“La natura al cor”, de Letícia Guitarte Catalán, guanyadora del concurs del cartell Festa Major Bellaterra 2024 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|Segons ha anunciat recentment Bellaterra Televisió, ja tenim guanyadora del concurs de cartells de la Festa Major de Bellaterra 2024. És tracte Leticia Guitarte Catalán, gaditana establerta a Bellaterra, és il·lustradora i dissenyadora gràfica per l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques (ESDAP)
Letícia ha sigut la guanyadora del concurs del cartell de la Festa Major de Bellaterra 2024, amb la creativa i colorida obra “La natura al cor“, obtenint el premi de 200 €. Letícia ha destacat entre els 15 finalistes participants.
Segons Letícia, la seva inspiració per al dibuix del cartell va sorgir de la bellesa natural de Bellaterra, transmetent alegria i vitalitat al dibuix.
El jurat ha seleccionat l’obra guanyadora seguint diferents criteris, entre els quals destaquen l’originalitat de l’obra, la qualitat estètica i l’adequació de l’obra per fer difusió a la Festa Major de Bellaterra. El gruix de la Festa Major serà del 12 al 15 de setembre de 2024.
LLUÍS TORRES| Bona notícia pel sector de la restauració saber que el Nou Port Olímpic de Barcelona, està a punt d’obrir per a la Copa Amèrica després de 4 anys d’obres i eliminant el conflictiu oci nocturn. L’oferta de l’espai del Port Olímpic, de 24.000 metres quadrats, centrat en la qualitat, la diversitat culinària i el disseny.
El Balcó Gastronòmic està llest per a la Copa Amèrica de vela, d’aquest estiu del 2024
Té un mirador, espais amplis i locals preparats per a empreses nàutiques, a més d’un Balcó Gastronòmic que obrirà entre finals d’agost i principis de setembre
Ja es pot passejar pel nou Port Olímpic de Barcelona, que s’ha reobert al públic aquest diumenge després de quatre anys d’obres. Es tracta d’un espai de 20.000 metres quadrats –l’equivalent a tres illes de l’Eixample– dedicats al passeig, la gastronomia, la nàutica i l’economia blava, que volen acostar i connectar encara més la ciutat al mar.
Els restaurants, botigues i empreses nàutiques que s’hi han instal·lar, però, encara no han obert. Els establiments de l’anomenat Balcó Gastronòmic ho faran a finals d’aquest agost i principis de setembre de 2024.
Es tracta d’onze restaurants –dedicats a la cuina catalana, menjars internacionals o una gelateria, entre d’altres. L’oferta culinària de l’espai quedarà de la manera següent:
Cuines del món:
El Tribut Super Local Casa Carmen Grup Sagardi Pantea Group El Cangrejo Loco La Fonda del Port Olímpic La Barca del Salamanca La Taberna Gallega de Marcos
Aperitiu: Platets
Cuina catalana de fusió: Vraba
Sense discoteques i amb espais més oberts i amables. Les obres del balcó gastronòmic han costat 20 milions d’euros 📷 CEDIDA
Al Port Olímpic ja no hi haurà locals d’oci nocturn, que han quedat fora del projecte després d’anys de queixes dels veïns per problemes de convivència, soroll, robatoris, baralles i, fins i tot, morts violentes.
On hi havia discoteques s’han instal·lat empreses de recerca i innovació vinculades al mar, a més de companyies nàutiques.
El moll de Mestral és ara una plaça de 10.000 metres quadrats amb diversos locals destinats a aquestes empreses relacionades amb l’economia blava.
Des de l’Ajuntament de Barcelona esperen més de 50 empreses que generin 150 llocs de feina. També hi ha diversos espais d’esbarjo on es programaran activitats per a la ciutadania.
El nou accés que uneix l’avinguda del Litoral amb el moll de Mestral, tant per a vianants com per a vehicles, elimina barreres i desnivells per generar un espai més amable i proper al veïnat. Han desaparegut les terrasses dels antics locals d’oci nocturn i s’ha construït una gran plaça amb zones de passeig i ombra, jardineres i grans espais oberts.
Damunt dels restaurants s’hi han instal·lat quatre pèrgoles amb plaques fotovoltaiques que, segons l’Ajuntament, conformen el conjunt fotovoltaic urbà més gran de la ciutat amb 3.560 metres quadrats de superfície total i que generaran 825.000 kWh/any, l’equivalent al consum mitjà de 360 habitatges.
També s’ha naturalitzat parcialment els 2.000 blocs de formigó que protegeixen el dic de Recer –l’espigó on hi haurà el mirador– i s’han immergit 50 biòtops submarins per afavorir la presència de flora i fauna marina.
A punt per a la Copa Amèrica
La transformació del Port Olímpic s’ha accelerat per poder lluir la reforma coincidint amb la Copa Amèrica de Vela, que es farà entre l’agost i l’octubre. Una cita esportiva que vol ser un revulsiu per al Port Olímpic, com ho van ser els Jocs del 92 que van veure néixer l’antic Port Olímpic, inaugurat el 1991 i que va acollir les proves de vela de Barcelona 92.
El port es va convertir en un reclam turístic i gastronòmic durant dècades, i un dels centres neuràlgics de la nit a la ciutat. L’espai es va anar envellint i degradant i el gener del 2023 es va tancar els restaurants que hi havia per donar pas al projecte de renovació que ha quedat enllestit aquest estiu.
Intèrprets “El màrtir Cugat” amb el seu creador, en Josep Maria Jaumà
LLUIS TORRES|Ahir dissabte dia 20 de juliol de 2024, el Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès va acollit, un any més, la representació de la lectura dramatitzada ‘El màrtir Cugat’, una obra escrita per Josep M. Jaumà que apropa la història, la llegenda, la vida i la mort de Sant Cugat, que dona nom a la ciutat. El grup Companys d’en Cugat, amb text de Josep Maria Jaumà i sota la direcció de Xavier Tot, recoll amb ‘El màrtir Cugat’ tant la història com el mite del soldat romà.
Segons aquesta llegenda, el seu naixement es situa al nord d’Àfrica, i que va ser perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià a causa de la seva fe i que va ser empresonat al camí de Bàrcino a Ègara. Sense renegar de la seva fe, el màrtir va ser degollat a Barcelona l’any 304. La memòria del màrtir es va mantenir a la Barcelona de l’època fins arribar a donar nom a un Monestir de la zona, on ja hi havia l’antic campament militar Castrum Octavianum i que amb els anys ha esdevingut la ciutat de Sant Cugat del Vallès.
Públic assistent al Claustre del Monestir de Sant Cugat
QUI ERA SANT CUGAT?
El 2004 es van celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Amb santa Eulàlia (la “Laia”, és a dir, la laiętana) van ser de les últimes víctimes de Dioclecià, poc abans que Constantí tolerés el cristianisme a l’Imperi. Hi ha un testimoni escrit, uns trenta anys més tard de la seva execució, que menciona “Cugat, l’esclarit màrtir de Barcelona”.
Cugat era berber (com la majoria dels immigrants magribins d’avui dia). Segons el professor Millàs Vallicrosa, el llatí Cucufàs deriva del mot berber “estel”. La llegenda els fa, a ell i a Sant Feliu, provinents de Cartago, la part del nord d’Àfrica on el cristianisme s’havia estès (entre els esclaus, les dones, els soldats i els més pobres) força abans que a casa nostra. Molts dels nostres primers sants van ser legionaris al servei de Roma: sant Celoni, sant Marcel, sant Víctor.
Podem dir que, directament, no en sabem res; les seves llegendes no van ser escrites fins a tres segles més tard, quan el poder era en mans dels visigots (cristians) i els sants havien de ser gent socialment important. Cugat és presentat com un mercader ric, i la seva vida i mort estan farcides de miracles i fets fantasiosos. La tradició i la llegenda situen la seva mort i sepultura a Octavià, on posteriorment es construí el monestir sota la seva advocació. La troballa al subsòl del monestir d’una fortificació romana (castellum) i d’una basílica paleocristiana semblaría avalar aquesta tradició. Però el cert és que l’anàlisi crítica de totes les dades no permet confirmar-la.
Al segle XII, sant Cugat havia esdevingut tan important que unes relíquies seves van ser dipositades al lloc d’honor, a la dreta de l’altar de la primera catedral gòtica: la de sant Denís, al pavelló dels reis de França, a París. I moltes parròquies de Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Portugal i França, encara porten el seu nom. I, com origen de totes elles, la nostra ciutat.
Xavier Tor i Jaume Pla en plena interpretació d’El màrtir Cugat👇
LLUIS TORRES|El cuiner Fermí Puig ens ha deixat als 65 anys a Barcelona a causa de les complicacions d’un càncer. Fermí ha estat un defensor de la cuina catalana des de l’alta cuina, amb establiments com el Drolma de l’Hotel Majestic o el restaurant Fermí Puig del carrer Balmes amb Diagonal.
Fermí Puig va ser amant de la Cuina Catalana i el Barça 📷 CEDIDA
Era especialista en alimentació i cuina dels Informatius de TV3 i coautora dels reportatges “Som el que llencem”, “Cada vegada més vegans” i “Taules parades”
Puig va seguir la línia d’altres xèfs catalans com en Pedro Moreno (Hotel Meliá Barcelona), Carles Gaig (Hotel CRAM) o Josep Maria Boix (Torre del Remei), els primers cuiners catalans a liderar un restaurant gastronòmic dins d’un gran hotel, a Barcelona i Catalunya. El restaurant Drolma va obrir el 1999 a l’Hotel Majestic, un primer pis amb vistes privilegiades al Passeig de Gràcia. Qui no recorda la seva cuina catalana modernitzada i servida en vaixelles de luxe de Versace?
De la mà de la família Soldevila, propietària de del Majestic va acomplir un somni personal, tornant a Barcelona des del prestigiós Hotel Savoy de Londres, on ja destacava la seva alta cuina. Drolma va ser un restaurant amb oferta i servei de luxe que va tenir una estrella a la Guia Michelin.
Es recuperava així una relació entre grans hotels i restaurants amb una cuina rellevant i amb un xef reconegut al capdavant, que és la norma a totes les grans capitals mundials. A Barcelona també havia estat així, però això es va trencar amb la guerra civil i el franquisme.
El boom de la gastronomia que va esclatar a finals dels anys 90 va portar canvis com aquest a la restauració pública aquí i arreu.
Culte i gran comunicador, Fermí Puig, nascut a Granollers el 1959, va deixar els estudis de periodisme per dedicar-se a la cuina. I com la majoria de la seva generació, que no venia d’una família de restauradors, en va aprendre amb la pràctica.
Va treballar en diversos establiments, entre ells el restaurant Montse Guillén de Barcelona, on va començar, i a El Bulli de principis dels anys vuitanta.
De fet, va ser Fermí Puig qui va proposar a Ferran Adrià treballar-hi, quan tots dos van coincidir fent la mili a Cartagena. La història ja és coneguda i el que va marxar d’allà per seguir voltant va ser Fermí Puig. Però va quedar-ne una gran amistat i un reconeixement mutu.
Fermí Puig va ser l’ambaixador de la Ruta del Xató (2012-2013) 📷 FÈLIX MIRÓ
El més de juny de 2013, després de més de dotze anys junts dirigint el mític Drolma, una de les grans referències de la gastronomia catalana, Fermí Puig i Alfred Romagosa vàrem decidir seguir fent camí plegats, obrint el restaurant Fermí Puig del Carrer Balmes, a tocar la Diagonal de Barcelona.
Va ser el resultat d’un somni de tota la vida. Un restaurant d’acord amb els nous temps, fresc, allunyat de vells protocols però que va volguer preservar l’essència de l’ofici: la vocació d’hospitalitat, la voluntat de rebre al voltant d’una taula amb criteris de qualitat i honradesa, i d’oferir-vos el bo i millor de la Cuina Tradicional Catalana amb majúscules.
Fermí Puig va ser un gran amant i defensor de la cuina catalana i dels productes que la caracteritzen, com abans havia fet el xef Josep Bullich, que va aportar la Cuina Catalana al Via Veneto, un restaurant sofisticar obert l’any 1967, i que mai va creure amb la Cuina Catalana durant la dictadura franquista. Bullich va situar al Via Veneto a dalt de tot, i el va democratitzar per tots els públics. Ja ho havia fet amb Ramon Cabau al restaurant Agut d’Avinyó, ambdós aconseguint les primeres estrelles Michelin
Fermí Puig al costat de Santi Santamaria i altres cuiners prestigiosos de Catalunya📷 CEDIDA
Fermí Puig apostava per la qualitat gastronòmica, però també pel que té de reivindicació d’una cultura nacional sòlida i antiga.
I aquest fet també l’unia a qui va ser un gran amic seu, el xef d’El Racó de Can Fabes de Sant Celoni, el traspassat Santi Santamaria.
És la cuina catalana la base de l’oferta del restaurant que va obrir amb el seu nom també al centre de Barcelona, el Restaurant Fermí Puig. El van acompanyar diversos socis, entre els quals el maître Alfred Romagosa, amb qui havien treballat plegats al Drolma.
Aquesta primavera tancava per jubilació. No l’ha pogut gaudir. Però l’anunci de tancament va disparar les reserves, i el restaurant, tot i allargar la data final fins a finals d’aquest mes, té un destí incert.
Diversos amics han demanat que se li concedeixi a Fermí Puig la Creu de Sant Jordi. Una petició a la qual s’hi ha afegit, recentment, l’Ajuntament de Granollers.
LLUIS TORRES|L’IRTA va rebre l’any 2022, 8,1 milions d’euros del Ministeri per finançar la construcció d’un edifici d’alta bioseguretat. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és una empresa pública adscrita al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
CReSA està situat al campus UAB, a 200 metres del àmbit de la EMD de Bellaterra📷 IRTA-CReSA
📍ATÈS que s’està licitant la redacció de un projecte per un nou edifici de 1.500m2 d’experimentació animal amb risc bacteriològic 3 i 4 dins el campus UAB, a 200 metres del àmbit de la EMD de Bellaterra
📍ATÈS que aquest centre es de nivell màxim, igual que a Whuan (Xina):
Agent biològic del grup 1: El que resulta poc probable que causi una malaltia a l’home (1)
Agent del grup 2: El que poc causar ubiològicna malaltia a l’home i pot suposar un perill per al personal treballador, sent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment profilaxi o tractament eficaç.
Agent biològic del grup 3: El que poc causar una malaltia a l’home i presenta un seriós perill per al personal treballador, amb risc que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment una profilaxi o tractament eficaç.
Agent biològic del grup 4: El que causant una malaltia greu a l’home suposa un seriós perill per al personal treballador, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi generalment una profilaxi o tractament eficaç.
📍ATÈS que ja existeixen diferents explotacions ramaderes a la zona, inclosa un altre Centre d’experimentació animal:
Hospital Veterinari – Distancia 50 metres
Cresa – Distancia 20 metres
Facultat de Veterinària – Distancia 100 metres
Escola Bellaterra – Distancia 200 metres
Zones Residencials – Distancia 150 metres
Facultat Ciències Educació – 200 metres.
Epona – Equinoterapia – 25 metres.
📍ATÈS que totes les explotacions ramaderes i centres de experimentació animal estan regulades pel DECRET 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes.
📍ATÈS que el DECRET estableix les distancies mínimes en funció de la quantitat d’animals i espècie per evitar el risc higienicosanitari, i en cap cas les distancies son inferior de 500 metres.
📍ATÈS que aquesta instal·lació afecta directament a tots els habitants de Bellaterra, sent un risc bacteriològic afegit al ja existent.
📍ATÈS que aquesta instal·lació afecta directament a totes les altres instal·lacions ja existent al campus de la UAB, sent un risc bacteriològic afegit al ja existent.
ACORDS
1.- REALITZAR un estudi tècnic i jurídic independent sobre la viabilitat i els riscos que suposa aquest projecte pels ciutadans de Bellaterra.
2.- OPOSARSE immediatament al projecte fins que es pugui avaluar el risc.
3.- CREAR una comissió per debatre i avaluar els riscos del projecte a la zona.
4.- CONVIDAR per escrit certificat a la comissió a tots els municipis del voltant i les principals associacions, amb una llista inicial tal com:
Ajuntament de Sant Cugat
Ajuntament de Sant Quirze
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Escola Ramon Fuster
Escola La Vall
Escoleta Bellaterra
Institut Pere Calders
Associació d’Estudiants UAB
Associació Treballadors UAB
Associacions de Bellaterra
Unions de Veïns de Bellaterra
Unions de Veïns de Cerdanyola
Grups Polítics de la EMD de Bellaterra
Grups Polítics del Ajuntament de Cerdanyola
5.- COMUNICAR per escrit aquests acords a la UAB, al Ajuntament de Cerdanyola, a totes les associacions de Bellaterra, a la Taula Cívica i a tots els veïns a través del canal EMD Informa i a tots els del punt 4.
Xavier, Georgina, Rosa i Oriol amb els seus pares Xavier Regàs i Mariona Pagès 📷 ARXIU FAMILIAR
Rosa Regàs Pagés (Barcelona, 11 de novembre de 1933-17 de juliol de 2024) va ser una escriptora, traductora i editora catalana, guanyadora de múltiples premis i reconeixements, entre d’altres, el Premi Nadal, el Premi Planeta, el Premi Biblioteca Breu, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi José Luis Sampedro i la Legió d’Honor francesa. Entre el 2004 i el 2007 va ser directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Rosa Regàs Pagès l’any 2014 |CEDIDA
EL CLAN DELS REGÀS per Oriol Regàs Pagès (Barcelona, 1936-2011)
Vam ser una família estranya, però els quatre germans aviat vam aprendre que, per sobre de les dificultats i mancances, hi havia la nostra incondicional unió, un esperit de clan que hem mantingut i que no sempre ha estat ben interpretat pels meus dos fills, la Mònica i en Daniel. De vegades han sorgit problemes de competència, de lluites de poder, i el que més lamento és no haver sabut fer-los comprendre que hi ha sentiments que estan arrelats de manera tan profunda que van més enllà de tota sospita.
De mi germana Rosa guardo nebuloses imatges de quan jo era molt petit, tots dos sols en una escola de França. Ella va ser el meu punt de suport, la meva referència, i així va seguir en el temps i la distància. Ja a Barcelona, Rosa i Georgina van estudiar internes a les dominiques, ia mi m’envaïa l’alegria quan, acompanyat de l’avi, agafava el tramvia que ens conduïa a Horta, aleshores una senyorial zona de torres ubicada al nord de la ciutat , per anar a veure-les. En pujar el carrer Campoamor, no podia dissimular la impaciència fins arribar corrents, sempre el primer, a la porta de l’escola on m’esperaven les meves germanes.
Rosa Regàs amb el seu germà Oriol 📷 ARXIU FAMILIAR
La Rosa és la més forta. Intel·ligent, brillant i lluitadora, incansable davant del desànim o davant de les dificultats. Mai claudica. Es va casar molt jove i va formar una família extensa, tolerant i divertida, cinc fills més nores, gendres, néts, diversos ex i un munt d’amics. Tots sabem que podem comptar-hi. Exagerada, extravertida, valenta, seductora, impetuosa, apassionada, incondicional en els seus amors i implacable amb els seus enemigos. Rosa, alta, espigada, pèl-roja i amb aquests interminables llits, és, per sobre de tot, una dona lliure que s’ha guanyat a pols el seu brillant currículum. Transcric només un paràgraf de la carta que ens va enviar als germans quan va fer seixanta anys, i de la qual no em va desprendre en cap moment durant molt de temps:
Sou la meva més antiga tendresa i el primer bonic que recordo, sóc la constància en la delicadesa, en la complicitat i en la confidència, sou puntals sense els que ja no sabria com viure i rescatats, no de la ruïna, sou la meva infància, l’única pàtria que conec.
Georgina és diferent. Serena, amable, cordial, equilibrada, de mirada transparent. Tan enèrgica, intel·ligent i incansable com la Rosa, però molt més discreta en la seva manera d’actuar. Mai va pretendre ser una cosina donna i s’ha mantingut sempre en un segon pla. Va ser el meu comandament dreta al llarg de tota la meva vida professional. El seu incondicional suport a l’ombra va ser bàsic en cadascun dels projectes que vam emprendre junts al llarg de trenta anys. Ordenada, detallista i eficaç, a la família representa la dolçor i la delicadesa, un bàlsam en què tots hem pogut trobar refugi i afecte. És molt hàbil. Les manualitats sempre han estat la seva gran passió; l’entusiasma cosir, cuinar, i en diferents moments aposta per la ceràmica i pel patchwork. Ara, ja jubilada, viu al camp amb el seu marit, Oriol Nicolau. És una àvia hiperactiva que es va enamorar de les confitures des del dia en què un llimoner del seu jardí va inundar la vida de dolços de llimona. Crea melmelades, fa classes de cuina, escriu llibres i articles sobre el tema i el 2004 va fundar el Museu de la Confitura a Torrent (Girona), un espai sorprenent i tan delicat com ella.
“Els bellaterrencs Angi i Francesc Pérez membres de la Plataforma Salvem La Rotonda, varen lluitar des del minut 0 per evitar que Núñez i Navarro i l’Ajuntament de Barcelona tirés endavant el projecte. El 2018, el jutge va ordenar enderrocar l’ampliació que va fer Núñez i Navarro, qui havia promès a l’alcalde Xavier Trias tornar-lo com hotel de luxe.
La Rotonda, on va començar l’ofici el bellaterrenc Francesc Pérez, va ser un dels millors hotels de luxe de Barcelona
Roger Torres i Liñán | La Comissió d’Urbanisme ha decidit donar compliment, per iniciativa municipal, als requeriments que feia la justícia per poder esquivar un enderroc massiu, després que Núñez i Navarro (propietària de l’edifici) no ho hagi fet.
Barcelona se les ha enginyat per trobar una solució per no haver d’enderrocar l’edifici patrimonial de La Rotonda, a Sarrià – Sant Gervasi, després que Núñez i Navarro (propietària de l’immoble i promotora de l’ampliació que s’hi va fer) no hagi satisfet els requeriments de la justícia elaborant un nou pla especial integral per regular l’entorn. Davant de la inacció de NiN, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, ha dit durant la Comissió d’Urbanisme d’aquest juliol que, “tenint en compte l’interès públic de l’edifici, l’Ajuntament assumeix la iniciativa pública per impulsar el pla i, així, evitar-ne l’enderroc”.
La proposta —que s’ha aprovat inicialment en la comissió però que encara haurà de passar pel plenari—ha rebut el suport del govern del PSC, de TriasxBCN i de BComú. En canvi, ERC i el PP s’hi han abstingut, mentre que Vox ha fet una reserva de vot.
La història de La Rotonda, icon arquitectònica al passeig de Sant Gervasi des del 1906
Personal de sala del restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda de Barcelona a finals dels anys 60 📷 Francesc Pérez torres
Objectiu: mantenir un 95 % de l’edifici nou. Amb el pla especial integral que ha aprovat la Comissió d’Urbanisme, es regularitzarà un 95 % de l’ampliació que en va fer Núñez i Navarro i que el TSJC havia considerat il·legal pel tipus de llicència urbanística que el consistori havia donat l’any 2008 a NiN per construir oficines enganxades a l’edifici patrimonial. La justícia es va pronunciar després d’anys estudiant la denúncia de l’entitat veïnal Salvem la Rotonda, contrària a la volumetria de l’edifici d’oficines.
El 2018, el jutge va ordenar enderrocar l’ampliació que va fer Núñez i Navarro. Ara bé, fonts de l’Ajuntament avisen que tirar a terra el nou edifici implicaria, inevitablement, enderrocar-se també la part protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
És per això que el nou pla especial integral regularitza el 95 % de la construcció i, en canvi, manté afectat el 5 % restant, corresponent a l’interior d’illa: aquesta peça es podria enderrocar sense que perilli La Rotonda clàssica.
Tot i que la justícia tindrà l’última paraula sobre el pla aprovat, l’Ajuntament confia que no només ha posat les bases per preservar l’edifici patrimonial, sinó que també creu que s’estalviarà bona part de les indemnitzacions a les quals havia de fer front. Si s’hagués d’enderrocar tot, Barcelona hauria de pagar 45 M € a Núñez i Navarro; amb el pla actualitzat, la xifra es rebaixa fins als 2 M €.
LLUIS TORRES|Bellaterra.Cat ha contactat amb representants de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per denunciar la posició poc democràtica de l’actual EMD presidida per Josep Maria Riba Farrés, del partit polític Bellaterra Endavant, qui no està practicant la transparència que correspon a qui diu ser President de tota Bellaterra, però que a la pràctica, amb la seva forma de gestionar, només ho està fent per una petita part de seguidors, que en privat et diuen s’han equivocat de votar-lo, perquè des de maig 2023 no ha fet realitat cap dels punt del seu programa electoral, -que a nivell de marketing era molt atractiu-, però que a la pràctica és força decepcionant perquè és del tot personalista i no compta amb els desitjos i necessitats del veïnat.
Taula del Ple de Bellaterra amb una pantalla permanent visible en blanc 📷 Foto agafada del vídeo de la retransmissió EMD INFORMA de YouTube
Josep Maria Riba Farrés, president de l’EMD de Bellaterra va signar la convocatòria oficial de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, celebrada el passat dilluns dia 15 de juliol, dient en el document oficial que, “el veïnat que no pugués assistir en persona al Ple del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall, ho podria seguir en directe a través del canal oficial EMD Informa de YouTube”.
“La denúncia de Bellaterra.Cat ve perquè el President de l’EMD no coordina ni supervisa la justa qualitat i correcte retransmissió del Ple a través del seu canal oficial EMD INFORMA al YouTube‘
📍No es acceptable que durant les més de tres hores de durada d’aquest Ple de Bellaterra, en cap moment la cámara hagi enfocat al veïnat assistent, en una quantitat aproximada de 100 persones.
📍Que Riba i el seu equip gestor censurés les imatges de les 14 veïnes i veïns que varen participar al final en el Pregs i Preguntes, intervencions veïnals que gairebé va ocupar la meitat de les 3 horesdel Ple de la Junta Veïnal.
Imatge del Ple de Bellaterra mai vista durant les més de tres hores en la retransmissió en directe a través del canal EMD Informa de YouTube
NO ES PODEN CENSURAR LES IMATGES DEL VEÏNAT INTERVINENT EN UN PLE
La cámara, mal dirigida per un tal Carles, contractat per Riba, va enfocar permanent la taula dels vocals i president de l’EMD, situació del tot anormal i anti democràtica, ja que es tractava de la Junta Veïnal oficial. Aquesta indigna situació diu molt dels moment difícils i poc democràtics que està patint una gran part del veïnat de Bellaterra, tal com ho varen manifestar per unanimitat en directe.
VEÏNAT PARTICIPANT QUE L’EMD NO VA MOSTRAR EN EL SEU DIRECTE DE EMD INFORMA DE YOUTUBE 👇
VÍDEO OFICIAL EMD INFORMA ON NO APAREIXEN ELS 100 HABITATS DE BELLATERRA ASSISTENTS AL PLE, NI ELS 14 QUE VAREN PREGUNTAR👇
“El canal de Youtube de l’EMD de Bellaterra no va mostrar en cap moment els 100 habitants presencials i menys els que van fer-li preguntes al President de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra”
LLUIS TORRES|Compartim una petita galeria de fotos del Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, celebrada ahir dilluns a la sala gran del Centre Cívic de la plaça Joan Maragall de Bellaterra.
BELLATERRA.CAT 