Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Fruita de Cal Roca, Sabadell, sant cugat on 21 Agost 2020|
“Fruita de Cal Roca venen dijous a Sant Cugat i divendres i dissabte a Sabadell”
Selfi familiar amb els clients que feien cua a la paradeta
🍈Mai hem menjat uns melons tant dolços i tendres! 🍑 Increïble Fruita Cal Roca de La Granada de l’Alt Penedès 100% (Collita propia)
Venda els dijous al Carrer Castellvi (Casa de Cultura), i divendres i dissabte Mercat Central de Sabade🍉
Cal Roca ven el que produeix |BELLATERRA GOURMET
FRUITA DE CAL ROCA
☎️ 670 31 26 15
Posted in Bellaterra, tagged Carrer de Octavi Bruix, Nomenclàtor de Bellaterra on 21 Agost 2020|
El Carrer d’Octavi Bruix de Bellaterra té una llargada d’uns 340 metres, comença al Carrer de Terranova i finalitza a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414).
A les plaques apereixen dibuixos de les plantes Boga (Typha angustifolia) i Arboç (Arbutus unedo)
Plaques del Carrer d’Octavi Bruix de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
Octavi Bruix va ser un terratinent de la zona que, com en Margenat, Llobet o Jeroni Martí, que pel fet de parcelar les seves terres, els cacics d’aquell moment de Bellaterrra, li van dedicar carrers amb el seus noms.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Mèxic, Pico de Gallo on 20 Agost 2020|
El Pico de Gallo és una amanida típica de la gastronomia mexicana.
Pico de Gallo preparat per la bellaterrenca Elena|BELLATERRA. CAT
Es tracta d’una de les preparacions més clàssiques d’aquest país, i es troba en gairebé totes les regions en multitud de variants. Consisteix en tomate, ceba i chile picats en brunoise. Sovint inclou també coriandre, orenga, alvocat, comí o suc de llima (anomenada «llimona» a Mèxic). El Xile sol ser jalapeño o serrà.
El Pico de Gallo normalment no és un plat de per si, sinó una guarnició que serveix per acompanyar altres plats com tacos, molletes, amanides, quesadillas, ous estrellats, coques … També es pot menjar sol amb totopos, o bé es pot incloure en plats combinats com a guarnició; el més comú és usar-lo com a salsa.
A causa de que els seus colors corresponen als de la bandera de Mèxic, també se li coneix com a salsa mexicana o bandera, i els plats que acompanya s’anomenen «a la mexicana».
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Túnel ferroviari Horta on 20 Agost 2020|
Una modificació urbanística de parc de Collserola tanca la porta a la infraestructura
Una obra centenaria. El túnel ferroviari de Vallvidrera, que travessa Collserola, porta en funcionament des de 1916 (Montse Giralt)
DAVID GUERRERO
L’ampliació de les connexions ferroviàries entre Barcelona i el Vallès és una necessitat incontestable. Ho demostren els trens de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) plens a vessar en hora punta abans que aparegués el coronavirus. La qüestió és com executar aquesta ampliació.
L’opció preferida durant molt de temps va ser la construcció d’un nou túnel sota la muntanya de Collserola des del districte d’Horta fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però la idea ha anat perdent força amb el pas dels anys fins a quedar descartada per la porta de darrere, amb una modificació urbanística que impedeix tirar endavant el projecte.
Tramitació discreta
El blindatge de la zona verda s’ha fet al costat de el pla especial de Collserola
En el seu lloc, guanya punts la construcció d’un túnel paral·lel a el ja existent, sense parades entre Sant Cugat i el centre de Barcelona, que permeti guanyar capacitat de passatge i reduir fins a 15 minuts el temps de trajecte. Així ho recull el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021-2030, on s’indiquen les prioritats en matèria d’obra pública per a la propera dècada. En aquest document s’apunta la conveniència de construir un nou túnel ferroviari entre el Vallès i Barcelona, tot i mantenir obertes totes les portes, tant la d’Horta com la de Vallvidrera.
La definició de l’traçat s’analitzarà en el corresponent estudi d’alternatives, segons resa el PDI, amb els avantatges i els inconvenients de cadascuna, però la veritat és que l’opció d’Horta ha estat desqualificada per anticipat. El rebuig definitiu de la idea, que en el seu moment va arribar a projectar tant viari com ferroviari, s’ha materialitzat amb total discreció emmascarat en una modificació puntual de Pla General Metropolità (MGPM) que s’ha tramitat en un paquet al costat de el Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPNat) per determinar les qüestions urbanístiques al costat de el document de caràcter mediambiental.
És en aquesta modificació de PGM on s’elimina la reserva prevista des de 1976 per al túnel d’Horta i que va ser motiu d’intensos debats polítics i tècnics durant la primera dècada dels 2000, amb opcions per a tots els gustos. Molt lluny de l’soroll de llavors, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja ho ha aprovat en la seva Consell Metropolità i la propera Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, prevista per al setembre, formalitzarà el tràmit definitiu al costat de el pla especial de Collserola, al que s’ha estat treballant durant pràcticament deu anys.
L’alternativa preferida
La Generalitat prioritza una nova connexió ràpida amb Sant Cugat en paral·lel a l’actual
A el mateix temps que s’enterra el túnel d’Horta, es comença a engendrar el segon de Vallvidrera, perforat a la zona de la muntanya més propera a què actualment està en funcionament. El projecte encara està verd, sense cap estudi redactat ni un dibuix sòlid, ni tan sols encarregat formalment, però és la proposta estrella a llarg termini de l’agenda estratègica de FGC, desenvolupada pel seu president, Ricard Font, per dotar d’un projecte de futur a la companyia, amb la mirada posada en el 2030.
L’ampliació de l’túnel de Vallvidrera actual, construït el 1916, queda descartada. Es pensa en una nova infraestructura moderna i adaptada a les necessitats actuals, molt diferents a les de fa un segle. Tot i que el recorregut de l’segon túnel és encara una simple línia d’una mica més de vuit quilòmetres traçats amb brotxa grossa al mapa, es planteja que vagi en paral·lel a el ja existent.
Una de les possibles vies d’entrada a Barcelona seria per Lesseps, abans d’arribar a l’estació de Gràcia, per connectar amb l’estació de la línia 3 de metro i amb el futur tram central de la línia 9, que tenint en compte el llarg termini d’aquest projecte ja hauria d’estar en marxa per llavors. A Gràcia, a més, si es compleix el calendari previst, ja arribaran també els trens de la línia de l’Llobregat, convertint-se així en un intercanviador de referència a la zona.
Noves línies
El túnel plantejat permet crear trens semidirectes de Vallès a el centre de Barcelona
La posada en marxa de l’túnel és fonamental per guanyar capacitat en una línia saturada. Podria arribar als 90 milions de passatgers davant dels 66 que mouen actualment. L’altra cosa que es pretén guanyar és temps. El túnel sense parades entre Sant Cugat i Barcelona permetrà saltar-totes les estacions de la part alta de la capital catalana i la zona de muntanya de Sant Cugat.
Segons els primers càlculs, podria reduir el temps de viatge actual a un quart d’hora, un estalvi decisiu per als veïns de Sant Cugat però també per als de la resta de la línia de Vallès, especialment Sabadell i Terrassa, que passarien a tenir trens semidirectes fins a la capital catalana sense haver de fer la gran quantitat de parades amb les que compta l’anomenat metro de Vallès. En aquests combois, el temps de viatge fins a plaça Catalunya quedaria per sota de la mitja hora, fent així el tren un mitjà de transport clarament competitiu davant l’alternativa de el vehicle privat.
Malgrat això, la qüestió no desperta consens entre tots els agents implicats fins al moment. Mentre l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha impulsat els canvis urbanístics per tombar el túnel d’Horta, els alcaldes de Terrassa i Sabadell s’han unit precisament per reivindicar-lo. Les dues ciutats de l’Vallès Occidental van crear el mes passat una comissió bilateral i entre les primeres posicions de la llista de demandes es troba el túnel d’Horta per enllaçar les seves ciutats amb la UAB, la Sagrera i el 22 @.
La patronal FemVallès, en canvi, no comparteix opinió amb els alcaldes i creu que el pas de la línia per Vallvidrera és l’opció preferent a l’ésser menys costosa, més rendible per als usuaris en temps de viatge i més justa per mantenir l’equilibri entre Sabadell i Terrassa, amb els seus dos ramals actuals. Les prolongacions ferroviàries executades en els últims anys a Terrassa (2015) i Sabadell (2017) han superat totes les expectatives en volum de passatgers. Si els documents previs vaticinaven un creixement de l’15%, ha acabat sent d’al voltant de l’70%.
Debat obert
Els alcaldes de Sabadell i Terrassa aposten per l’opció descartada de el túnel d’Horta
Els estudis informatius han de dictaminar quin és el benefici social i econòmic de l’obra plantejada per la Generalitat, que apareix en el pla director d’infraestructures en desavantatge respecte a altres projectes al no disposar encara de la taxa interna de retorn, un aspecte decisiu per a les administracions a l’hora de prioritzar unes o altres infraestructures, més encara en un context d’estretor econòmica com el que s’acosta.
En aquesta ràtio, una de les actuacions més ben posicionades per fer-se realitat en la propera dècada és la prolongació de la línia 8 de plaça Espanya a Gràcia, que ja està situada com una de les màximes prioritats de la Generalitat. Al costat de la finalització de la línia 9 de metro i la connexió de l’tramvia per la Diagonal, és una de les obres que més possibilitats tenen de tirar endavant a curt termini.
Posted in Bellaterra, tagged Carrer de Noucreus, Nomenclàtor de Bellaterra on 20 Agost 2020|
El Carrer de Noucreus (no Nou Creus) apareix al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra pero no hi ha cap placa ni existeix per Google Maps
Detall del Carrer Noucreus al plànol oficial de Bellaterra
Pic de Noucreus (Ripollès)
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Posted in Bellaterra, tagged Carrer de Narcís Oller, Nomenclàtor de Bellaterra on 19 Agost 2020|
El Carrer de Narcís Oller de Bellaterra apareix al plànol oficial de Bellaterra però no té cap placa, ni existeix oficialment per Google Maps.
Detall de la situació del Carrer de Narcís Oller de Bellaterra, al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra
Narcís Oller i Moragas (Novel·lista i narrador)
Valls, Alt Camp, 10 d’agost de 1846 — Barcelona, 26 de juliol de 1930.
Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart. Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals. Els seus primers escrits foren en castellà: novel·les sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio (redactada en 1866-67, inèdita), Don García de Alcaraz (1875) i Un viaje de placer, apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el 1868, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano (1875). Fins el 1877 col·laborà, anònimament o amb pseudònims, en diverses revistes castellanes de poca volada. La seva primera narració en català fou La Pagesia. Novel·la de costums catalanes, de to satíric i presentada com a broma als Jocs Florals del 1878 en col·laboració amb Yxart i un oncle d’ambdós, i el primer article fou “Quatre mots sobre la policia urbana i l’ornat públic de Barcelona” (1878), arran de la visita amb Yxart a l’Exposició Universal de París. Els factors decisius en la seva conversió al “catalanisme literari” foren la influència d’Yxart i de Joaquim Riera i Bertran, que l’introduí als cercles literaris de la Renaixença, i la sensació produïda pels importantíssims Jocs Florals del 1877. Posteriorment es vincularia a aquest certamen de manera continuada com a participant, secretari (1881), mantenidor (1882, 1919) i president (1896). Els seus relats Sor Sanxa i Isabel de Galceran foren premiats en els jocs del 1879 i del 1880, i aquell any publicà l’aplec de narracions Croquis del natural. La papallona (1882), malgrat totes les seves deixes romàntiques i costumistes, representa l’aparició de la novel·la catalana moderna, el tema de la qual és la vida contemporània del país tractada amb realisme i amb consciència dels grans processos històrics.
Entre el 1882 i el 1892, en un ambient cultural molt propici, produí les seves novel·les més característiques: L’Escanyapobres (1884, premiada als Jocs Florals d’aquest any), un estudi intens del tipus de l’avar i de l’impacte del capitalisme en la societat rural; Vilaniu (1885), que amplia i arrodoneix l’argument d’Isabel de Galceran amb una descripció satírica de la vida i la política provincianes, i, sobretot, La febre d’or (3 volums, 1890-92). Una de les seves obres més acabades, La bogeria (1898), novel·la curta que enllaça amb el món de ficció de Vilaniu i La febre d’or, investiga les conseqüències de les teories deterministes en un estudi molt subtil d’un cas de trastorn mental. La seva tècnica es fonamenta en l’observació; es distingeix, però, no solament en les descripcions, sinó també en la creació de personatges versemblants i en l’articulació d’un complex món de ficció. El seu llenguatge és planer i reprodueix el sabor, amb molts castellanismes i tot, del dialecte barceloní de la darreria del segle XIX. La seva visió és informada més per principis morals, en el fons cristians, que per la dèria materialista i determinista del naturalisme d’Émile Zola. Els seus contactes literaris dintre i fora de l’àmbit hispànic li consolidaren una fama insòlita en la literatura catalana d’aleshores. A Catalunya fou el representant, com a realista declarat, del corrent literari més avançat i més cosmopolita de l’època: participà com a tal en els inicis del moviment modernista i com a tal col·laborà a L’Avenç fins el 1889. A banda, des del 1888 escriví per a La Vanguardia remarcables articles sobre urbanisme (una afició que modelaren els seus viatges a París). Col·laborà també a La Veu de Catalunya i a L’Esquella de la Torratxa. Les seves obres foren traduïdes a diversos idiomes i Zola prologà la versió francesa de La papallona (1885), fet que ha tendit a fer exagerar la seva vinculació amb el naturalisme estricte.
El conjunt de l’obra olleriana mostra una tendència a la dispersió i un ritme de producció minvant, atribuïbles en part a la manca de condicions professionals en la seva situació d’escriptor. Publicà reculls de narracions breus i altres proses (Notes de color, 1883; De tots colors, 1888; Figura i paisatge, 1897; Rurals i urbanes, 1916; Al llapis i a la ploma, 1918); traduí obres de Pavlovskij, A. Dumas, I. Turgenev, L. Tolstoj, C. Goldoni, Flaubert, etc.; també escriví teatre (Teatre d’aficionats, 1900; Renyines d’enamorats, 1926), i deixà inèdites unes Notes per a les memòries del meu pas pel teatre català (datades el 1913), publicades com a Memòries teatrals (2001), que correspondrien al capítol XVI de les Memòries literàries (1962), redactades entre el 1913 i el 1918, que evoquen en to justificatiu i documentació abundant la seva carrera d’escriptor fins el 1906. Trigà set anys a enllestir la seva darrera novel·la llarga, Pilar Prim (1906), obra madura en què la intensificació psicològica i el conreu d’un estil més refinat evidencien l’adopció d’esquemes i procediments postnaturalistes. Però abans ja de l’aparició d’aquesta novel·la, i malgrat el premi Fastenrath que hi guanyà el 1912, s’apartava del món literari. Contribuí a aquesta retirada la impressió per les morts prematures d’Yxart (1895) i de Joan Sardà (1898), que no superà, així com també, en un període de crisi de la novel·la catalana en general, les reticències tant a les tendències ideològiques i estètiques del darrer Modernisme com a les de l’academicisme i al purisme lingüístic dels noucentistes. La publicació actualitzada ortogràficament de les Obres completes (1928-30), en dotze volums, confirmà la seva rehabilitació com a patriarca de la novel·la catalana moderna.
Oller trià la llengua en funció del mètode descriptivodramàtic i de l’art imitatiu, que seguí, al marge del context literari de l’entorn, i aconseguí un estil propi, de llenguatge poc marcat, apte per a la nova narrativa realista, amb algunes limitacions degudes a la precarietat de la tradició literària catalana i amb el referent de la llengua oral de la Barcelona de l’època. Treballà, aconduït per Yxart, al marge del costumisme predominant, i la seva tècnica, fonamentada en l’observació i pouada de les novel·les de Balzac, es distingeix per les descripcions, la creació de personatges versemblants i l’articulació d’un complex món de ficció. El guià la intenció realista naturalista, per bé que el seu objectiu fou fer un art viu i autèntic, fidel al real però sorgit de la imaginació. El seu model únic fou el natural (reducte de la poesia) i extragué, amb plena consciència, els temes de la societat de l’entorn. Tingué voluntat d’escriptor, sense un pla establert, fet que no l’impedí de forjar amb la seva obra un veritable document històric i social. La visió de la societat en les novel·les d’Oller és informada per un idealisme innat i per principis morals, més enllà de la dèria materialista del naturalisme de Zola, l’obra del qual admirà més pel seu funcionament artístic que per les doctrines deterministes, que acceptà només en part.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Posted in Bellaterra, tagged Carrer de Narcís Monturiol, Nomenclàtor de Bellaterra on 18 Agost 2020|
El Carrer de Narcís Monturiol de Bellaterra té una llargada d’uns 60 metres, comença a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414) i finalitza als Carrers Garreta i Pere Quart. A la placa apareix dibuixada la flor de ginestell (Genista Cinerea).
Placa del Carrer de Narcís Monturiol de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
Narcis Monturiol i Estarriol (Inventor i polític)
Figueres, Alt Empordà, 29 de setembre de 1819 — Sant Martí de Provençals, Barcelonès, 6 de setembre de 1885
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret (1845), carrera que no exercí. Amic d’Abdó Terrades, es féu republicà i fou redactor d’ El Republicano . Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843. Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’Étienne Cabet (amb el qual entrà en contacte epistolar), muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia (1846) i La Fraternidad (1847-48), on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, F.J. Orellana. Amb la revista, féu costat a l’expedició icariana de Joan Rovira i els seus seguidors (1848). Davant la revolució general a Europa del 1848, el govern d’Isabel II suprimí La Fraternidad i Monturiol hagué d’exiliar-se a Perpinyà. Acollit a una amnistia, tornà a Barcelona (1849), on publicà la revista El Padre de Familia (1849-50), que hagué de suspendre, aclaparat per les multes i sancions.
Aquests anys inicià la seva dedicació a invencions mecàniques, que explotà d’una manera casolana, mentre imprimia material escolar per tal de sobreviure. Les seves activitats polítiques continuaren i hagué de fugir a Cadaqués (1855-57), on conreà la pintura —orientat epistolarment pel seu amic Ramon Martí i Alsina, que el retratà més d’un cop— i on madurà un projecte de construcció d’una nau submarina. Per a dur-lo a terme fundà una societat amb amics empordanesos i publicà el 1858 l’opuscle El Ictíneo o barco-pez . L’any següent portà a la pràctica el seu projecte i l’assajà al port de Barcelona ( Ictíneo ). Amb l’èxit parcial assolit en les proves, el govern d’Isabel II, forçat per l’entusiasme popular, hagué de prometre ajut, però, de fet, no el proporcionà i posà tota mena de traves administratives, malgrat els informes favorables de persones de prestigi, com Josep de Letamendi, aleshores president de l’Ateneu Català. Monturiol i els seus amics fundaren la societat La Navegación Submarina per explotar l’invent, i l’empresa trobà comprensió i ajut per part del general Dulce, però finalment féu fallida i el segon Ictíneo fou venut com a ferro vell (1868). El 1869 escriví un Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (1891). Inventà també altres màquines i un procediment per a agilitzar la fabricació de paper engomat, que emprà quan fou director de la Fábrica Nacional del Sello, de Madrid, càrrec que obtingué en proclamar-se la República (1873) i que perdé en caure aquesta (1874). Planejà d’altres invents, com un tramvia funicular i un velògraf. El 1882 publicà encara un periòdic: El Anunciador Financiero . Alhora planejà els treballs per a dur a Barcelona les aigües del Ter. El 1883 projectà un sistema de conservació de carns que hagué d’abandonar per malaltia.
Figura molt popular als Països Catalans, ha estat objecte de polèmiques sobre el seu invent i el similar d’ Isaac Peral y Caballero , bé que aquest reconegué explícitament en una carta la prioritat de Monturiol (1889). El 1972 les despulles de l’inventor foren traslladades a Figueres.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Posted in Bellaterra, tagged 17 agost 2017, Homenatge des de Bellaterra on 17 Agost 2020|
El nostre homenatge als que van perdre la vida, ferits, familiars i amics d’aquell inolvidable i trist 17 d’agost de 2017 a Catalunya.
Els atemptats de Catalunya de 2017 -també coneguts com els atemptats de el 17 d’agost de 2017 o pel numerònim 17A- van ser una sèrie d’atacs terroristes que es van desenvolupar a les ciutats de Barcelona i Cambrils a Catalunya.
Es van iniciar el 17 d’agost de 2017 a La Rambla de Barcelona on, al voltant de les 17:00, es va cometre un atropellament massiu amb una furgoneta blanca que va recórrer 530 metres a la zona central de passeig, des del carrer Bonsuccés fins al paviment Miró, davant el Mercat de la Boqueria. Hores després, Estat Islàmic va reivindicar l’atemptat mitjançant l’agència de notícies Amaq.
Es deia Xavi i tenia només 3 anys quan va ser assassinat el 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona. Aquest dilluns es compleixen 3 anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils on 16 persones van ser assassinades i 169 van resultar ferides.
En l’atac de Barcelona es van produir 15 morts -entre ells dos nens de tres i set anys- i 131 ferits, cinc d’ells en estat crític. Un dels ferits, una turista alemanya de 51 anys va morir deu dies després per les seves ferides, elevant la xifra a 16. El conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, va aconseguir escapar a peu creuant el mercat de la Boqueria i caminant per tot Barcelona fins a la Zona Universitària; i, a les 6:20 de la tarda, quan Pau Pérez Villán, de 35 anys, estava estacionant el seu cotxe a l’aparcament de la Zona Universitària, Younes va apunyalar i més tard va morir dessagnat al cotxe, un Ford Focus blanc que va utilitzar Younes per sortir de Barcelona, atropellant pel camí a un Mosso d’Esquadra.
Hores després de l’atac de Barcelona, a la nit de l’17 a l’18, a la 1:15 de la matinada, es va produir un altre atemptat a Cambrils. Cinc presumptes terroristes van ser abatuts després d’intentar saltar-se un control policial dels Mossos d’Esquadra i atropellar a sis persones, tres d’elles mossos. Una setena persona va ser ferida a la cara per atac d’un dels terroristes, que va aconseguir recórrer uns metres abans de ser també abatut. Una de les dones apunyalades a Cambrils va morir hores després.
Hi va haver quatre detinguts, tres a Ripoll, de nacionalitat marroquina, i un altre a Alcanar -nascut a Melilla-. Dos dels detinguts a Ripoll van ser el germà de Moussa Oukabir i un amic d’ell mateix. Un altre individu ferit la matinada de dijous a l’explosió d’Alcanar també va ser detingut. Segons els Mossos d’Esquadra, l’atropellament a Barcelona estaria relacionat amb una explosió que va ocasionar l’ensorrament d’una casa a Alcanar un dia abans, el 16 d’agost. en aquesta casa hi havia nombroses bombones de butà i explosius de fabricació casolana. La seva explosió va obligar els terroristes, segons la policia, a canviar els plans i van optar precipitadament per l’atropellament massiu a la Rambla. El 19 d’agost es va identificar a l’imam de Ripoll, Abdelbaki És Satty, també de nacionalitat marroquina, com l’agent radicalitzador dels joves terroristes i possible capitost de la cèl·lula. El 21 d’agost es va confirmar la mort de l’imam en l’explosió d’el xalet d’Alcanar. Aquest mateix dia va ser abatut Younes Abouyaaqoub a Subirats.
Posted in Bellaterra, tagged Carrer del Montseny, Nomenclàtor de Bellaterra on 17 Agost 2020|
El Carrer del Montseny de Bellaterra té una llargada d’uns 350 metres, comença al Carrer de Cisneros i Passatge d’Espronceda, finalitzant a l’Avinguda del Film (BV-1414). A les plaques apareixen pintat dibuixos del trèvol (Trifolium) i Fenet (Almegó, Almegó oficinal, Melilot oficinal, Trèvol d’olor, Trèvol d’olor, Trèvol olorós)
Placa del Carrer del Montseny de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
El Montseny és un massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. És format per dos blocs principals: al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls (1.707 i 1.695 m alt.), i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic (1.350 m alt.) que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic. És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes: una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga; la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau; la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de Palautordera; i a l’W, la línia de la riera de Picamena o de l’Avencó i el Congost, que el separen de la plana de Vic i dels cingles de Bertí. Predomina el Paleozoic, aixecat per un batòlit granític que sobresurt principalment en els vessants del N. Per l’W, fins al Tagamanent i el pla de la Calma, i a la rodalia del Brull, al peu del Matagalls, hi ha gresos i calcàries triàsics reposant damunt el Paleozoic.
L’erosió hi ha actuat activament, arrencant materials, polint-los, trossejant-los i arrossegant-los, de manera que ha accentuat l’abruptesa dels vessants situats a l’obaga, que, d’altra banda, corresponen al contrapendent de les inclinades capes silurianes. El clima quaternari coetani dels períodes glacials pirinencs, anomenat ací periglacial, ha tingut molta eficàcia en els terrenys esquistosos i hi ha deixat una clara empremta. El clima actual és de força precipitacions, que en les parts altes són de neu durant l’hivern, amb un total de 1.040 mm al turó de l’Home, 1.200 a Santa Fe i 830 a Palautordera. Les temperatures són baixes, amb una mitjana anual de 6,6 °C al cim, on hom arriba fàcilment als 10 °C sota zero alguns dies hivernals.
Placa del Carrer del Montseny de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
La vegetació, en gran part forestal i no gaire malmesa, es disposa en estatges altitudinals: alzinar amb marfull fins a 500-700 m, als vessants oriental (on és abundant la sureda), meridional i occidental (on abunda el pi blanc) i, als fons de vall, alberedes, vernedes, etc.; alzinar muntanyenc, entre 500-700 m i 1.000-1.200 m, importants castanyedes plantades per l’home als obacs silicis i altres bosquets caducifolis.
Roureda amb boix, al vessant nord-oest, entre 500 i 1.200 m, landes de gódua i falguera en el silici, pinedes de pi roig en part artificials i castanyedes plantades; bosc de roure de fulla gran, de 900 a 1.200 m, discontinu i limitat al vessant oriental més humit, landes de gódua i falguera, etc.; fageda, de 1.000 a 1.650 m, alguns avets als obacs, landes de bruguerola de gódua i falgueres, pastura, etc., a les clarianes; matollar de ginebró per damunt de 1.650 m, amb pasturatges, vegetació de roquisser silici, etc. El caràcter biogeogràfic dels primers dos estatges és mediterrani boreal, el del tercer és submediterrani continental, el dels quart i cinquè és atlàntic atenuat i el superior és de tendència subalpina.
La incidència humana en el Montseny
L’home primitiu aprofità ja la serralada, i era força poblada a l’edat mitjana; resten nombroses esglésies d’origen romànic (el Brull, la Castanya, Cerdans, Montseny, la Móra, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Marçal, Tagamanent) i castells, com el de Montsoriu. Obtingué la màxima ocupació a la primera meitat del segle XIX. A la muntanya pròpiament dita, l’home s’instal·là aïlladament aprofitant els replans i nivells d’erosió, planells reforçats pel material de gelifluxió que en alguns indrets anomenen llosella. Les masies disperses per la muntanya han viscut més del bestiar que no pas dels conreus, car la secada estival, ací ben pronunciada, no assegura mai la collita. Ocupació important havien estat els treballs forestals, entre els quals la fabricació de carbó d’alzina era preponderant. Avui l’abandonament de les cases disperses és molt forta, sobretot quan són allunyades de les principals vies de comunicació. Aquestes són nombroses: bones carreteres recorren tota la perifèria i molta part de l’interior. Pistes de muntanya i carreteres amb paviment de terra omplen la zona. Hi ha una carretera asfaltada que puja fins a prop del turó de l’Home. Des del 1977, tot el massís és considerat espai natural protegit; l’any 1978, l’UNESCO el declarà Reserva de la Biosfera del Montseny. Des del final del segle XIX ha estat —i és— un centre d’excursionisme, d’estiueig i de turisme —la seva font de riquesa principal—, en especial als pobles de Viladrau i Arbúcies i als hotels de Santa Fe i de Sant Bernat. Ha estat també centre d’interès d’artistes i de literats: amb el nom de la Muntanya d’Ametistes el Montseny ha estat immortalitzat per Guerau de Liost.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Posted in Bellaterra, tagged Vist a Bellaterra on 16 Agost 2020|
BELLATERRA.CAT 