Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El Parlament de Catalunya va viure aquest divendres el debat de pressupostos més atípic de la seva història: amb molt pocs participants i la majoria amb guants i mascareta.

La imatge d’una infermera prenent la temperatura al president de la Generalitat, Quim Torra, a l’entrada de la cambra mostrava a la perfecció l’excepcionalitat del moment i confirmava que la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot, no només les previsions econòmiques, que converteixen els pressupostos en paper mullat des del minut zero de la seva entrada en vigor, sinó fins i tot les dinàmiques polítiques. Ahir va ser el primer dia que el president va agrair el to de la cap de l’oposició, Lorena Roldán, de Ciutadans.

El Govern és conscient que per afrontar la crisi econòmica provocada pel covid-19 no n’hi ha prou amb uns pressupostos, sinó que cal un gran acord per a la reconstrucció, tan ampli com sigui possible, transversal, que involucri tots els sectors de la societat i que permeti tirar endavant les mesures necessàries per superar el xoc, i que en cap cas seran fàcils. Per això és encertada la iniciativa del president Torra de convocar una taula amb partits, agents socials, societat civil i en general totes les institucions que tinguin capacitat d’aportar coneixement en el complex debat que s’ha d’encetar sobre quin ha de ser el model de país post covid-19

Però perquè aquesta iniciativa sigui reeixida cal que es compleixin uns mínims. La primera condició és que s’aparquin els partidismes i els càlculs electorals. El repte que ha d’afrontar el país és de tal magnitud que reclama mirada llarga i grans dosis de generositat i empatia. La ciutadania no perdonarà que en aquest procés de repensar el país tornin a aflorar les batalletes i els recels entre uns i altres, la mirada curta, els retrets i l’electoralisme. Catalunya sempre ha tingut una elevada capacitat de concertació social, al contrari que Espanya, i una tradició de pactes nacionals d’ampli espectre. Ara cal estar a l’altura de les circumstàncies. Independentistes i no independentistes, dretes i esquerres, empresaris i treballadors, autònoms i creadors, tots han de participar d’aquest gran projecte.

La segona condició és que el debat s’ha d’abordar amb la màxima obertura de mires, sense apriorismes i sense prejudicis ideològics. La situació és completament nova i reclama mesures imaginatives i innovadores. El xoc que patirà l’economia és molt difícil d’encarar amb les receptes del passat perquè no respon a una crisi clàssica, no és producte de l’esclat d’una bombolla sinó d’una paralització de la producció i del consum que es dona a tot el món alhora. És hora de trencar tabús i explorar noves solucions.

I en tercer lloc caldrà tenir la vista posada en el mitjà i el llarg termini. Això vol dir estar disposat a fer sacrificis i a prendre mesures impopulars, si cal, per accelerar el canvi cap a un nou model productiu que s’adeqüi a les noves formes de vida i consum que s’imposaran. La normalitat que coneixíem abans de la pandèmia ja no tornarà, i qui abans s’adapti al nou paradigma tindrà molt de guanyat.

Read Full Post »

Compartim amb el veïnat de Bellaterra l’enllaç del número 115 del Tot Bellaterra👇

http://www.totbellaterra.com

La foto que publica el Tot Bellaterra és propietat de BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Divendres, 24 abril 2020

Read Full Post »

El Consell Europeu, és a dir, els caps d’estat i de govern dels Vint-i-set, va donar llum verda aquest dijous a la creació d’un fons de recuperació ambiciós per fer front a la crisi provocada pel coronavirus, en la línia del que havia dit l’Eurogrup (els ministres de Finances), però sense concretar encara els detalls de com funcionarà.

La xifra que hi ha sobre la taula és molt important i se situa al voltant d’1,5 bilions d’euros, però, com sempre passa en les negociacions europees, el dimoni està en els detalls i, per tant, caldrà esperar encara per valorar en la justa mesura la reacció de la UE a l’emergència socioeconòmica més gran de la seva història.

Ara comença una dura etapa de negociacions en què caldrà decidir quina part d’aquests diners són transferències directes o bé crèdits, amb quins criteris es reparteixen i com es financen. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va deixar clar ahir que la crisi ha afectat més greument alguns països (Espanya, Itàlia, Bèlgica) que d’altres, i especialment alguns sectors com el turisme. Els països del nord, com ara Holanda, volen que els diners del fons es donin en forma de crèdit, encara que sigui en condicions molt favorables, però els del sud, amb Itàlia i Espanya al capdavant, reclamen que siguin transferències directes, per evitar un sobreendeutament excessiu de les arques públiques, cosa que, a la llarga, seria un llast per a la recuperació.

Segurament, com va dir dijous Von der Leyen, caldrà buscar un equilibri, però és evident que sense solidaritat i generositat la Unió Europea està condemnada al fracàs. Ara és quan s’ha de demostrar que Europa és alguna cosa més que un club d’estats amb un mercat comú quan les coses van bé al nord. Sense una mínima consciència col·lectiva, sense la perspectiva comunitària que el nord també necessita el sud perquè les coses li vagin bé, el projecte europeu està condemnat al fracàs. Els que avui pateixen la crisi del covid-19 són ciutadans europeus, i la causa és un virus que no s’atura a les fronteres ni pregunta la nacionalitat de les seves víctimes.

Tot i això, ja podem avançar que la resposta europea, quan arribi, serà lenta. Com ja ha avisat la presidenta del BCE, Christine Lagarde, davant d’una caiguda estimada del 15% del PIB no només cal una resposta ambiciosa sinó ràpida, i això no s’està produint perquè les negociacions es poden allargar un mes més. La UE ja va cometre aquest error durant la crisi del 2008, quan, al contrari que els Estats Units, va trigar massa a reaccionar conjuntament. En tot aquest temps sembla que no s’han dissipat ni les suspicàcies del nord cap al sud ni s’han millorat els mecanismes de presa de decisions. Esperem que, almenys, es pugui tancar l’acord al llarg del mes de maig i els diners arribin al juny.

La Unió Europea ja va fallar a l’hora de dissenyar una resposta conjunta a la crisi sanitària i ara no es pot permetre un nou fracàs. Les conseqüències serien devastadores.

Read Full Post »

Seguim de confinament, i per als més petits està començant a ser una mica claustrofòbic.

Marcaretes higièniques dissenyades per Ilu Ilu Lab|FOTO CEDIDA

Tot i això, hi ha iniciatives com la d’Ilu Ilus Lab, de les bellaterrenques Marta Dansa i Laura Ramos que estàn dissenyant unes boniques mascaretes higièniques de tres mides diferents per a nens i adults.

Hi ha la versió blanca amb rivet de color-, i també la que afegeix vinils tèxtils per personalitzar-les.

Com podeu veure a la imatge hi ha tres mides més les d’adult.

Marcaretes higièniques dissenyades per Ilu Ilu Lab|FOTO CEDIDA

Marcaretes higièniques dissenyades per Ilu Ilu Lab|FOTO CEDIDA

El preu que ofereixen al veïnat de Bellaterra és de 5,5 per la bàsica i 6,5 les personalitzables. (A partir de 25 euros el transport gratuït).

Els dissenys personalitzables els està treballant Ilu Ilu Lab, però amb molt de gust accepten les vostres idees.

ILU ILU LAB BELLATERRA

Marta Dansa i Laura Ramos

☎️ 696 475 491

cucut@ilusilus.com

Read Full Post »

Ahir al matí, omplir el dipòsit del cotxe a la Geckoil del costat de l’hospital Josep Trueta costava 0,998 euros per litre per la benzina 95 i 0,888 euros en el cas dels dièsel.

Benzinera Repsol de Bellaterra tocant la rotonda del Turó de Sant Pau|ARXIU BELLATERRA. CAT

Un preu realment competitiu, dels més baixos de Girona, però si el client pensava que els desplaçaments li sortirien més econòmic perquè «vaig llegir al diari que el petroli havia baixat molt de preu» s’equivocava. Les espectaculars baixades de la cotització del petroli, com les que van provocar que dilluns el preu fos negatiu en el mercat americà, triguen molt a tenir efecte a la butxaca dels ciutadans en el que es coneix com «l’efecte plomes i coets». És a dir, que quan el petroli puja, la benzina s’encareix amb la velocitat dels cuers que van a la lluna i, per contra, com el petroli baixa com ara el cost d’omplir els dipòsits dels cotxes i les motos de la població cau amb molta suavitat. Com una ploma.

El preu del petroli de referència a Europa ha baixat més d’un 70% des de principi d’any. Un barril de Brent valia més de 68 dòlars el dia 1 de gener i avui està a la línia dels 20 dòlars després que en alguns moments del matí baixés fins a poc més de 15, arrossegat per l’enfonsament del West Texas (el petroli de referència als Estats Units) que dilluns va arribar a tenir un valor negatiu. El barril Brent feia gairebé dues dècades que no cotitzava per sota dels 20 dòlars i ha entrat en una espiral negativa que, per un costat, castiga les borses però que, per l’altre, s’hauria de traslladar en una rebaixa del que li costa a la població omplir el dipòsit del cotxe i la moto.

I la veritat és que la benzina és avui més barata que el passat 1 de gener, però, ni de bon tros el descens del seu preu ha estat de més del setanta per cent. Entrant al detall dels números i, prenent com a exemple una benzinera amb els preus molt baixos com l’abans esmentada Geckoil de l’avinguda de França, els 0,988 euros que costava ahir la 95 són significativament menys que els 1,16 euros del mes de gener. Però és una rebaixa d’un 15% i no pas del 73% que s’ha desplomat el preu del Brent en el mateix període de temps. El mateix passaria amb estacions de servei més cares, ahir mateix al centre de Girona es podien trobar benzineres amb la 95 a 1,159 euros, perquè amb diferents preus la comparativa sempre estaria al voltant d’un 15%. Com a exemple, a escala estatal, en el darrer estudi de preus d’hidrocarburs de la Unió Europea fixava el preu del gasoil en 1,037 euros de mitjana a Espanya pels 1,247 euros de principi d’any (un 16% menys).

I arribats a aquest punt torna a aparèixer la pregunta. Per què el preu de la benzina no baixa tant com el del petroli? Moltes respostes i cap de precisa.

Però, com a mínim, dues idees apareixen en totes les respostes: els impostos i el mètode de negoci de les grans cadenes de distribució.

Espanya, segons han mantingut tradicionalment des de la patronal del sector, el preu final d’un litre de carburant es reparteix, més o menys, de la següent manera. Un 33% del preu seria el cost de comprar la benzina a l’engròs, un 14% és el benefici que en treuen les petrolieres i comercialitzadores, i la resta serien els impostos. És a dir, que com que els impostos són fixes, i els implicats en el negoci no volen perdre la seva (teòrica) catorzena part del pastís, les oscil·lacions del preu del petroli només tindrien algun efecte en el terç que costa comprar el producte a l’engròs. Una explicació raonable però que tampoc justificaria perquè els ciutadans continuen sense notar, o notar-ho poc, en les seves economies que el petroli està en el seu preu més baix de les dues últimes dècades.

La segona raó que se sol donar per justificar la manca de correlació entre baixades de preu de petroli i baixades de la benzina és que les benzineres treballen a mesos vista. És a dir, que el carburant que avui omple els cotxes de la gent es va comprar mesos enrere i, per tant, s’apliquen els costos d’aquell moment. Les grans distribuïdores compren grans quantitat de combustible i el van venent a poc a poc. També pot ser raonable, però, si això és així, d’aquí dos o tres mesos omplir el dipòsit dels cotxes haurien de ser molt més econòmic que ara. Un estiu amb la benzina a preu d’autèntica ganga…

Una perspectiva de preus molts baixos que, històricament, ha costat que acabés de fer-se realitat. O almenys que la gent ho notés. La mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMV) va definir ja fa anys com a «efecte plomes i coets» la diferència existent entre la calma amb que les grans companyies petroleres traslladen al preu de la benzina el costa del petroli i la velocitat de coet amb que encareixen la benzina quan el petroli puja.

Read Full Post »

Bonica posta de sol de Sant Jordi vist des de Bellaterra

Posta de sol de Bellaterra, 20:40 hores|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bella Ciao interpretada per la nena palestina Reema i el seu pare per donar ànims als italians que pateixen el coronavirius.

Reema, una nena palestina de 8 anys, ha tocat la mítica cançó ‘Bella Ciao’ amb el seu khanun per donar ànims als italians en la seva lluita contra el Coronavirus. El seu pare el va acompanyar a l’llaüt. I a més, la va tocar així de bé.

Read Full Post »

Bellaterra, 23 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020 a un dels mil jardins de Bellaterra (Vallès Occidental) |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra, 23 abril 2020!

“Viure als jardins de Bellaterra sense llegir i estimar sería com viure sense viure i respirar en plena natura de la nostra terra”

Diada de Sant Jordi a un jardí privat de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

“La vida és com un llibre obert, alguns capítols són tristos, altres feliços i altres apassionants, però si mai gires el full, no sabràs el que el proper capítol ens depara

Sant Jordi 2020 a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »