El Parlament de Catalunya va viure aquest divendres el debat de pressupostos més atípic de la seva història: amb molt pocs participants i la majoria amb guants i mascareta.
La imatge d’una infermera prenent la temperatura al president de la Generalitat, Quim Torra, a l’entrada de la cambra mostrava a la perfecció l’excepcionalitat del moment i confirmava que la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot, no només les previsions econòmiques, que converteixen els pressupostos en paper mullat des del minut zero de la seva entrada en vigor, sinó fins i tot les dinàmiques polítiques. Ahir va ser el primer dia que el president va agrair el to de la cap de l’oposició, Lorena Roldán, de Ciutadans.
El Govern és conscient que per afrontar la crisi econòmica provocada pel covid-19 no n’hi ha prou amb uns pressupostos, sinó que cal un gran acord per a la reconstrucció, tan ampli com sigui possible, transversal, que involucri tots els sectors de la societat i que permeti tirar endavant les mesures necessàries per superar el xoc, i que en cap cas seran fàcils. Per això és encertada la iniciativa del president Torra de convocar una taula amb partits, agents socials, societat civil i en general totes les institucions que tinguin capacitat d’aportar coneixement en el complex debat que s’ha d’encetar sobre quin ha de ser el model de país post covid-19
Però perquè aquesta iniciativa sigui reeixida cal que es compleixin uns mínims. La primera condició és que s’aparquin els partidismes i els càlculs electorals. El repte que ha d’afrontar el país és de tal magnitud que reclama mirada llarga i grans dosis de generositat i empatia. La ciutadania no perdonarà que en aquest procés de repensar el país tornin a aflorar les batalletes i els recels entre uns i altres, la mirada curta, els retrets i l’electoralisme. Catalunya sempre ha tingut una elevada capacitat de concertació social, al contrari que Espanya, i una tradició de pactes nacionals d’ampli espectre. Ara cal estar a l’altura de les circumstàncies. Independentistes i no independentistes, dretes i esquerres, empresaris i treballadors, autònoms i creadors, tots han de participar d’aquest gran projecte.
La segona condició és que el debat s’ha d’abordar amb la màxima obertura de mires, sense apriorismes i sense prejudicis ideològics. La situació és completament nova i reclama mesures imaginatives i innovadores. El xoc que patirà l’economia és molt difícil d’encarar amb les receptes del passat perquè no respon a una crisi clàssica, no és producte de l’esclat d’una bombolla sinó d’una paralització de la producció i del consum que es dona a tot el món alhora. És hora de trencar tabús i explorar noves solucions.
I en tercer lloc caldrà tenir la vista posada en el mitjà i el llarg termini. Això vol dir estar disposat a fer sacrificis i a prendre mesures impopulars, si cal, per accelerar el canvi cap a un nou model productiu que s’adeqüi a les noves formes de vida i consum que s’imposaran. La normalitat que coneixíem abans de la pandèmia ja no tornarà, i qui abans s’adapti al nou paradigma tindrà molt de guanyat.
BELLATERRA.CAT 