Avui dissabte, 06/07/2009, 22 hores, la Mostra de Dansa tanca al Parc del Turonet de Cerdanyola, amb la participació de tots els grups participants. No us perdeu l’espectacle internacional a l’aire lliure!
La Mostra de Dansa Popular de Cerdanyola arribarà a la seva 36ena edició entre el 2 i el 7 de juliol i tornarà a ser un caleidoscopi de cultura universal. Danses, músiques i gastronomia es donen cita en un festival en què les ballades internacionals són l’atractiu més destacat però on sobresurten també activitats protagonitzades per grups de dansa del país i per la participació d’entitats de Cerdanyola.
Ballada central de la Mostra
Actuacions del Ballet Folklòric de Paipa(Colòmbia), el grup Jehona e Malësis(Macedònia), el grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) i l’Esbart de Sant Marçal.
Hora: 22 h
Lloc: Parc del Turonet (en cas de pluja es farà a l’Ateneu)
Organitza: Esbart Dansaire Sant Marçal
Programa Mostra Internacional de Dansa Popular
Qui té la responsabilitat de buidar amb normalitat aquesta paperera amb un munt de brossa? Bellaterra vol veure solucions a diari!
Paperera al Camí Antic/Margenat|Foto del bellaterrenc Miguel
Miguel, veí de la zona del Camí Antic/Margenat ens envia la foto d’aquesta paperera instal·lada per la Diputació de Barcelona, plena de brossa des de fa més d’un mes i es demana de qui és la responsabilitat de buidar-la amb normalitat.
El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas i el seu equip va omplir la Plaça de l’Om de Sant Cugat del Vallès (uns 400 espectadors), amb el seu espectacle La Xirgu a la Fresca, un mosaic teatral en format musical sobre la vida de l’actriu nascuda i enterrada a Molins de Rei, la Margarida Xirgu.
Una gran ocasió enguany, amb motiu de l’Any Xirgu que organitza la Generalitat de Catalunya, en complir-se 50 anys de la mort a l’exili a Montevideo de Margarida Xirgu i Subirà.
El gran públic assistent va gaudir amb el plantell d’artistes entregats sobre l’escenari, destacant la presència de les cantants Virgínia Martínez i Mone Teruel, que amb les seves cançons interpretades van contagiar el públic, així com les intervencions de Joan Berlanga, Pere Codó, Àlvar Roda (en el paper de Federico Garcia Lorca), així com Xavier Tor.
Aquesta iniciativa popular de Lectures a la Fresca la va iniciar ara fa 15 anys el grup d’actors santcugatencs Amics de Pedra i Sang, una organització dramatitzada amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Pel coneixement del públic, compartim aquí la molt interesant conferència que la seva biógrafa
Antonina Ridrigo, va presentar a l’Ateneu Barceloní, junt amb l’escriptora M. Àngels Cabré, qui a l’acabar va dir de Margarida Xirgu: “mai va poder gaudir de la glòria després del seu exili, com Mercè Rodoreda, doncs mai va tornar viva”.
Margarida Xirgu i Maria de Pineda
A continuació, Rodrigo va confessar que va decidir escriure sobre Xirgu com a “deure moral”. Un fet concret que la va impulsar va ser que ella és la primera actriu en acceptar el paper de Mariana de Pineda a l’obra de Federico García Lorca. Es tractava d’una dona executada amb garrot vil el 1831 per penjar una bandera republicana. Es tracta d’un personatge tant heroic com dramàtic i és per això que Lorca el va tractar, ja que versava sobre els temes de l’amor i la llibertat. Després d’haver estat censurada l’obra durant la dictadura del general Primo de Rivera i refutada per actrius i companyies va ser en Xirgu on Lorca va trobar comprensió.
Margarida Xirgu i Lorca es coneixen l’any 1926, dins una habitació de l’Hotel Palace de Madrid. L’encant de Federico Garcia Lorca va enlluernar a Xirgu amb les seves anècdotes i personalitat. Expliquen que li va dir: “tinc una obra però no l’acceptaràs” al que ella respongué “si la llegeixo i m’agrada la representaré”. Com tracta de la llibertat, a Margarida li agrada i decideix estrenar-la. Els tres actes en forma de romanç que passen en el moment que el desafortunat personatge Mariana de Pineda interpretat per Xirgu espera la seva sentència de mort dins un convent són finalment representats, amb els decorats fets per un jove Salvador Dalí.
L’actriu obrera
L’obra era quelcom molt important pel poeta granadí, ja que la història de Mariana de Pineda era quelcom que havia escoltat durant la seva infància en cançons infantils. Margarida Xirgu era, per tant, la dona forta que podia assegurar la seva proposta. Pel que fa a ella, li agradava perquè, en paraules d’Antonina Rodrigo, “s’identificava com a pobre i obrera”.
Crescuda en un barri humil de Badalona, es diu que el seu debut va ser llegint un pamflet anarquista a una taverna. De fet, era ella mateixa qui deia que no li importava agafar papers tràgics com el de Medea, doncs “les tragèdies ja les vivia al seu barri”. Sent una dona autodidacta, va aprendre compaginant la seva feina industrial amb les visites als Ateneus Obrers on va aprendre teatre. Els seus pares eren, a més a més, cultes a banda de la seva classe i la van introduir a Pérez Galdós. Anys més tard, el coneixeria, tractant-lo com el vell amic que sempre havia estat per ella.
Els seus començaments són, òbviament, dins el teatre català. Es revela substituint la primera actriu d’una obra, el seu talent és llavors posat de manifest actuant amb la roba de dol de l’enterrament del seu pare. Quan és contractada el 1906 pel prestigiós Teatre Romea de Barcelona, l’actriu ja havia interpretat des de drames fins a vodevil. Comença llavors a guanyar 20 pessetes amb les quals ajuda a la seva mare.
Trencadora per ser la primera en sortir en banyador a l’escenari i depilar-se les cames, el que la porta a enemistar-se amb teatres catòlics. La seva companyia rep un teatre petit a l’avinguda del Paral·lel on arriba a representar tragèdies com Salomé compaginades amb el vodevil picant típic dels teatres de la zona. Antonina Rodrigo explica que Xirgu sortia sempre del teatre “vestida de vella amb la seva mare” amb tal d’evitar els rics que l’intentaven festejar.
El salt al teatre castellà
Era d’esperar que Margarida Xirgu rebés crítiques el 1912, quan va començar a representar en castellà. Però el seu èxit és enorme i se la reconeix com a “actriu moderna”. Això implica que tots els autors de les generacions del 98 i el 27 li oferissin les seves obres per a què les representés. Noms de l’alçada literària com Benito Pérez Galdós, Jacinto Benavente, Antonio i Manuel Machado o Miguel de Unamuno. Però com ja hem indicat, de tots ells, és Lorca amb qui s’entén millor i amb qui manté una forta amistat.
Junts estrenen l’obra Yerma a Barcelona el 1935. Polèmica tragèdia amb una alta càrrega feminista sobre una dona que no pot tenir fills per causa del marit, però que és apartada socialment com a infèrtil.
La Guerra Civil s’aproxima i sense saber-ho comencen a acomiadar-se tant l’un de l’altre com d’Espanya. És potser l’últim acte que fan junts, “bell i en tàndem” com el defineix Rodrigo, la seva actuació en escenari i radiada en homenatge dels Ateneus Obrers a Barcelona. La representació té un èxit increïble, amb un públic obrer feliç que anomena ovacionant a Lorca: “poeta del poble”. Tant és l’afecte dels obrers que es forma una llarga cua per donar-li la mà després de l’acte. L’emoció de Lorca és recollida en una carta als seus pares on, per altra banda ja comença a recollir l’odi de les dretes cap a ell i l’actriu.
La tragèdia de la mort de Lorca i l’exili a Xile
Quan esclata la Guerra Civil l’any 1936 el Romancero de Federico García Lorca és present en tots dos bàndols: nacionals i republicans. Tot i així, a la seva Granada natal els feixistes el persegueixen i Manuel Falla, amic seu, no el pot salvar dels infames “cotxes negres que anaven a buscar els afusellats”.
Per altra banda, Margarida Xirgu es troba exiliada a Xile i li costa acceptar la notícia de la mort del seu amic. Citant-la, Antonina Rodrigo, reflecteix la seva negació: “Com es pot matar un ocell?”, va dir, en referència a Lorca. No és fins el 1952 quan accepta finalment la seva mort durant la inauguració d’un monument en honor al granadí a Montevideo. Tot fent una representació davant el memorial d’una escena de Bodas de sangre, on interpreta una dona que acaba de perdre el seu fill, Xirgu plora de veritat. Rodrigo assegura que per a ella “era com un fill” i tan intensa va ser la seva actuació, que els camperols uruguaians li van donar el seu condol sense saber el context.
Tot i que mai va tornar a trepitjar Catalunya, a “Xirgu se l’estimava” i la conferenciant va recordar l’homenatge fet a ella a Plaça Sant Jaume on ella mateixa va parlar. A les seves cartes sempre parlava amb “nostàlgia de passejar per les Rambles”, així doncs, “Margarida Xirgu va ser sempre a Barcelona, car que no tornés”.
Ramon Pascual de Sans (Barcelona, 1942), director honorífic del Sincrotró Alba i ex rector de la UAB ha fet d’amfitrió i ha guiat la visitadel grup de Bellaterra durant unparell d’hores, una gran experiència tècnica i científica de portes obertes i deconvocatòria anual.
Ramon Pascual, director honorífic del Sincrotró Alba ha donat la benvinguda al grup de visita, que una vegada acreditats pel control de seguretat del centre, ha guiat i personalitzat durant unes dues hores, totes les explicacions tècniques i personals de tots els assistents.
BELLATERRA.CAT COMPARTEIX UNA PETITA SELECCIÓ DE FOTOGRAFIES
Quan tornà a Espanya fou catedràtic de física a diferents universitats, com laUniversitat de Saragossa, laUniversitat Autònoma de Madridi laUniversitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou primer degà de la Facultat de Ciències, després vicerector i, finalment, rector, de 1986 a 1990. De 1980 a 1983 el primer govern deJordi Pujolel nomenà director general d’Ensenyament Universitari, alhora que també fou nomenat director del Grupo Interuniversitario de Física Teórica (1980-1984). De 2002 a 2008 ha estat president de l’Associació Sabadell Universitat. També ha treballat a l’Institut de Física d’Altes Energies.
[Vídeo] Grup Chulman de Perm (Rússia)|BELLATERRA.CAT
La Mostra de Dansa Popular de Cerdanyola arribarà a la seva 36ena edició entre el 2 i el 7 de juliol i tornarà a ser un caleidoscopi de cultura universal. Danses, músiques i gastronomia es donen cita en un festival en què les ballades internacionals són l’atractiu més destacat però on sobresurten també activitats protagonitzades per grups de dansa del país i per la participació d’entitats de Cerdanyola.
Al barri de Canaletes (avinguda Canaletes) actuarà el grup Guzel Chulman de Perm, de Rússia.
Al barri de Les Fontetes (davant el Mercat Municipal de Les Fontetes) actuarà el Ballet Folklòric de Paipa, de Colòmbia.
Al barri de Sant Ramon (a la plaça Jaume Grau i Altayó) actuarà el grup Jehona e Malësis, de Macedònia.
Hora: 20 h
Organitza: Esbart Dansaire San Marçal
NOTA: Cerdanyola no ha inclòs mai Bellaterra, com barri, per les actuacions de la Mostra Popular de Dansa de Cerdanyola, tot i disposar del Centre Cívic i espais naturals.
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas|ARXIU BELLATERRA.CAT
El Conservatori de Bellaterra, El Musical, renova el seu piano de cua principal i per a celebrar-h oferirà un concert de piano gratuït obert al públic el pròxim dimarts 9 de juliol, a les 19.30 h, al seu auditori, a càrrec del mestre i líder del departament de piano d’Escola El Musical de Bellaterra, el profesor internacional Daniel Ligorio.
El concert anomenat Embrujo en París, acollirà a Bellaterra als amants de la música que vulguin assistir-hi de forma gratuïta. La sala de concerts, construïda amb els mateixos materials de l’Auditori de Barcelona, té un espai limitat per unes 120 places, és per aquesta raó que cal confirmar assistència i reservar plaça.
Considerat per la crítica i el públic com un dels pianistes de més projecció del panorama nacional.
Ha ofert recitals sol i amb orquestra a les sales i els festivals més prestigiosos del país amb gran èxit de crítica i públic. Destaquem l’opinió del cèlebre compositor Xavier Montsalvatge: “L’art pianístic de Daniel Ligorio no enganya, perquè és per sobre de tot, autèntic”, en un recital seu a l’Auditori Nacional amb l’orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, o la del crític Xavier Cester: “des de la inoblidable visita de Claudio Arrau no escoltàvem a Barcelona un emperador pianísticament tan extraordinari”, en ocasió de la seva interpretació del cinquè concert de Beethoven al Palau de la música amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya.
En els últims anys ha intervingut en projectes tan importants com l’enregistrament del concert per a piano i orquestra del mestre Joaquín Rodrigo amb el segell Naxos; l’estrena internacional, amb motiu del cinquanta aniversari de joventuts musicals d’Espanya, del concert per a dos pianos i orquestra “Juventus” d’Antón Garcia Abril; l’enregistrament de la integral per a piano de Manuel de Falla i properament la integral dels trios de Turina per a piano violí i cello amb el Trio Arriaga així com un disc monogràfic de l’obra de George Gershwin per a piano.
El mestre Daniel Ligorio|www.danielligorio.com
Els seus premis com a pianista i component de diferents grups de cambra li han obert les portes a importants gires de concerts tant a Europa com a Amèrica, entre els quals destaquem premis a nivell estatal com el concurs nacional de Joventuts Musicals d’Espanya, el Infanta Cristina, o fundació Yamaha, a nivell internacional el “Kendall Taylor Beethoven piano Prize”, el Quilter piano competition, el “Hopkinson Gold Medal & Sydney & Peggy Shimmin piano Prize”, així com l’International Tournamet competition, després de ser seleccionats com a millor grup de música de cambra Espanyol i el primer premi del concurs Gaetano Zinnetti a Verona.
Ha col·laborat amb el Quartet Brodsky, el Quartet de la Gewendhause de Leipzig, el Quartet de Praga, el quartet Pezze Italià, el director Marcello Biotti, Robert King, Josep Pons, i les orquestres més prestigioses del país, com L’Orquestra Simfònica de Sevilla , l’orquestra Simfònica de Malaga, l’orquestra Simfònica de Còrdova, l’orquestra Pablo Sarasate de Pamplona, l’orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, l’orquestra Simfònica de Galícia, l’orquestra Simfònica de Múrcia, l’orquestra Simfònica d’Extremadura, l’orquestra Simfònica de la Gulbenkien de Lisboa …., també destacar la seva col·laboració com a assessor musical amb el director Ventura Pons gravant fragments pianístics per a la seva pel·lícula “the food of love”
Actualment prepara per al segell Naxos un enregistrament de trios Americans, així com una gira de concerts per promocionar la seva última gravació de la integral per a piano del mestre Manuel de Falla.
Qui estigui intesat ho pot fer enviant un email a info@elmusical.cat i també podeu trucar al telèfon 93 580 42 46.
BELLATERRA.CAT 