La passionera (Passiflora caerulea), o flor de la passió, és una espècie de planta amb flor. És una planta enfiladissa originària d’Amèrica del Sud (Perú, Uruguai, el Brasil, Argentina).
És la passifloràcia més conreada en jardineria mentre que Passiflora incarnata és la considera oficinal (medicinal). El seu nom específic caerulea fa referència a què les seves flors són blaves. Es propaga per llavor la qual pot tardar fins a un mes a germinar. La planta és la passionera més resistent a les gelades, fins a -15 °C i a més rebrota des de terra després de les gelades. Hi ha nombrosos híbrids. És comestible però fat.
Pot fer fins a 15–20 m d’alçada quan creix enfilant-se a un suport. Té fulles de disposició alternada, palmades, pentalobulades (a voltes amb de tres a 7 lòbuls) que fan de 10 a 18 cm de llarg. La base de les fulles disposa d’un circell de 5 a 10 cm de longitud per agafar-se a un suport.
La flor és complexa i fragant d’uns 10 cm de diàmetre, amb 5 sèpals i pètals blanquinosos i una corol·la amb filaments blaus o violats i cinc estams verds groguencs amb tres estigmes purpuris. En climes tropicals floreix tot l’any, en climes mediterranis ho fa des de la primavera a la tardor. Fa el fruit en drupa de color taronja de 6 cm de llarg per 4 de diàmetre.
Josep Maria RibaFarrés va ser investit president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (EMD), ahir després d’haver-se imposat a les eleccions del 28 de maig amb 817 vots
Josep Maria Riba Farrés, nou president de l’EMD de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
Ahir, dissabte 17 de juny, es va constituir la Junta del Veïnat de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, sorgida de les urnes del 28 de maig. Josep Maria Riba, candidat a la presidència per Bellaterra Endavant (BE), va ser investit president en una sessió constitutiva que va comptar amb la participació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón.
Durant la sessió de constitució també van prendre possessió com a vocals veïnals Norman Portell, Chus Cornellana, Jordi Macarulla, Gemma Moliner i Lorena de la Peña per Bellaterra Endavant (5); Carles Treginer i Guillem Nadal per Gent per Bellaterra (2); i Laura Batalla per Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Carlos Cordon, alcalde de Cerdanyola, Josep Maria Riba, president de l’EMD, i vocals del veïnat de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
Josep Maria Riba agafa el relleu de Ramon Andreu, qui ha estat president de l’EMD Bellaterra des de la seva creació l’any 2010.
En els comicis del 28 de maig va haver un canvi de paradigma a Bellaterra i el nou partit Bellaterra Endavant (BÉ!) va ser el mes votat a l’Entitat Municipal Descentralitzada a on es vota de forma directa el president i els vocals surten de les llistes de les candidatures presentades a les eleccions municipals més votades a Bellaterra. En els comicis de maig a BE va obtenir 574 vots, GxB 233, ERC 112, Junts 110, PSC 99, PP 66, Impuls 64, VOX 55, Guanyem 23, Valents 18, ECP 16 i Cs 1.
Carlos Cordon, alcalde de Cerdanyola, Josep Maria Riba, President de l’EMD de Bellaterra, i Bea Ripol, Secretaria de l’EMD| AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va felicitar a la nova representació veïnal i al seu president i els va brindar l’ajuda de l’Ajuntament per treballar plegats. Cordón va destacar que “volem arribar a acords i que els lligams entre Cerdanyola i Bellaterra siguin cada vegada més curts”.
Josep Maria RibaFarrés va tenir paraules d’agraïment per a la seva família, el seu equip de treball i per a l’Ajuntament de Cerdanyola “per la seva excel·lent acollida”. Riba va avançar que el seu objectiu és “trencar amb l’estacament crònic en infraestructes, cohesió social, relleu generacional i el distanciament amb Cerdanyola”. Per al nou president de l’EMD Bellaterra “és imprescindible fer bé les competències actuals per demanar de noves”.
Constitució de la Junta del Veïnat al Centre Cívic de Bellaterra| AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
Josep Maria Riba va explicar durant el seu discurs d’investidura que un dels pilars de la seva gestió serà el medi ambient doncs “Bellaterra està envoltada de boscos”. La primera acció que farà la nova executiva en aquest àmbit serà el proper 28 de juny, el Dia Mundial de l’Arbre, i decidiran a on plantaran 4 nous arbres: un pi, un roure, una alzina i un avellaner.
Ignasi Roda: “Mal fem de llençar els antics articles abans d’hora, perquè no hi ha res que al cap dels anys ens mostri tant clarament amb quina ràpidesa es transformen els conceptes i punts de vista en el nostre temps” El secret de la Creació Artística, conferència pronunciada per l’escriptor austríac Stefan Zweig a Buenos Aires, el 1938, després recollida en un llibre titulat Temps i món (Impressions i assaigs), 1904-1940.
Ignasi Roda Fàbregas, presentant al Club Bellaterra el seu nou llibre Nova Crònica de Bellatera
Aquest diumenge, 18 anys després de sortir a la llum l’obra “Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 Anys”, el seu mateix autor Ignasi Roda Fàbregas, ha presentat a la sala d’actes del Club Bellaterra, “Nova Crònica de Bellaterra”, nou llibre de compilació de cartes, articles de premsa i documents sobre Bellaterra, escrits entre el 2000 i l’11 de març de 2023.
Nova Crònica de Bellaterra i la lletra d’Oda a Bellaterra, per Ignasi Roda Fàbregas
El seu autor, Ignasi Roda Fàbregas, historiador i Cronista de Bellaterra, ha fet una curta descripció del seu camí com bellaterenc, i com va néixer el projecte d’aquest nou llibre, iniciat l’any 2000.
A la presentació era present en Josep Maria Riba Farrés, nou president de l’EMD de Bellaterra, així com una part del veïnat del poble, i els ex candidats a la presidència de l’EMD, Quim Oltra (ERC) i Àngel Vázquez (PSC).
Ignasi Roda ha acomiadat l’acollidor acte recitant la seva Oda a Bellaterra, i passant a degustar unes galetes en forma de fulles de boix, en record del seu pare, -fetes especialment per l’ocasió, per la prestigiosa Pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès-, que sempre lluïa a la solapa una branqueta de boix. La branqueta de boix també va ser la insígnia lliurada als guanyadors dels 17ens Jocs florals de bellaterra.
Pastes fulles vegetals de Bellaterra, fetes per la Pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès
El veïnat que no ha tingut l’oportunitat de comprar avui el nou llibre, el tenen disponible a la Papereria Paper’sde Bellaterra, al preu oficial de 20€.
El que heu de saber sobre l’oferta cultural gratuïta a la capital catalana
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) AIDITORI
Les platges de Barcelona tindran diversos concerts gratuïts. Diverses entitats culturals de la capital catalana s’uneixen a la iniciativa Barcelona Oberta, que pretén acostar la música clàssica a la ciutadania. Entre elles hi ha el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori i el Palau de la Música Catalana.
Els concerts, d’entrada gratuïta, se celebraran a la platja de Bogatell, al barri del Poblenou els dies 20 i 21 de juny a les 21:00 hores. La música anirà a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i tindran capacitat per allotjar, cadascun, unes 10.000 persones.
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a la platja de Barcelona|CEDIDA
CONCERTS
El 20 de juny, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, oferirà un repertori que inclou el famós Bolero de Maurice Ravel i la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvořák. Totes dues penses posaran en relleu la gran versatilitat de l’orquestra.
El día 21, por su parte, la Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña (OBC), dirigida por Ludovic Morlot, interpretará un repertorio festivo y popular. El programa incluirá las Danzas Eslavas de Antonín Dvorák, Mi Patria No. 2 “El Moldava” de Bedrich Smetana, el Capricho Español de Rimsky-Korsakov y la Suite No. 2 de L’Arlésienne, Farandole de Georges Bizet. También se presentará la obra “Empúries. (Invocación en L’Empordà)”, una sardana libre para orquesta del compositor catalán Eduard Toldrà.
Previ a això, durant el 19 de juny es faran tres concerts en viu i tallers de cant coral oferts pels cors de l’Orfeó Català en institucions properes a la platja, com ara residències i l’Hospital del Mar.
Carlos Cordón ha estat investit alcalde de Cerdanyola del Vallès per majoria absoluta de vots en el ple de constitució de l’Ajuntament, celebrat avui a les 12 hores
Josep Maria Riba Farrés, nou president de l’EMD de Bellaterra ha assistit avui dissabte, a la constitució de l’Ajuntament de Cerdanyola.
Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, 2023-2027|CEDIDA
Avui, dissabte 17 de juny, s’ha constituït el nou Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, sorgit de les eleccions municipals del 28 de maig. Carlos Cordón, candidat del Partit Socialista de Catalunya, ha estat investit alcalde per majoria absoluta. Els grups municipals que han presentat candidat/a a l’alcaldia han estat PSC amb Carlos Cordón que ha obtingut 14 vots, el PP ha presentat a Ana Isabel Plans amb 2 vot. Guanyem Cerdanyola ha presentat a Iván González amb 2 vots, En Comú Podem i VOX han presentat a Pedro Arco i Oscar Pons respectivament i amb 1 vot cadascun. ERC i Junt per Cerdanyola no han presentat candidatura a l’alcaldia i ha hagut 5 vots en blanc.
Josep Maria Riba Farrés, president de l’EMD de l’EMD de Bellaterra 2023-2027), amb ex alcaldes de Cerdanyola|CEDIDA
La sessió ha començat amb la constitució de la Mesa d’Edat, formada enguany per la regidora de més edat, Pilar Adell (PSC), i el regidor de menys edat, David González (PSC). Seguidament, els regidors i regidores han pres possessió del càrrec amb l’acte de jurament o promesa i s’ha procedit a la votació per a l’elecció de l’alcalde. Amb 14 vots, Carlos Cordón ha estat escollit alcalde de Cerdanyola per segon mandat consecutiu i governarà amb majoria absoluta amb 14 regidors/es.
Partit dels Socialistes – Units – Candidatura de Progrés Carlos Cordón Pepi Rivera Javier Sánchez Pilar Adell David González Sonia Rodríguez Óscar Pons Eulàlia Mimó Jaume Folch Andrea Borrego Santiago Moro Conchi Martínez Antonio Otero Cristina Padilla
Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal Albert Turon Isabel Cruz Íñigo Garcia de Enterria Gemma Estopà
Partit Popular Ana Isabel Plans Álvaro Hernández
Guanyem Cerdanyola – Alternativa Municipalista Ivan González Cristina M. Gallardo
En Comú Podem – Confluència Pedro Arco
Junts per Cerdanyola – Compromís Municipal Joan Sánchez
VOX Óscar Conde
Un cop investit el nou alcalde, han intervingut les i els portaveus dels diferents grups polítics amb representació al ple aquesta legislatura 2019-2023 i ha tancat el ple, Carlos Cordón amb el seu primer discurs com alcalde del mandat 2023-2024.
Carlos Cordón
Carlos cordón ha desatcat que “tornar a ser alcalde de la ciutat que m’ha vist néixer i créixer és un orgull” i ha donat la seva paraula de que “no tindrem més objectiu que millorar Cerdanyola i la vida de la seva gent”. Per a l’alcalde “ara més que mai és el temps de les persones que busquen sumar esforços, dels que prefereixen dialogar, escoltar, respectar…” i ha recordat que “Cerdanyola és una ciutat privilegiada, paradigma de la innovació i el progrés, ciutat disposada a ser una eina eficaç de transferència del coneixement i capaç de respondre i resoldre els problemes de la seva gent i seguirem potenciant qualsevol nova oportunitat que beneficiï a la gent de Cerdanyola”.
David González (PSC)
El portaveu del PSC ha tingut paraules d’agraïment i lloança per a l’alcalde a qui ha definit com “una persona enamorada de Cerdanyola, que ho ha donat tot per la seva governabilitat i el compliment d’un objectiu comú sempre present: aconseguir un municipi que acompanyi a tothom per viure i conviure amb felicitat”. David González ha resumit les actuacions del mandat anterior i ha anunciat el compromís del nou govern per seguir treballant per millorar Cerdanyola en tots els àmbits “i ho farem amb la immensa majoria dels grups municipals representats al ple”.
Albert Turón (ERC)
El líder d’ERC ha mostrat la seva voluntat d’estendre la mà per “canviar a millor una ciutat que veiem estanca”. Ha retret al govern socialista no haver avançat en matèria de residus, eficiència energètica, energies renovables, mobilitat, habitatge, neteja, manteniment carrers… Per a Albert Turon “l’Ajuntament ha de ser més que una gestoria o gabinet de màrqueting” i creu que l’actual govern “té tot per fer realitat les transformacions que la ciutat necessita”.
Ana Isabel Plans (PP)
La portaveu del PP ha avançat que “farem oposició constructiva i estricta. Estarem atents i a sobre de l’equip de govern perquè amb la majoria absoluta no us podeu permetre cap errada”. Plans ha destacat també que “allà a on aposteu per Cerdanyola fe forma positiva ens trobareu i estendrem la mà” i ha assenyalat que “la seguretat ciutadana, els impostos, la neteja, l’administració pública, la gent gran… “ com alguns dels àmbits que preocupen al PP.
Ivan González (Guanyem)
El representant de Guanyem Cerdanyola defensa que “nosaltres hem triat la lluita per la transformació de la societat i durant aquests quatre anys ho hem intentat en un context difícil”. Tot i així per a González, “mantenim la flama de l’anticapitalisme i la lluita de classes des del municipalisme”. El portaveu de Guanyem ha avançat que “treballarem per aconseguir que la classe treballadora que ha confiat amb vostè (alcalde) ens vegi a nosaltres la pròxima vegada com l’instrument més útil per millorar les seves vides”.
Pedro Arco (ECP)
Pedro Arco ha convidat al nou govern “a treballar per posar en marxa l’Ajuntament i endreçar-lo”. El portaveu d’En Comú Podem creu que durant el darrer mandat “ha faltat diàleg” i ha manifestat que “ens trobaran per treballar per posar en marxa polítiques de participació, transparència, sostenibilitat, descentralitzar serveis públics i l’ampliació d’aquests”.
Joan Sánchez (JxC)
Per al líder de Junts per Cerdanyola “s’obre una nova etapa i estem convençuts que serà diferent. Un govern amb majoria absoluta no és dolent per si mateix, tot dependrà del govern”. Sánchez Braut ha convidat al nou govern “a fer un esforç amb transferència i transparència”. Els ha demanat que es prenguin molt seriosament el pla de de ciutat, l’organització de l’Ajuntament i que dotin de contingut la marca Ciutat del Coneixement, “entre molts altres temes en els que es podria haver avançat molt més”.
Oscar Conde (VOX)
El portaveu de VOX ha afirmat sentir-se en deute amb la ciutadania i ha destacat que “tinc la ferma determinació de ser un instrument al servei de Cerdanyola per potenciar allò que està bé i canviar o suprimir allò que només aporta despesa innecessària o excessiva al municipi”.
Les entrades només es podran expedir a les taquilles de les sales i s’haurà d’acreditar l’edat, segons el decret aprovat aquest dimarts pel govern espanyol.
Cultura recomana a les sales que ofereixin les entrades a 2 euros els dimarts
Les persones de més de 65 anys podran anar al cine per dos euros un cop a la setmana a partir de juliol i fins a finals d’any. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el decret que ho farà possible.
Segons ha explicat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, les sales de cinema que s’hi vulguin adherir tenen set dies hàbils per presentar la sol·licitud, a partir de la publicació del decret al BOE, aquest dimecres.
Cultura recomana que el dia en què els més grans de 65 anys puguin accedir a aquestes entrades sigui preferiblement els dimarts, a excepció de les sales que només obrin durant el cap de setmana, i apunta que només es podran expedir a les taquilles de les sales, amb identificació prèvia de la persona i l’acreditació de l’edat.
La iniciativa, anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez en plena campanya del 28M, costarà deu milions d’euros i beneficiarà més de nou milions i mig de persones de més de 65 anys.
Les sales que hi participin rebran la subvenció, que és compatible amb altres ajudes públiques, amb caràcter bimestral. Així, abans del 30 de setembre del 2023 s’abonarà la quantitat corresponent a les entrades venudes entre l’1 de juliol i el 31 d’agost; i abans del 30 de novembre, la quantitat de les entrades venudes entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre. Les sales beneficiàries hauran de justificar les entrades venudes abans.
Difícil recuperació postpandèmia Iceta ha justificat la mesura perquè a les sales de cinema “els està costant recuperar-se” després de la pandèmia.
Segons el ministeri, hi ha diferències entre franges d’edat: mentre que el 49,3% dels joves de 20 a 24 anys va anar almenys un cop a l’any al cinema entre el 2021 i el 2022, aquest percentatge cau fins al 6% en la població de més de 65 anys. Aquesta xifra destaca si es té en compte que, segons ha assenyalat Iceta, aquest públic era “part essencial” de l’assistència a les sales de cinema abans del 2020.
D’altra banda, el govern espanyol també ha aprovat la convocatòria de 62 milions d’euros en ajudes per a llargmetratges. El total és un 10,71% superior al de l’any passat i forma part del fons de 107 milions d’euros previst per al 2023.
Familiars, col·lectius memorialistes, la Universitat, representants veïnals i polítics participen en un acte d’homenatge davant d’una de les fosses que guarden les restes de les víctimes des de més de vuit dècades.
Acte d’homenatge i reivindicació dels més de 4.000 represaliats en el Cementiri Sant Rafael de Còrdova 📷 ÁLEX GALLEGOS
Al juny de 1941, una trentena de persones van ser afusellades i enterrades en una fossa comuna al cementiri de Sant Rafael de Còrdova.
Una fossa de postguerra, on van acabar els cossos de 860 republicans, de presos i de condemnats a consells de guerra. Diumenge, 11 de juny de 2023, 82 anys després, just sobre aquesta fossa, familiars, col·lectius memorialistes, representants veïnals i polítics de formacions d’esquerra i de la Càtedra de la Universitat de Còrdova, han participat en un acte d’homenatge, creant un llenç de la memòria , amb fotografies i noms de les víctimes, reclamant que l’exhumació i la recuperació de les seves restes es faci ja.
“Busca’m aquí, en aquesta terra”, deia una estrofa d’una de les cançons interpretades a l’acte pel cor de la Universitat. Aquí, en aquesta terra, a la de la fossa del cementiri de Sant Rafael ia la del cementiri de La Salut, van ser enterrades més de 4.000 persones, víctimes de la repressió després del cop del 1936 i el franquisme.
Estudis històrics i arxivístics han completat aquest llistat de milers de persones, de les quals aproximadament la meitat se’n coneixen els noms i els cognoms. Els sondejos duts a terme per la Societat Aranzadi en tots dos campsants han localitzat les fosses, on es troben víctimes des del 1936 al 1944, algunes zones amb centenars de cossos ‘intactes’ en quadres de La Salut i, en altres casos, amb fosses modificades a al llarg de les dècades, com a San Rafael. Els treballs d’excavació i exhumació de les restes estan només pendents que l’Ajuntament de Còrdova adjudiqui aquestes tasques, que seran finançades amb 1,6 milions d’euros després de l’acord de les quatre administracions -Govern, Junta d’Andalusia, Diputació Provincial i Ajuntament de Còrdova-.
Acte d’homenatge i reivindicació dels més de 4.000 represaliats en el Cementiri Sant Rafael de Còrdova 📷 ÁLEX GALLEGOS
“ESTEM A LA RECTA FINAL”
“Creiem sincerament que som a la recta final”. Són paraules d’Antonio Deza, president de l’Associació Dejadnos Llorar, que representa les famílies que busquen, 87 anys després, els seus éssers estimats. El seu pare i diversos dels oncles van ser assassinats i formen part dels milers de víctimes que encara es busquen a Còrdova. Com els pares, els avis, els oncles dels que avui els han retut homenatge en aquest acte: fills ja ancians, néts, nebots i altres familiars que amb les seves fotografies, els han tornat a recordar perquè no caiguin en l’oblit.
La música i la poesia han acompanyat els familiars de les víctimes i la resta de participants -mig miler de persones aproximadament- sobre la fossa que està per excavar al cementiri de Sant Rafael. I, per descomptat, l’emoció dels que encara no han pogut recuperar les restes dels seus. Arribats de la província, de la mateixa ciutat de Còrdova i d’altres punts com Barcelona, han dipositat clavells vermells i les fotografies dels seus familiars als llenços que s’han creat sobre la fossa.
En ells, els noms dels 402 presos republicans, condemnats a mort i afusellats després d’acabada la guerra que van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Sant Rafael. I en el record, així mateix, els 458 presos que van morir de gana, maltractament i malaltia per l’amuntegament i la insalubritat de la presó de Còrdova que, el 1941, va arribar a albergar més de 4.000 presos republicans.
Acte d’homenatge i reivindicació dels més de 4.000 represaliats en el Cementiri Sant Rafael de Còrdova 📷 ÁLEX GALLEGOS
“Exhumació, veritat, justícia i reparació”
Són les peticions dels que porten tota una vida esperant per poder tenir les restes dels seus familiars. “Víctimes de la violència espontània, en calent, afusellats, però també de la repressió institucionalitzada posterior, dels consells de guerra”, ha descrit el director de la Càtedra de Memòria Democràtica de la Universitat de Còrdova, Francisco Acosta, on duen a terme estudis sobre els milers d’arxius dels consells de guerra de postguerra amb víctimes cordoveses.
A totes elles, les famílies no les han deixat de buscar en tot aquest temps. “Ens els van matar”, recordava l’escriptora Matilde Cabello en uns versos dedicats a aquest homenatge. I totes confien que en els propers mesos, per fi, comenci el final d’aquesta llarga espera, amb les excavacions de les fosses, les exhumacions de les restes i la identificació amb proves d’ADN, perquè puguin estar ja en mans de les seves famílies i descansar.
Ja podeu reservar el vostre llibre “Nova Crònica de Bellaterra” a la Llibreria Paper’s de Bellaterra (Preu oficial 20€)
18 anys després de sortir a la llum l’obra Bellaterra, 1930-2005 Crònica de 75 Anys, (el proper 18 de juny de 2023, a 2/4 de 12, a la Placa del Pi), el seu mateix autor Ignasi Roda Fàbregas, presentarà “Nova Crònica de Bellaterra”, un nou llibre de compilació de cartes, articles de premsa i documents sobre Bellaterra i escrits entre el 2000 i l’11 de març de 2023.
Bellaterra.Cat aprofita l’ocasió per suggerir a Josep Maria Riba i Farrés, -escollit nou President de l’EMD el 28M-, porti a terme el nomenament del bellaterrenc històric Ignasi Roda Fàbregas, Cronista Oficial de Bellaterra, com tenen gairebé tots els pobles.
BELLATERRA.CAT 