Sorprèn les seves delicades, espectaculars i perfumades flors blanques, que surten dies abans de Sant Pere i duren obertes només unes 48 hores.
Flor cactus de Sant Pere
Echinopsis pachanoi, anomenat comunament cactus de Sant Pere, és una espècie de la família Cactaceae.
S’utilitza en la medicina tradicional andina tant per a ús humà com veterinari i és àmpliament conreat com a planta ornamental. De vegades es confon amb el seu parent proper Echinopsis peruviana.
Detall de la perfumada flor del cactus Sant Pere
Cacto arbori de port columnar encara que pot estar molt ramificat des de la base. De 3 a 7 m d’alt i de vegades sense distingir el tronc principal. Tiges cilíndriques color verd fosc, de vegades glauco, de 5 m de llarg i 8-15 cm de diàmetre. De 5-14 costelles, amples, arrodonides, amb profundes osques abans de cada areola, aquestes són blanquinoses i properes entre si. De 3-7 espines (de vegades absents), amarronadas, de 0,5 a 2 cm de llarg, és reconegut per la seva punta més verdosa clara.
Flor del cactus Sant Pere
Les flors del cactus Sant Pere són de color blanc, neixen prop de l’àpex de la tija, són nocturnes i amb una forta fragància, de 19-24 cm de llarg i 3-4 cm de diàmetre; pericarpelos i tub floral amb pèls negres. Fruit oblongo, verd fosc de 5-6 cm de llarg i 3 cm de diàmetre.
L’AMB inicia el procés tècnic i administratiu de tramitació del PDU metropolità que ha de culminar amb la seva aprovació definitiva i publicació, després de les fases de l’aprovació inicial, la declaració ambiental estratègica i l’aprovació provisional.
Amb l’aprovació del seu avanç, pel Consell Metropolità en la sessió del dia 26.03.2019, s’obre un període d’informació pública i recollida d’aportacions i suggeriments, fins el 31 de gener de 2020, que ha de nodrir i millorar el Pla, iniciant el procés de redacció cap a l’aprovació inicial.
Aquest document, actualment en exposició pública, serà l’instrument que ordenarà i planificarà el territori dels 36 municipis metropolitans de Barcelona, entre ells Cerdanyola.
El Consell Metropolità va aprovar inicialment el PDUM al mes de març amb l’objectiu de planificar i estructurar la metròpolis de Barcelona amb els seus 36 municipis. El nou instrument urbanístic, aprovat sense vots en contra i en exposició pública fins a l’octubre, suposarà deixar enrere el Pla General Metropolità (PGM), del 1976.
El redactors del projecte apunten que el PDUM aposta per un model de desenvolupament urbanístic metropolità amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de la població i fer front als nous reptes, com la descarbonització o el canvi climàtic. En aquest sentit, fonts metropolitanes subratllen que el nou Pla “projecta una metròpolis de Barcelona regenerada, renaturalitzada, equitativa, policèntrica i cohesionada”.
Fins al 30 d’octubre, la ciutadania i el teixit associatiu dels municipis metropolitans tenen l’oportunitat de resoldre dubtes, aclarir qüestions i realitzar consultes sobre el document inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que ordenarà el territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en les properes dècades. Els seus impulsors destaquen que el PDUM aposta per un nou model de desenvolupament urbanístic que respon a les noves necessitats de les ciutats que han de ser més eficients, cohesionades, naturals, sostenibles, equilibrades i justes.
Tot i que pot semblar un tema massa tècnic i allunyat, el PDUM afectarà a la vida quotidiana de la ciutadania de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en àmbits com la mobilitat, la cohesió social i l’habitatge, la infraestructura verda, el desenvolupament social i econòmic o els cicles de matèria i d’energia, entre d’altres. El Pla preveu 120.000 habitatges assequibles, 15 noves àrees de centralitat, 240 km d’avingudes metropolitanes i 870 km d’eixos verds, entre molts altres aspectes.
Per resoldre dubtes de forma telemàtica s’ha de demanar cita prèvia.
La consulta del document en paper o resoldre qualsevol dubte del PDUM es pot fer
A l’Oficina d’Atenció Ciutadana del PDUM (Edifici E 5ª planta, C/ Número 62, 16. Zona Franca, Barcelona) demanant cita prèvia. A l’Oficina Itinerant d’Atenció Ciutadana del PDUM que en el cas de Cerdanyola s’ubicarà del 18 al 22 de setembre a l’Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40) en horari de 9 a 14 h i amb presència puntual de tècnics del Servei de Redacció del PDUM. Les consultes també funcionen amb cita prèvia. En el cas de les al·legacions, aquestes es poden realitzar digitalment o presencialment a les oficines AMB (Carrer 60, núm. 19 Planta Baixa, Local | 08040 – Zona Franca – Barcelona
Daniel Arbós ha creat un antiheroi fatalista i hilarant, deutor de Wilt i Ignatius Reilly, i, amb Les males decisions, dona una novel·la contemporània i fresca, impossible de deixar i que no estalvia càrregues de profunditat sobre la cultura de l’èxit, les trajectòries vitals coherents i imparables i els atzars que governen la nostra vida mentre, inevitablement, fem altres plans.
Sinopsis de LES MALES DECISIONS
Daniel Arbós torna a la novel·la de la mà d’un antiheroi fatalista i hilarant
A punt de morir de la manera més imprevisible per a algú com ell —esclafat per un d’aquells hipopòtams tristament famosos per tenir l’origen en el zoològic privat del narco Pablo Escobar—, el nostre protagonista fa un repàs de la seva vida i les decisions que l’han dut fins a aquesta situació fatídica. Amb vint-i-cinc anys i fill d’una de les famílies més riques de Barcelona, no s’ha sentit mai integrat al seu món. No té grans ambicions ni projectes. Per a ell, la vida normal ja és prou difícil per complicar-la amb experiències emocionants, però sense voler sembra el desastre per allà on passa: amb els pares, amb l’amor de la seva vida, a la Facultat de Biologia, a l’empresa o en les relacions interessades i hipòcrites amb altres famílies milionàries de Barcelona. Fins que troba una certa pau treballant en un cinema en decadència poblat per personatges insòlits i memorables.
El seu nom és Daniel Arbós i va néixer a Barcelona el 1976. Després d’uns anys vivint fora de Barcelona, va tornar a aquesta ciutat meravellosa que tant l’agrada. Des de petit sempre li va recordar allò d “aprenentatge de tot, mestre de res”, així que va decidir seguir aquest consell, i des de llavors intenta aprendre totes aquelles coses que l’agraden i creu interessants.
Llicenciat en biologia, es dedica professionalment al periodisme i la comunicació científica.
És el director de Comunicació de l’IDIBAPS, el centre de recerca vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. També presenta actes, imparteix classes i fa xerrades sobre ciència.
També va publicar “Deu top-models i una boira que parla sola” (La Magrana) i “Amb l’aigua al coll” (ARA Llibres), aquesta darrera una sàtira sobre les teràpies alternatives. També és coautor dels llibres de divulgació científica “Pa ciència, la nostra. Curiositats científiques del dia a dia” (Angle editorial) i “14 maneres de destruir la humanitat” (Angle editorial)
Durant 9 anys ha estat codirector del programa de ràdio d’humor i divulgació científica ‘Pa ciència, la nostra’ (http://www.paciencialanostra.cat).
Especialitats: Comunicació corporativa Periodisme científic Divulgació científica i mèdica Formació en comunicació científica
Passejant per Sabadell i l’Avinguda Zamenhof -nom del jueu polonès creador de l’Esperanto-, hem descobert La Bella Itàlia, una autèntica pizzeria napolitana.
Entrada de La Bella Italia
Dies després de portar una pizza Margherita a Bellaterra, hem tornat per gaudir-la in situ. Només entrar, veiem una lluminosa decoració amb tocs clàssics, i molt bé insonoritzat “per ajudar al descans del veïnat”, segons ens diu el seu patró Rafaele. Trobem el millor forn del món, importat i instal·lat per operaris vinguts del propi Napoli. Quin gust veure els seus “Pizzaoli Veraci” treballant la massa mare i fornejant l’autèntica Pizza Napoletana!
Pizzaioli Veraci en plena feina a La Bella Italia
La Bella Itàlia transmeteix qualitat i sobre tot honestedat, que tant ens cal en aquest munt de locals de restauració de Catalunya. Aquí, els preus són comparables als que trobem sovint als actuals locals de la pròpia Itàlia, i en particular, per Napoli i Roma.
Marinara i Margherita, dos pizzes estrella de La Bella Itàlia de Sabadell
Sorprèn l’amabilitat i atenció de tot el personal, els amables professionals que serveixen a taula, i els seus amfitrions, el matrimoni Fiorella e Rarafaele, que en tot moment vigilen i estàn atents a que tot vagi fluïd i ha plena satisfacció dels nombrosos visitants, sense oblidar les comandes per emportar a casa, sigui en persona, com a través de les plataformes actuals.
La Bella Itàlia bé podria guanyar el premi a la millor pizza de tota Catalunya, i com no, participar al campionat del món de pizzes. L’experiència bé adquirida a la ciutat de Napoli, pàtria d’aquestes elaboracions, sense oblidar els postres familiars elaborats per l’amfitriona Fiorella, d’origen peruà Itàlia, que des de la barra ho controla gairebé casi tot, amb ajuda del seu home Rafaele i Equip Professional.
Impecable ambient de La Bella Italia
Esmento aquesta notícia com a indicatiu que la pizzeria La Bella Itàlia de Sabadell no és una més, sinó que és un lloc on la pizza és objecte d’un treball d’autor, des de la selecció d’ingredients fins a l’aposta per receptes creatives, com l’actual plena de perfumades tòfones de temporada.
Aquest establiment, amb la seva barra, decorada amb làmpares de llàgrimes i cristall, trobarem unes fórmules culinàries basades en les pizzes més habituals i autèntiques 100% napolitanes.
Al migdia, La Bella Itàlia, ofereix un atractiu Menú Pizza a escollir, per només 12,50€, amb tot inclòs. Un dels seus apartats bàsic és el cafè Illy pur aràbica, servit com correspon, amb tota la seva crema, sigui ristretto, espresso, machiato o capucchino.
En aquest espai l’oferta canvia, adequant-se al peculiar estil de Fiorella i Rafaele, aportant els productes de mercat i temporada. Les pizzes estan treballades per mà experta, els ingredients originals es col·loquen sobre la base finíssima i corona napolitana, elaborada a partir de farines especials, tot portat del propi Napoli
Detall de la Margherita i l’oli artesà picant de La Bella Italia
Totes les pizzes de La Bella Itàlia, tant les clàssiques anomenades napolitanes, és a dir, les impecables Margherita o Marinara napolitana, con la creativa dedicada a l’ex jugador Diego Maradona, -que fou del F.C. Barcelona, com un 10 del Napoli, es preparen amb ingredients molt cuidats i seleccionats, des de la mozzarella de búfala al tomàquet, i com no, també italià.
Els preus honestos que podem trobar aquí són més que justificables, per la seva qualitat rigorosa, res té a veure amb altres pizzeries de batalla. No és el mateix un parmesà de pedigrí dubtós, que un altre elegit amb cura, amb trenta mesos d’envelliment, o pura mozzarella de Búfala.
Fiorella e Rafaele atents des de la barra de La Bella Italia
Sabent que el plat fort serà una pizza, cal triar uns primers en què la mozzarella de búfala tingui protagonisme, però els seus plats de pasta al dente són impecables. Ah! El seu oli d’oliva picant és únic, elaborat a diari pel seu autor Rafaele, i el toc perfecte de la seva muller Fiorella.
La Margherita i la Marinara, riques, sucoses, estaven de campionat. Molt bona la salsa de tomàquet, amb un punt just de liquiditat, més el perfum precís de l’alfàbrega fresca. Després d’aquest pas per la tradició napolitana, varem provar una de les creacions de Fiorella: La Panna Cotta amb confitura de fruites del bosc, la seva menta fresca i groselles vermelles.
Panna Corts amb fruits de bosc de La Bella Italia
Entre altres postres, molt ajustades de dolç, no hi falta el Tiramisú, tot això resolt segons els criteris creatius de la pastissera Fiorella. El servei, desenfadat, però atent, està dirigit pel Rafaele, que sap jugar amb la manera peculiar d’entendre l’espectacle que proporciona una pizzeria especial, que s’està guanyant dia a dia, el públic del Vallès. Bona cuina i Buon Appetito!
La lluna de Sant Joan és una lluna cansada. Navega sense delit, xopa de mel i rosada. Les ones primes del cel li menen sospirs i alfàbrega, i amb ombres que no es desfan claror de fogueres altes. Ai, lluna de Sant Joan, padrina de les fogueres! Tria la flor del desmai i la rosa de l’estepa. En el vaixell de la nit sigues fanal i senyera, lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres. La lluna ja s’ha colgat, la volta blava ja és negra. Si volava un esparver sentireu el crit que feia. Ai, lluna de Sant Joan, sigues fanal i senyera. Lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres.
Autors: Tomàs Garcés,Ignasi Roda
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, cronista de Bellaterra, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
La primera sessió plenària després de la constitució del nou Consistori i la investidura de Carlos Cordón com alcalde de Cerdanyola per segon mandat ha abordat l’estructura del nou govern municipal, integrat pels 14 regidors del PSC, el sou dels polítics i la figura dels assessors de l’equip de govern.
Josep Maria Riba, president de l’EMD va ser present al Ple de Cerdanyola
El portaveu del govern, David González, ha explicat els quatre àmbits principals en què s’estructura el nou govern i del que deriven totes les delegacions de responsabilitats: Ciutat del Coneixement, Recursos, Ciutat Sostenible i Societat. Aquests àmbits tindran com a principals responsables, amb tinença d’alcaldia, a David González, Pepi Rivera, Javier Sánchez i Sonia Rodríguez, respectivament.
El portaveu socialista indica que aquest nou govern té com a prioritats destacades del mandat posar les persones en el focus de les polítiques públiques, garantir serveis públics de qualitat, com una administració disponible perquè totes les persones puguin desenvolupar dignament el seu projecte de vida, l’aposta per la sostenibilitat o la dignificació de l’espai públic, entre d’altres.
La majoria de grups destacaven que es potestat del nou govern fer aquesta estructura tot remarcant l’exigència que sigui eficaç i millori la situació de l’Ajuntament i la ciutat. Això, indica el portaveu d’ERC, Íñigo Enterria, es demostra governant, mentre des de Guanyem Ivan González considera que les prioritats apuntades són línies comunes a tots els grups “en què no s’aprofundeix” i on Guanyem reclama que es plantegin polítiques d’esquerres.
Per la seva banda, Pedro Arco, d’ECP, reclamava que no passi molt temps abans de traslladar aquesta estructura política a l’organització tècnica de l’Ajuntament i una major planificació, al temps que Joan Sánchez, de Junts, considera que els àmbits plantejats són ·”calaixos de sastre” i que troba a faltar més vinculació amb el Pla Estratègic de Cerdanyola.
Grups, comissions i òrgans exteriors
El plenari va determinar també els set grups municipals en què s’estructurarà el Consistori i els seus portaveus, que seran: PSC/ David González¸ERC/ Íñigo García de Enterría -i no Albert Turon, el seu cap de llista a les passades eleccions-; PP/Anabel Plans; Guanyem/Ivan González; ECP/Pedro Arco; Junts/Joan Sànchez i Vox/Óscar Conde.
En aquest sentit, les sessions ordinàries del Ple Municipal se celebraran el darrer dijous de mes a les 19:30h i la Junta de Govern Local es faran els dilluns a les 9h. D’altra banda, es van aprovar també les Comissions en què el govern haurà d’informar a l’oposició dels diferents temes municipals. Es constituiran tres comissions, la de Ciutat del Coneixement i Societat, que es farà els divendres de la setmana anterior al Ple ordinari; la comissió de Ciutat Sostenible i Recursos, que es farà el mateix dia; i la Comissió Especial de Comptes, que es celebrarà d’acord a la normativa.
En aquest plenari en què comença a rodar la nova administració del mandat, s’han aprovat els representants de l’Ajuntament en òrgans col·legiats externs -com les entitats municipalistes, l’Àmbit B30, els consorcis sectorials del Consell Comarcal, el del Centre Direccional o el del Parc de Collserola i també al Consell Metropolità de l’AMB, on la representació serà de Carlos Cordón i Javier Sánchez. Des d’ERC, Albert Turon destacava que la seva satisfacció ja que en aquest punt s’havia de notar la voluntat de plasmar la participació de l’oposició i s’ha cedit algunes d’aquestes representacions, cosa que espera que sigui el principi d’un camí de col·laboració. Tot i això, Íñigo Enterria, també d’Esquerra, lamentava no disposar de representació al Consell Metropolità donada la importància per a Cerdanyola de temes que s’aproven a l’AMB i dels que no hi ha coneixement a la ciutat.
No tothom estava satisfet, Pedro Arco, d’ECP lamentava no disposar de representació al Consorci del Centre Direccional, com si passava el passat mandat, i l’alcalde apuntava que havien optat perquè al representació de l’oposició fos de la seu grup majoritari, ERC, perquè hi ha 5 grups municipals més i seria injust per aquestes forces que ECP disposés d’aquesta representació.
L’etern debat dels sous dels polítics
A l’hora de parlar del règim de dedicació i les retribucions dels regidors, tant del govern com de l’oposició, destacava la importància d’abordar aquest tema amb rigor. David González indica que “qui tingui la voluntat de fer-se ric en política, no ho aconseguirà” ja que el preu/hora treballat per a un regidor “és molt baix”. El portaveu del govern destaca que tenir salaris dignes va en favor de la democràcia perquè s’assoleix una administració públics més eficient i que funciona millor i perquè permet la incorporació a les responsabilitats polítiques a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva economia.
Les retribucions aprovades, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra de la resta de l’oposició, són, pel que fa a la dedicació exclusiva 64.908 euros bruts anuals per a l’alcalde; de 54.979 per als tinents d’alcalde i de 53.979 euros per als regidors delegats. Pel que fa a les dedicacions parcials, de 13.395 bruts anuals (10 hores setmanals); 21.592 (15 hores); 28.790 (20 hores) i de 43.185 euros bruts anuals per 30 hores setmanals.
En el cas dels regidors que no tinguin règim de dedicació i cobrin per assistència, les retribucions seran de 431 euros per Ple municipal; de 376 per la Junta de Portaveus, de 388 per les Comissions Informatives permanents u de 179 euros per la Junta de Govern Local.
A més, cada grup municipal rebrà 511 euros bruts mensuals de component fic i 121 de component variable.
Des d’ERC, Íñigo Enterria admet que els càrrecs electes han d’estar ben pagats, però recorda que la capacitat l’hauran de demostrar amb la seva gestió i es preguntava si passa el mateix amb els treballadors municipals.
Ivan González, de Guanyem, Ivan González proposava una rebaixa a les retribucions de govern i d’oposició i assegurava que és cert que “ningú es fa ric treballant”, però tampoc és veritat que a l’empresa privada es guanyi més majoritàriament ja que els sous dels representants podrien ser més baixos i estarien per damunt de la mitjana dels treballadors a la nostra societat.
Un fet en el que es mostra d’acord Pedro Arco, d’ECP, que demana més austeritat tenint en compte els tems de crisi i les dificultats de moltes famílies, mentre des de Junts, Joan Sánchez, indica que s’han mantingut els sous de dedicació exclusiva, però s’han retallat les indemnitzacions de l’oposició perquè s’ha passat de tres a dos comissions informatives.
En aquest sentit, David González indica que ara tots els regidors de l’oposició podran assistir a les dues comissions informatives i que abans hi havia una més però l’assistència era limitada.
Per la seva banda, el regidor de Vox Óscar Conde apunta que el cartipàs “incrementa el desmesurat cost econòmic mentre moltes famílies no arriben a final de mes” , reclamant contenció i que els regidors prediquin amb l’exemple quan “fan el contrari”.
En aquesta sessió del Ple també s’aprovava una modificació de llocs de treball amb augment de retribucions per als tres assessors que mantindrà el govern, amb algun petit canvi de funcions. Es tracta de la Cap de Gabinet d’Alcaldia que corbrarà 54.979 euros bruts anuals; els assessors en Matèria Econòmica, i en Matèria de Territori amb un salari de 53.979 bruts anuals, cadascun.
Aquí, Íñigo Enterria indicava que hi ha un augment important de les retribucions quan “ni tan sols es requereix el nivell de C de català”. El regidor d’ERC destaca que s’ha valorat a l’alça la feina del personal eventual mentre “la plantilla porta anys esperant una valoració dels llocs de treball que no es fa”, argument al que es sumava el regidor d’ECP. Pedro Arco insisteix que “cal reprendre la valoració de llocs de treball del personal municipal, especialment els més desprotegits”, com el col·lectiu d’administratius o de la brigada d’obres.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, tancava el debat destacant que el govern ha volgut mantenir un equilibri ja que podria haver augmentat els sous dels representants polítics i el número d’assessors i no ho ha fet en base a aquesta contenció.
En aquest punt, PP i Junts es van abstenir i la resta de grups de l’oposició va votar en contra.
L’EMD de Bellaterra
D’altra banda, al plenari es va produir la primera intervenció de Josep Maria Riba com a president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra després del seu nomenament oficial dissabte passat. Riba anunciava tres grans línies mestres al seu mandat: desenvolupar millor les “poques competències” que ja té l’EMD; revisió de l’actual conveni regulador augmentant competències i finançament per” guanyar en autonomia i gestionar millor”; i aportar el coneixement existent a Bellaterra des de la sostenibilitat per al conjunt del municipi.
Antigament al Japó, era costum que les famílies benestants donessin cavalls als santuaris, com a part de les invocacions i com a senyal de respecte pel kami . Amb el temps, aquesta pràctica va canviar, primer les donacions es van convertir en estàtues de cavalls i finalment es van transformar en petites plaques de fusta amb la pintura d’un cavall, anomenat Ema .
Tauleta fusta Ema pintada a ma i portada del Japó per Bellaterra.Cat
Les tauletes Ema (絵馬, “dibuix de cavall“) són un petit tros de fusta en què els sintoistes escriuen les seves oracions i benediccions perquè els déus puguin llegir-les després de penjar-les al santuari. La seva forma i mida solen ser similars, encara que les imatges (normalment animals i altres referències sintoistes) varien segons el tipus de santuari o el tipus de desig que vulguem realitzar.
Origen de les Ema: el santuari Kifune
Durant l’era Heian, el Santuari Kifune (a la ciutat de Kibune, Kyoto) va ser patrocinat per la Cort Imperial, que va enviar cavalls com a obsequi per resar pel clima: un cavall blanc perquè deixés de ploure i un negre perquè plogués.
Amb els anys va deixar de ser una tasca exclusiva de la Cort Imperial, ja que les persones es van adonar que si oferien un cavall al temple, les seves oracions es veien complertes. Així que feien allò impossible per aconseguir un cavall per oferir-li-ho al temple, i els més populars, estaven desbordats amb tants cavalls. Finalment la tradició va anar transformant-se en el lliurament d’una tauleta de fusta amb un cavall pintada al temple al qual volies fer la pregària, i d’aquí fins avui.
Actualment al Santuari de Kifune es troba l’Ema Hasshō No Jikinenhi o l’origen de les tauletes Ema que ara es poden veure per tots els temples del Japó.
Les tauletes Ema avui
Actualment hi ha diversos dissenys segons la ubicació i l’època de l’any, la majoria són animals que representen santuari, a la mateixa deïtat (kami) o imatges relacionades amb les quatre estacions de l’any, com els cirerers florits i el mojiji.
La idea d’utilitzar una tauleta de disseny artístic es va originar al Teatre Kabuki, ells van donar l’art de les seves obres als santuaris com a ofrena. Finalment l’art de les seves obres es va acabar barrejant amb les imatges de cavalls a tauletes i vam arribar al moment actual, on hi podem trobar dissenys variats i d’edició limitada.
Tauletes Ema Akihabara del Japó
Funció actualment de les tauletes
Actualment només es poden aconseguir als santuaris del Japó. Cada temple té els seus amulets i tauletes ema per als fidels i turistes que hi acudeixen. La venda d’aquestes tauletes, juntament amb la dels amulets, serveix de forma d’ingrés per al temple.
A les tauletes ema es pot demanar qualsevol cosa, des de millorar la salut, trobar feina, que el teu crush es vegi correspost fins a entrades per a un concert. Totes les tauletes porten la paraula negai, que significa desig, escrita al costat on s’escriu el desig i al revers porta la imatge representativa del temple.
Un cop s’ha escrit el desig, la tauleta s’ha de penjar al santuari que es va comprar i llest, les deïtats ja podran llegir el teu desig i t’ho concedirà(o no). En acabar l’any cada temple recull les tauletes que estan penjades al santuari i les crema en una cerimònia que es realitza perquè el déu o kami vegi el fum com a agraïment per la pregària complert
Florence Maneschi, directora general de Badiani per la península Ibèrica, ha convocat avui, 22 de juny de 2023, els mitjans de comunicació, amb la presència de Josep Maria Vallès, nou alcalde de Sant Cugat del Vallès), per mostrar la nova botiga Gelateria Badiani, nascuda a Florència l’any 1932. Al finalitzar l’acte, Bellaterra Gourmet ha tastat els diferents gelats, tot brindant per l’èxit amb Cava Català.
Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat i Florence Maneschi, directora general de Badia i per la Península Iberica
La Gelateria Badiani va ser oberta l’any 1932 per Idilio Badiani com a lleteria i gelateria al costat dret de Viale dei Mille cap a l’estadi Artemio Franchi. Uns anys més tard es van traslladar al 19/r al mateix costat del carrer. Aquí van néixer els primers semifreddi, preparats sobretot durant l’hivern. Idilio Badiani es va traslladar a la ubicació actual, Viale dei Mille 20/r, a principis dels anys 60, creant un espai clàssic i elegant de gelateria, pastisseria i cafeteria. En un curt període de temps, la Gelateria Badiani es va convertir en un referent a Florència tant per als turistes com per als florentins. Des d’aleshores, ingredients nobles i naturals, de gran qualitat, combinats amb experiència i competència, han marcat la producció de gelats i pastisseries de Badiani.
La família Pomposi es va fer càrrec l’any 1993, renovant i ampliant l’espai tant de venda com de producció. Avui dia encara és l’empresa familiar de Pomposi que manté els alts estàndards d’història i tradició del gelat, el Buontalenti i la pastisseria artesanals florentins.
Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat, visitant la Gelateria Badiani a la Plaça Octavià de Sant Cugat del Valles
Breu visió general de la família Pomposi
Orazio Pomposi va arribar a Florència l’any 1959, fent-se càrrec d’un cafè al centre històric de la ciutat, a Via Calzaiuoli, amb la intenció de començar a produir gelats artesanals. El 1961 va començar la producció del seu primer gelat. L’any 1966 la inundació de l’Arno ho va escombrar tot. Amb grans sacrificis va aconseguir reiniciar el negoci de recent creació. Uns anys després Oriazo Pomposi es va convertir en un referent per a altres gelaters de la ciutat i de la resta d’Itàlia, dedicant la seva vida a protegir i difondre la tradició i l’artesania del producte. El 1993, juntament amb els seus fills Patrizio i Paolo, es va fer càrrec de la històrica gelateria Badiani. 1997 Orazio va vendre la botiga de Via dei Calzaiuoli.
Florence Maneschi mostrant de Gelateria Badia a l’alcalde de Sant Cugat Josep Maria Vallès, i mitjans de comunicació
Actualment Patrizio i Paolo Pomposi segueixen sent els propietaris de la històrica Gelateria Badiani.
Paolo Pomposi comenta: “Sempre he tractat el gelat des que era petit a l’empresa familiar. El meu pare Orazio va començar a fer gelat l’any 1961 a la botiga del centre històric de Florència. Em vaig especialitzar en la producció de gelat artesanal d’alta qualitat, concretament Buontalenti, el primer i real nascut a Badiani.
Florence Maneschi presentant els diferents sabors de gelats Badiani
Vaig assistir a nombrosos cursos d’actualització professional de producció de gelats i semifreddo. Des de fa uns anys també sóc “jutge qualificat de tastadors” de gelats i sorbets. Estic portant el Buontalenti per tot el món perquè tothom descobreixi què és el “veritable gelat del passat”. El meu secret és no utilitzar cap truc, excepte escollir els millors ingredients i combinar la meva passió amb molta creativitat”.
BELLATERRA.CAT 