– Avui comença la Festa Major de Bellaterra 2023 amb un Concert de Jazz a l’Auditori d’El Musical (19:30h).
– Cinema a la fresca amb la projecció del film Grease al Club Bellaterra (22:30h.)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Festa Major Bellaterra 2023 |
FACTA NON VERBA X BELLATERRA:
De veritat s’ha de fer una l’ofrena floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint una paperera de brosa al costat de la senyera?, i manteninr il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.
Bellaterra va celebrar l’ofrena floral de l’11 de setembre la Diada Nacional de Catalunya. Un acte que va aplegar el veïnat al Centre Cívic de Bellaterra de la placa Maragall, on es va fer l’acte per primer cop, ja que sempre s’havia celebrar a la plaça del Pi, centre neuràlgic del poble. A part de de les ofrenes florals i actes polítics, també hi van participar veïnat i entitats cíviques.
Ofrena floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.
Els Segadors, discursos i la música en directe interpretada per la violoncel·lista bellaterrenca Lara Pérez van ser els autèntics protagonistes de la Diada Nacional de Catalunya 2023 a Bellaterra, acte recordant que aquest 2023 és el 50è aniversari de la mort del violoncelista i músic universal Pau Casals.
📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Diada Nacional Catalunya 2023, politica |
Gairebé cada any, més quan aquest 11 de setembre es compleix el 50è aniversari del cop d’estat de Pinochet contra el govern de la Unitat Popular que dirigís Salvador Allende, faig un recordatori d’aquesta data tan important en la història d’una generació i, per descomptat, a la història d’Amèrica Llatina.
Aquella ruptura violenta d’un projecte d’assoliment d’una via democràtica al socialisme, que es forjava des de la victòria a les urnes el 1970, no podia resultar aliena als interessos de l’oligarquia xilena, ni, per descomptat, als de l’imperialisme americà : la nacionalització del coure, la redistribució de la propietat de la terra, el desenvolupament de polítiques nacionalitzadores i redistributives que lluitessin contra l’enorme desigualtat a la societat xilena van comptar, des del principi, amb el bloqueig i amb l’animadversió, convertida en cop cívic -militar l’11 de setembre del 1973 que va interrompre aquell noble intent que havia aixecat enormes expectatives a l’esquerra i a la socialdemocràcia, a Amèrica Llatina i a tot el món.
Després del cop, va venir una llarguíssima i cruel dictadura que va desenvolupar una repressió brutal sobre amplis sectors de la societat xilena i que va imposar un model de desenvolupament econòmic neoliberal que ha passat per ser una de les cares més decarnades, explotadores i desigualitàries del capitalisme.
La llarga dictadura pinochetista, com qualsevol altra de la qual la franquista espanyola pot ser un bon exemple, no deixa de notar la seva profunda empremta a la societat, de manera que encara, a Xile com també a Espanya, no deixa d’haver-hi i més a el si d’aquesta ona conservadora que envaeix el món als inicis del segle XXI, sectors socials i polítics que no només defensen valors polítics i ideològics sobre els quals aquelles dictadures es van assentar, sinó que, fins i tot, acaben “blanquejant” i més les pròpies dictadures.
Sí que cal reconèixer, ja que parlem d’Espanya i Xile, d’una profunda diferència entre l’un i l’altre Estat pel que fa a l’anomenada “justícia transicional” (l’aplicada al pas de la dictadura a la democràcia): mentre a Xile es va conformar una Comissió de la Veritat, així com en altres països hispans, que encara avui projecta les seves conseqüències (condemna dels militars que van tenir a veure a la tortura i assassinat de Víctor Jara), a Espanya la famosa Llei d’Amnistia de 1977 va permetre “anar-se de rosetes” a tots aquells sectors de l’administració que havien tingut una implicació directa amb els diferents processos repressius engegats per la dictadura franquista i és esgrimida avui pels tribunals de justícia espanyols com a obstacle insalvable per al processament a autors de delictes gravíssims. Pel seu caràcter d’imprescriptibles de molts dels delictes comesos en una clara falta de respecte als drets humans ha estat la Justícia Internacional qui els ha posat a la llum del dia, qüestions que ara com ara, fins i tot, estan recollides com a autèntics “atropellaments” polítics” amb resultats molt greus a la nostra molt recent Llei de Memòria Democràtica-
ANTONIO BARRAGÁN MORAINA, (nascut a Aguilar de la Frontera, Còrdova, el 31 de juliol de 1949) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Còrdova. Doctor en Història Moderna i Contemporània i Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. Des de fa anys, les seves investigacions s’han orientat fonamentalment a l’estudi de diversos aspectes concernents a la Història Social i Política d’Andalusia durant el segle XX. El 1989 va obtenir el Premi de Recerca d’Història Social “J. Díaz del Moral” amb una obra titulada “Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918-1920”; ha investigat, a més, sobre la II República (Realitat política, 1931”), sobre la crisi del 98 i les seves conseqüències (Còrdova: 1898-1905: crisi social i regeneracionisme polític), sobre la dictadura franquista i la transició democràtica (Crisi del franquisme i transició democràtica a la província de Còrdova), sobre la trajectòria del sindicalisme i del moviment obrer, així com sobre la Història del republicanisme. Actualment treballa en un projecte sobre la repressió derivada de la Guerra Civil, amb un avenç d’aquest treball. VII Premi d’Assaig Corpus Barga 2008, atorgat per la Diputació de Còrdova, pel títol Control social i responsabilitats polítiques. Còrdova (1936-1945) . Pertany, des de la seva creació, al “Grup de Priego” que, entre altres qüestions, organitza bianualment els congressos sobre la Història del Republicanisme a Espanya.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat 50 anys del cop d'estat de Pinochet a Chile, MEMÒRIA DEMOCRÀTICA |
Mai hem gaudit d’un mil fulles tant delicat i rodó, de fines i cruixents capes, amb una delicada crema amb maduixetes fresques de bosc! Tots els camins ens porten a Roma
La història del Bar Pasticceria Romoli de Roma va començar a finals dels anys 30, quan l’avi Romolo va obrir una gelateria a Via Nomentana: ell i els seus fills portaven a casa la llet, mantega i gelats, productes genuïns que feien a mà. i que els va convertir, en el seu petit, referent del barri.
És a partir d’aquesta primera experiència fonamental que les generacions posteriors aprenen a triar les matèries primeres, a seleccionar-les amb cura i a treballar-les amb la passió que encara caracteritza el Bar Pasticceria de Viale Eritrea i l’artesania dels seus productes.
L’any 1952 el fill de Romolo, Federico, va comprar un local al barri africà, una aposta ambiciosa perquè aleshores la zona era propera al camp; però poc després la intuïció de Federico Romoli donaria els seus fruits i, de fet, al cap d’uns anys el barri es va convertir en la zona comercial que avui coneixem i la pastisseria Romoli en un dels llocs més coneguts de Roma.
El punt d’inflexió, però, va arribar uns anys més tard, quan el senyor Federico va començar a oferir als seus clients croissants de dia i -a partir dels anys setanta- fins i tot de nit: a Roma hi havia laboratoris però cap pastisseria no venia aquestes delícies acabades de fer, en un lloc còmode i acollidor. De seguida va ser un gran èxit i la imaginació va portar Federico i els seus pastissers a crear moltes varietats. I així és com Romoli es va convertir en la històrica pastisseria artesana, gelateria i croissant nocturn que encara és avui.
Les matèries primeres nobles, curosament seleccionades per nosaltres, són manejades per pastissers professionals que aporten amb el seu art, la seva passió i la seva capacitat per crear productes de la màxima qualitat, el mateix que cada dia ofereix als clients el nostre personal somrient.
El secret dels nostres sabors únics? Llet fresca, ous, sucre i farina: la nostra família ha seguit, des dels inicis, la tradició de la bona pastisseria italiana on l’artesania i la qualitat de les matèries primeres són principis essencials per preparar postres i gelats amb els sabors d’abans.
PASTISSERIA ROMOLI DE ROMA
☎️ +39 0686325077
Viale Eritrea, 142, 00199 Roma (Itàlia)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet, Pastisseria Romoli, Roma |
Elena Viaplana, la nostra veïna de Bellaterra, especialista en assegurances per a la llar, ens fa saber la nova normativa, que entrarà en vigor el 29 de setembre 2023, que també exigirà un curs de formació per als que vulguin tenir aquest animal de companyia
El pròxim 29 de setembre, sis mesos després de publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), entrarà en vigor la nova Llei de Benestar Animal.
Aquest nou marc normatiu, impulsat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, es convertirà en la primera norma estatal que regula la relació amb els gossos, els gats i altres animals de companyia, i implicarà noves obligacions i deures per a tots aquells que tinguin alguna mascota a càrrec seu.
Una de les principals novetats de la llei, i segurament la que afectarà més gent, és que s’exigirà el contracte d’una assegurança de responsabilitat civil a tots els propietaris de gossos, independentment de la raça, mida o edat.
Fins ara, només els propietaris de races catalogades com a perilloses estaven obligats a tenir aquesta mena d’assegurança. En cas de no tenir-la, ara el titular de l’animal podrà ser multat amb sancions que aniran dels 500 als 10.000 euros.
Assegurança de responsabilitat civil
La nova assegurança de responsabilitat civil haurà de ser una pòlissa que qualsevol propietari d’un gos haurà de pagar per fer front als danys que la seva mascota pugui ocasionar a tercers. Aquests perjudicis poden ser materials –si es trenca un objecte, per exemple– o lesions corporals a una altra persona, com ara una mossegada. A més, l’assegurança cobrirà tant la responsabilitat civil del propietari del gos com la d’un posseïdor ocasional –quan una persona treu l’animal a passejar–.
L’assegurança de responsabilitat civil no ha de ser obligatòriament una assegurança específica. Pot estar inclosa dins una assegurança diferent, per exemple, l’assegurança de la llar, que sovint cobreix la responsabilitat derivada de la tinença d’un animal.
Tot i així, des del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Catalunya, i per qüestions pràctiques, recomanen fer una assegurança específica de cara a l’acreditació de la vigència de l’assegurança en cas que ens sigui requerida per un agent de l’autoritat. Ho explica Josep Lluís Fernández, assessor jurídic del Col·legi:
“Si vas pel carrer amb un gos i et demanen acreditació de l’assegurança de responsabilitat civil, ensenyant un rebut de l’assegurança de la llar no queda demostrat. S’hauria d’anar al condicionat de la pòlissa per determinar que, efectivament, aquella pòlissa cobreix la responsabilitat dels animals, perquè podria no cobrir-la. Això pot generar un problema pràctic important”.
A més, afegeix Fernández, hi pot haver un altre problema, ja que moltes pòlisses de la llar exclouen de cobertura qualsevol responsabilitat que sigui d’assegurament obligatori.
La pòlissa s’haurà de contractar i mantenir durant tota la vida de l’animal i el preu variarà en funció de la raça, l’edat i el pes, així com del tipus de pòlissa que es vulgui contractar. No hi ha asseguradores especialitzades en responsabilitat civil de gossos i, per tant, qualsevol asseguradora ho pot fer.
El preu dependrà del capital assegurat
El preu, que dependrà del capital assegurat, podria anar dels 25 als 90 euros anuals, unes xifres semblants al que fins ara havien de pagar només els que tenien gossos potencialment perillosos (pit bull terrier, staffordshire bull terrier, american staffodshire, terrier, rottweiler, dogo argentí, fila brasiler, tosa inu, akita inu i qualsevol dels seus encreuaments).
Però Josep Lluís Fernández adverteix que, de fet, encara no està determinat reglamentàriament quin és l’import mínim de la responsabilitat civil que ha d’estar cobert en aquesta mena de pòlisses: “S’hauria de fer en breu”, explica.
“No se sap quin capital és i, per tant, no es pot saber la prima. No és el mateix cobrir una responsabilitat de 50.000 euros que una responsabilitat de 3.000 euros. La prima varia molt”.
El capital assegurat també dependrà de la companyia amb què es contracti el producte i de la raça del gos, i cobrirà tant les lesions corporals com els danys materials. Segons algunes fonts, aquest capital es podria situar entre els 60.000 euros i els 350.000 euros.
Curs de formació per tenir gossos
Però la novetat de l’assegurança de responsabilitat civil per a gossos no és l’única obligació que comportarà la nova llei. Tal com s’especifica en l’article 30 de la normativa, els futurs propietaris de gossos hauran d'”acreditar un curs de formació per a tinença de gossos, que tindrà una validesa indefinida”.
El curs, que girarà a l’entorn de les característiques bàsiques que ha de saber una persona per cuidar un gos, serà gratuït. Però pel que fa al seu contingut encara haurem d’esperar, ja que la publicació del decret en qè s’especificaran els paràmetres del curs s’ha endarrerit a causa de les eleccions generals que hi va haver al juliol. Es preveu que a finals de setembre o principis d’octubre es faci pública la normativa.
Una llei que no només afecta els gossos
Es calcula que a l’estat espanyol hi ha actualment uns 29 milions de mascotes, 9,3 de les quals són gossos, seguides dels peixos (7,8 milions) i dels gats (5,8 milions). Però, a més de tot el que fa referència als gossos, la nova llei també marca les normes que a partir d’ara regiran la nostra relació amb la resta d’animals.
Aquestes són algunes de les més destacades:
– Prohibició del sacrifici d’animals de companyia sense una causa justificada. Només s’autoritzarà si està justificat per motius de seguretat o de risc per a la salut pública, així com per evitar el patiment per “causes no recuperables” a l’animal i sempre sota criteri i control veterinari.
– Prohibició de deixar els animals de forma permanent en terrasses, trasters, soterranis o vehicles, així com sense supervisió durant tres dies consecutius. Pel que fa als gossos, la llei de benestar animal estableix que aquest període de temps no podrà superar les 24 hores seguides.
– Els animals desapareixeran de les atraccions de fires i d’espectacles que els puguin causar “angoixa, dolor o patiment”. La fauna silvestre no podrà ser present als espectacles de circ.
Les baralles de galls estan prohibides a Catalunya des del 1988, tot i que se n’han seguit organitzant de manera clandestina
Pel que fa a les baralles de galls, les persones que ensinistrin o utilitzin animals per a enfrontaments seran sancionades amb una multa de fins a 200.000 euros. Passarà el mateix amb l’ús d’animals en atraccions mecàniques o carrusels de fira.
– No es podrà comercialitzar amb gossos, gats o fures en botigues d’animals, així com tampoc es permetrà que s’exhibeixin i exposin al públic amb fins comercials. Així, aquests animals es podran comprar a criadors oficials, i les botigues només distribuiran “animals criats en captivitat per criadors registrats”. A més, la criança d’animals només la podran fer els criadors autoritzats.
En el cas de la cessió d’animals entre particulars, haurà de ser gratuïta i quedarà reflectida per contracte.
Prohibicions i multes
El text legislatiu inclou la prohibició de tenir determinades espècies com a animals de companyia. Entre elles, els primats o els rèptils verinosos. Aquells que tinguin animals prohibits per la llei ho hauran de comunicar a les autoritats competents fins al 29 de setembre com a màxim. Llavors s’adoptaran les mesures necessàries per traslladar-los a centres de protecció d’animals silvestres, zoològics o entitats de protecció animal. Aquests animals són:
. Artròpodes, peixos i amfibis, la mossegada o verí dels quals pugui suposar un risc greu per a la integritat física o la salut de persones i animals.
. Rèptils verinosos i totes les espècies de rèptils que en estat adult superin els 2 Kg de pes, excepte en el cas dels quelonis (tortugues).
. Tots els primats.
. Mamífers silvestres que en estat adult superin els 5 kg.
. Espècies incloses en altres normatives sectorials a escala estatal o comuniària que n’impedeixin la tinença en captivitat.
La llei tampoc permet tenir rèptils verinosos o de més de 2 kg a casa
La nova llei també preveu el règim sancionador corresponent a les infraccions en base a la seva gravetat. La tinença dels animals mencionats anteriorment, així com el fet de no notificar-la, pot suposar una infracció i, per tant, una sanció.
. Infraccions lleus: advertència o multa de 500 a 10.000 euros.
. Infraccions greus: multa de 10.001 a 50.000 euros.
. Infraccions molt greus: multa de 50.001 a 200.000 euros.
Font: CCMA, Elena Vilaplana,
Elena Viaplana Directora Comercial
☎️ 937188705 936923684 www.cosmobrok.com
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Maltractament animal, Normativa mascotes 29 setembre 2023 |
La Fiscalia investiga com un possible delicte de maltractament animal el cruel acte taurí a les festes de Barbastro
Durant l’acte, un toro va banyar diverses vaquetes i les va ferir de gravetat fins a deixar-les tirades a terra. Unes dures imatges que es van produir davant de l’atenta mirada d’un públic entre el qual hi havia multitud de menors
El fiscal coordinador de la Unitat de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat ha obert diligències per investigar per un possible delicte de maltractament animal el cruel esdeveniment taurí que va tenir lloc durant les festes de Barbastro (Osca).
Unes dures imatges que es van produir davant de l’atenta mirada d’un públic entre el qual hi havia multitud de menors. Alguns dels assistents no van poder evitar cridar davant aquest violent escenari i altres decideixen abandonar el lloc.
El fiscal de Medi Ambient ha encarregat al grup del Seprona adscrit a la Unitat especialitzada de la Fiscalia que dugui a terme les investigacions preprocessals pertinents.
Segons la memòria de la Fiscalia 2022 presentada aquest dijous, els delictes de maltractament animal són els que estan experimentant un nombre més gran d’investigacions i un nombre més gran de condemnes, dins de l’especialitat de Medi Ambient.
Font: Pueblo
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Maltractament animal, Placa Toros Barbastre |
La proposta de nomenclàtor és un mandat de l’alcalde Jaume Collboni, “un gran aficionat a Queen”
L’Ajuntament de Barcelona està treballant perquè a la nova urbanització de la plaça de les Glòries hi hagi un espai de memòria, com un carrer o una plaça, dedicat a Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Ho ha explicat en una entrevista a RAC1 el regidor d’Esports, David Escudé, que ha dit que ara ho haurà d’estudiar la Comissió de Nomenclàtor. La nomenclatura seria un homenatge als dos cantants, que van immortalitzar la cançó ‘Barcelona’ que Caballé va interpretar durant la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 -Mercury ja havia mort-, i que s’ha convertit en un himne de la ciutat.
El regidor diu que aquest nou espai memorial és un mandat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “un gran aficionat de Queen”. Recorda, a més, que ja va fer la proposta l’any 2018, quan era president del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament. Més recentment, la proposta de dedicar una plaça o un carrer de la ciutat a Freddie Mercury es va aprovar en el plenari municipal del març passat, arran d’un prec de la llavors regidora de Cs Noemí Martín.
https://youtu.be/hkskujG0UYc?si=Fpz7JnpQprcagvfQ
També podria haver-hi una escultura
A l’entrevista, Escudé fins i tot ha anat més enllà i ha insinuat que “tindria tot el sentit” treballar en una escultura dels dos cantants en aquest mateix emplaçament. “Somiar és gratuït”, ha dit. En aquest cas, l’encàrrec s’hauria de fer a la comissió d’escultures i serviria per “immortalitzar aquell moment tan màgic”, ha explicat.
Freddie Mercury i Caballé: amor musical per Barcelona 92
El líder de Queen va fer “playback” a causa d’uns nòduls a les cordes vocals durant l’actuació a les Fonts de Montjuïc davant 40.000 persones
La proposta de l’Ajuntament s’ha conegut el mateix dia que se subhasta el manuscrit de de la cançó ‘Barcelona’, que van cantar Freddie Mercury i Montserrat Caballé. La casa de subhastes Sotheby’s ha posat a la venda una col·lecció de 200 lots amb més de 1.500 objectes personals del cantant Freddie Mercury, que va morir el 1991 als 45 anys, entre els quals hi ha aquesta mítica cançó.
Escudé ha explicat que l’Ajuntament, juntament amb la Fundació Olímpica, licitarà per aconseguir el manuscrit de ‘Barcelona’, que té un preu de sortida d’uns 18.000 euros.
Font: Betevé
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Barcelona, Cultura, Freddie Mercuri, Montserrat Caballé |
Tres investigadors de l’ICTA-UAB han estat guardonats amb un ajut Starting Grant de l’European Research Council (ERC) per desenvolupar els projectes entorn de la mobilitat sostenible, el coneixement ambiental indígena i el paper d’Internet en la protecció del medi natural. En conjunt rebran un total de 4,5 milions d’euros.
Els investigadors vinculats a l’ICTA-UAB Álvaro Fernández Llamazares, Johannes Langemeyer i Oriol Marquet són tres dels 400 joves científics i acadèmics de tota Europa que rebran un ajut de l’ERC per desenvolupar la seva recerca a través dels seus propis projectes i grups de recerca durant els propers cinc anys. La convocatòria ha comptat amb més de 2.696 propostes, revisades per grups d’investigadors de renom de tot el món. La taxa d’èxit global ha estat del 15 % i s’espera que les subvencions creïn més de 2.600 llocs de treball per a investigadors postdoctorals, doctorands i la resta de personal de les institucions amfitriones.
El projecte «Assessing long-term changes in Indigenous Environmental Knowledge», liderat per Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia (BABVE) de la UAB, analitzarà els sistemes de coneixement ambiental indígena (IEK) per determinar com canvien amb el temps i els impactes ecològics que això pot comportar. Alguns estudis suggereixen l’existència de processos de deteriorament, adaptació i resiliència d’aquests coneixements que els indígenes tenen sobre el medi natural, però manquen dades sobre aquest possibles canvis en períodes llargs de temps i els seus efectes en cadena sobre la biodiversitat. Amb la col·laboració dels pobles indígenes tsimane’ de l’Amazònia boliviana, Fernández-Llamazares recopilarà de manera sistemàtica les dades etnobiològiques necessàries per analitzar com la pèrdua de memòria i coneixements col·lectiva repercuteix negativament en la conservació de la biodiversitat. El caràcter innovador del projecte rau en què se centra no només en els canvis en el contingut de l’IEK (per exemple, els usos de les plantes), sinó també en els contextos dels canvis (per exemple, els paisatges bioculturals) i els seus impactes ecològics entrellaçats (per exemple, la pèrdua de boscos).
El projecte «Fostering Internet-based Values of the Environment (BIG-5)», liderat per Johannes Langemeyer, posarà en relleu el paper d’internet i les xarxes socials en la construcció de noves formes de relacionar-se amb la natura, un pràctica que està en declivi. Hi ha la creença que aquest declivi provoca una disminució de l’apreciació social de la natura i un menor compromís amb la protecció ambiental. Langemeyer sosté que Internet esdevé un factor potenciador de les experiències a la natura, així com de creació de valors naturals i de foment de la protecció del medi natural. El projecte BIG-5 introduirà els valors relacionals digitals (VDR) com a valors fonamentals dins de les comunitats virtuals, desencadenats per experiències indirectes de la natura. El projecte rastrejarà aquests valors en cinc tipus de paisatges, cinc grans xarxes socials i cinc llengües europees mitjançant enfocaments qualitatius i quantitatius (big data) de manera inductiva-deductiva.
L’investigador Oriol Marquet, vinculat a l’ICTA-UAB i al Departament de Geografia de la UAB, és el responsable del projecte «The active travel backlash paradox: opposition and acceptability determinants of built environment-based sustainable travel interventions» que analitzarà les causes dels moviments d’oposició sorgits contra algunes de les ambicioses propostes públiques en matèria de transport, encaminades a reduir l’ús de l’automòbil i promoure sistemes de transport més sostenibles, equitatius i saludables. Alhora, polítics de tot el món que han impulsat polítiques de desplaçaments basades en l’entorn construït s’han vist revalidats posteriorment amb importants victòries de reelecció o per resultats electorals millors del que s’esperava. Això podria suggerir l’existència d’una “paradoxa del contraatac al desplaçament actiu”, on moviments d’oposició sorollosos podrien estar encobrint un suport silenciós substancial a les mesures que pretenen transformar l’entorn construït per fer-lo més transitable a peu i amb bicicleta. El projecte tractarà de validar l’existència i conèixer millor aquesta paradoxa. Per això, el projecte utilitzarà un disseny multiescala i multimètode que s’aplicarà a vuit ciutats europees capdavanteres en polítiques de transport. Gràcies a dades electorals i a dades geolocalitzades sobre la transformació de l’ús del sòl, el projecte podrà avaluar les associacions entre el comportament electoral i les intervencions en matèria de desplaçaments sostenibles basades a l’entorn construït. Combinat amb enquestes d’opinió pública i entrevistes amb experts per comprendre els factors socioeconòmics, individuals i contextuals subjacents a l’acceptabilitat/oposició cap a aquestes polítiques, podran comprendre les causes d’aquesta oposició, així com la seva distribució espacial i social. Això permetrà explorar les vies futures cap a polítiques de transport sostenible eficients i àmpliament acceptades.
Font: UAB
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Tres investigadors de l'ICTA-UAB reben una ajuda ERC Starting Grant, UAB |
L’EMD de Barcelona farà l’ofrena mantenint il·legalment l’Avinguda dedicada al veí i alcalde franquista de Sabadell Josep Maria Mercet, que va lluitar amb armes contra la República
El dilluns 11 de setembre tindrà lloc la tradicional ofrena floral amb motiu de la Diada de Catalunya
Per tal de donar més significança institucional a la Diada i augmentar el poder de convocatòria de l’acte, aquest any l’EMD ha apostat per un canvi en la ubicació i l’horari de l’acte.
En concret, l’ofrena floral començarà a les 12:30 h a la PLAÇA MARAGALL (davant del Centre Cívic i les oficines de l’EMD).
Després de l’ofrena i de cantar l’himne de Catalunya, els assistents podran gaudir de la interpretació de la violoncel·lista #bellaterrenca Lara Pérez, que interpretarà dues peces de Pau Casals, recordant que aquest 2023 és el 50è aniversari de la seva mort.
Font: EMD de Bellaterra
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Diada 11 Setembre a Bellaterra |
Dijous 7 de setembre 19 h – Inauguració de l’exposició de l’artista bellaterrenca Anna Llimós Vidal, al Centre Cívic de Bellaterra. Una sèrie artística que recull imatges d’edificis que han estat abandonats a mig construir. Es tracta d’una activitat cultural emmarcada en el cicle Bellaterra d’Artistes
Anna Llimós Vidal, (ç neix a Barcelona l’any 1989. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, finalitza el Màster en Formació del Professorat el 2012 i el Màster en Humanitats, art, literatura i cultura contemporànies a la UOC l’any 2016. El 2013 obté la beca de dibuix Fundació Felícia Fuster i l’accèssit en la 10a Edició del Premi Climent Muncunill i Roca. Posteriorment obtindrà una residència a la Nau Estruch de Sabadell.
Recentment ha col·laborat en el projecte “Art i futur” impulsat per l’ANC, ha format part del col·lectiu TCteamwork i ha obtinut el primer premi en la categoria de Gravat del XXVI Premi Joan Vilanova de Manresa. Entre els últims espais expositius on ha mostrat les seves obres a nivell individual cal destacar la Olivart Art Gallery, de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. A més a més, ha participat a la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló MARTE amb Olivart, galeria amb la que participa a l’Espai la Galeria al Centre Cultural Terrassa actualment.
CERTÀMENS I CONVOCATÒRIES
2021
Seleccionada a El millor disseny de l’any als premis FAD d’Arts (A-FAD)
2019
Beca ajut al projecte expositiu al Cicle artistes sancugatencs
2018
1r Premi categoria Gravat del XXVI Premi Joan Vilanova de Manresa
2017
Fira Internacional MART d’art contemporani de Castelló de la Plana .
2015
Beca Fundació Antonio Gala per a joves creadors (finalista)
Beca Primavera l’Escala (finalista)
2014
Residència a Nau Estruch. Convocatòria Sabadell Obert
2013
Beca ajut a la Jove Creació d’arts plàstiques Fundació Felícia Fuster
Accèssit a la 10a edició dels premis de pintura Muncunill i Roca
2012
Beca de Dibuix Fundació Privada Güell i Cercle Artístic de Sant Lluc (finalista)
FORMACIÓ ACADÈMICA
2013-2016
Màster en Humanitats. Art, literatura i cultura contemporànies. UOC
2011-2012
Màster en Formació del Professorat, especialitat de Dibuix. UB
2007-2011
Llicenciatura en Belles Arts. UB
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
2016
Interfícies: cultura, educació i ciutadania . Arts Santa Mònica. Barcelona
2014
Tàpies i Brossa: la poètica del paper. Workshop Fundació Antoni Tàpies
2009
Workshop Laboratori d´escultura: materials tous. Universitat de Barcelona
PROJECTES A COL·LABORACIÓ
2019
55 urnes per la llibertat , amb l’associació Comitè de Solidaritat Catalana
2016
Horitzó invisible amb TCteamwork. Museu d’Art Modern de Collioure
Incendis amb Lola de Querol. Fira del llibre dartista Buchdrukkunst. Hamburg.
2015
Art i futur . Projecte impulsat per “El país que volem” amb el suport de l’ANC
Tom Carr, Ecos de Carles Buïgas. Itinerància de lexposició.
EXPOSICIONS INDIVIDUALS
2020
Resseguir l’espai, Museu de l’art de la piel de Vic
Territoris domèstics, Espai Guinovart d’Agramunt
2019
Resseguir l’espai, Casa Cultura de Sant Cugat del Vallès
2018
Esquerdes, Centre cultural Terrassa
2017
L’espai a l’objecte, Sala dels Trinitaris. Vilafranca del Penedès
Registres, Olivart Art Gallery. Barcelona
2016
Formes en blanc, Espai Angram. Barcelona
Registres del temps. Art corner, H10 Art gallery. Barcelona
Fraccionar, Espai d’Art i Creació Can Manyé. Alella
2015
Fundació Felícia Fuster. Barcelona
Empremtes de l’habitar, Museu d’art de Cerdanyola
2014
Humaraus , Museu dera Val d’Aran. Arties
2013
Empremtes de l’habitar , Cub d’Assaig, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
EXPOSICIONS COL·LECTIVES
2021
El millor disseny de l´any. Premis FAD d’Arts (A-FAD)
Guinovart després de Guinovart , Espai Guinovart d’Agramunt
2019
Mèdiums , Àmbit Galeria d’Art
2018
XXVI Premi Joan Vilanova . Centre Cultural El Casino, Manresa
2017
15è Premi BBVA de Pintura Ricard Camí , Centre Cultural de Terrassa
Art+social+tèxtil, extensions al territori EART . Vic
12a trobada i mostra d’art multidisciplinari Inund’art , la Rambla de Girona
Intergeneraccions, Espai Angram. Barcelona
2016
Biennal d’art jove, Acadèmia d’art de Sabadell
Interseccions . Galeria Chez Xefo. Barcelona
2015
Art i Futur , Institut d’Estudis Catalans. Barcelona
II Biennal d’Art Jove, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
XXa trobada d’art jove d’Horta-Guinardó Stripart . Centre Cívic Guinardó.
2014
Sabadell Obert . Museu d’art de Sabadell
9a trobada i mostra d’art multidisciplinari Inund’art, Casa de Cultura de Girona
2013
3a edició del Festival Domèstica , CoEspai de Girona
Centre Cultural El Casino , Manresa
2012
Sala d’exposicions del Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona
7è trobada i mostra d’art multidisciplinari Inund’art , La Rambla de Girona
14è concurs de Pintura Jove , beques obra social Caixa Penedès
Galeria anquin’s/artloft. Espai [ARTLOFT], Reus.
Aula de Cultura Caixa Penedès, Vilafranca del Penedès
Palau Moja, Barcelona.
2011
II Festival d’art sonor , Centre Cívic Convent Sant Agustí. Barcelona
2010
Centre Cultural Les Bernardes. Salt
Centre cultural El Casino. Manresa
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Anna.Llimòs Vidal, Bellaterra, Cultura |
