L’eurocambra vota avui un informe que reclama advertir que les begudes alcohòliques poden provocar càncer
El vi forma part de la cultura europea i és també uns dels principals productes agroalimentaris de qualitat|J. RAMOS.
Natàlia Segura|La CE ho estudiarà, tot i que fins ara s’ha mostrat contrària a equiparar el vi al tabac, amb més incidència “Els ciutadans sovint no són conscients dels perills de beure alcohol”, es lamentava ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Un polèmic informe del Parlament Europeu que reclama una etiqueta en què es recordi que les begudes alcohòliques poden provocar càncer ha posat en alerta el sector del vi, molt important per a l’economia europea. Amb Itàlia, França i Espanya al capdavant, Europa és la líder mundial en exportacions de vi i una de les principals productores. És una regió que, a més, n’és una gran consumidora.
Als europeus ens encanta el vi –i les seves variants escumoses, com el cava–. Són begudes especialment vinculades a la gastronomia dels països del sud. “No és un atac contra cap cultura gastronòmica”, assegurava ahir Kyriakides per calmar els ànims en el ple de l’eurocambra. Diversos eurodiputats s’han queixat de l’informe elaborat per la comissió especial per a la lluita contra el càncer, que demana “incloure etiquetes d’advertència sanitària” en les begudes alcohòliques. Per l’Organització Mundial de la Salut, “no existeix un nivell segur de consum d’alcohol pel que fa a la prevenció del càncer”, recorda l’informe.
El sector del vi s’ha posat molt nerviós per aquest text, tot i que és una mera recomanació que no obliga la Comissió Europea a tirar endavant aquest etiquetatge. A més, un grup d’eurodiputats populars, socialistes i liberals han proposat una esmena per fer-se enrere en l’últim moment. El PP, Cs, ERC i el PSC hi donaran suport, segons va avançar ahir l’ACN. En canvi, els comuns s’abstindran. JxCat encara no ha dit què farà.
Si l’esmena en qüestió s’aprova, finalment la resolució de l’eurocambra només demanarà que la futura etiqueta del vi recomani “un consum moderat i responsable”. Al cap i a la fi, la CE és l’única que pot posar sobre la taula una proposta sobre l’etiquetatge de les begudes alcohòliques. I si hem de jutjar pels comentaris d’alguns membres de l’executiu europeu, ningú té ganes d’entrar en guerra amb una indústria tan potent ni amb l’opinió pública. “No etiquetarem el vi com a tòxic, és part del nostre estil de vida”, defensa el vicepresident per a la Promoció de l’Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas.
A Brussel·les fugen d’estudi i no obriran aquest meló fins al 2023. Fonts comunitàries diuen que “l’abast exacte” de les advertències es decidirà tenint en compte les “dades científiques” i tots els actors implicats rellevants en la matèria i el sector. Si bé la UE pretén reduir un 10% el “consum nociu d’alcohol”, no entusiasma la idea d’equiparar el vi al tabac. De fet, l’eurocomissària de Salut admetia ahir que “el tabac continua sent el risc més gran prevenible” de càncer. A Europa s’estima que el 10% de tots els casos de càncer en homes i el 3% de tots els casos en dones són atribuïbles a l’alcohol. En canvi, gairebé el 30% dels malalts de càncer tenen relació amb el consum de tabac. Recentment, l’OMS va alertar que Europa es podria convertir en la regió amb una taxa més alta de fumadors perquè no s’està aconseguint que deixin el tabac.
– La recol·lecció d’enregistraments està oberta totes les edats, registres i variants dialectals
– Serviran per establir els fonaments dels assistents de veu que es desenvoluparan més endavant amb locutors professionals
Un dels assistents de veu que ara no es poden utilitzar en català EPA.
X.Aguilar|Per aprendre un idioma, ja siguis una màquina o un humà, un dels primers passos sempre és escoltar-lo. D’aquí que ara calguin milers d’hores d’enregistraments i diversitat de veus per avançar en la normalització digital de la llengua. Tot seguit, algunes claus per facilitar la participació en aquest projecte.
Jo ho puc fer?
Sí. És un procés senzill i a l’abast de tothom que pugui utilitzar un mòbil. Es busquen persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres. L’objectiu és obtenir uns continguts de veu que copsin tota la riquesa del català oral, des del més acadèmic fins al del carrer. Actualment, el perfil de veu majoritari a la plataforma és la d’homes d’entre 30 i 50 anys parlants de català central.
Què necessito?
Com que la donació de veu es fa al http://www.projecteaina.cat , cal tenir un dispositiu que s’hi connecti. Si és un ordinador, haurà de tenir micròfon. El més senzill, però, és fer-ho des del mòbil, que el té integrat i sempre és a mà per fer-lo servir en intervals molt curts. La tauleta, lògicament, també serveix.
Com es fa?
Al web del projecte hi ha un botó per començar la col·laboració, que es fonamenta en la lectura dels textos que apareixen en pantalla. No pensin en capítols de llibres o fragments importants. Es tracta de frases molt breus que es presenten agrupades de cinc en cinc. Hi ha un botó que controla el micròfon i que s’ha de clicar abans i després de fer cadascuna de les locucions. Un cop llegides les cinc frases, es pot fer amb cinc més, tants cops com es desitgi.
Cal silenci absolut?
No. La idea és que els algoritmes d’aprenentatge automàtic siguin capaços de manejar diversos sorolls de fons. S’accepten sons ambientals relativament forts, sempre que no impedeixin escoltar la totalitat del text. En canvi, no seran vàlides les gravacions amb altres veus en segon pla.
I si m’equivoco?
No hi ha cap problema, perquè un cop llegides les cinc frases es demana la conformitat i s’ofereix la possibilitat de repetir-ho. A més, els enregistraments passen altres validacions externes.
Em preocupen les dades
Les gravacions poden ser completament anònimes i també hi ha la possibilitat de registrar-se a la plataforma, si es vol amb un nom fals, però indicant la variant dialectal, l’edat i el gènere per fer que el projecte avanci més de pressa.
Vull ajudar sense llegir
A la mateixa plataforma també hi ha la possibilitat de col·laborar supervisant els enregistraments que han fet altres voluntaris. Es tracta de comprovar amb molta cura si el que s’ha enregistrat és exactament el que hi ha escrit. Cal parar especial atenció a paraules similars com a, en o amb i a formes verbals fonèticament similars,com cantéssim en comptes de cantessin. En canvi, es demana ser respectuós amb l’àmplia varietat de pronúncies del català.
Per què Aina?
El projecte s’ha batejat en honor d’Aina Moll (1930-2019), filòloga menorquina que, des de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, va ser una figura central de la normalització del català. “Va ser la mare de la Norma i l’àvia de l’Aina”, recorda el vicepresident Puigneró.
Joan-Ramon Laporte, Doctor Honoris Causa per la UAB, professor de farmacologia, ha generat enrenou per una intervenció al Congrés en què va criticar durament la gestió de la vacunació, Pfizer, l’EMA i l’agència espanyola de medicaments
El professor Joan Ramon Laporte Roselló a la comissió d’investigació al Congrés sobre vacunació
Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) és un farmacòleg barceloní, fill del polític i professor universitari Josep Laporte i Salas. És catedràtic de farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, cap del servei de farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, director de l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El violoncelista Gheorghe Motatu va entrar l’any 1984, per oposició, a l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, com a consolidació del projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, interpreta les grans obres del repertori simfònic amb especial cura dels nostres artistes i el nostre patrimoni musical.
OBC sota la direcció de Lawrence Foster al Carnegie Hall de Nova York l’any 2002|OBC
Gheorghe Motatu va néixer a Bucarest, Romania, en una família de músics. Comença a estudiar el piano amb la mare als 3 anys. Van ser els seus professors: Maria Sova, Ana Antenliu-Pitis, Dan Mizrahy i Radu Constantinescu. Als 12 anys comença el violoncel i treballa amb els professors: Mihail Orloff, Dimitrie Dinicu i Radu Aldulescu. Es gradua al Conservatori “Ciprian Porumbescu” de Bucarest. Perfecciona els estudis amb els professors: Pierre Fournier, Mstislav Rostropovitch, Vladimir Orlov i Maurice Gendrom.
Ha estat violoncel·lista solista de l’Orquestra Simfònica Ràdio i de la Filharmònica “George Enescu”, totes dues de Bucarest. Realitza el seu debut com a solista l’any 1970 amb el concert per a violoncel i orquestra d’Anatol Vieru. Al mateix temps actua intensivament en recitals de duet amb piano i amb diversos grups de cambra, tant a Romania com a la majoria dels països d’Europa i als Estats Units.
Gheorghe Motatu al Museu del Poble de Bucarest
Ha realitzat múltiples enregistraments per a la Ràdio de Bucarest, Viena, Amsterdam, Catalunya Ràdio, RNE i també per a les cases de discos: Electrecord de Bucarest, Foc Nou de Barcelona i per a la Fundació de Música Catalana Contemporània.
Ha estat violoncel·lista solista de l’Orquestra Simfònica Ràdio i de la Filharmònica “George Enescu”, les dues de Bucarest. Realitza el seu debut com a solista l’any 1970 amb el concert per a violoncel i orquestra de Anatol Vieru.
En el mateix temps actua intensivament en recitals de duo amb piano i amb diversos grups de cambra, tant a Romania com en la majoria dels països d’Europa i als Estats Units. Ha realitzat múltiples enregistraments per a la Ràdio de Bucarest, Viena, Ámsterdam, Catalunya Radio, RNE i també per a les cases de discos: Electrecord de Bucarest, Foc Nou de Barcelona i per la Fundació de Música Catalana Contemporània.
Palau de la Música Catalana de Barcelona|CEDIDA
En 1984 entra per oposició en la OCB (actualment OBC). És membre fundador de: Quartet Atheneum, Quartet Muzica, Quintet Muzica Nova, Quartet Gaudí, Quartet Belles Arts i Trio Marshall. Durant tot aquest temps ha mantingut una abundant activitat de concerts tant de duo amb piano com amb els grups abans esmentats i altres grups de cambra, a Barcelona, per tota Catalunya, a Madrid i a altres ciutats de l’estat Español, així com a França i a Alemanya. També ha actuat en diverses ocasions com a solista de piano o com a director amb la Orquestra de Cambra “Amics dels Clàssics” de Barcelona. Ha col·laborat en recitals de cambra amb artistes de primera línia com: Ludovica Mosca, Assumpta Coma, Francesc Teixidó, Antoni Besses, Ángel Jesús García, entre d’altres. És membre de la AIE, SGAE y Unió Catalana de Compositors. Ha escrit obres per a piano, violoncel i la majoria dels instruments tradicionals de l’orquestra simfònica. També té obres per a diversos grups de cambra, cor a capella i per a orquestra simfònica.
Compagina la seva activitat com a solista amb la docència i la direccií d’orquestra. Ha estat professor a l’Escola Especial de Música no. 1 de Bucarest, i al Conservatori Professional de Manresa. També ha impartit Master classes a Barcelona, Mallorca i Cervera. Últimament la seva activitat com a solista està centrada en recitals de violoncel sol, amb un repertori variat, incloent les 6 Suites de J. S. Bach.
Andrés Rueda, director de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD), veu “absolutament injust” que es focalitzi sobre ells la gestió a les residències durant la pandèmia. “Generalitzar és absolutament injust”, diu en una entrevista amb Gemma Nierga al Cafè d’idees. Explica que hi ha hagut companys directors seus que han mort “lluitant en aquesta pandèmia” quan “l’administració estava teletreballant”. Creu que hi va haver un seguit d’“errades en cascada” a l’inici de la pandèmia a les residències i reconeix que “s’han fet coses malament, però es feia el que es podia” i puntualitza: “No podem agafar el sisè lloc de la cascada i aïllar-lo del context”. I lamenta la falta de personal a les residències, que segueixen amb les mateixes ràtios que abans de la pandèmia.
Netejar ecològicament les portes de vidre de la xemeneia, sense productes químics.
Fregant una mica de cendra humida sobre les portes de vidre de la xemeneia es poden remoure els residus de sutge. Aquests són una substància negra, fina i greixosa que forma el fum per l’orifici per on surt.
Com netejar el vidre de la xemeneia o de l’estufa? És indubtablement una de les primeres preguntes que ens plantegem a l’hora de comprar un nou aparell de llenya o de pèl·let.
Per què el vidre de l’estufa de pèl·let es posa negre? El vidre s’ennegreix perquè la combustió produeix fum i sutge que lentament es dipositen sobre la superfície interna.
És no només una qüestió estètica: netejar el vidre correctament i amb constància et permet salvaguardar la integritat de les juntes evitant consums excessius deguts a una major entrada d’aire a la cambra de combustió.
Important: abans de procedir amb la neteja, assegureu-vos que l’estufa o la xemeneia estiguin apagades i la llar interna i el vidre estiguin freds.
La investigació GENHA -finançada per la Unió Europea, i coordinada per la UAB, juntament amb 4 universitats europees – ha identificat i analitzat durant dos anys els discursos d’odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d’extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.
Dibuix de Vladdo DW
A Espanya han observat que els atacs se centren a “desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s’identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l’espai polític” .
Identificar i analitzar com els partits polítics d’extrema dreta a Europa s’han apropiat del discurs d’odi contra la ideologia de gènere mitjançant les xarxes socials i Internet, així com proposar quin tipus de polítiques jurídiques i públiques poden implementar els Estats membres i la Unió europea per protegir els drets humans en joc ha estat la finalitat del projecte GENHA “Hate speech, gender, social networks and political parties” (Discurs d’odi, gènere, xarxes socials i partits polítics), projecte finançat pel programa europeu “Rights, Equality and Citizenship”, ha tingut una durada de 2 anys i ha finalitzat aquest mes de febrer.
Coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació d’una vintena d’investigadors de la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat Central Europea (CEU) d’Hongria, la Universitat de Viena (Àustria) i la Universitat de Göteborg (Suècia).
Els investigadors s’han dedicat a identificar i analitzar els discursos d’odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d’extrema dreta amb representació parlamentària als països participants: Espanya, Itàlia, Alemanya, Hongria i Suècia. Van seleccionar els missatges a través del programa de social listening “Senti-One” durant dos anys (2018-2019). Dels discursos d’odi antigènere identificats, es va analitzar el potencial impacte d’aquests missatges, a través d’una anàlisi quantitativa de cent missatges per cada país, i també se’n van seleccionar una mostra per fer una anàlisi qualitativa.
Així, a Itàlia es van analitzar els partits Noi amb Salvini, Lliga Salvini Premier i Fratelli d’Itàlia; a Alemanya, el partit “AfD”; a Espanya, “Vox”; a Hongria, “Fidesz” i “KDNP MiHazánk”; i a Suècia, The party i The youth party, així com els comptes personals d’alguns dels seus representants més destacats.
Conclouen que cal considerar-ho “violència contra les dones”
L’estudi conclou que cal considerar el discurs d’odi antigènere com una violació dels drets de les dones i una forma de violència contra les dones. A més, veu necessària la interpretació del delicte de discursos d’odi considerant les dones com a “grup vulnerable”, i afegint-hi, per raó de gènere, sexe, identitat de gènere o orientació sexual.
També, fruit de la investigació, s’han elaborat una sèrie de propostes legals i de polítiques públiques, a nivell estatal i europeu. A nivell estatal a través del desenvolupament de legislació antidiscriminatòria, administrativa i de violència de gènere. A nivell europeu mitjançant el desenvolupament d’instruments legals que garanteixin els drets humans dels usuaris de les xarxes socials i internet (per exemple la Digital Act).
Missatges sexistes i anti-feministes a Twitter i Facebook
Els missatges amb discursos d’odi antigènere es van classificar pel seu contingut com a missatges sexistes o antifeministes, o contraris al col·lectiu LGTBIQ o homofòbics, i antigènere. També es van classificar per la seva intensitat en discursos d’odi en sentit estricte (crides a la violència); discursos d’odi en un sentit ampli (agitació i difamació); i discurs d’odi potencial (rumors o discursos d’odi implícits).
La gran majoria d’aquests discursos d’odi antigènere identificats i analitzatscorresponen a la categoria de discursos d’odi en sentit ampli o discurs d’odi potencial.
“Els representants dels partits polítics emeten poques vegades discursos d’odi en sentit estricte, sinó que són discursos d’odi implícits, irònics i plens de burla o menyspreu. Són en tot cas els actors secundaris també estudiats (simpatitzants, representants d’associacions afins al partit polític) els que serveixen com a altaveus d’aquests discursos d’odi antigènere i arriben a emetre els discursos d’odi més forts”, explica la professora de Dret de la UAB, Noelia Igareda, investigadora del grup Antígona de la UAB –dedicat a l’estudi de Dret i Gènere–, que ha participat coordinant l’estudi.
Tots els països participants a l’estudi tipifiquen els discursos d’odi com una forma de delicte d’odi, però no inclouen per raons de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual (a excepció del Codi Penal espanyol, que des del 2015 sí que el tipifica). Però encara en els casos en què es contempla, com l’espanyol, només seria aplicable als discursos d’odi en sentit estricte, i no es considera les dones com a grup vulnerable que en justificaria la consideració com a víctimes d’aquests delictes d’odi.
Diferències per països per mida i posició dels partits.
Tot i que la investigació dóna conclusions comunes als països participants, hi ha algunes diferències a causa del context de cada país: “no només per les diferents mides, sinó per la posició que els partits polítics analitzats (des de la situació a Hongria on governen, fins i tot la seva posició minoritària a Suècia, passant pel seu paper de partits emergents que han aconseguit un creixent suport social els últims anys, com a Itàlia i Espanya”, explica la investigadora Noelia Igareda.
També hi ha algunes diferències en les temàtiques dels discursos d’odi antigènere: “a Espanya per exemple, els atacs se centren a desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s’identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l‟espai polític”, argumenta la investigadora de la UAB.
La professora de Dret de la UAB explica que és important remarcar que “l´agitació observada en aquests missatges d´odi en sentit ampli, on generalment juguen la desinformació, el sarcasme i la negació, van ser les que van produir comentaris d´odi en sentit estricte”.
La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924 i la primera emissora de tot l’estat que va obtenir llicència legal d’emissió va ser Ràdio Barcelona, amb l’indicatiu EAJ-1
Dos emprenedors, Josep M. Guillén García, llicenciat en Ciències a la Sorbona de París, i Eduard Solà, impressor aficionat a la ràdio, van fer la revista ‘Radiosola’ dedicada a aquest nou mitjà de comunicació. Després d’algunes proves de transmissió i recepció a Montjuïc, que van generar molt d’interès, convoquen un grup d’industrials de la ciutat. D’aquesta manera, la ràdio va arribar a Barcelona el 1923 gràcies a la inversió d’aquests empresaris que van crear l’Associació Nacional de Radiodifusió.
La primera emissió de ràdio a Barcelona La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924. Una iniciativa de membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, ara és SER Catalunya, i neix amb la veu de Maria Sabater.
El periodista Javier Artiga ens relata com va néixer la ràdio a la ciutat al número 200 del carrer de València. Allà es van reunir per portar a terme el projecte a Barcelona. Un any després, el 1924, la primera emissora de tot l’estat que va obtenir llicència legal d’emissió va ser Ràdio Barcelona, amb l’indicatiu EAJ-1.
El buen patrón s’endú els guardons a millor film, director (Fernando León) i actor, per a Javier Bardem. Tres produccions catalanes més destaquen a la gala: ‘Las leyes de la frontera’, ‘Mediterráneo’ i ‘Libertad’
L’actriu australiana Cate Blanchett, que ha recollit el primer Goya Internacional, premi honorífic creat en aquesta edició, aplaudida pel Penélope Cruz i Pedro Almodobar
Bernat Salvà|El buen patrón partia com a favorita a la gala de la 36a edició dels Goya, que s’ha celebrat al palau de les Arts de València, i ha estat la gran triomfadora de la nit en endur-se sis premis. Queda lluny dels vint a què optava, però la majoria de guardons que s’ha acabat emportant són dels més importants: millor pel·lícula, director i guió (els dos per a Fernando León de Aranoa), actor protagonista (Javier Bardem), muntatge i música original.
En rebre el Goya a la millor pel·lícula, Jaume Roures, productor català d’El buen patrón a través de Mediapro, ha ironitzat sobre la quota lingüística a l’ensenyament i ha fet “el 25%” dels agraïments en català, en un gest simbòlic poc usual en les gales dels Goya: ha felicitat els directors de Mediterráneo i Libertad pels premis rebuts i ha dit que “el cinema català té totes les possibilitats del món sempre que tinguem ambició”.
Fernando León de Aranoa amb el Goya com millor director i guió per “El buen patrón”
Las leyes de la frontera, Mediterráneo i Libertad han estat les altres triomfadores d’una nit amb molt accent català: disset dels 28 premis Goya han anat a parar a produccions catalanes, inclosos la majoria dels importants (pel·lícula, direcció, actor, guio original i adaptat…) Quatre dels cinc títols més premiats són catalans, tot i que estan tots parlats en castellà. Las leyes de la frontera, ambientada a la Girona del 1978, ha guanyat els premis al millor guió adaptat (Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría, que han partit de la novel·la de Javier Cercas), actor revelació (Chechu Salgado), direcció artística, vestuari i maquillatge i perruqueria.
Mediterráneo s’ha imposat als apartats de fotografia, direcció de producció i cançó original (María José Llergo per Te espera el mar). Libertad ha triomfat a les categories de direcció novella (Clara Roquet) i actriu de repartiment (Nora Navas). A més, Tres, de Juanjo Giménez, s’ha endut el premi al millor so.
Javier Bardem amb el Goya com millor actor protagonista per “El buen patrón”
L’única producció no catalana que ha triomfat a la gala, amb tres premis d’interpretació, ha estat Maixabel, d’Iciar Bollain: s’ha endut els premis a la millor actriu (Blanca Portillo), actor de repartiment ( Urko Olazábal) i actriu revelació (María Cerezuela).
José Sacristán, Goya d’Honor del 2022, ha rebut l’ovació més llarga de la nit, amb tot el públic dempeus, en rebre el Goya honorífic. També ha estat aplaudida dempeus l’actriu australiana Cate Blanchett, que ha recollit el primer Goya Internacional, premi honorífic creat en aquesta edició. L’actriu de Carol i El senyor dels anells no ha estalviat elogis per a Penélope Cruz i, sobretot, per a Pedro Almodóvar (amb qui treballarà pròximament), que li han lliurat l’estatueta.
Altres premis repartits al palau de les Arts de València han estat per a Quién lo impide, de Jonás Trueba (millor documental);Valentina, de Chelo Loureiro (llargmetratge animat); Otra ronda (Goya al millor film europeu) i la xilena La cordillera de los sueños (pel·lícula iberoamericana).
La gala no ha tingut un únic presentador, sinó una llarga llista de personalitats del cinema (sobretot actrius i actors) que anaven pujant a l’escenari. No ha estat una vetllada especialment reivindicativa, tot i que s’han sentit algunes veus en favor de la igualtat de gènere i s’ha convidat una cineasta afganesa que ha fet una crida a què no es reconegui el règim dels talibans. El president del gover espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, han assistit a la gala, que s’ha allargat fins a les 3 hores i vint minuts. Entre les actuacions musicals, destaquen C. Tangana (amb Rita Payés) i Joaquín Sabina.
Antiga fonda fundada el 1849 situada a l’antic carrer Conde Asalto núm. 11 (avui carrer Nou de la Rambla 11-13) que feia cantonada amb el carrer Lancaster núm. 2. La fonda anava a càrrec de Ramon Roca.
1893. A la Fonda Ibèrica s’hi va allotjar Francesc Cambó : “Entre dispesa i dispesa acostumava jo a passar uns dies o unes setmanes -el temps per a trobar-ne una altra- a la llavors famosa “Fonda Ibérica o del Padre”, que feia cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el de Lancaster, amb el veïnatge respectable del Palau Güell i els menys respectables de “l’Edèn Concert” i el “Tall de Bacallà”.
En aquell època encara vivia el padre – un vell corpulent i simpatic, pare dels que llavors duien la fonda-, el qual durant els àpats anava de taula en taula saludant els clients en vers, sense que mai li manqués una consonància.”
Hotel Ibérica del Padre Hospedaje y habitaciones José Roca, Conde Asalto, 13 y Lancaster, 2 Barcelona
Anys més tard la Fonda Ibérica del Padre era una pensió modesta situada al núm.13. S’hi allotjaven molts capellans de pocs recursos que anaven a la Catedral, a l’església del Pi i a Santa Maria del Mar.
A la fonda hi va treballar Garcia Oliver quan tenia 15 anys, fundador del Sindicat d’Hostaleria de la CNT i membre destacat del grup anarquista Los Solidarios, on també hi havia Durruti i Ascaso.
“Explica la revista Mirador el 1932, que els jesuïtes editaven una publicació científica que es deia Ibèrica. Els alumnes dels col·legis jesuïtes solien anomenar-la Iberica del Pare (fent un acudit amb el Pare Rodés que n’era el factòtum).
La anécdota apuntala la idea de que la Fonda Ibérica tenía una clientela donde predominaba el clero”.