– SÍMBOLS CONTRARIS A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es retiraran els símbols “contraris a la memòria democràtica”, com escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública que exalcin la sublevació militar i la dictadura.
El Boletin Oficial del Estado (BOE) va publicar el dijous 20 octubre 2022 la polèmica i discutida norma que va ser aprovada definitivament fa 15 dies amb els vots en contra de PP, Vox i Ciutadans.
La nova norma, que substitueix la Llei de Memòria de 2007, neix sota els principis de “veritat, justícia i reparació” i persegueix dignificar les víctimes oblidades, així com “evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història”.
Així, considera un “inexcusable deure moral” polític i un “signe de la qualitat de la democràcia”, recordar, reparar i dignificar les víctimes del cop d’Estat, la guerra d’Espanya i la dictadura franquista perquè entén que “l’oblit no és opció per a una democràcia”.
Aquests són alguns dels punts més importants de la llei de Memòria Democràtica:
– EL RÈGIM FRANQUISTA ES DECLARARÀ IL·LEGAL: La llei declara il·legal tant el règim franquista com els tribunals franquistes, per la qual cosa se n’anul·len totes les condemnes.
– L’ESTAT ASSUMEIX LA CERCA DE LES PERSONES DESAPAREGUDES: la recerca de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura correspondrà a l’Administració General de l’Estat, sens perjudici de les competències d’altres administracions públiques.
– Per això, elaborarà un mapa de localització de persones desaparegudes i crearà un banc estatal d’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura per poder comparar perfils genètics en la identificació de restes.
– DEFINICIÓ DE VÍCTIMA: considera víctima aquella persona que hagi patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
Tindran dret al “reconeixement i reparació integral” per part de l’Estat, així com al “rescabalament” dels béns incautats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la Dictadura.
– DIES DEL RECORD: es declara el 31 d’octubre com a dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la Dictadura, i el 8 de maig com a dia de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili com a conseqüència de la Guerra Civil i la Dictadura.
– VALLE DE CUELGAMUROS, NO VALLE DE LOS CAIDOS: La llei contempla la creació d’un inventari estatal de llocs de memòria democràtica entre els quals estarà l’actual Vall dels Caiguts (Madrid), que passa a denominar-se Vall de Cuelgamuros i donarà a conèixer les circumstàncies de la construcció i el significat.
Aquí només podran jeure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra i es reubicaran aquelles restes que ocupin un lloc preeminent al recinte, com passa amb el cas de José Antonio Primo que, després de l’exhumació de Francisco Franco, és l’única tomba individual que roman.
A més, es modifica la denominació tradicional de l’anomenat Panteó d’Homes Il·lustres per ser anomenat Panteó d’Espanya.
– UN FISCAL DE SALA INVESTIGARÀ VIOLACIONS DE DRETS HUMANS: es crea un Fiscal de Sala per investigar violacions del dret internacional i de drets humans durant el cop d’Estat, la Guerra Civil i la Dictadura que impulsarà, a més, els processos de cerca de víctimes .
– SÍMBOLS CONTRARIS A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es retiraran els símbols “contraris a la memòria democràtica”, com escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública que exalcin la sublevació militar i la Dictadura.
– CENTRE DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es crea un Centre de la Memòria Democràtica la finalitat del qual serà la salvaguarda de la dignitat de les víctimes.
– ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA DELS ARXIUS: es garanteix el dret a l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el cop d’Estat de 1936 i la Transició fins a l’entrada en vigor de la Constitució del 1978.
Els arxius i la documentació del Govern de la Dictadura que estiguin en poder d’entitats privades o persones físiques, en particular els referits al cap d’Estat, s’incorporaran al centre documental de la memòria històrica de Salamanca oa l’arxiu de l’organisme públic que es determini de forma motivada.
– SUPRESSIÓ DE TÍTOLS NOBILIARIS DURANT LA GUERRA I DICTADURA: la llei suprimeix 33 títols nobiliaris i grandeses d’Espanya concedits entre 1948 i 1978, entre ells els de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.
– ACTUALITZACIÓ DELS CONTINGUTS EDUCATIUS: s’actualitzaran els continguts curriculars del sistema educatiu per a l’ESO, FP i Batxillerat per reflectir “la repressió que es va produir durant la guerra i la dictadura”.
– ESTUDI DE VULNERACIONS DE DRETS HUMANS DE 1978 A 1983: es crea una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 a persones que hagin lluitat “per la consolidació de la democràcia” i que assenyali “possibles vies de reconeixement i reparació”.
– ACCIONS DE DIVULGACIÓ: l’Administració General de l’Estat promourà el coneixement de la memòria democràtica espanyola mitjançant programes específics de divulgació que inclouran el relat de les víctimes i, específicament, la memòria de les dones.
Font: BOE,
BELLATERRA.CAT 