi independent, així més o menys competències no resolen  res.  Tot i això la Generalitat no permet a Bellaterra ser independent ja que, com a municipi, seria inviable econòmicament.  Estem, doncs, condemnats a conviure amb aquests conflictes.

Tot això, òbviament, tampoc és gratis en termes econòmics, l’últim pressupost de l’EMD és de gairebé 750.000 euros dels quals més de 160.000 van destinats a pagar personal polític, laboral i funcionari (quatre persones) i 30.000 euros més a pagar els  contenciosos judicials que l’EMD té, precisament amb Cerdanyola.  Si restarem despeses de manteniment i similars resulta que a l’espai públic i la mobilitat l’EMD només es gasta menys de 210.000 euros, 75.000 en cultura i només 2.500 en joventut.  Amb aquestes xifres la pregunta que titula aquest article pren més sentit Serveix de res l’EMD de Bellaterra?

Font: Cerdanyola Informa

  • Formen part d’un programa que promocionarà una alimentació adequada que ajudi a millorar la qualitat de vida de la població
  • S’estendran arreu del país per prevenir i tractar problemes associats a una mala alimentació, promovent hàbits alimentaris saludables, especialment als col·lectius que més ho necessiten
  • A Catalunya el problema de salut relacionat amb els hàbits alimentaris més prevalent és l’obesitat, ascendent en els països de renda més elevada

L’alimentació té un paper transcendental en la salut de les persones i en la seva qualitat de vida. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que alguns dels principals factors de risc per a la salut com ara la hipertensió, la hipercolesterolèmia, el sobrepès i l’obesitat, el dèficit de ferro o l’excés de consum d’alcohol estan relacionats amb l’alimentació.

Conscient d’això, el Departament de Salut fa ara un pas més per millorar la salut nutricional de la població de Catalunya. És gràcies al nou Programa per a la promoció d’una alimentació saludable i la prevenció i abordatge de malalties a l’atenció primària i comunitària, que com a principal novetat preveu incorporar la figura del dietista nutricionista als equips d’atenció primària (EAP) d’arreu del país. Tot plegat, per ajudar a canviar conductes relacionades amb l’alimentació que millorin la nutrició poblacional.

En concret, el programa preveu incorporar un professional dietista nutricionista per cada 50.000 habitants. Amb aquesta planificació, es calcula que aproximadament 150 dietistes nutricionistes s’incorporaran al sistema durant aquest any 2022. De fet, fins ara ja s’ha incorporat més de 50 professionals que donen servei a més de 80 EAP. El programa ha comptat, des de bon començament, amb el suport del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCAT).

Un moment de la presentació del programa, a l'exterior del CAP Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet

En la presentació del programa, aquest matí al CAP Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha destacat que l’atenció primària i comunitària és “protagonista” en la promoció d’aquests hàbits alimentaris saludables i ha emfatitzat que aquest programa suposa un impuls a aquestes accions i un reforç a la tasca que duen a terme els seus professionals, vista l’evolució creixent dels factors de risc. “Es un pas més en la incorporació demandada i necessària de nous perfils professionals a l’atenció primària, en el marc del seu pla d’enfortiment, que aportarà una visió complementària i potenciarà el seu vessant d’atenció comunitària, alhora fent-la més resolutiva davant les necessitats de salut que se’ns plantegen”, ha subratllat el conseller. Per últim, el titular de Salut ha vinculat aquest programa al Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, que incideix en la prevenció de la malaltia, en la promoció de la salut i en l’acompanyament de les persones. “La primària sempre s’ha obert a la comunitat, però amb reforços com aquests ho farem encara més”, ha conclòs.

Els objectius del programa
A grans trets, el programa s’enfoca a reforçar la tasca que actualment fan els professionals d’atenció primària i comunitària en promocionar l’alimentació saludable en la població general, però sobretot en la que presenta més vulnerabilitat socioeconòmica. A més, també vol reforçar l’abordatge d’aquelles persones que presenten algun factor de risc o condició de salut que fa necessària adaptar la seva dieta habitual.

“Fa anys que des d’infermeria fem accions de prevenció i promoció de la salut amb un enfocament comunitari i abordant-les de forma disciplinar. Ara, però, aquesta nova figura necessària i desitjada esdevé una injecció més, que concretarà i millorarà l’atenció ja encetada amb el seu propi coneixement i expertesa”, ha explicat la infermera i adjunta a la direcció del CAP Santa Rosa, Maite Escudero.

Les tasques d’aquest nou professional s’adrecen a prevenir i tractar problemes associats a una mala alimentació, promovent hàbits alimentaris saludables i sostenibles i una alimentació adaptada a les condicions particulars, de risc i de malaltia o de recursos socioeconòmics, per exemple, i especialment als col·lectius que més ho necessiten. La manera de fer-ho serà treballant de forma multidisciplinària amb la resta de professionals de l’EAP i en col·laboració amb els equips de salut pública i la comunitat. Destaca, també, el paper del personal d’infermeria com a referent de alimentació saludable i la coordinació entre nutricionista i infermeria.

Per tant, el dia a dia d’aquests professionals consistirà, per exemple, en donar suport a als altres professionals de l’EAP, respondre interconsultes, atendre grupalment casos derivats i, només en casos puntuals complexos amb necessitats específiques, prestant atenció individual En aquest sentit, no tindran una població assignada, però sí actuaran també a l’àmbit comunitari: per exemple, en es espais per a joves, centres cívics o residències, així com també donant suport al professional d’infermeria del programa Salut i Escola. Per últim, també hauran de tenir temps per a fer investigació, docència i recerca relacionada amb el seu àmbit de treball.

Per a Lara Arnau, nutricionista d’aquest programa, el programa servirà per aportar valor, promoure l’apoderament i l’educació de la població per adquirir hàbits d’alimentació saludable. “Treballarem interdisciplinàriament dins dels EAP, reforçant la tasca que ja duen a terme les infermeres i altres membre de l’equip en aquest àmbit concret”. Per últim, Vanessa Pérez, infermera referent de Salut i escola del CAP Santa Rosa, s’ha mostrat satisfeta pel fet que amb aquest programa “s’enforteixi i s’ampliï la nostra activitat: això suma, suma professionals i suma coneixement, per arrencar de nou l’atenció comunitària, que identifica què necessita la població i quines activitats son les més adients”.

L’obesitat, el gran problema
A Catalunya el problema de salut relacionat amb els hàbits alimentaris més prevalent és l’obesitat i és una tendència ascendent en els països de renda més elevada. Segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2020, a Catalunya el 17% de la població entre 18 i 74 anys presenta obesitat i la prevalença augmenta amb l’edat. L’obesitat és també molt freqüent en la infància i l’adolescència, i un 11,7% de la població entre 6 i 12 anys presenta obesitat (14,1% en nens i 9,3% en nenes).

L’obesitat té un origen multifactorial, comporta un augment de la morbimortalitat i és un factor de risc per desenvolupar altres patologies com ara la diabetis mellitus de tipus 2 , hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, artrosi i alguns càncers. De fet, diversos estudis associen sobrepès i obesitat amb un augment de la mortalitat.

A Catalunya, l’atenció primària i comunitària és protagonista en promoure hàbits alimentaris saludables i prescrivint pautes dietètiques adequades a situacions específiques associades a patologies que les requereixin. Per tant, la promoció de la salut i l’educació per a la salut ja s’inclou en aquesta cartera de serveis, en tant que, infermeres d’atenció primària sobretot, però també metges de família, pediatres i altres professionals desenvolupen activitats en aquest sentit als EAP, als CAP i a la comunitat.

Font: CatSalut

Hem tornat a degustar, com fem sempre que tenim convidats a casa, els increïbles pastissos individuals de la Pastisseria Casablanca, situada al Passeig de Cordelles de Cerdanyola del Valles.

2 especialitats casolanes de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola del Vallès

És molt difícil trobar a tota Catalunya, aquest nivell de qualitat preu, – entre 0,60 i 2 € per unitat-, amb productes elaborats cada matinada al seu petit però molt professional obrador, que ens recorden les millors especialitats fines de França, sense oblidar els boníssims Croissant elaborats sense grases animals,o el Pain au Chocolate, tant popular als berenars francesos.

Avellanes caramelitzades per decorar un dels seus millors pastissos individuals

Des de nen, el pastisser Isham de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola, es va sentir atret per la pastisseria de luxe PanDy de la seva ciutat natal de Tetuan, no només pels seus sabors i colorit, sinó pels secrets de la seva elaboració i la recerca en aconseguir la millor textura, olors, sensació i exquisidesa, que ara podem gaudir a casa nostra.

Empès per les ganes d’aprendre i créixer professionalment, Isham va iniciar un increïble viatge de 25 anys d’aprenentatge a la gran pastisseria de luxe Pandy de Tetuan, inspirada en els grans obradors de Franca”.

Isham, cap de l’obrador de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola del Vallès

PASTISSERIA CASABLANCA. Passeig de Cordelles, 3, (08290 Cerdanyola del Vallès) (Horari: de 06:00 a 22:00 Tots els dies de la setmana). ☎️ 602 646 683 Whassap: 603 385 751

Les mascaretes són una mesura de protecció addicional, sempre que s’utilitzin correctament, però no substitueixen les mesures de prevenció més efectives: la distància de seguretat respecte d’altres persones i la higiene de mans freqüent.

Les mascaretes tenen dues funcions bàsiques:

  • Protegir altres persones de la contaminació de la nostra saliva.
  • Protegir-nos el nas i la boca de la contaminació de la saliva d’altres persones.

Malgrat això, no totes compleixen les dues funcions.

En quins casos s’ha de portar mascareta?

A partir del dia 10 de febrer, la mascareta deixa de ser obligatòria en espais exteriors. Això no obstant, continua essent obligatòria en:

  • Esdeveniments multitudinaris a l’aire lliure on la gent romangui aixecada.
  • Esdeveniments multitudinaris on la gent romangui assegura i que no es pugui mantenir una distància de seguretat d’1,5 metres entre els assistents, a excepció de grups de convivència.
  • En qualsevol espai tancat d’ús públic o obert al públic.
  • Al transport públic.
  • No caldrà en aquelles persones amb dificultat respiratòria que pugui agreujar-se pel seu ús o que ho tinguin contraindicat per raó de salut o discapacitat.

Cal recordar que l’ús de mascareta és obligatori en els centres sanitaris.

I se’n recomana l’ús:

  • Per a tots els infants d’entre 3 i 5 anys, en els mateixos casos en què és obligatori per a la resta de persones. 
  • A casa, quan s’estigui en situació d’aïllament per diagnòstic o sospita de diagnòstic, i quan s’hagi de cuidar i atendre una persona malalta o sospitosa d’estar malalta.

Part del veïnat de Bellaterra està sorprès per aquesta instal·lació a l’entrada del poble, i Chus Cornellana es demana si Cerdanyola l’ha comunicat al veïnat o al govern de l’EMD. Sorprèn força que no les hagin instal·lat a les entrades de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), autèntica seu del coneixement, amb uns 5.000 estudiants?

Cerdanyola, Ciutat del Coneixement, a l’entrada de Bellaterra|FOTO: CHUS CORNELLANA

Cal recordar que Cerdanyola mai ha respectat les diferents consultes democràtiques perquè Bellaterra formi Ajuntament propi, tampoc l’última de la recollida veïnal amb més del 60% de signatures per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, km 0 de Bellaterra.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va crear l’any 2021 la marca de ciutat ‘Cerdanyola Ciutat del Coneixement’.

Aquesta nova marca va ser presentada online el 6 de maig de 2021 en un acte en el que han participat els màxims representants de les diferents institucions de referència en l’àmbit de la investigació, l’educació, el coneixement i l’empresa, però no va informar si també va participar el govern municipal de l’EMD de Bellaterra.

Carlos Cordón va destacar totes les virtuts que té Cerdanyola fent èmfasi en que “aquesta marca de ciutat ens ha d’ajudar a atreure talent i inversions i també a mostrar al món el que es fa a Cerdanyola”. L’alcalde va defensar que “creiem que som una ciutat que podem funcionar com a eina eficaç en la transferència del coneixement” i ha acabat sentenciant que “jo em sento orgullós de ser de Cerdanyola i un  dels objectius més intensos del projecte és que la ciutadania tingui aquest sentiment de pertinença i se senti orgullosa”.

El regidor de Ciutat del Coneixement, David González, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte i d’explicar la marca de ciutat ‘Cerdanyola Ciutat del Coneixement’. González ha destacat el paper cada vegada més important que adopten les marques de ciutat des del punt de vista de la dinamització econòmica. El regidor ha ressaltat les potencialitats de Cerdanyola per esdevenir un referent en coneixement i ha afegit que amb la nova marca de ciutat es vol projectar ambició, dinamisme, progrés, superació i inconformisme. González s’ha referit a la importància de cohesionar la ciutadania i cultivar l’orgull de ‘ser de Cerdanyola’ i ha recordat que “comptem al nostre terme municipal amb la primera gran concentració d’instal·lacions de recerca de gran envergadura del Sud d’Europa, així com empreses de coneixement”. També ha fet referència als dos grans centres neuràlgics amb presència a Cerdanyola: el campus d’una universitat d’excel·lència internacional com ho és la Universitat Autònoma de Barcelona i l’única font de llum de sincrotró que existeix a Espanya i una de les més recents construïdes a Europa, el Sincrotró ALBA.

A causa de la pandèmia i de la cerca d’espais oberts s’ha doblat l’oferta d’habitatges unifamiliars al mercat

Bernat Pareja|El preu dels habitatges d’obra nova va augmentar més d’un 14,4% a Catalunya durant el 2021. El preu del metre quadrat útil s’ha situat en 4.421 euros. La demarcació on més ha pujat el preu ha estat la de Tarragona, on ha augmentat un 22,5% el preu del metre quadrat, que s’ha situat als 2.421 euros.

Aquestes són les conclusions de l’Estudi de l’Oferta de Nova Construcció a Catalunya 2021 elaborat per l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i presentat ahir dimarts. L’entitat atribueix l’increment al fet que hi ha hagut una “reactivació” de l’obra nova arreu del territori, que ha provocat que algunes zones hagin crescut “fora” del seu ritme habitual. Lleida és on menys ha crescut el preu mitjà del metre quadrat útil, un 2%, fins als 2.181 euros. A Girona l’augment ha estat d’un 8,8%, fins als 3.721 euros. A la demarcació de Barcelona s’ha incrementat un 15,3%, fins als 4.872 euros. El preu més elevat es registra a Barcelona ciutat, on el metre quadrat útil ascendeix fins als 7.159 euros, un 1,4% més que el 2020. Per districtes, el més car és l’Eixample –10.230 euros de mitjana– i el més barat Sant Andreu –5.149 euros–.

Ara bé, a la capital catalana ha baixat un 0,4% el preu de venda dels habitatges perquè tendeixen a ser més petits i tenen, de mitjana, un 1,7% menys de superfície.

L’estudi constata que durant el 2021 s’ha doblat l’oferta de llars unifamiliars. Mentre que el 2020 l’oferta d’aquest tipus d’habitatge era inferior al 4%, aquest any la xifra ha pujat fins a gairebé un 8%. Segons Vilajoana, l’augment s’explica per un “canvi de mentalitat” arran de la pandèmia. “La gent busca espais més oberts i més superfície”, ha detallat. Vilajoana ha pronosticat que els “canvis significatius” del 2022 aniran en aquest sentit, ja que ha canviat “la manera d’entendre” les llars. En aquesta línia, també és “significatiu” el nombre d’habitatges que tenen piscina comunitària, que pugen fins a gairebé un 50%, o amb zones de jardí, que representen un 37,5% del total del parc. El president de l’associació, Xavier Vilajoana, ha destacat que els preus continuaran a l’alça aquest 2022 arran l’encariment de les primeres matèries. Pel que fa a equipaments, un 76,2% dels habitatges d’obra nova tenen bomba de calor; un 66,7%, placa d’inducció, i un 65,4%, parquet.

LA XIFRA: 7.159 euros el metre quadrat útil. És el preu de Barcelona ciutat, el preu més alt registrat a Catalunya.

Activitat on abans no n’hi havia

El president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, ha comentat que aquestes dades no s’han d’interpretar de manera errònia. Segons comenta, aquest augment és degut al fet que “l’obra s’està estenent més enllà de Barcelona” i que això ha provocat que alguna zona creixi “fora del seu ritme habitual”. En zones del país on gairebé no hi havia activitat immobiliària “els preus de referències eren molt baixos”, de manera que les noves promocions han provocat que en l’estudi d’aquest any hagi augmentat “molt” la mitjana del preu per metre quadrat útil.

Font: El Punt Avui