El teu Ajuda en Ciberseguretat és el servei nacional, gratuït i confidencial que INCIBE posa a disposició dels usuaris d’Internet i la tecnologia amb l’objectiu d’ajudar-los a resoldre els problemes de ciberseguretat que puguin sorgir en el seu dia a dia. Està dirigit als ciutadans d’Internet en general protegir els seus actius i el seu negoci; i menors i el seu entorn (pares, educadors i professionals que treballin en l’àmbit del menor o la protecció online lligada a aquest públic). any.
Canal de denúncies
A l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) fomentem un entorn de transparència i comunicació, en què tots podem expressar-nos obertament i de manera respectuosa.
Busquem generar confiança en els nostres treballadors i tercers mantenint els més alts estàndards ètics, actuant amb integritat en tot el que fem. La nostra reputació és essencial per al nostre èxit i capacitat per operar avui i en el futur.
Estem preparats per respondre adequadament a situacions de potencials incompliments o conductes irregulars, complint així amb els valors ètics de la companyia.
Si observes qualsevol conducta sospitosa d’INCIBE, incloent els seus treballadors, que pugui suposar una violació del nostre «Codi ètic», és obligatori que ens ho comuniquis a través del canal de denúncies. T’animem a que comuniquis de bona fe qualsevol conducta irregular que estigui basada en sospites raonables.
L’objectiu que persegueix INCIBE a través d’aquest canal de denúncies és:
Fomentar la cultura de comunicació com a mecanisme per prevenir i detectar irregularitats d’INCIBE.
Protegir els informants que actuïn de bona fe de possibles represàlies
L’article d’en Ramon Botey em ve que ni pintat perquè enguany he recuperat una dramatúrgia que vaig fer junt amb els companys del grup de teatre A-71 per allà el 1974 on es parla de tota aquella època i destacant la importància de Frederic Soler (Serafí Pitarra) en aquell moviment de Renaixença. D’aquí que l’espectacle que presentarem el dia 10 de juliol en format lectura dramatitzada i dins el cicle Lectures a la Fresca de Sant Cugat del Vallès dugui el nom de “Pitarrades”. IGNASI RODA FÀBREGAS
Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra
GOIG A L’ARTICLE D’EN RAMON BOTEY PUBLICAT EL 16 DE MAIG
✍️ Amb una hàbil pinzellada i l’alegria a la primavera, en Ramon fa un repàs d’allò que mai no hauríem d’oblidar: les nostres arrels.
L’intent d’anorrear la cultura catalana per part de Felip V, predecessor, no ho oblidem, de l’actual Felip VI, no va tenir èxit. És ben cert que les conseqüències d’aquell nafand 1714 van ser dures i es pot dir que la societat catalana va restar mig adormida més de 100 anys.
Cal cercar amb contagotes les accions en vers la cultura catalana i el catalanisme durant aquells anys, però a mitjans del S XVIII, el moviment de La Renaixença va despertar aquella societat mig adormida.
Els estudiosos situen la seva arrencada a partir del 1833 i citen el poema “Oda al la pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, així com la poesia i els articles de Joaquín Rubió i Ors i que signava com “Lo gayté del Llobregat”, publicats al Diari Barcelona, com a detonant o despertador de la consciència catalanista.
Deia en Rubió i Ors: “I no solament han oblidat tot això, sinó que fins alguns d’ells, ingrats vers llurs avis, ingrats vers llurs pàtria, s’avergonyeixen de que se’ls sorprengui parlant en català, com un criminal a qui se l’atrapa en l’acte. Més això s’acabarà, almenys ho promet així qui vos parla”.
L’article d’en Ramon Botey em ve que ni pintat perquè enguany he recuperat una dramatúrgia que vaig fer junt amb els companys del grup de teatre A-71 per allà el 1974 on es parla de tota aquella època i destacant la importància de Frederic Soler (Serafí Pitarra) en aquell moviment de Renaixença. D’aquí que l’espectacle que presentarem el dia 10 de juliol en format lectura dramatitzada i dins el cicle Lectures a la Fresca de Sant Cugat del Vallès dugui el nom de “Pitarrades”.
Tot un fris històric que va del 1412, any del compromís de Casp, fins la mort del dramaturg el 1895, i on es repassen els fets històrics singulars esquitxant-los amb alguns fragments de les “Gastades” o obres còmiques de Serafí Pitarra.
Podem pensar que la normalització d’una llengua ha de passar indefectiblement pels erudits i estudiosos d’aquesta, però és del tot necessari que la llengua és parli als carrers, a les cases, als teatres, etc., perquè els esforços de normalització puguin reeixir. Aquell teatre de Serafí Pitarra escrit, com ell deia, “Amb el català que ara es parla” va ser fonamental perque el català tingués presència en la quotidianitat del poble.
Nota: En Ramon parla que la primera Flor Natural atorgada en els recuperats Jocs Florals de Barcelona de 1859 fou Isabel de Villamarrin amb el poema “Clemència Isaura”. La poetessa era nascuda al Galícia.
“Segons la Federació de Cinema d’Espanya (FECE), gairebé un milió d’espectadors “sènior”, 924.724, es van beneficiar del programa entre juliol i desembre del 2023, dels 9,5 milions als quals anava dirigit”
El programa arrenca un any més gràcies al Ministeri de Cultura, que tracta així de donar suport al sector i protegir el dret de la gent gran a participar en l’àmbit social i cultural.
Arrenca la tercera edició de Cine Sènior, un programa amb què els més grans de 65 anys poden acudir al cinema tots els dimarts a un preu reduït de 2 euros en qualsevol de les 397 sales que s’han acollit al programa a tot Espanya.
Després dels bons resultats registrats el 2023 i 2024, el passat 24 de juny va començar la tercera edició de Cine Sènior, un programa impulsat per l’Executiu perquè les persones de 65 anys o més puguin assistir al cinema un dia a la setmana a un preu reduït de 2 euros.
El programa ofereix una subvenció directa als titulars de sales dexhibició cinematogràfica per sufragar part del preu de les entrades que adquireixin les persones de 65 anys o més. D’aquesta manera, els ciutadans d’aquesta franja d’edat poden accedir al visionat de qualsevol de les pel·lícules programades a les sessions ordinàries de la sala beneficiària pel preu de 2 euros, un dia a la setmana (generalment, els dimarts).
Els beneficiaris del ‘Cine Sènior’
Amb caràcter general, les subvencions del programa s’adrecen a les persones físiques o jurídiques, incloses les entitats sense ànim de lucre, titulars de sales d’exhibició o de complexos cinematogràfics a Espanya. Estan excloses les projeccions de pel·lícules qualificades X.
El preu reduït, que no és acumulable a altres descomptes o bonificacions, està destinat exclusivament a les persones amb 65 anys o més, amb residència legal a Espanya, que acreditin aquesta edat mitjançant un document -DNI, passaport, targeta de residència o altres equivalents-. Els possibles beneficiaris són uns 9,5 milions de persones.
Aquests espectadors poden adquirir les entrades a les taquilles de les sales d’exhibició o per mitjans electrònics. L’acreditació de l’edat s’ha de fer en comprar l’entrada a la taquilla, si és el mode d’adquisició, i, en qualsevol cas, en el moment d’accés a la sala d’exhibició.
Segons la Federació de Cinema d’Espanya (FECE), gairebé un milió d’espectadors “sènior”, 924.724, es van beneficiar del programa entre juliol i desembre del 2023, dels 9,5 milions als quals anava dirigit.
“S’han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra.”
Monòlit a Bellaterra de l’exalcalde franquista de Sabadell Josep Maria Marcet
ERC i Junts critiquen que la reforma de la plaça del Pi no hagi servit per retirar el monument dedicat a l’alcalde franquista de Sabadell, Josep Maria Marcet
La inauguració de la renovada plaça del Pi de Bellaterra, el passat 19 de juny, no només es va veure marcada per protestes veïnals relacionades amb la mobilitat i l’accessibilitat. També ha generat una nova onada de crítiques polítiques per un motiu ben diferent: el manteniment del monòlit dedicat a Josep Maria Marcet (1901–1993), alcalde de Sabadell durant el franquisme i veí històric de Bellaterra.
Tot i que les obres de reforma urbanística —finançades en part per la Generalitat— afectaven una zona molt propera on es troba el monument, ni l’EMD de Bellaterra ni l’Ajuntament de Cerdanyola han aprofitat l’actuació per retirar-lo. Això ha provocat una resposta contundent d’ERC i Junts, que han emès comunicats exigint el compliment de la Llei de Memòria Democràtica, que obliga a les administracions públiques a retirar símbols d’exaltació del franquisme.
ERC: “No actuar és posicionar-se” En una nota de premsa conjunta, ERC de Bellaterra i de Cerdanyola ha expressat el seu malestar per l’absència d’actuació durant les obres.
“L’espai públic no és un espai neutre, sinó que respon a la voluntat política concreta de fer visibles uns determinats referents culturals i històrics. Així doncs, no actuar és posicionar-se i donar suport a que l’any 2025, més de 55 anys després de la mort del dictador, hi hagi espais públics que retin homenatge i recordin a persones tan destacades del règim franquista.”
A més del monòlit, Bellaterra manté una avinguda amb el nom de Marcet, fet que segons ERC suposa un incompliment doble de la legislació vigent. El text de les agrupacions d’ERC i Cerdanyola recorda que:
“S’han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra.”
I denuncien que, tot i les aprovacions dels plens municipals:
“Ni l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ni l’EMD de Bellaterra hagin aprofitat aquestes obres per ordenar la retirada d’aquest monòlit en compliment de la llei i de les diverses mocions aprovades.”
Junts: “Reclamem el compliment de la Llei” El grup municipal de Junts per Cerdanyola també ha publicat un breu comunicat on reclamem el compliment de la llei de memòria Democràtica a Bellaterra. I s’afegeixen a la petició d’alguns veïns que han titllat de vergonyós no haver aprofitat les obres per retirar el monòlit.
“Junts també se suma a les veus que reclamen la retirada de Bellaterra del monòlit i el nom del carrer a Josep Maria Marcet, alcalde de Sabadell durant el franquisme, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica.”
Tant ERC com Junts insten a l’EMD i a l’Ajuntament de Cerdanyola a actuar amb urgència per garantir la dignitat democràtica de l’espai públic.
Mort d’un milicià: Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa. És una investigació de Fernando PENCO VALENZUELA amb la col·laboració del fotògraf Juan OBRERO LARREA
Mort d’un milicià i Robert Capa 📷 CEDIDA
Mort d´un milicià. Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa.
El 2007, l’International Center of Photography editava, sota el suggerent títol This is war! Robert Capa at work, el darrer treball de Richard Whelan sobre la vida i l’obra del fotògraf de guerra més influent del segle XX. La monografia dedicava un extens i interessant capítol a la fotografia que va consagrar a Capa i que va ser realitzada durant el primer viatge a la guerra civil espanyola. Richard Whelan sempre va sostenir que Mort d’un milicià va ser realitzada a Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, basant els seus postulats en raonaments pensem que fonamentats.
Tot i això, l’aparició a This is war! Robert Capa at work de la imatge que il·lustra la nostra portada, va fer que qui subscriu aquest informe dubtés des del moment en què la va veure que la mítica foto de Capa estigués feta a Cerro Muriano. Des de llavors, va començar aquesta investigació preliminar el referent de la qual no ha estat altre que el de la nova fotografia, imatge que aportava dades geològiques i geogràfiques que han resultat determinants en aquesta investigació (4).
Relat dels fets
Al març d’aquest any concloíem els nostres treballs de prospecció i rastreig a l’entorn de Cerro Muriano tractant d’identificar tant el fons muntanyós com la zona que ocupa la petita vall que s’observa a la foto A, els resultats van ser negatius per la qual cosa es va decidir començar a explorar i prospectar altres zones del front de Còrdova que, entre finals d’agost i començaments de setembre, es trobaven.
El mes d’abril es va centrar a l’àrea oriental del front prenent com a referència geològica la cota de Torrearboles, visible des de qualsevol punt de la vall del Guadalquivir. Els nostres treballs de camp es van desenvolupar per aquest ordre:
-Àrea del Pont d’Alcolea (Eix dels Cims-Curtijo de Casablanca)
-Àrea de Villafranca (Eix de la Mojonera)
-Àrea del Carpio-Pedro Abad
-Àrea de Vila del Rio-Marmolejo (5)
Els resultats de la mateixa manera que per al cas de Cerro Muriano, van ser negatius encara que vam poder detectar la presència d’importants zones de trinxera i nius de metralladora a l’entorn de la Mojonera (Villafranca) i a l’embassament de Navallana (Alcolea), així com la recollida d’importants manifestacions orals.
Reconstrucció del front de Còrdova a la fi d’agost de 1936, (font: Martinez Bande J.M., op.cit. p. 68).
(5) Ja a la província de Jaén
En la seva biografia sobre Capa, Richard Whelan, va escriure que el jove fotògraf durant la seva estada a Berlín havia conegut Korsch, un marxista expulsat del partit comunista alemany per les seves diferències amb Iòsif Stalin. Possiblement Korsch, captivat pels anarquistes espanyols, provoqués a Capa una certa adhesió cap a la seva causa. Sens dubte, l’argument de Whelan va ser encertat ja que Taro i Capa, en el seu primer viatge a la guerra civil, van visitar els tres principals feus anarquistes: Catalunya, Aragó i Andalusia i dins d’aquesta última, Còrdova-ciutat que Jacques Maurice inclou juntament amb Sevilla, Cadis i Màlaga al que va denominar l’Andalusia. Aquest mateix raonament i el fet que la majoria de les fotos publicades de Capa i Taro al front de Còrdova corresponguessin a milicians anarquistes, van ser els motius que ens van portar fins a l’eix de Castro del Río-Espejo, aleshores, principal nus cenetista a la província de Còrdova.
Espejo
El 8 de maig de 2009, vam identificar per primera vegada les cadenes muntanyoses que apareixen al fons de la Foto A. Després de reconèixer el terreny el meu company i fotògraf Juan Obrero Larrea, prenia les primeres imatges des d’un erm proper a Espejo. Tot seguit, van ser identificades com les Serres de Cabra i de Montilla, ressaltant el bec de l’Ermita de Cabra com l’element més definitori dels accidents geològics reconeguts.
A partir de llavors, les nostres tasques de camp es van centrar a recompondre el front a la zona i prospectar les àrees de Castro del Río i Espejo. Aviat, descartem la primera localitat i ens centrem a la segona. El 13 de juny de 2009, vam poder donar nom a tots els elements tal com apareixen a la fotografia de la portada.
Considerant el nostre estudi com a preliminar, podem col·legir el següent:
-La fotografia del milicià va ser realitzada a Espejo (Còrdova)
-Seguint els postulats de Whelan, i considerant que sigui immediatament anterior a la sèrie de refugiats de Cerro Muriano, probablement va ser feta al començament de setembre.
-La fotografia, orientada lleugerament al sud-est, es va fer a la tarda.
-El milicià no és Federico Borrell García. Aquest anarquista mor a Cerro Muriano, a les 16,00h del 5 de setembre de 1936.
-La batalla d’Espejo, hostil i cruel, es va lliurar entre els dies 22 i 25 de setembre de 1936 (6).
(6) Tot i la data de la batalla, tenim constatades topades i enfrontaments entre franquistes i republicans a partir del 20 d’agost, després del fallit intent del general lleial Miaja de recuperar Còrdova. Mirall es rendirà el 25 de setembre. En aquesta èpica batalla van morir 105 republicans, segons fonts governamentals, i 400 en les dades estudiades pels generals de Franco.
Aquest document de l’anarquista Enrique Borrell Fenollar escrit el 1937, relata que l’alcoià Federico Borrell García moria el 5 de setembre de 1936 a les 16,00 h, parapetat després d’un arbre al front de Cerro Muriano (Còrdova).
La Fessa del Rellotge
La Haza del Reloj es troba avui poblada d’oliveres però aquesta era, ja recol·lectada a començaments de setembre de 1936, degué ser un punt estratègic en la defensa d’Espejo. Avui és difícil poder trobar empremtes de les seves trinxeres encara que segons les nostres referències i estudis, pensem que Mort d’un milicià va poder ser feta en aquest turó, oa les seves proximitats. (7)
Imatge superposada en què s’observa a la part superior una fotografia obtinguda des de La Haza del Reloj (cota 405) a Espejo, i que podria avalar la nostra hipòtesi. En la interpretació de les dues imatges, es poden identificar els mateixos llocs que fins ara hem pogut reconèixer.
A més del nostre treball de camp, per a una primera localització de la Fessa del Rellotge-cota 405- i els seus voltants, ens hem servit del Visor SIGPAC, versió 5.4.4. del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Els nostres punts responen a les coordenades UTM:
X: 363706,25. 363698,21
I: 4171559,07. 4171387,06.
(7) És imprescindible fer estudis de suport a la nostra proposta que incloguin aspectes tan necessaris com l’històric, arxivístic, cartogràfic, topogràfic, d’aixecament fotogramètric, a més de la recollida de manifestacions orals.
A continuació detallem els elements identificats a la Foto A, i aportem documentació preliminar:
–Serra de Cabra
Ubicada al SE des d’on es va fer la foto A, la componen les altures més significatives de la imatge destacant el pic de l’Ermita de la Mare de Déu de la Serra de Cabra.
–Serra de Montilla
Al SO, la localitat veïna de Montilla es trobava sota el control dels nacionals des de pràcticament el començament de la guerra civil. Amb gairebé tota probabilitat, els milicians que apareixen a la foto A, dirigeixen les seves mirades cap a aquest poble del camp.
–Plànol de la Banda
Gran plana, avui copada d’oliveres, que s’estén d’E. a O. entre la franja de la serra i el camp.
–Vell camí de Nova Carteya
També conegut pels vilatans com el camí de Casalilla, és el que hem identificat al marge inferior dret de la fotografia. Avui, continua mantenint-se com una pista de terra i és emprat per comunicar els mas i cases de camp de la zona.
T.M.: Espejo
–Vell camí de Espejo
A l’antic mas de Casalilla, s’uneix al vell camí de Nova Carteya. El camí d’Espejo parteix des de l’actual cementiri de la localitat i conflueix a la carretera de Castro del Río, uns quilòmetres a l’E. El vell camí d’Espejo recorre els paratges i masos que apareixen a la zona de camp a la foto A.
T.M.: Espejo-Castro del Rio
Vell camí d’Espejo a l’alçada del Cortijo de los Molinos
(8) Terme Municipal.
original, molt retocada a la coberta i accessos. Els paraments, elaborats amb pedra i travats amb morter de calç, indiquen la seva antiguitat.
Coordenades UTM
X: 364218,21
I: 4129822,98
T.M.: Espejo
Cortijo de Casalilla amb Espejo al fons.
–Conjunt de Los Molinos
Es tracta de tres construccions antigues convertides en trulls després de la guerra civil, la de la Magdalena va ser la més important. Avui, los cortijos de Los Molinos, tal com es coneixien el 1936, estan abandonats. Si s’observa amb deteniment la imatge superposada de la pàgina 7, es pot apreciar amb claredat que part del terreny calm que apareix davant del Cortijo de Los Molinos a la foto del 1936, ha quedat fossilitzat actualment.
Coordenades UTM
X: 365138,28
I: 4168642,88.
T.M.: Castro del Rio
Antic Cortijo de Los Molinos, convertit més tard en trull per a la producció d’oli.
–Casilla de Rioobo
Petita casa de camp propera al Cortijo de Los Molinos, avui en ruïnes.
Coordenades UTM
X: 365138,28
I: 4168642,88.
T.M.: Castro del Rio
En primer pla, Casilla de Rioobo amb la localitat d’Espejo i la Haza del Reloj, al nord.
-La Fessa del Rellotge (cota 405).
Lloc des del qual hem centrat la nostra investigació. Per les seves característiques, La Haza del Reloj o Cota 405, devia ser un enclavament estratègic molt important en la defensa d’Espejo i primera línia de front entre el 18 de juliol i el 25 de setembre de 1936. Des d’aquest turó dominant, les tropes lleials controlarien Montilla i les defenses estratègiques enemigues. En el vol americà de 1956, aquesta era ja apareix sembrada de cereal i completament deshabitada.
Coordenades UTM
X: 363706,25
363698,21
I: 4171559.07
4171387.06.
TM: Mirall
Des de l’antic camí de Casalilla, panoràmica de Mirall i el turó de la Fessa del Rellotge.
(9) Pensem que la Sèrie del Milicià va haver de ser feta en aquest turó, o molt a prop seu. (10) Fins avui, hem constatat la presència de zones controlades per les tropes de Franco al SO d’Espejo, a uns 1200m. de la població.
Bibliografía consultada:
Martínez Bande, J.M., 1968. La campaña de Andalucía, San Martín ed., Madrid.
Maurice, J., et al., 1990, El Anarquismo andaluz, campesinos y sindicalistas, 1868-1936, ed. Crítica, Barcelona.
Moreno Gómez, F., 2008. 1936: el genocidio franquista en Córdoba, Crítica ed., Barcelona.
Penco Valenzuela, F., 2009. “Robert Capa en Cerro Muriano”, Consejería de Justicia y Administración Pública de la Junta de Andalucía, Proyecto de Subvención en materia de la Memoria Histórica, Sevilla.
Visor SIGPAC, versión 5.4.4. del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
Whelan, R., 2007, This is war! Robert Capa at work, New York, ICP.
Whelan, R., 2003, Robert Capa: la biografía, Aldeasa ed., Madrid.
“Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines”.
Fulles d’olivera
LLUIS TORRES🌿L’Olivera és un arbre que es cria silvestre a províncies del litoral mediterrani i pra Les seves fulles tenen unes propietats beneficioses hipotensores i hipoglucemiants.
Característiques de l’olivera
L’olivera és un arbre petit que pertany a la família de les oleàcies. Posseeix un tronc gruixut, irregular i retorçat a mesura que es va fent més gruixut.
Les fulles són el·líptiques, senceres, estretes i punxegudes, verdes i llustroses pel feix i blanquinoses pel revers. Les flors són blanques i petites i es disposen en ramets axil·lars.
Es cria silvestre, bé de forma aïllada, bé formant ullastrars a les terres baixes properes al mar de les províncies del litoral mediterrani i atlàntic de la península, així com a les illes Balears. Se suposa que és originari de la mediterrània oriental.
Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines.
Les fulles, sempre que no hagin estat fumigades, es preparen en infusió per beneficiar-se de les seves propietats.
Beneficis de les fulles d’Olivera
Les fulles d’Olivera aporten grans beneficis per a la salut, tant internament com externament.
Les seves propietats contribueixen a reduir la tensió arterial i actua d’hipoglucemiant, de manera que contribueix a mantenir els nivells de sucre a la sang equilibrats.
També té propietats antifúngiques i antiinflamatòries per la qual cosa ajuda a eliminar diferents tipus de fongs intestinals.
A més, de forma externa, és un excel·lent hidratant per a la pell, afavoreix l’elasticitat i ajuda a prevenir i alleujar l’artritis.
Utilització:
Es poden consumir a infusió i preparar infusions d’ús extern.
Com es prepara la infusió de fulles d’olivera?
Infusionar directament en aigua calenta. Hi afegim una cullerada de postres per preparar una infusió amb aigua. Concretament, l’aigua ha d’estar a 75ºC-80ºC. El temps de repòs ha de ser de 5 a 10 minuts abans de prendre.
“Es poden prendre tres tasses al dia”
Contraindicacions:
Igual que la majoria de plantes medicinals, no cal fer un consum excessiu i descansar cada cert temps de prendre-la.
“Senyor Riba, mentre vostè ha decidit invertir en burocràcia, les voreres es desfan i els carrers s’esberlen, posant en risc als nostres veïns. Creiem que s’ha girat l’esquena al poble” PLABUM
“Un 60% del veïnat va decidir, de manera democràtica i legal, emprendre el camí de l’annexió a Sant Cugat. Ho van fer amb esperança, amb convicció, i amb l’anhel de millorar la qualitat de vida del nostre poble. Però aquella esperança, legítima i pacífica, s’ha anat transformant en indignació” BELLATERRA-SANT CUGAT
PLABUM
Representats de la EMD, de la Diputacio de Barcelona y Exelentissim Alcalde de Cerdanyola
Molt Bona tarda, i benvinguts a la nostra Entitat Municipal “Desatesa” de Bellaterra:
Volem donar veu a una realitat que compartim i que fa massa temps que suportem en silenci : Bellaterra se sent abandonada.
Els carrers es degraden, la il·luminació és insuficient, el clavegueram col·lapsa, i moltes de les infraestructures són del segle passat, mentre el trànsit extern creix sense control i envaeix els nostres carrers, ja no segurs ni tranquils com abans.
Senyor Riba, mentre vostè ha decidit invertir en burocràcia, les voreres es desfan i els carrers s’esberlen, posant en risc als nostres veïns. Creiem que s’ha girat l’esquena al poble.
Mirin aquesta plaça:
… esplèndida, sí, però lluny del projecte original. … sense places d’aparcament verdes per als residents, … sense la rotonda que reforçi la seguretat vial, … … sense el traspàs de la carretera B1414, vial d’alta densitat i on alguns de nosaltres ja hi hem près mal. … darrere aquesta plaça, un centre mèdic que ENCARA NO ÉS una REALITAT…
Perquè hem de dependre de les Subvencions de la Diputació i no de les Inversions que ens pertoquen? La cadira de l’excelentíssim Ajuntament, roman buida a les nostres juntes veïnals, i el bloqueig i retràs d’expedients com el de l’annexió, es fa sota un únic lema: “Bellaterra és Cerdanyola.” .. sense més .. però amb els màxims respectes .. ha volgut Cerdanyola ser mai de Bellaterra?…
COMISSIÓ D’ANNEXIÓ A SANT CUGAT
Bellaterra demana pas, volem marxar de Cerdanyola. Tenim veu propia i una comunitat activa que no es cansa de tirar endavant, malgrat ens sentim invisibles als ulls de les Institucions.
Un 60% del veïnat va decidir, de manera democràtica i legal, emprendre el camí de l’annexió a Sant Cugat. Ho van fer amb esperança, amb convicció, i amb l’anhel de millorar la qualitat de vida del nostre poble. Però aquella esperança, legítima i pacífica, s’ha anat transformant en indignació.
Volem pertànyer a un municipi amb qui poder tenir cohesió geográfica i social. Volem tenir accés als serveis bàsics sense tenir-ne que asumir tota la càrrega, que és un dret per a tothom. I si! Volem pertànyer a Sant Cugat perque allá tenim el cap, les dependencies de l’Ajuntament , els cinemes i els restaurants tant sols agafant un tren que pasa cada 15 minuts. Ens sentim una molèstia per Cerdanyola. Però també estem segurs que som una oportunitat per Sant Cugat!
Amb l’esperança que hi hagi una entessa dels municipis i respectin la voluntat del poble de Bellaterra.
Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra, a la seva publicació oficial, han censurat les imatges del veïnat, que amb infinitat de pancartes van mostrar la seva indignació, tot exigint el respecte per més del 60% del cens de Bellaterra que van signar oficialment per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. Esperem que la Generalitat, que té l’última paraula, respecti la democràcia.
On són els colors de Catalunya? CEDIDA
LLUIS TORRES|Ahir, dia 19 de juny, Josep Maria Riba. president de l’EMD de Bellaterra, amb l’assistència dels regidors de l’Ajuntament de Cerdanyola, Maria Eulàlia Mimó, Pepi Rivera i Javier Sánchez, es va inaugurar la reforma de la Plaça del Pi de Bellaterra. Carlos Cordon, l’alcalde de Cerdanyola, i David González, regidor responsable de relaccions amb Bellaterra, no van assistir, segurament per evitar el veïnat present, que amb moltes pancartes reivindicava l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
La reforma ha estat financiada t per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cerdanyola, aprofitant el Pla Únic d’Obres de Catalunya, i executat per l’EMD de Bellaterra, i en contra d’una gran part del veïnat i el comerç de la zona, reivindicant la baixada de clientela i recaudació econòmica.
Riba, el president del l’EMD Bellaterra, va destacar que “ara tenim una plaça més agradable, segura i preparada per fer-hi activitats positives per al poble”, tot amb un perillós nou aparcament de 7 places, aparcament de l’edifici de la Farmàcia, que ha d’atravessar la nova plaça, i la manca de nova vegetació, tot i que aprofitant aquesta inauguració, s’han renovat els vells parterres amb plantes variades.
Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra, a la seva publicació oficial, han censurat les imatges del veïnat, que amb infinitat de pancartes van mostrar la seva indignació, tot exigint el respecte per més del 60% del cens de Bellaterra que van signar oficialment per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. Esperem que la Generalitat, que té l’última paraula, respecti la democràcia.
BELLATERRA.CAT 