Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

“Us presentem una recepta casolana Made in Bellaterra de gel natural desinfectant amb àloe vera”

Bellaterra.Cat us ofereix una opció per preparar un gel desinfectant natural per a les mans. En aquest cas, a part d’alcohol de farmàcia, alcohol etílic a el 96% o etanoli i d’àloe vera per , us recomanem afegir aigua de roses. Aquest producte, que podeu comprar fàcilment o fer-ho a casa, aportarà hidratació per tenir cura de la pell i frescor i bona olor

Seguiu aquestes indicacions que us expliquem com fer un gel desinfectant de mans amb àloe vera i aigua de roses:

Ingredients:

70 ml d’alcohol de farmàcia, alcohol etílic a el 96% o etanol

30 ml d’aigua de roses

10 cullerades de gel d’àloe vera

Opcional: podeu afegir 10 gotes d’oli essencial de lavanda, ja que aporta més propietats antibacterianes i combina molt bé l’olor amb l’aigua de roses.

Preparació:

Amb el Thermimix tritureu molt fi i a punt el gel, l’àloe vera pelat del vostre jardí de Bellaterra.

Passeu-lo per un colador fi tèxtil.

En un recipient gran afegir el gel d’àloe vera i l’aigua de roses, barrejant fins que es vegi una textura homogènia.

Afegir l’alcohol i remenant una mica més.

En aquest punt afegir l’oli essencial de lavanda si voleu, i remoure més fins a tenir un gel uniforme.

Abocar tot en el pot o recipient que hagi triat per guardar aquest gel antibacterià fet amb productes naturals i ja ho tindreu llest per utilitzar.

Read Full Post »

El proper diumenge dia 8 de març es compleixen 10 anys de la nevada del 2010, quan Bellaterra es va cobrir d’un mantell blanc, que recordava un tradicional poble de Suïssa.

Carrer Abat Oliba amb Casas i Amigó nevats el 8 de març de 2010|GUY PÉREZ CIUREZU

Tal com recorda el diari El Punt Avui, va ser la nevada més important del segle XXI pel que fa a extensió i a gruixos acumulats, amb una magnitud que, deu anys després encara no s’ha superat. La tempesta de neu va ser comparable a la del 30 de gener del 1986, a la de l’1 de març del 1993, a la dels dies 14 i 15 de desembre del 2001 i a la del 27 i 28 de gener del 2006, però va tenir afectacions més generalitzades. Els flocs van caure amb abundància a les comarques gironines i barcelonines, i a l’est de les lleidatanes i de les tarragonines.

El servei meteorològic havia previst neu per sobre dels 200 metres però va acabar nevant arran de mar i va provocar el col·lapse a l’àrea metropolitana de Barcelona, poc avesada a les nevades copioses. De fet, en el cas de la ciutat de Barcelona, les dificultats per circular es van produir especialment a les rondes i als carrers de la part alta de la ciutat. A l’Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar entre 16 i 20 cm de neu, mentre que a les platges se n’hi va acumular una fina capa, però al centre els gruixos van arribar a ser d’entre 2 i 3 centímetres i d’uns 10 a la part alta.

Les xifres del moment mostren la magnitud de l’episodi: 156 carreteres afectades i 20 de tallades, 6 autopistes amb dificultats per circular-hi, 5 línies de rodalies i 3 dels FGC tallades, 142 alumnes sense escola, 608 línies de transport escolar suspeses, 31 vols cancel·lats, 400 sortides dels bombers i nombrosos talls elèctrics provocats per les afectacions a les línies elèctriques, especialment a les comarques gironines. En alguns casos es va trigar dies a tornar a la normalitat.

Estació Bellaterra FGC nevada el 8 març 2010 |BELLATERRA. CAT

Molts cotxes van quedar atrapats a la xarxa viària perquè no duien cadenes per circular i els seus ocupants van haver de ser traslladats a poliesportius i instal·lacions habilitades a corre-cuita per passar-hi la nit. La Universitat Autònoma de Barcelona i la de Vic es van desallotjar i molts escolars no van arribar als centres educatius o bé van haver de sortir més aviat per no quedar atrapats amb una nevada que es va anar intensificant al llarg de la jornada. En un primer moment des del govern de la Generalitat, format pel tripartit d’esquerres presidit per José Montilla, es volia donar aparença de normalitat i de tenir la situació controlada, però a mesura que avançava el dia la sensació de caos va anar creixent, com ho feia la indignació dels ciutadans atrapats en carreteres i trens i els que van haver de passar llargues hores sense subministrament elèctric. Tot i l’aparatositat de la nevada, però, no es van haver de lamentar desgràcies personals greus.

Combinació de neu i vent

Estació de Bellaterra dels FGC nevada el 8 març 2010|BELLATERRA.CAT

La coincidència de neu molt humida i vent fort, tal com es va produir simultàniament a les comarques gironines, va ser la causant de les afectacions. La neu humida té una major facilitat per adherir-se als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, i poden acumular un gran pes. El vent va evaporar la part líquida de la neu i va transformar la resta pràcticament en gel, que no es desprèn dels objectes. D’aquesta manera la neu humida va acabar produint més destrosses que si fos neu pols seca.

Tot i que l’episodi no va tenir les dimensions de la gran nevada del dia de Nadal de 1962, la combinació d’una precipitació persistent acompanyada de llamps i trons donava la idea de la profunditat de la borrasca, molt poc comuna en aquest racó de la Mediterrània, assegura Toni Barrera, tècnic en canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, que destaca la precipitació registrada en zones com la costa del Baix Empordà i, en general, a la meitat oriental de Catalunya, però que a les comarques costaneres de la demarcació de Tarragona es va quedar per sota de la nevada del desembre del 2001, que va caure amb força a les comarques de Tarragona, l’altiplà central i les terres de ponent.

Barrera explica que el context d’escalfament global no impossibilita que nevades com la d’ara fa deu anys es repeteixin. “És cert que l’hivern és l’estació més seca, però l’escalfament de la Terra altera el sistema climàtic del planeta i pot portar dies molt freds en zones on acostumen a haver-hi grans descensos de temperatura.”

Read Full Post »

És l’autonomia on les rendes entre 20.000 i 30.000 euros paguen més per l’impost de la renda

Catalunya és la comunitat on hi ha més impostos propis, un total de 18 (Pexels/Skitterphoto)

CCMA|Catalunya continua sent una de les comunitats amb els impostos més elevats i, concretament, on les rendes entre 20.000 i 30.000 euros paguen més per l’impost sobre la renda.

Segons l’estudi que elabora cada any el Consell General d’Economistes d’Espanya, aquesta major càrrega impositiva es mantindrà un cop s’aprovin els pressupostos i entri en vigor la reforma fiscal pactada amb els comuns.

Com a tendències, l’informe apunta una “competència fiscal a la baixa” en l’impost de successions i donacions quan es tracta d’hereus o destinataris familiars pròxims.

En el cas de l’impost sobre el patrimoni, els economistes destaquen que Catalunya, Aragó, Extremadura i el País Valencià han reduït els mínims exempts de pagar-lo, mentre que La Rioja bonifica la quota en un 75%. A Madrid no es paga.

A Catalunya, 18 impostos propis

A Catalunya és també on hi ha més impostos propis, un total de 18. Els economistes consideren que hi ha un excés d’aquesta mena de tributs quan només aporten un 2% de tota la recaptació tributària.

De fet, es refereixen a aquesta proliferació com una “autèntica jungla”, perquè en el conjunt de l’estat hi ha 70 impostos propis, la majoria relacionats amb la protecció del medi ambient.

Malgrat tot, consideren positiva la competència entre comunitats, sempre que es faci de forma ordenada i eficient.

Read Full Post »

Entre les tres fórmules que el ministre de Seguretat Social ha proposat al Congrés per garantir les pensions hi ha passar als plans de pensions d’empresa la bona fiscalitat dels privats

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social|CEDIDA

CCMA|El govern espanyol planteja 3 fórmules per garantir les pensions: endurir les jubilacions anticipades voluntàries i afavorir la fiscalitat dels plans d’empresa en detriment dels privats i incentivar els que retardin la jubilació.

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha comparegut aquest dijous, a la Comissió de seguiment i avaluació del Pacte de Toledo al Congrés, per anunciar aquestes mesures, amb les quals es vol fer front a l’envelliment de la població i del manteniment de la Seguretat Social en els pròxims anys.

El ministre ha defensat la solvència de la Seguretat Social assegurant que la despesa es pot controlar amb “els instruments adeqüats”.
Les pensions són un dels reptes econòmics del govern espanyol de coalició que demana als grups del Pacte de Toledo que aquestes mesures s’aprovin amb urgència.

Reduir les jubilacions anticipades

Les jubilacions anticipades voluntàries, l’any passat, van suposar el 16% del total, i des del 2014 han augmentat un 66%.
Per reduir-ne el nombre, proposa eliminar els incentius fiscals que les fan atractives.

El ministre ha explicat que es revisaran les fórmules, la forma i els elements sobre els quals es calculen les penalitzacions que s’apliquen a la quantia de la pensió quan un treballador es vol jubilar abans i de forma voluntària. Segons el ministeri, aquesta deducció és, en teoria, del 8%, però diu que, en realitat, és inferior sobretot quan s’aplica a les bases de cotització més elevades.
Escrivà considera que “hi ha marge de revisió per desincentivar”.

Jubilar-se quan toca o millor més tard

Un altre dels objectius de la revisió és acostar la mitjana d’edat real de les jubilacions a l’edat legal. Per això el govern vol millorar els incentius als que endarrereixin l’edat de jubilació i fer-ne més difusió.
Per cada any que s’endarrereixi l’edat de jubilació, segons el ministre Escrivà, es resol un 25% del problema entre la despesa actual i la futura, una despesa que, segons calculs de l’AIReF, estarà al voltant del 13,5% del PIB l’any 2048.

Pla de pensions d’empresa contra el privat

El govern vol fomentar els plans de pensions col·lectius o d’empresa en detriment dels privats, .que solen donar menys rendibilitat i són més cars per als clients que volen complementar la pensió pública. I diu que, per fer-ho, s’han de traslladar els incentius fiscals. És a dir, que desgravin més els plans col·lectius que els plans privats.

“Estem disposat a reduir la fiscalitat favorable actual del plans individuals cap a plans d’ocupació, procedents de la negociació col·lectiva, que és on veiem que es poden generar pensions sobre la part dels ciutadans que tenen, per la seva disposició de rendes, més necessitat de complementar-les i fer-ho amb productes molt més barats i que generen rendibilitats més altes.”

Escrivá ha defensat que els plans que s’acorden en la negociació col·lectiva amb aportacions d’empresa i treballadors funcionen amb èxit al País Basc.

El ministre ha anunciat que des de la Seguretat Social ja s’està treballant amb el ministeri d’Hisenda per “traslladar els avantatges fiscals” d’uns plans als altres i també per a les rendes més baixes.

Especial interactiu: present i futur de les pensions

Garantir el poder adquisitiu de les pensions

Escrivà ha insistit en la necessitat de garantir el poder adquisitiu de les pensions i de comprometre’s tant si es fa a través d’un referent anual com si es busca una altra fórmula.

El ministre ha proposat tornar al marc legislatiu previ a la reforma del 2013. Escrivà ha considerat que el document de la legislatura passada que no es va aprovar per la convocatòria d’eleccions és un bon punt de partida per a la reforma.

Read Full Post »

El Restaurant de Lleida +Que Pasta aposta per productes de l’Horta de Lleida. Des de Bellaterra felicitem aquesta oferta honesta i solidaria!

Restaurant +Que pasta de Lleida|CEDIDA

El restaurant + Que Pasta va obrir les portes el passat dimarts amb la inequívoca vocació de treballar amb producte fresc i de proximitat. Per això, el seu màxim responsable, Dani Consuegra, ha explicat a la trentena d’assistents a l’acte d’obertura que segueix buscant proveïdors de casa, especialment de l’Horta de Lleida.

La vocació de l’empresari és fomentar l’economia circular essent conscient, tal com ha manifestat, que aquests productes del territori encaixen perfectament dins la seva proposta, que és la d’oferir plats de qualitat elaborats amb productes frescos. En aquest sentit, a l’entrada del restaurant, el client hi troba d’inici els productes amb els que es cuina, amb la data en què han estat collits.

El format d’aquest restaurant ubicat al número 19 del carrer Acadèmia de Lleida és el d’un bufet lliure, però sense tenir l’objectiu d’assolir una elevada quantitat de plats. L’aposta és clara, que siguin menys dels que hi ha en altres bufets però que siguin de màxima qualitat, cuinats al dia i amb productes de temporada.

Així doncs, com ja passa amb els altres restaurants del Dani Consuegra, l’Astoria i el Gran Astoria, l’assortit culinari s’anirà renovant per les esmentades premisses i perquè els clients puguin anar gaudint de propostes diferents.

I és que la vessant solidària amb la que compta el restaurant també fa necessària aquesta aposta. + Que Pasta oferirà a les persones grans que viuen soles una tarifa de 120 euros mensuals perquè puguin fer ús de 20 menús.

Un servei molt econòmic que els garanteix una alimentació saludable.

Això, a més, farà que es multipliqui la socialització d’aquestes persones, un element clau que incideix directament en el seu benestar. A més, tal com ha explicat el mateix Consuegra, els permetrà tenir un control diari d’aquestes persones. Si es té constància que van perdent memòria o que empitjoren de salut es pot actuar amb més rapidesa que si estiguessin soles a casa. Això implica des d’alertar a les mateixes famílies a poder avisar als serveis mèdics.

RESTAURANT +QUE PASTA

Carrer Acadèmia, 19

Lleida

Read Full Post »

El Ministeri de Treball publica una guia sobre com afrontar el coronavirus en l’àmbit laboral, que les patronals CEOE i Cepyme consideren alarmista

CCMA|Les empreses hauran d’aturar l’activitat quan hi hagi un perill “greu, imminent i inevitable” de contagi del coronavirus responsable del Covid-19. El Ministeri de Treball ha publicat una guia que transmet a les empreses les normes actualment vigents.

El document adverteix que les empreses tenen l’obligació d’informar de manera immediata dels riscos que existeixen.

Si hi ha un risc greu de contagi, també faculta els treballadors perquè interrompin la seva activitat i abandonin el centre de treball.

“Informar al més aviat possible sobre l’existència de l’esmentat risc.”

“Adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, les persones treballadores puguin interrompre la seva activitat i, si fos necessari, abandonar immediatament el lloc de treball.”

El teletreball i ERO temporal, una opció

Al marge d’això, recorda la possibilitat de recórrer al teletreball i, si és necessari, a expedients temporals de regulació quan la cadena de producció es vegi afectada, ja sigui per les baixes, perquè no arriben els subministraments o perquè ha caigut la demanda.

En aquests casos, els empresaris no hauran de pagar la Seguretat Social i els treballadors no perdran atur.

La guia també recorda l’obligació de les empreses de garantir la seguretat i salut dels treballadors, amb mesures com aquestes:

“Organitzar el treball de manera que es redueixi el nombre de persones treballadores exposades, establint regles per evitar i reduir la freqüència i el tipus de contacte de persona a persona.”

“Proporcionar informació sobre mesures higièniques, com rentar-se les mans amb freqüència, no compartir objectes, ventilació del centre de treball i la neteja de superfícies i objectes.”

Read Full Post »

La Brigada de l’EMD, després de les seves intervencions a l’espai públic de Bellaterra, deixa tallat l’arbrat caigut als marges perquè el veïnat l’aprofiti per les seves llars de foc.

La Brigada de l’EMD de Bellaterra tallant un arbre caigut durant el tempral Gloria|BELLATERRA. CAT

La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s’hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.

És una estructura arquitectònica per a contenir foc per escalfar-se i històricament, per a cuinar. Les llar de focs tradicionals són el sistema de calefacció més eficient que hi ha.

En temps antics no hi havia xemeneies i un forat al sostre en feia l’efecte, sovint el fum envaïa l’habitació.

La llar de foc era al mateix temps la cuina. Al voltant de la llar de foc es disposaven bancs de fusta i en alguns casos era el lloc on hom dormia els mesos més freds de l’any.

Al segle XVIII Ben Franklin desenvolupà una cambra de convecció que millorà molt l’eficiència tèrmica de les llars de foc i també en millorà el tiratge. A finals del mateix segle Benjamin Thompson va dissenyar una llar de foc que eliminava més bé el fum.

Històricament la llar de foc ha tingut un ús multifuncional: com a font d’escalfor a l’hivern, per a la coure i cuinar aliments, per a assecar (fumat) alguns aliments perquè es conservin (embotits, formatges, etc.) i fins i tot per a facilitar el treball amb certs materials mitjançant l’escalfor.

La vida d’una família se solia centrar entorn de la llar de foc, sobretot a l’hivern i més especialment en els climes freds. La gent gran s’asseia en els escons (bancs de fusta amb respatller al costat de la llar de foc, que de nit podien servir de llits) i els joves en banquetes.

Era molt habitual que sobre el foc pengés una olla mitjançant una cadena perquè estigués constantment calenta amb l’escalfor de les brases.

Les brases de la llar de foc també s’utilitzaven, quan arribava l’hivern, per a escalfar altres cambres de la casa posades en uns recipients metàl·lics anomenats brasers, on hom les deixava cremar lentament sota la cendra. També es posaven brases en uns cubicles anomenats burros que es feien servir per a calfar els llençols abans de ficar-se al llit.

Read Full Post »

Aquest és un dels punts de la proposició de llei per reduir el malbaratament alimentari que el Parlament va aprovar ahir dimecres

Bufet del restaurant Il Melograno de Ponza|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Pas endavant per frenar el malbaratament dels aliments.

El Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposició de llei, impulsada pel PSC, que obliga restaurants i hotels a facilitar que el client es pugui endur amb un envàs el menjar que no s’acabi.

El text aprovat prohibeix que els establiments comercials llencin productes que hagin superat la data de consum preferent o estableix que les restes que no es poden menjar s’aprofitin per altres usos, com els industrials o d’obtenció de compost o biogàs. L’objectiu d’aquesta llei pionera és tenir un sistema de control i evitar la pèrdua dels aliments.

Segons la proposició de llei, les empreses també hauran de disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. I el govern haurà d’elaborar un pla estratègic en el mateix sentit i enviar-lo al Parlament perquè s’hi pronunciï.

L’establiment proporcionarà al client envasos biodegradables

Els restaurants hauran de proporcionar recipients biodegradables sense cap tipus de cost si els clients es volen emportar el menjar que hagi sobrat. Els diferents establiments hauran de fer constar a la carta i als menús la possibilitat d’endur-se les restes que han quedat al plat. I també hauran de permetre que els mateixos clients puguin portar els seus envasos.

La llei afectarà especialment els supermercats.

Els locals de més de 400 metres quadrats no podran llançar els productes que hagin superat la data de consum preferent. Aquests productes s’exposaran per la venda al públic en zones separades durant dues setmanes abans del seu termini, i amb una reducció del seu preu. I en el cas que no es consumeixin, aquests excedents es destinaran als animals i, finalment, als usos industrials o a la generació d’energia.

En el cas que els establiments no compleixin les normes, hi haurà un règim de sancions que caldrà concretar a través d’altres lleis.

Read Full Post »

Cada vegada més gent consumeix aquest aliment de només 50 calories.

Aprimar i estar sa. Dues promeses que molts es fan a l’inici de l’any i que volen complir quan l’estiu està molt a la vora.

Segons informa Diari de Girona, perdre pes al cap i a la fi és una rutina que requereix dedicació, constància i paciència. Per aconseguir baixar aquests quilos de més és molt important tenir clar què és el que no hem de menjar i saber que l’exercici serà una part fonamental d’aquest procés. Aprimar-se, però no és ni molt menys sinònim de passar fam i menjar el mateix aliment una vegada i una altra . A més, és fonamental tenir en compte que aquesta dinàmica requereix algun sacrifici que a la llarga serà beneficiós pel nostre organisme.

Avui et portem unes postres que està causant sensació a les xarxes socials i que ha fet que molts supermercats hagin d’augmentar el seu “estoc” d’aquesta mena de productes.

Es tracta d’alguna cosa que, a més, compleix amb els requisits d’aquells que estan canviant de vida i no precisament per aprimar-se sinó per a portar una alimentació més sana amb el “real food”: es tracta de la xocolata “negra”, la més pura, la que està menys barrejada.

L’ideal és que tingui una proporció de cacau per sobre del 70%. També n’hi ha del 85%.

Per consumir xocolata no requereix preparació (no et portarà molt temps) i, per sobre de tot, és un aliment que pots combinar amb altres productes naturals i que també tenen poques calories.

Una petita porció d’aquesta xocolata té només 50 calories pel que no sumarà massa a la teva dieta diària.

Recorda que sempre l’important és aprendre a comparar les calories que ingereixes al final del dia amb les que gastes. En aquest sentit a més de menjar millor és important que et moguis més. Amb uns 15.000 passos al dia (que són ni més ni menys que els que recomana l‘Organització Mundial de la Salut per estar en bona forma), hauria de ser suficient.

Read Full Post »

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia 4 de març de 1678-Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un compositor, violinista, empresario, professor i sacerdot catòlic venecià del barroc.

Era anomenat Il prete rosso ( «El capellà roig») per ser sacerdot i pèl-roig. El seu mestratge es reflecteix en haver fonamentat el gènere de el concert, el més important de la seva època. Va compondre unes 770 obres, entre les quals hi ha més de 400 concerts i prop de 46 òperes. És especialment conegut, a nivell popular, per ser l’autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.

És una bona excusa per començar aquest dimecres amb un video de “Les 4 estacions”, una composició monumental d’aquest compositor i violinista del barroc.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »