Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Compartim amb el veïnat de Bellaterra “Ma solitude”, una cançó inoblidable de l’estimat cantant George Moustaki. Recordem la nostra assistència al seu últim concert al Palau de la Música Catalana, poc temps abans de la seva mort. Tampoc mai oblidarem el seu primer concert de l’any 1970, amb un Palau ple de joves de gom a gom. Sempre hi serà als nostres cors.

(George Moustaki (Alexandria/Egipte, 3 maig 1934 – Niça/França, 31 maig 2013)

El bellaterrenc Francesc Pérez amb George Moustaki, al Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

LLETRA DE MA SOLITUDE

Pour avoir si souvent dormi
Avec ma solitude
Je m’en suis fait presqu’une amie
Une douce habitude

Ell’ ne me quitte pas d’un pas
Fidèle comme une ombre
Elle m’a suivi ça et là
Aux quatre coins du monde

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Quand elle est au creux de mon lit
Elle prend toute la place
Et nous passons de longues nuits
Tous les deux face à face

Je ne sais vraiment pas jusqu’où
Ira cette complice
Faudra-t-il que j’y prenne goût
Ou que je réagisse?

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Par elle, j’ai autant appris
Que j’ai versé de larmes
Si parfois je la répudie
Jamais elle ne désarme

Et si je préfère l’amour
D’une autre courtisane
Elle sera à mon dernier jour
Ma dernière compagne

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Read Full Post »

Comencem a tenir prou experiència tots plegats sobre la dificultat de gestionar una pandèmia com la del covid-19.

Estació de Bellaterra buida |BELLATERRA. CAT

Se suposa que hem après dels errors comesos fins ara. Als inicis, tant polítics com científics –si més no una part– i ciutadans vam entomar l’epidèmia massa a la lleugera, quan ja hi havia clars indicis que la cosa era greu i que s’acostava, uns indicis que no van ser presos amb prou consideració. Ara que es comença a veure, no el final del túnel, però sí l’inici d’un possible i lent retorn a una certa normalitat, no hauríem de caure en l’error contrari: voler anar massa de pressa, voler ser massa valents. És bo, doncs, que s’hagi començat a parlar de desconfinament quan encara falten dies per encetar-lo i quan tots sabem que es farà lentament. Evidentment, s’ha començat a parlar-ne perquè hi ha neguit social, tant per la situació econòmica –amb sectors que pressionen legítimament per poder reobrir els negocis– com pel cansament d’un confinament que ja fa més d’un mes que dura, i que ha sigut molt rigorós sobretot per als infants. En tot cas, que se’n parli amb anticipació és positiu: vol dir que s’està planificant mínimament i que, per tant, no ens hauríem de trobar amb la improvisació de les primeres fases.

La discussió hauria de ser ara sobretot tècnica. I, en aquest sentit, resulta obvi que el desconfinament no pot ser igual arreu ni per a tothom. Per això és raonable que la Generalitat reclami les competències per dur-lo a terme al seu ritme i a la seva manera en funció de la realitat catalana, que lògicament no és la mateixa que la d’altres parts de l’Estat. Aquí de nou cal pensar que el govern espanyol serà prou entenimentat per no posar traves a una exigència que, més enllà del rerefons polític, respon a una lògica empírica. De fet, les últimes decisions que ha anat anunciant l’executiu de Pedro Sánchez van en la línia dels anuncis previs del Govern, per exemple pel que fa al gradual desconfinament dels infants.

Read Full Post »

“Música dedicada a totes les persones que ens cuiden i curen”

Calogero és un compositor i cantant francès d’origen sicilià (Échirolles, 30 juliol 1971), ex del grup francès Les Chart

Read Full Post »

El descobriment d’un manuscrit perdut d’Irène Némirovsky va causar una autèntica commoció en el món editorial francès i europeu.

Novel·la excepcional escrita en condicions excepcionals, Suite francesa retrata amb mestria una època fonamental de l’Europa de el segle XX. A la tardor de 2004 li va ser concedit el premi Renaudot, atorgat per primera vegada a un autor mort.

Suite francesa (en francès, Suite française) és el títol d’una novel·la -o conjunt de novel·les- planejada per l’escriptora jueva francesa d’origen ucraïnès Irène Némirovsky. L’autora mai va arribar a acabar la novel·la: el 1942, havent acabat únicament les dues primeres parts de la sèrie, Némirovsky va ser arrestada pel seu origen jueu i va ser deportada a Pithiviers i més tard a Auschwitz, on va ser assassinada. El quadern que contenia el manuscrit de l’obra va ser conservat per les seves filles, però va romandre inèdit fins a 2004.

Imbuïda d’un clar component autobiogràfic, Suite francesa s’inicia a París els dies previs a la invasió alemanya, en un clima d’incertesa i incredulitat. De seguida, després de les primeres bombes, milers de famílies es llancen a les carreteres amb cotxe, amb bicicleta o a peu. Némirovsky dibuixa amb precisió les escenes, unes commovedores i altres grotesques, que se succeeixen en el camí: rics burgesos angoixats, amants abandonades, ancians oblidats en el viatge, els bombardejos sobre la població indefensa, les estratagemes per aconseguir aigua, menjar i gasolina. A mesura que els alemanys van prenent possessió de país, s’albira un enfonsament de l’ordre social imperant i el naixement d’una nova època.

La presència dels invasors despertarà odis, però també històries d’amor clandestines i públiques mostres de col·laboracionisme. Concebuda com una composició en cinc parts -de les quals l’autora només va aconseguir a escriure dos-Suite francesa combina un retrat intimista de la burgesia il·lustrada amb una visió implacable de la societat francesa durant l’ocupació. Amb lucidesa, però també amb un desassossec notablement exempt de sentimentalisme, Némirovsky mostra el fidel reflex d’una societat que ha perdut el seu rumb.

Irène Némirovsky (Kíev, 11 de febrer de 1903 – camp de concentració d’Auschwitz, 17 d agost de 1942), novel·lista nascuda a Ucraïna que va viure a França des de la seva joventut i va escriure en francès. Va ser deportada sota lleis racials pel seu origen jueu, encara que s’havia convertit a el catolicisme en 1939.

Read Full Post »

“Homenatge del Ballet de l’Òpera de Paris a tots els sanitaris”

Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquest solidari vídeo del Ballet de l’Òpera de Paris, que des de casa seva interpreten Romeo i Julieta, homenatge dedicat a tots els sanitaris que ens cuiden.

Romeo i Julieta “Dansa dels cavallers” de Serguei Prokófiev (Donetsk/ Ucraïna, 23 abril 1891-Moscou, 5 març 1953)

Read Full Post »

“Cada ciutadà només podrà recollir una mascareta i es demana que s’actuï amb responsabilitat ciutadana per evitar les cues”

Mascareta sanitària de tipus 2|BELLATERRA. CAT

CCMA|Laura Bernis Prat

A partir d’aquest dilluns, dia 20 d’abril, es podran recollir a les farmàcies catalanes el primer milió i mig de mascaretes, de la partida de 14 milions anunciada pel govern de la Generalitat. Les farmàcies, però, fan una crida a la responsabilitat ciutadana per evitar aglomeracions innecessàries.

A cadascuna de les 3.227 farmàcies de Catalunya li correspondrà una partida inicial de 450 màscares.

Cada ciutadà té assignada una màscara gratuïta amb la seva targeta sanitària, a través del sistema de recepta electrònica del CatSalut.

D’aquesta manera, els farmacèutics portaran un control informàtic de totes les mascaretes que reparteixin i la Generalitat les anirà reposant a mesura que es vagin esgotant.

És important evitar les cues

Aquesta primera tramesa, però, serà insuficient per abastir tota la població. Davant les previsibles cues que es poden formar als despatxos de farmàcia, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya demana una “actuació responsable de la població”.

Recomanen anar a la farmàcia esglaonadament i només si es necessita la mascareta de manera immediata per la seva vulnerabilitat o activitat laboral.

En aquest mateix sentit, la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, ha volgut tranquil·litzar la població dient que “tothom tindrà la seva mascareta” i que “l’important és que qui la reculli sigui perquè la necessita”.

Budó també ha explicat que dijous està prevista l’arribada de dos milions més.

Durant la fase d’aixecament progressiu del confinament, l’ús de mascareta en la població, està indicat sobretot per a persones que presentin símptomes respiratoris, encara que siguin lleus, i que hagin de sortir al carrer; als seus contactes estrets i per a les persones que s’hagin de reincorporar a l’activitat laboral i no en disposin en el seu lloc de treball.

Així mateix, la consellera Budó ha fet una crida perquè els col·lectius vulnerables no surtin de casa per anar a buscar mascaretes a les farmàcies. Ha recomanat que demanin a familiars o veïns que les vagin a buscar per a ells.

L’objectiu inicial de la Generalitat era que cada ciutadà disposés de dues mascaretes. Però, de moment, només se’n podrà repartir una per persona i, en funció de la disponibilitat futura d’estoc, es podria ampliar el nombre màxim de mascaretes.

Mascareta sanitària de tipus 2

Es repartiran mascaretes quirúrgiques de la classe 2, amb tres capes més filtració de fluids, capaços de retenir les partícules en sortida. És a dir, dissenyades perquè qui les porti no encomani, però no per evitar contagiar-se.

El Col·legi de Farmacèutics recorda que la mascareta no substitueix les principals mesures higièniques com són el rentat de mans o tapar-se la boca i el nas amb la cara interna del colze o amb mocadors d’un sol ús, ni les mesures de distanciament social.

Un cop dispensada la primera mascareta, els usuaris podran accedir a successives dispensacions de mascaretes, d’acord amb els criteris establerts, abonant 0,76€ per mascareta, preu fixat per a la campanya per part del Departament de Salut.

Al marge d’aquesta campanya, si un ciutadà vol disposar de més mascaretes, la farmàcia les hi proveirà a preu de mercat si disposa d’existències.

La campanya, que té el suport del Departament de Salut de la Generalitat, s’emmarca en el seu origen en un projecte liderat pel Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, conjuntament amb altres agents de la cadena del medicament -Hartmann, Fedefarma, Alliance Healthcare, Cofares i Hefame-, i un grup de treball de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Read Full Post »

Menú Migdia del Restaurant Marcs, diumenge, 19 abril 2020

“PODEU ENCARREGAR PASTISSOS”

Read Full Post »

La radiografia del sistema sanitari català fa temps que la tenim feta: és un sistema de cobertura universal, mixt público-privat, amb una alta capacitació professional, però afectat d’un infrafinançament crònic.

“El centre mèdic de Bellaterra és una reivindicació històrica del veïnat, però no es va arribar a materialitzar”

És un sistema que ha resistit les retallades i està superant la brutal crisi del covid-19 sobretot gràcies al sobreesforç i l’entrega dels professionals, entre els quals preval un fabulós component vocacional. Dit això, arran d’aquestes crisis també s’ha fet evident que no és “el millor sistema del món”, com acríticament s’havia anat repetint, i que moltes coses poden canviar cap a millor. De fet, de la reacció de xoc que en conjunt s’ha adoptat per fer front al coronavirus se’n poden treure uns quants aprenentatges de futur, entre els quals, per exemple, prioritzar encara millor els recursos, desburocratitzar les tasques, donar més autonomia als centres, atorgar més lideratge als professionals, consolidar equips transversals i coordinar la recerca amb l’atenció sanitària.

El problema de fons del finançament requereix un gran pacte polític per solucionar-lo i del fet que aquest pacte tiri endavant depenen moltes de les solucions que s’han d’adoptar. Sens dubte, no tot depèn dels diners. Però només amb canvis de gestió i grans dosis de voluntarisme no ens en sortirem. Per començar, si no hi hi ha recursos, si no hi ha una aposta clara i decidida per dotar bé la sanitat pública i fer que sigui la base i l’esperó del sistema, serà per molt difícil acabar amb la temporalitat i precarietat de molts professionals que ho han donat tot en aquesta crisi; o no hi haurà manera humana d’escurçar les llistes d’espera o disposar de les inversions necessàries per renovar equipaments.

Amb el perill a partir d’ara latent de noves pandèmies, o amb l’envelliment de la població i, per tant, la cronificació de moltes malalties, l’enfortiment de la sanitat pública és un imperatiu social indefugible. L’emergència que encara estem vivint ha fet obrir els ulls al conjunt de la ciutadania –i, per tant, també a la classe política– sobre aquesta necessitat. Cal aprofitar, doncs, aquest consens social per avançar de forma decidida. Els aplaudiments hauran de donar pas a polítiques concretes i efectives que ens garanteixin un sistema sanitari més sòlid i sostenible, menys estressat i vulnerable. Un sistema que també inclogui i medicalitzi les residències de gent gran, un gran forat negre, tal com s’ha pogut comprovar, dramàticament, arran de la crisi del covid-19. Un sistema que aprofiti millor l’assistència primària per evitar el perill de col·lapse de les urgències hospitalàries. Un sistema que empoderi i responsabilitzi tant els professionals (no només els metges) com els malalts, traient profit de les noves tecnologies. Un sistema, en fi, que ha de fer un salt endavant per garantir la salut col·lectiva de cara a un futur en què les pandèmies poden ser recurrents.

Read Full Post »

¿Por qué tanta gente hace pan casero durante el confinamiento?

Pa casolà fet a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Por Iban Yarza, Dan Lepard, Rafa Cereceda

Los defensores de la panadería Dan Lepard e Iban Yarza cuentan a euronews su opinión sobre la ‘epidemia’ de panadería que se está produciendo en los hogares de toda Europa -y más allá- durante el confinamiento para frenar a COVID-19.

Farina de Dobrogea clasificada 000 (Màxima qualitat)|BELLATERRA GOURMET

En estos días de encierro es cada vez más difícil encontrar harina en las tiendas y supermercados europeos. Lo mismo ocurre en los Estados Unidos. Sin duda se debe en parte a las interrupciones en las cadenas de suministro por la cuarentena, pero sobre todo porque los ciudadanos confinados están convirtiendo sus cocinas en panaderías.

Brioxos fets a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Algunos lo hacen por seguridad, para reducir las salidas diarias. Otros, porque tienen más tiempo y hacer pan y bizcochos es una ocupación reconfortante.

Después, muy a menudo, comparten sus creaciones en redes sociales llenos de orgullo… Bueno, eso depende del resultado.

Read Full Post »

“Bellaterra Solidària compra els productes dels pagesos del Valles”

Compartim amb el veïnat de Bellaterra el detall dels packs de pagès que ens acaba d’enviar Can Gual (Ametlla del Vallès). Us ho poden servir dimecres o divendres (10 a 16 hores) de la propera setmana.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »