Tony’s Chocolonely distribueix les seves xocolates a Espanya en supermercats com Carrefour, El Corte Inglés i algunes botigues especialitzades en cafè com Ecafe.
Tableta de xocolata negra Tony’s Chocolonely
Fundada el 2005 per tres periodistes del programa de televisió holandès “Keuringsdienst van Waarde” després de descobrir que els principals fabricants de xocolata del món compraven cacau de plantacions que utilitzaven treball infantil il·legal i esclavitud moderna, la marca Tony’s Chocolonely ha arribat a Espanya. Els consumidors podran comprar els productes de la firma als lineals de Carrefour, El Corte Inglés i algunes botigues petites especialitzades en cafè . Els sabors de Tony’s que estaran disponibles a Espanya són: llet, ametlla fosca amb sal marina, caramel amb llet i sal marina i pretzel de llet. A més, encara que possiblement amb una distribució limitada, hi haurà els sabors Tony’s fosc i avellana amb llet.
La seva missió és molt clara: aconseguir que la xocolata 100% de lliure d’esclaus sigui la norma a la indústria del cacau. Per això, la marca comparteix el seu missatge fins i tot en el seu disseny: les gruixudes barres de sis unces empaquetades en embolcalls de colors estan dividides de manera desigual per il·lustrar la desigualtat a la indústria de la xocolata.
A Tony’s Chocolonely han dissenyat la seva cadena de producció en codi obert que han anomenat Tony’s Open Chain, fonamentada en cinc pilars clau (traçabilitat del cacau, pagar un preu més alt, agricultors empoderats, anar pel llarg termini i millorar la qualitat i la productivitat ), amb l’objectiu de contribuir a un comerç just: sistema de traçabilitat de les llavors de cacau, assegurant així que aquestes no provenen de plantacions on hi hagi mà d’obra esclava o infantil il·legal; paguen preus més elevats (per sobre del mercat) als agricultors, ajudant-los a ser més autònoms a llarg termini fomentant la creació de cooperatives, amb vista a millorar la productivitat i generar menor dependència del cacau.
Història Tony’s Chocolonely
A més, la companyia manté contacte directe amb els seus proveïdors i amb la comunitat a Costa d’Ivori i Ghana. Tony’s Chocolonely compta amb la certificació Fairtrade i BCorp (va ser la primera empresa xocolatera d’Europa a obtenir-la) i dóna l’1% dels seus ingressos nets a la Fundació Chocolonely, que dóna suport a projectes per eradicar l’esclavitud a la cadena del cacau.
Va promocionar l’art contemporani a través de diversos centres artístics, com la fundació que porta el seu nom
Antoni Vila Casas a la seu de la seva Fundació (ex Cercle Comtal) de la Casa Felip de Barcelona|3CAT
L’empresari farmacèutic, col·leccionista i mecenes Antoni Vila Casas va morir el passat dijous als 92 anys, tot i que la seva defunció s’ha sabut divendres dia 15
Vila Casas ha estat un dels grans promotors de l’art contemporani català, que ha impulsat tant a partir de la creació de diversos centres artístics com amb la fundació que porta el seu nom, i que va crear l’any 1986.
Gran vitrall d’Antoni Bordalba de la Fundació Vila Casas a la Casa Felip (ex Cercle Comtal) de Barcelona
Entre aquests centres artístics que va crear n’hi ha un de dedicat a la fotografia contemporània a Torroella de Montgrí, el Palau Solterra; un espai per a l’escultura a Palafrugell, el Museu Can Mario; els Espais Volart a Barcelona, dedicats a les exposicions temporals, o l’antiga Fàbrica Can Framis del Poblenou, on hi ha el seu gran museu dedicat a la pintura amb 300 obres del seu gran fons d’art.
L’any passat va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat “pel compromís amb el país i per la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya”.
En el moment de rebre el guardó de mans del president de la Generalitat, el setembre de l’any passat, Vila Casas, visiblement emocionat, va assegurar que la seva voluntat sempre havia estat treballar pel país. “Els meus pares em van educar per estimar Catalunya i em van recomanar que fos treballador, honest i que portés sempre al cor el país on vaig néixer”, va afegir.
Ex Restaurant del Cercle Comtal, actual Fundació Vila Casas de Barcelona
Una col·lecció de més de 3.000 obres d’art Llicenciat en Farmàcia, l’any 1960 va fundar Laboratoris Prodes (que després es van anomenar Prodesfarma i que es van fusionar amb el grup Almirall el 1997), fabricants, d’entre d’altres medicaments, del Diazepam –utilitzat com a relaxant muscular i calmant contra l’ansietat– o l’antiinflamatori Airtal, que han arribat a estar entre els més venuts en les seves especialitats.
El 1986 va crear la Fundació Vila Casas, de la qual ha estat president fins al final, amb l’objectiu de premiar els millors currículums personals d’investigació i desenvolupament en temes sociosanitaris, i que després s’ha convertit en la gran promotora de l’art contemporani català.
Ex Saló del Cercle Comtal, actual seu de la Fundació Vila Casas de Barcelona
Entre les distincions que ha rebut hi ha la Creu de Sant Jordi, el 1999; el Premi Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) al Patrimoni Cultural, el 2009, i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, el 2012.
En el vintè aniversari de la seva fundació, l’octubre del 2020, explicava, en una entrevista a TV3, el perquè de la seva activitat de mecenatge, que pensava seguir engrandint al màxim possible:
“S’ha d’estar boig per fer el que jo faig, però em diverteix, m’agrada. Altres coses que per a mi són molt importants: una és recuperar memòries, que ningú no fa i s’ha de fer; i l’altra és la gent que puja, que no té galeries per exposar i jo els agafo.”
Saló de l’ex Cercle Comtal, actual seu de la Fundació Vila Casas de Barcelona
Aquest és el vídeo d’aquella entrevista feta a la seu de la Fundació Vila Casas, situada a la Casa Felip, del carrer Ausiàs March, 20, de Barcelona, on explicava que tot l’art que ha comprat –la seva col·lecció té més de 3.000 peces–, li agrada👇
Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) |Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
Barceloní nascut el 28 de maig de 1911, va quedar orfe de manera tràgica de molt petit i va ser adoptat pels seus oncles materns residents a Vallbona de les Monges (Lleida). Possiblement, aquesta orfandat tan primerenca el va marcar i va ser una de les causes que el va orientar anys després cap a la preocupació social envers els nens marginats i cap a l’estudi dels infants abandonats.
Des de l’any 1921 fins al 1933 va estudiar al Seminari de Tarragona i posteriorment va estudiar la Llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitat en Pedagogia.
Josep-Joan Piquer i Jover passant un test els anys 30 en un centre de la Protecció de Menors|Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
En acabar els estudis, aviat es va fer patent el seu interès envers el món de la infància, l’orfandat i l’assistència als menors. Això el portà a treballar d’educador a l’anomenada Escola-Granja de Plegamans “per a pobres de solemnitat”, que pertanyia al Patronat de Lliberts i de la Infància Abandonada, sota el mestratge de reconegut pedagog Mossèn Josep Pedragosa, creador el 1908 de la Casa de Família, un establiment amb idees innovadores que a través del contacte amb la natura, el treball al camp i la vida en família es convertien en un referent emocional i afectiu tant pels nens abandonats com pels menors delinqüents que s’hi acollien. El més important és que aquesta nova forma d’atenció als infants oferia alternatives a altres establiments educadors estatals que actuaven més com a correccionals. Durant els anys 1940-1948, formà part de la Junta Provincial de Protecció a la Infància i del Tribunal Titular de Menors, entitat que tornà a reestructurar-se sobre la base de tribunals col·legiats no professionals en les províncies que comptaven amb establiments de protecció i de correcció. Més endavant, l’any 1946 ingressà en la Secció de Pedagogía del CSIC. Durant els anys seixanta va exercir com a director del Laboratori psicotècnic de Wad-Ras i uns anys després passà a dirigir les publicacions de la Junta com a sotsdirector del Grup Benèfic de la Junta de Protecció del Menor.
Josep Joan Piquer i Jover passant un test a nens de colònies els anys 30/ Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
L’Obra de Piquer i Jover Durant l’any 1935-1936 publicà les seves experiències dins la Casa-família i els seus treballs al Butlletí dels Mestres, suplement pedagògic de la revista Quaderns d’Estudis, creat pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1946 se li va concedir el Premi Fundació Pelfort i Xinxó de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País per l’obra El niño abandonado y delincuente : consideración etiológica y estadística sobre algunas fallas del juicio moral en la conducta del niño español de postgerra. Madrid : Instituto Sant José de Calasanz de Pedagogía (CSIC), 1946. Durant els anys 1950-1962 va publicar els seus treballs a la revista de la Junta de Protección de Menores Pro Infancia y Joventut, publicació que tenia molt prestigi sobretot a Europa, remarcant el seu interès a modernitzar les institucions responsables dels joves marginats amb criteris molt avançats al seu temps i defensant la gran necessitat de formació dels educadors dels menors. Fou Membre de la Societé Internationale de Criminologie, secretari de la Secció de Barcelona de l’Institut Sant Josep de Calassanç de Pedagogia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Membre de la Comissió Consultiva de la Unió Internacional de Protecció a la Infància de Ginebra (Suïssa), Membre perpetu de l’American Academy of Political and Social Science de Filadèlfia (EUA).
Josep Joan Piquer i Jover explicant un conte a uns nens de colònies, un estiu de 1933 o 1934 / Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
Podeu consultar la seva bibliografia completa a la publicació que va fer la seva esposa Carlota Pomés i Coll i que va publicar més tard la seva filla Rosa M. Piquer i Pomés, part de la qual podeu trobar també a la Biblioteca de Ciències de la Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Què tenim a la Biblioteca de Ciències Socials? El Fons Piquer i Jover està localitzat a la Biblioteca de Ciències Socials des de l’any 2002. Una part de la col·lecció ja formava part de l’antiga Biblioteca General de la UAB; la resta va arribar més tard com a donatiu a través de la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés i l’Arxiu Comarcal d’Osona. La col·lecció està formada per més de 1000 títols monogràfics i fullets de gran interès pels investigadors en el camp dels drets dels menors, protecció dels infants, delinqüència de menors i dret de família a Catalunya i Espanya, editats entre el 1860 i el 1996. Forma part de les col·leccions especials de la UAB. I l’any 2004 des de la Biblioteca es va fer una exposició bibliogràfica publicada al DDD amb la primera part del seu donatiu. També trobareu al DDD un article relacionat i molt interessant escrit per Milagros i Dolores Sáiz Roca, publicat a la Revista de historia de la psicologia, vol. 35, núm. 3, (2014) amb el títol: Claudi Basols, un puente entre Folch i Piquer: consolidando las relaciones entre Psicología y Justicia en la primera mitad del Siglo XX. És inevitable ressaltar l’article publicat en aquesta mateixa revista del 3 d’abril del 2019 signat per la professora emèrita d’Història del Dret i de les institucions, Maria Jesús Espuny Tomàs, actualment síndica de Greuges de la nostra Universitat, que gràcies al seu profund coneixement del tema té l’autoritat suficient per qualificar el fons com a “extraordinari”. Podeu consultar la pàgina web de les totes col·leccions especials i fons personals i institucionals de les biblioteques de la UAB.
Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
S’han implantat a tota la xarxa de metro i bus 13.000 etiquetes intel·ligents amb QR de colors que faciliten a les persones amb discapacitat visual orientar-se amb el telèfon mòbil. A més de millorar l’accessibilitat al transport públic, aquest sistema permet a totes les persones usuàries accedir a continguts culturals i informatius d’interès ciutadà.
Les 161 estacions de metro i més de 2.600 parades d’autobús ja tenen etiquetes intel·ligents de QR de colors amb què les persones usuàries poden interactuar digitalment per accedir a informació de servei i diferents continguts .
Amb l’aplicació NaviLens , el telèfon mòbil pot capturar de manera molt eficient les etiquetes, sense que calgui saber on són exactament, i mitjançant l’assistent de veu es pot accedir a la senyalització de les xarxes de transport públic per desplaçar-se amb seguretat.
Quina informació inclouen les etiquetes?
A les parades de bus : nom i codi de la parada, les línies que hi passen, la destinació de cadascuna, el temps previst d’arribada i les possibles alteracions del servei.
A les estacions de metro : on hi ha l’accés, el vestíbul, la zona de venda, la línia de peatge, l’escala, l’ascensor, l’andana, l’intèrfon o el punt d’embarcament.
A través de l’aplicació TMB Go , aquestes etiquetes intel·ligents donen accés a altres continguts d’interès general, com ara titulars i notícies d’actualitat , audiollibres , l’ agenda de la ciutat , pràctiques d’ anglès , fets històrics, promocions i recompenses del programa de punts JoTMBé i moltes sorpreses més.
Ara, amb el botó go de l’aplicació de TMB, podreu accedir a la informació en temps real que contenen els més de 13.000 codis ddTag repartits per tota la xarxa de TMB.
És gratuït i està disponible per a dispositius iOS i Android. Pots accedir des de TMB App fent un go.
Com funciona TMBgo?
És una innovadora experiència mòbil desenvolupada que ofereix de manera geolocalitzada ia l’instant informació de servei i continguts d’actualitat i entreteniment. Mitjançant l’escaneig de les etiquetes ddTag podeu:
Accedir a l’instant a informació de servei de l’estació o la parada: propers busos i trens, nivell d’ocupació i alteracions del servei, entre d’altres.
Gaudir de continguts d’actualitat, entreteniment i recompenses del Programa de Punts JoTMBé.
Les etiquetes, gràcies a les seves característiques úniques, es poden llegir en moviment, a una distància molt superior en comparació als codis QR, fins i tot amb una perspectiva molt angulada i sense necessitat d’enfocar la càmera del dispositiu mòbil.
Les targetes de cartró amb banda magnètica de la T-Usual, la T-Casual, la T-Grup i la T-Familiar deixaran de vendre’s abans d’acabar l’any
Aquesta tardor desapareixeran definitivament les targetes de cartró amb banda magnètica de la T-Usual, la T-Casual, la T-Grup, i la T-Familiar, com ja va passar amb la T-Jove el mes de març passat.
Quan s’acabi l’any, tots aquests títols només estaran disponibles a la T-Mobilitat, un sistema recarregable i sense contacte, és a dir, que només caldrà acostar la targeta o el mòbil a la pantalla en comptes de passar per una validadora de banda magnètica. La T-Mobilitat estarà en format mòbil i plàstic, com fins ara, però també en cartró.
Quins títols pots comprar a les màquines d’autovenda
Aquests bitllets, en el tradicional format de cartró i banda magnètica, es deixaran de vendre, i les màquines d’autovenda deixaran d’imprimir-los: només oferiran els títols T-mobilitat i T-usual. Aquestes targetes es dispensaran en un nou format de cartró, amb un xip per validar sense contacte, i seran recarregables.
La T-Mobilitat que dispensaran les màquines d’autovenda inclouran els títols de T-Casual, T-Grup i T-Familiar. No requeriran un registre previ, i per això no poden incloure la T-Jove o la T-Usual.
En el cas de la T-Usual, com que és d’ús personal intransferible, la màquina demanarà el DNI o el passaport en el moment de la compra.
Aquestes dues targetes que es poden comprar a les màquines també faran pagar el suport, 0,50 euros, un preu més baix que els 4,5 de la targeta de plàstic de la T-Mobilitat i l’euro que costa donar-se d’alta pel servei amb el mòbil.
La T-Mobilitat de cartró que ven la màquina es podrà recarregar. Permetrà la recàrrega de diferents títols, un cada vegada. És a dir, un cop se n’esgoti un, se’n podrà recarregar un de diferent, però no dos a la vegada. Per la seva banda, la T-Usual d’autovenda no acceptarà la recàrrega de cap altre tipus de títol.
Els usuaris podran seguir viatjant amb les targetes de cartró antigues que tinguin fins que aquestes s’esgotin o fins que caduquin el pròxim 15 de gener, atès que les màquines de validació magnètica seguiran admetent aquest tipus de bitllets.
Acostumar l’usuari al nou format
El nou sistema de validació sense contacte i amb targetes recarregables serà l’única forma d’accedir amb títols integrats al transport públic en un futur pròxim. A partir d’aleshores s’oferiran quatre modalitats, cadascuna de les quals admetrà uns títols integrats.
L’ATM no ha parlat de dates concretes, però amb la campanya “Aviat, només amb la T-mobilitat” presentada aquest dijous es vol acostumar al “canvi d’hàbits en la manera de comprar i validar” que suposa la transició a la T-Mobilitat en format targeta de plàstic o al mòbil.
Per accedir a la targeta personalitzada de plàstic s’han de donar d’alta de manera digital a través de les plataformes disponibles: T-mobilitat, TMB i FGC. Al cap de 5 a 10 dies, la rebran al domicili. Si s’opta per la validació a través d’un mòbil Android amb NFC –de moment no està disponible per a Apple–, la disponibilitat del títol serà immediata a través de les aplicacions T-mobilitat, TMB App i FGC T-mobilitat.
Una implantació del 40% dels usuaris
El dia d’avui l’ús de la T-Mobilitat supera el milió de viatges al dia. Més d’un 70% són en format físic, i el 30% restant en versió mòbil.
Des del mes de març, la T-jove només està disponible en T-mobilitat, cosa que suposa que prop del 100% d’aquests ja viatgen amb el nou sistema de validació.
ATM calcula que la implantació del sistema frega el 40% sobre el total de validacions de l’ATM de Barcelona.
Actualment, gairebé tota la gamma de títols integrats de l’ATM de Barcelona es pot utilitzar amb el nou sistema sense contacte. Queda pendent la integració de la T-Usual per a persones en situació d’atur, la T-Verda i la T-dia, que ho faran els pròxims mesos. Segons l’ATM, el bitllet senzill continua igual.
La Festa Major de Bellaterra se suma, un any més, al protocol de ciutat: Per unes festes lliures de violències heteropatriarcals. Per aquest motiu, aquest any 2023, la festa comptarà amb un Punt Lila
El Punt Lila és un espai de seguretat per a la prevenció de l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals i masclistes als espais públics, així com d’assessorament, informació i actuació en cas que se’n produeixi alguna.
Aquest dispositiu, gestionat des de la Regidoria d’Igualtat i Feminisme de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, i amb el suport del Grup Escolta Bellaterra, se situarà a la Plaça del Pi durant les nits de divendres 15 i dissabte 16 de setembre de 23 a 4 h.
En el Punt Lila hi haurà dues professionals especialitzades en l’abordatge de les violències masclistes i lgtbiqfòbiques per tal d’atendre qualsevol situació de violència, informar sobre els recursos que hi ha a la ciutat especialitzats en aquest àmbit, així com la dinamització de dinàmiques per tal de reflexionar sobre el feminisme i les diversitat sexuals i de gènere.
FACTA NON VERBA X BELLATERRA: De veritat s’ha de fer una l’ofrena floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint una paperera de brosa al costat de la senyera?, i manteninr il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.
📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)
Bellaterra va celebrar l’ofrena floral de l’11 de setembre la Diada Nacional de Catalunya. Un acte que va aplegar el veïnat al Centre Cívic de Bellaterra de la placa Maragall, on es va fer l’acte per primer cop, ja que sempre s’havia celebrar a la plaça del Pi, centre neuràlgic del poble. A part de de les ofrenes florals i actes polítics, també hi van participar veïnat i entitats cíviques.
Ofrena floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.
📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)
Els Segadors, discursos i la música en directe interpretada per la violoncel·lista bellaterrenca Lara Pérez van ser els autèntics protagonistes de la Diada Nacional de Catalunya 2023 a Bellaterra, acte recordant que aquest 2023 és el 50è aniversari de la mort del violoncelista i músic universal Pau Casals.
Gairebé cada any, més quan aquest 11 de setembre es compleix el 50è aniversari del cop d’estat de Pinochet contra el govern de la Unitat Popular que dirigís Salvador Allende, faig un recordatori d’aquesta data tan important en la història d’una generació i, per descomptat, a la història d’Amèrica Llatina.
Aquella ruptura violenta d’un projecte d’assoliment d’una via democràtica al socialisme, que es forjava des de la victòria a les urnes el 1970, no podia resultar aliena als interessos de l’oligarquia xilena, ni, per descomptat, als de l’imperialisme americà : la nacionalització del coure, la redistribució de la propietat de la terra, el desenvolupament de polítiques nacionalitzadores i redistributives que lluitessin contra l’enorme desigualtat a la societat xilena van comptar, des del principi, amb el bloqueig i amb l’animadversió, convertida en cop cívic -militar l’11 de setembre del 1973 que va interrompre aquell noble intent que havia aixecat enormes expectatives a l’esquerra i a la socialdemocràcia, a Amèrica Llatina i a tot el món. Després del cop, va venir una llarguíssima i cruel dictadura que va desenvolupar una repressió brutal sobre amplis sectors de la societat xilena i que va imposar un model de desenvolupament econòmic neoliberal que ha passat per ser una de les cares més decarnades, explotadores i desigualitàries del capitalisme. La llarga dictadura pinochetista, com qualsevol altra de la qual la franquista espanyola pot ser un bon exemple, no deixa de notar la seva profunda empremta a la societat, de manera que encara, a Xile com també a Espanya, no deixa d’haver-hi i més a el si d’aquesta ona conservadora que envaeix el món als inicis del segle XXI, sectors socials i polítics que no només defensen valors polítics i ideològics sobre els quals aquelles dictadures es van assentar, sinó que, fins i tot, acaben “blanquejant” i més les pròpies dictadures. Sí que cal reconèixer, ja que parlem d’Espanya i Xile, d’una profunda diferència entre l’un i l’altre Estat pel que fa a l’anomenada “justícia transicional” (l’aplicada al pas de la dictadura a la democràcia): mentre a Xile es va conformar una Comissió de la Veritat, així com en altres països hispans, que encara avui projecta les seves conseqüències (condemna dels militars que van tenir a veure a la tortura i assassinat de Víctor Jara), a Espanya la famosa Llei d’Amnistia de 1977 va permetre “anar-se de rosetes” a tots aquells sectors de l’administració que havien tingut una implicació directa amb els diferents processos repressius engegats per la dictadura franquista i és esgrimida avui pels tribunals de justícia espanyols com a obstacle insalvable per al processament a autors de delictes gravíssims. Pel seu caràcter d’imprescriptibles de molts dels delictes comesos en una clara falta de respecte als drets humans ha estat la Justícia Internacional qui els ha posat a la llum del dia, qüestions que ara com ara, fins i tot, estan recollides com a autèntics “atropellaments” polítics” amb resultats molt greus a la nostra molt recent Llei de Memòria Democràtica-
Antonio Barragán Moraina, historiador|CEDIDA
ANTONIO BARRAGÁN MORAINA, (nascut a Aguilar de la Frontera, Còrdova, el 31 de juliol de 1949) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Còrdova. Doctor en Història Moderna i Contemporània i Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. Des de fa anys, les seves investigacions s’han orientat fonamentalment a l’estudi de diversos aspectes concernents a la Història Social i Política d’Andalusia durant el segle XX. El 1989 va obtenir el Premi de Recerca d’Història Social “J. Díaz del Moral” amb una obra titulada “Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918-1920”; ha investigat, a més, sobre la II República (Realitat política, 1931”), sobre la crisi del 98 i les seves conseqüències (Còrdova: 1898-1905: crisi social i regeneracionisme polític), sobre la dictadura franquista i la transició democràtica (Crisi del franquisme i transició democràtica a la província de Còrdova), sobre la trajectòria del sindicalisme i del moviment obrer, així com sobre la Història del republicanisme. Actualment treballa en un projecte sobre la repressió derivada de la Guerra Civil, amb un avenç d’aquest treball. VII Premi d’Assaig Corpus Barga 2008, atorgat per la Diputació de Còrdova, pel títol Control social i responsabilitats polítiques. Còrdova (1936-1945) . Pertany, des de la seva creació, al “Grup de Priego” que, entre altres qüestions, organitza bianualment els congressos sobre la Història del Republicanisme a Espanya.
Mai hem gaudit d’un mil fulles tant delicat i rodó, de fines i cruixents capes, amb una delicada crema amb maduixetes fresques de bosc! Tots els camins ens porten a Roma
Milfulles de maduixes de bosc de la Pastisseria Romoli de Roma
La història del Bar Pasticceria Romoli de Roma va començar a finals dels anys 30, quan l’avi Romolo va obrir una gelateria a Via Nomentana: ell i els seus fills portaven a casa la llet, mantega i gelats, productes genuïns que feien a mà. i que els va convertir, en el seu petit, referent del barri.
Capuccino a la Pastisseria Romoli de Roma
És a partir d’aquesta primera experiència fonamental que les generacions posteriors aprenen a triar les matèries primeres, a seleccionar-les amb cura i a treballar-les amb la passió que encara caracteritza el Bar Pasticceria de Viale Eritrea i l’artesania dels seus productes.
Pastisseria Romoli de Roma
L’any 1952 el fill de Romolo, Federico, va comprar un local al barri africà, una aposta ambiciosa perquè aleshores la zona era propera al camp; però poc després la intuïció de Federico Romoli donaria els seus fruits i, de fet, al cap d’uns anys el barri es va convertir en la zona comercial que avui coneixem i la pastisseria Romoli en un dels llocs més coneguts de Roma.
Clients gaudint del servei de bar i pastisseria Romoli de Roma
El punt d’inflexió, però, va arribar uns anys més tard, quan el senyor Federico va començar a oferir als seus clients croissants de dia i -a partir dels anys setanta- fins i tot de nit: a Roma hi havia laboratoris però cap pastisseria no venia aquestes delícies acabades de fer, en un lloc còmode i acollidor. De seguida va ser un gran èxit i la imaginació va portar Federico i els seus pastissers a crear moltes varietats. I així és com Romoli es va convertir en la històrica pastisseria artesana, gelateria i croissant nocturn que encara és avui.
Assortit de pastissos Romoli de Roma
Les matèries primeres nobles, curosament seleccionades per nosaltres, són manejades per pastissers professionals que aporten amb el seu art, la seva passió i la seva capacitat per crear productes de la màxima qualitat, el mateix que cada dia ofereix als clients el nostre personal somrient.
L’amic de Bellaterra, Walter Valenti, amb un milfulles gegant de maduixes de bosc a la Catedral de Roma
El secret dels nostres sabors únics? Llet fresca, ous, sucre i farina: la nostra família ha seguit, des dels inicis, la tradició de la bona pastisseria italiana on l’artesania i la qualitat de les matèries primeres són principis essencials per preparar postres i gelats amb els sabors d’abans.
BELLATERRA.CAT 