Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i Carles Cordón, batlle de Cerdanyola, van signar ahir a l’Ajuntament les clàusules del nou servei del Agents Cívics/ques que prestaran servei a Bellaterra, però ara sota l’autoritat de la Policia Local.
Els 4 Agents Cívics/ques de Cerdanyola que faran servei a Bellaterra els ha contractat l’Ajuntament de Cerdanyola a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
Per transparència i coneixement del veïnat de Bellaterra, seria important que el president Ramon Andreu fes públic el document complert signat aquest matí en presència de David González, regidor de relacions amb Bellaterra i flamant diputat del PSC de Cerdanyola al Parlament de Catalunya
Signatura dels nous Agent Cívics de Cerdanyola a Bellaterra |CEDIDA
Algunes de les noves tasques dels 4 nous Agents Cívics/ques a Bellaterra: Normativa de circulació. Camins Escolars. Vigilància neteja carrers. Atenció a incidències via pública. Seguiments recollida de mobles. Seguiment estat dels embornalls.
Nou servei de 4 Agents Cívics de Cerdanyola a Bellaterra
El desembre de 2019 els informes de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, indicaven que els Agents Cívics/ques de Bellaterra desenvolupaven funcions “de seguretat en llocs públics i de vigilància, no tan sols de béns d’ús públic, sinó també de béns privats com són les cases o habitatges allà existents”.
El punts aprovats per l’EMD indica que suposava una il·legalitat envaïnt competències municipals o perquè es fan serveis de seguretat privada que només poden ser dutes a terme per empreses de seguretat privada homologades i inscrites al registre corresponent.
Mn Clavé: demagògies meves: ¿I si el problema no fos ni Catalunya ni Espanya? I si el problema fos Madrid? No Madrid com a ciutat, ni com a conjunt. Madrid com a lloc on una petita elit improductiva sent perillar els seus privilegis. La casa reial, el corpus polític, la ingent quantitat de funcionaris d’alt rang, la cúpula militar, els membres dels consells assessors de les majors companyies de país, la plana major de la judicatura superior, conferències episcopals, cortesans mediadors i intermediaris amb el poder, etc, etc, etc.
És una massa poblacional que no produeix absolutament res, però en canvi necessita d’uns recursos enormes. Aquest grup, que és reduït comparativament, acumula una gran quantitat de poder i de capital. Antany, per sufragar les despeses d’aquesta aristocràcia indolent existien els delmes, avui els impostos. Perquè la primera necessitat d’aquest grup és la seva pròpia subsistència. Aquesta elit és la que ha viscut i viu en una realitat paral·lela, on les crisis són poc menys que fenòmens meteorològics i on Madrid és principi i fi d’allò que ells entenen com Espanya. Infraestructures radials, sobre estructures voltant de la capital que han de ser rescatades, eixos de l’Atlàntic o de la Mediterrània que han de passar per Atocha, són mostres del que dic.
No conceben un model territorial que no envolti la Porta de el Sol, però a més han estat incapaços de generar un projecte d’Estat que aglutini el que ells anomenen la perifèria que cada vegada més, és allò més enllà de la M-30.
L’únic objectiu comú que han estat capaços d’enfilar és l’odi feia el que ells anomenen els nacionalismes perifèrics. Això si que l’han exercit amb mestria. L’excusa ha estat que volen trencar Espanya però en realitat és la por a la seva pròpia subsistència. Per a un habitant de bona part de país és més nociu el manteniment d’aquestes estructures improductives que la possibilitat que l’estat es fragmenti. Però això s’ha ocultat de manera brillant.
En realitat hi ha capes socials d’aquestes perifèries que han col·laborat profusament amb aquesta elit, per aconseguir la seva part de l’pastís. Bona part de l’actual paràlisi de l’procès de deu al fet que està en mans d’aquestes elits locals col·laboracionistes amb el nucli improductiu de l’aristocràcia (per dir-ne d’alguna manera).
Porto temps pensant que si aconseguim desarticular aquesta llotja del Bernabeu, amb els seus succedanis locals, serem capaços d’articular un espai habitable. Si no és així, l’única opció és fugir.
Quan es parla de federalisme, que ha estat la meva opció durant molts anys, s’ignora aquesta realitat. Sense el desmantellament de l’elit improductiva voltant de la vila i cort, no és possible un canvi de model territorial. I crec que fins i tot per als indepes hauria de ser una lluita prioritària. L’esquerra estatal hauria adonar-se que amb la xacra de tots aquests vividors, és IMPOSSIBLE, qualsevol avanç.
Ara per ara, em sembla que una bona eina de produir aquest canvi i d’expulsar aquesta elit extractiva que viu de la resta, és el procés d’independència, no per cap qüestió identitària simplement perquè Espanya, amb el seu actual model d’epicentre únic, no sobreviu sense Catalunya, d’aquí la seva resistència. Si el 20% del PIB estatal desapareix Espanya haurà de canviar de model de gestió, sí o sí. Això sense oblidar que no podem deixar el procés en mans dels col·laboracionistes que sempre han estat lacais nouvinguts d’aquest nucli.
Crec que Espanya estarà més a prop de el federalisme amb un cisma independentista que sense ell. Però si algú em convenç que hi ha un projecte per acabar amb aquesta elit extractiva, improductiva i hipercentralista, m’allisto ara mateix.
Xaveta d’un carro |Viktionary
S’anomena xaveta una peça de secció rectangular o quadrada que s’insereix entre dos elements que han de ser solidaris entre si per a evitar que es produeixin esllavissades d’una peça sobre l’altra. El buit que es mecanitza en les peces acoblades per a inserir les xavetes s’anomena xaveter. La xaveta ha d’estar molt ben ajustada i no tenir joc que podria desgastar-la o trencar-la per cisallament.
“Ha perdut la xaveta”
La xaveta és una peça molt petita, situada a l’eix dels carruatges, que impedeix que la roda surti. Diem que una persona “ha perdut la xaveta” en el sentit que està desequilibrada, igual que el carro quan perd la xaveta i surt la roda.
RECURSOS MUSICALS per a l’aula amb ESTEVÃO MARQUES Dissabte 20 de març, 9:30h a 11:30h
Estevão Marques|CEDIDA
REPTES DE COORDINACIÓ
Adreçat a: professorat d’infantil i primària
Dissabte 20 de març: 12:00h a 14:00h
El ritme i les melodies en la música ens faciliten estructures sonores per posar-nos els reptes de coordinació més variats i adequats al desenvolupament motriu de cada edat. Coneixerem reptes de moviment per plantejar des dels més petits fins als grans de l’escola i treballar així un aspecte en el qual la música pot ser un gran suport!
DANSES I COMPOSICIÓ MUSICAL
Adreçat a: professorat de primària i secundària, així com d’escoles de música.
Aprendrem algunes danses tradicionals per després aprendre a tocar-les i a crear els nostres propis arranjaments musicals.
🎻 Preu sessió: 30€ Informació de totes les sessions👇
El MusicalConservatori de Bellaterra Facebook@escolaelmusical Carrer de Ramon Llull, 16, 08193 Bellaterra, Spaininfo@elmusical.cat ☎️ 935804246
Publica el disc ‘Le Labyrinthe d’Ariane’, un repertori de l’època medieval al Barroc interpretat amb set arpes antigues
La bellaterrenca Arianna Savall|CEDIDA
Manel Haro entrevista a la bellaterrenca Arianna Savall a Llegir.Cat
Arianna Savall (Basilea, 1972) és una soprano, compositora i arpista catalana filla d’una família de músics. És especialista en música antiga i ha publicat diversos discos, el darrer dels quals és Le Labyrinthe d’Ariane, al segell Alia Vox, el seu primer àlbum en solitari, que aplega un repertori de l’època medieval al Barroc interpretat per set arpes antigues diferents i que suposen un viatge per França, Itàlia i Espanya. Diu l’arpista que aquest treball ha estat possible gràcies a la perseverança del seu pare, Jordi Savall, i el suport del seu marit, Petter Udland Johansen, amb qui va crear el grup Hirundo Maris, una formació que connecta la música tradicional nòrdica amb la catalana. També – confessa- ha estat determinant el fet de donar classes d’arpa a joves alumnes i veure com aquest instrument té una gran capacitat de seduir-los. Diu Savall que «l’arpa té un so realment màgic, amb reminiscències ancestrals, però també molt actuals, és un so que necessitem avui en dia, perquè ens acull i ens relaxa.» En definitiva, és un disc per deixar-nos envoltar per la música i per conèixer la gran riquesa d’un instrument que és més transversal del que ens pensem.
Acaba de publicar un nou disc en una època en la qual no queden gaires compradors de discs…
Sí, i és una llàstima. Els discs ara mateix no són cars, però és cert que els tens disponibles a diverses plataformes i els llibrets que l’acompanyen no són sempre un valor afegit. Jo crec que farem discs durant molt de temps, però serà una peça de regal, una qüestió de relació emocional amb l’objecte físic. A més, si hi ha actuacions en directe, sempre els pots dedicar, però ara això és complicat…
Quina és l’ànima d’aquest disc?
Aquest disc és un laberint de set arpes, que et van portant per diferents camins. És un laberint feliç, com diu el meu pare. Aquí el minotaure és més aviat un amic i al final ens abraça una esperança. Cadascuna d’aquestes set arpes marca un camí preciós, molt ric i desconegut per la gran majoria, perquè coneixem l’arpa clàssica, l’arpa de pedal, les arpes celtes, les americanes, la kora, l’africana, però les arpes antigues… Això ja és una altra cosa!
I vostè tracta de donar-les a conèixer.
Aquesta és la meva especialitat i al llarg dels anys he vist que les arpes antigues, la música antiga en general, arriben molt a la gent jove. Això em va animar molt a fer aquest disc, per això el dedico als meus alumnes de Bellaterra i de Zuric, perquè ells van ser una peça clau a l’hora de posar-me a fer-lo.
Parli’m d’aquestes set arpes.
Una és romànica, petita, compacta i robusta; una altra és gòtica, més esvelta. Després hi ha dues arpes que només es trobaven a la península Ibèrica, una de les quals és la rota, que és una arpa saltiri amb dues files dobles als costats que la trobem al segle XIII sobretot al nord d’Espanya i especialment a Galícia. És un instrument molt peculiar que va existir en aquella època i després desapareix totalment. Potser la rota va inspirar l’arpa catalanoaragonesa que apareix els segles XIV i XV, una arpa medieval també doble que segurament va viatjar a Nàpols i d’allà va néixer l’arpa doppia del segle XVI. És el primer intent de fer una arpa cromàtica amb les tecles blanques i negres del piano.
El seu disc és un gran viatge, doncs!
Volia recórrer França, Itàlia i Espanya. L’arpa doppia dona pas a l’arpa de Monteverdi, que ell encara l’anomena doppia, però ja és triple. Té tres files de cordes, és una arpa molt complexa i tindrà una difusió molt gran a tota Europa, excepte a la península Ibèrica, que ja havia creat la seva pròpia arpa, la creuada. Els ibèrics tenien molt de caràcter i estaven molt orgullosos del seu propi instrument. L’arpa triple arribarà a Barcelona i a Madrid, però no es tocarà tant.
L’arpa és un instrument que segueix seduint molt…
Perquè l’arpa té un so realment màgic, amb reminiscències ancestrals, però també molt actuals. És un so que necessitem avui en dia, perquè ens acull, ens relaxa. Per això es fa tanta musicoteràpia amb arpes. És l’instrument que tocaven Apol·lo, Orfeu, les muses, els àngels… És un instrument que trobem en moltes figures mítiques. A vegades es confonen amb les lires, les cítares… que són diferents, però de la mateixa família.
Podem dir que el seu disc vol donar a conèixer el caràcter i la riquesa de cada arpa?
Sí, perquè tu pots interpretar el poema d’un trobador amb una arpa celta, però no estaràs transmetent exactament el mateix que volia transmetre ell, perquè ell utilitzava una arpa romànica. Tocar Kapsberger -de qui en soc molt fan- amb una arpa de pedal, per exemple, és molt difícil, no tot sona com hauria de sonar, mentre que si agafes una arpa triple, tot queda perfecte, produeix un efecte hipnòtic, et transporta a una altra dimensió.
La música antiga ens resulta molt seductora. A què creu que és degut?
Potser en l’Edat Mitjana tenien un contacte amb la música que s’apropava molt a la màgia i que nosaltres segurament ja hem perdut. Els textos antics tenien dobles sentits, amb missatges amagats, la qual cosa crea molta fascinació. Aquella música pot semblar senzilla, però t’arriba al cor, és una música essencial però profunda. A tots els meus alumnes els agrada la música antiga, i això que també escolten molta música moderna i que molts d’ells són infants i adolescents, però gràcies a tocar l’arpa, van descobrint la música medieval, renaixentista i barroca. La música barroca té quelcom que la fa eterna: els seus ostinati, les seves xacones… Les seves estructures harmòniques van ser fetes cap a l’infinit. Els compositors les van calcular molt bé.
En aquest disc també canta.
Sí, només quatre cançons, perquè és un disc més aviat instrumental. Volíem mostrar sobretot el color de cada arpa, que se sentissin bé. Jo sempre he intentat conservar la meva naturalitat a l’hora de cantar. M’he especialitzat en cant antic, però cantar asseguda amb l’instrument t’obliga a estar molt en harmonia amb ell i a trobar un equilibri entre l’arpa i la veu. En això treballo des de fa molts anys i cal buscar i conservar la naturalitat. Jo valoro els cantants que han estat fidels a ells mateixos i que no s’han deixat endur per aquelles modes que marquen que ara cal cantar d’una determinada manera, amb molt de vibrato o amb determinats efectes… Intento evitar-ho, prefereixo treballar el meu propi caràcter, el meu estil és més aviat sobri, molt inspirat en els textos. Si vius bé l’emoció del text, amb poc pots fer molt. És la meva forma d’arribar a la gent, des de l’autenticitat, des de la puresa.
Cada disc és una forma d’aprendre?
Cada disc és una oportunitat de seguir avançant, perquè t’obliga a aprofundir en una època, en un repertori, en un personatge, una història, i sempre aprens, és clar. Cada disc és com un univers que se t’obre i saps que sempre pots anar més enllà, però has de saber quan acabar. En aquest disc ha estat un repte tocar set arpes, no ho havia fet mai, com a molt tres o quatre. No sé si en un concert podria tocar les set, la veritat, perquè hi ha molta distància entre cadascuna d’elles. Un disc el pots fer en diversos dies, i en cadascun d’ells pots centrar-te en una arpa, mentre que en el viu no hi ha aquesta opció.
Com ha estat l’experiència d’un primer disc en solitari?
M’ha costat una mica. Jo, de fet, no el volia fer, perquè m’agrada molt més tocar amb el meu marit, amb el nostre grup Hirundo Maris. Prefereixo el diàleg. Però sí que el meu pare feia temps que volia tenir un disc així a Alia Vox i també el Petter, el meu marit, que és un fan de les arpes, em deia que havia de fer un disc només d’arpes, perquè és un so molt bonic. Entre els dos em van convèncer i els hi estic molt agraïda. Amb aquest disc he sentit que creixia, que continuava avançant. Potser repetiré.
El seu pare, Jordi Savall, accepta un no per resposta alguna vegada?
No, mai!
Ja m’ho pensava.
I per això ha anat tan enllà… Quan el meu pare, que aviat farà vuitanta anys, està convençut del seu projecte, del seu somni, sempre el realitza. Quan algú li diu que alguna cosa és una bogeria, ell segueix endavant i se’n surt. És una força interna que té, una passió i una fe molt admirables.
Parlem d’aquesta aliança que té vostè amb Petter Udland Johansen, el seu marit, i amb el grup que conformen, Hirundo Maris.
Vaig conèixer el Petter a la Seu d’Urgell el 1995, en un curs de música antiga dels meus pares, i després ens vam retrobar a Basilea. Ell cantava músiques tradicionals noruegues i jo músiques tradicionals catalanes i sefardites. Vam veure que hi havia una connexió molt forta en l’àmbit de les melodies. Tant la música tradicional catalana com la noruega tenen molt de nostàlgia, sovint són llegendes medievals amb aventures increïbles, viatges perillosos, amors impossibles, històries dramàtiques que alguna acaba bé, però la majoria no…
I va néixer el grup…
Arran d’això ens vam anar animant, el Petter va trobar el nom del grup, que significa «oreneta de mar», que a l’estiu està a Noruega i a l’hivern va cap al Mediterrani. Nosaltres també som nòmades, ens agrada viatjar, conèixer gent nova, noves cultures i buscar aquesta connexió entre nord i sud que és més gran del que ens pensem. La cultura nòrdica és fascinant, com la nostra, la catalana.
Podríem dir que la música té dolor, però deixa enrere la foscor de la seva època i ens aportant la seva part més humana?
La música surt de la part millor dels sers humans que la van compondre. La música antiga curava les ferides profundes dels seus compositors. Hi havia una espiritualitat molt forta, que anava més enllà de la religió. És realment fascinant. M’encantaria poder anar a l’època medieval, però amb el bitllet de tornada, perquè era una època terrible també.
Fer música és fer reviure la ferida i alhora la seva curació?
Sí, la música té aquest poder. És una bona idea, la música és la ferida i la seva curació. Els poetes i els músics d’aquella època transformaven aquest dolor en alguna cosa més sublim, que estava molt per sobre d’ells. I, per sort, ens han arribat algunes peces, que són autèntiques joies. Hi ha melodies anònimes que són precioses. A vegades són quatre notes, però increïbles, qui les va compondre devia de tenir una connexió tan forta amb el que vivia, amb el que sentia, que va deixar una melodia per a l’eternitat. És el que té la música antiga. Crec que la música contemporània ha perdut aquesta mena de connexió amb els humans. Hi ha una part de nosaltres que segueix necessitant somiar amb aquelles històries, llegendes, és una part que necessitem fins i tot al segle XXI.
La pandèmia ha estimulat els concerts online. Escoltar música antiga a través de les xarxes sembla contradictori…
Ni el Petter ni jo hem seguit gaires concerts en xarxa, encara que tenim bons altaveus, però la pantalla acaba cansant. Ha d’estar tot molt ben filmat, el so ha de ser bo, les imatges han de ser boniques, i això ho trobes en pocs concerts. Un concert ben filmat és preciós, però l’equip que ho filma ha de ser de qualitat i el lloc on es fa també compta. Nosaltres també hem fet algun concert en xarxa, en una església molt acollidora, filmat amb tres càmeres, va quedar força bé. Cal dir que amb la pandèmia Espanya, Luxemburg i el Japó són els únics països on es fan concerts ara mateix, és una sort. Ho dic perquè no hi ha comparació entre el viu i l’online. Seure al banc d’una església i deixar-se impregnar per la sonoritat natural dels instruments és molt superior al format que surt per l’ordinador. Jo davant d’una pantalla aguanto vint minuts, mitja hora, però no una hora i mitja. Millor sempre el viu, el directe.
Després d’un any a causa de la pandèmia pel Coronavirus, aquest dijous 18 de març, a les 19:00 hores, torna (online) la tertúlia del Fòrum Bellaterra.
El bellaterrenc i president d’ASCAD, Andrés Rueda. (Foto: TVE)
El nostre veí Andrés Rueda és President de l’Associació de Directors de Residències de Gent Gran de Catalunya (ASCAD), Coordinador estatal de l’Associació de Directors i Gerent de Serveis Socials, així com titular del Centre Geriàtric Sant Pere de Les Fonts de Terrassa.
✅ Qui vulgui seguir la tertúlia en directe haurà de sol-licitar una invitació al mail: forumbellaterra@gmail.com
Les tertúlies mensuals del Fòrum Bellaterra les presenta la seva creadora, la ginecòloga Chus Cornellana, qui també és vocal sense cartera del govern de l’EMD de Bellaterra. Igualment va ser cap de llista independent a les eleccions municipals del 2019 pel partit polític Gent per Bellaterra.
🚨 “El telèfon d’emergències dels Agents Cívics 664 573 572 resta anul·lat i sense resposta al veïnat”
Rotulació servei de 24h de l’Agent Cívic de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Fa un temps que Bellaterra.Cat va publicar que el servei de 24 hores dels Agents Cívics era un Fake News (Notícia falsa). L’únic Agent Cívic feia un servei de dilluns a divendres, de 16h a 00h, i festa els dissabtes, diumenges i festius.
Pocs dies abans de les eleccions municipals del 2019 l’EMD va contractar 4 Agents Cívics, però es va reduir a només 1 subvencionat per Cerdanyola. Ara el veïnat queda esperant que l’EMD i Ajuntament concretin quelcom de nou.
L’EMD va amagar al veïnat la no renovació aquest únic Agent Cívic, i va anunciar a la Junta del Veïnat que ara dependrà de la Policia Local Cerdanyola i l’Ajuntament, sempre i quan vulguin seguir amb aquest oportunista i fracasat servei contractat per l’EMD.
Rotulació servei 24h eliminades de la moto i cotxe de l’Agent Cívic de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
✅ Estimar les moreres de Bellaterra perquè ens aporten molta ombra en temps de calors, i les seves grans fulles en forma de cor
🚨 L’arbrat de Bellaterra pateix una profunda deixadesa històrica, i el govern de l’EMD és responsable, perquè té les competències de les zones verdes i l’espai públic del poble -signat amb Cerdanyola-, té pendent de replantar més de 40 moreres talades a l’Avinguda Joan Fàbregas i Ramón Llull, 25 acàcies a l”Avinguda del Film i Sabadell… FACTA NON VERBA X BELLATERRA‼️
Moreres al Carrer Salcillo de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Seguirem denunciant cada arbre talat i no replantat als nostres carrers, perquè el veïnat no mereix aquest oblit i deixadesa de la natura a càrrec de l’EMD de Bellaterra. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Per José, expert jardiner
és l’arbre perfecte per resguardarte dels raigs solars durant la canícula de l’estiu. Gaudiràs molt més del teu jardí reposant sota la benevolència de la seva copa protectora. Si estàs buscant un arbre d’ombra, sens dubte, a la morera has de tenir-la en consideració.
Ja fa algun temps que vaig publicar “l’entrada sobre el til·ler” , destacant les seves virtuts com arbre d’ombra . Des de llavors que porto volent escriure també sobre la morera, un altre clàssic en aquests menesters.
Ja va complir la seva funció àmpliament en moltes de les places de les nostres ciutats. La cerveseta a la terrassa de torn no hagués estat tan refrescant sense la seva encertada mediació. Ara, amb la copa daurada, comença a despullar-se de la seva fullatge, consentint entrar a el sol, tan desitjat en les dates futures.
La socorreguda morera (Morus alba) o morera blanca és un arbre de mida contingut (no sol arribar a més de 15m), encara que disposa d’un ràpid creixement inicial.
Desenvolupa una copa globosa o estesa molt oportuna, també llorona en certa varietat empeltada (Morus alba ‘Pendula’). Per si fos poc, accepta de bon grat la poda, resisteix les inclemències ambientals i disposa de grans fulles caduques . Tan llaminers arguments l’han fet molt popular. El mateix te la trobes en amples passejos com en jardins petits, on l’ombra és la prioritat.
Però, tot i que conviu amb nosaltres sembla que des de sempre, és originària d’Àsia oriental. Es va introduir a Europa, al principi … a què no te l’imagines? Sí, per a la cria dels cucs de seda.
Detall de les fulles de la morera en forma de cor|CEDIDA
Les fulles, aliment d’aquestes erugues, són habitualment cordades, tot i que exhibeixen certa variabilitat: també poden mostrar formes lobulades, més o menys marcades, que podrien recordar a les de la figuera. No varia, en canvi, el seu marge dentat i el seu atractiu brillantor en el feix.
Els fruits de la morera (Morus alba) solen ser de color blanc o rosat a l’madurar i no negres, com en el moral (Morus nigra). Encara comestibles en dos casos, els de la morera negra són molt més saborosos.
Si només t’importa el seu ús ornamental, et recomano el cultiu de peus masculins o un exemplar sense fruits; no es tacarà el terra de jardí. La varietat ‘Fruitless’ presenta aquesta característica.
Cultiu i necessitats
Ja t’he anat donant pistes de la seva provada resistència. La morera és un arbre sofert, que aguanta tot tipus de sòls sense dir ni piu. Els prefereix però ben airejats, per evitar l’asfíxia de les arrels, i amb un pH neutre.
Els rigors ambientals tampoc són un problema, fins a cert punt: no li afecten les gelades, ni les altes temperatures. A més, tolera la pol·lució de les ciutats i cert grau de salinitat.
Busques un arbre d’ombra? Aquí tens a la morera
Li agrada la llum: la morera creixerà més ràpid i saludable plantada a el sol, on exercirà amb gust la seva funció protectora.
Aquest arbre s’ha de regar quan jove, encara que de forma moderada. Després probablement es basti ell mateix (resisteix bé els períodes de sequera). Vés amb compte però amb l’embassada, danya les arrels i afavoreix l’aparició de malalties.
Poda de la morera
La morera accepta la poda de bon grat, per la qual cosa no és difícil formar-li una copa ampla i atractiva. Per això en la seva joventut és convenient frenar el creixement vertical, obrint les seves branques de forma gradual. Un treball pacient que s’ha de fer en diversos anys.
Un cop modelada la copa n’hi haurà prou amb mantenir-la: eliminant les branques crescudes durant l’any, juntament amb les que s’observin danyades o malaltes.
Quan s’ha de podar? El millor moment per a la poda serà durant la seva parada vegetativa, en els mesos d’hivern. Això no treu que puguis fer petits retocs durant la resta de l’any.
Poda de moreres
A la imatge veuràs com a aquestes moreres només se’ls ha deixat les branques principals, entrellaçades unes amb les altres i preparades per a albergar el seu sostre vegetal.
Plagues i malalties
Les plagues no són preocupants en les moreres sanes, podent-se donar alguns episodis menors de pugó o cotxinilla. Com a precaució procura encertar amb les seves necessitats: llum, aigua i nutrients. La ubicació correcta de plantació serà una cosa primordial.
Arribat el cas comença utilitzant productes ecològics. Per acabar amb els insectes s’aplica sabó potàssic o oli de Neem (també és possible combinar tots dos). Si el teu morera és jove encara, n’hi haurà prou amb una simple motxilla de tractament per aconseguir totes les seves branques. Procura distribuir bé l’insecticida per ser efectiu. Hauràs de fer entre 3 i 4 tractaments (espaiats unes dues setmanes).
Les malalties de les arrels (fongs o nematodes) si suposen un risc greu per a aquest arbre. Contra això el millor és la prevenció: procura evitar l’excessiva humitat en el sòl.
Reproducció
La seva reproducció és molt senzilla, tant la vegetativa com mitjançant l’ús de llavors. Si vols assegurar les mateixes característiques de la planta mare i tens pressa a gaudir-la, millor prepara esqueixos o estaquetes.
Per a això utilitza els brots de l’any, han de tenir més o menys el gruix d’un llapis, i talla’ls a vint centímetres, ja saps … en diagonal i prop del rovell.
Aplica hormones d’arrelament i insértalos en el substrat, si pot ser amb base de torba i sorra. Deixa’ls durant algunes setmanes en un lloc càlid, però protegit de el sol.
Si mantens cert grau d’humitat, sempre sense passar-te, aconseguiràs el teu propòsit.
✅ Una de les primeres cases jardí romàntiques de Bellaterra construïda l’any 1930, a un minut caminant des de l’estació de Bellaterra dels FGC, s’està fent profundes reformes per obrir molt aviat el nou i sorprenent espai gastronòmic UMAMI GastroBar sota la direcció del prestigiós xèf HéctorCosta Fernández.
✅ Des de Bellaterra Gourmet us donem la benvinguda i us desitgem èxit i salut!
Héctor Costa Fernández, xèf executiu del UMAMI Gastro-Bar de Bellaterra|CEDIDA
La cuina del xef Héctor Costa està fortament impulsada i basada per la seva passió per mantenir el llegat i les tradicions de la cuina mediterrània de mercat. Compta amb una trajectòria contrastada amb més de 20 anys de coneixement i tècniques acumulades a partir del seu treball al prestigiós Relais & Chateau Mas Torrent (Torrent/Girona), així com nombrosos hotels i restaurants de prestigi d’Europa, Orient Mitjà i Àsia, inclosos el Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xinai), Hong Kong.
Héctorcreu que la importància de la cuina clàssica és la base de tota innovació i cuina contemporània.
Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xina), anterior espai gastronòmic del xèf Héctor Costa|CEDIDA
El xef Hector s’esforça sempre per crear experiències gastronòmiques autèntiques amb un alt respecte per la tradició, la integritat dels productes i els sabors d’un sòlid coneixement de la manipulació dels aliments frescos. El resultat és una emocionant “Rapsòdia de sabors”, que sorprèn als clients amb senzillesa i autenticitat i, en conseqüència, construeix els detalls d’una base honesta per assegurar la plena satisfacció de qualitat gastronòmica.
UMAMI, també anomenat fermentat, és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid. És una paraula japonesa que significa “saborós”. El gust umami va ser identificat pel químic japonès Kikunae Ikeda l’any 1908 però no fou acceptat com a gust bàsic fins als anys 80 del segle XX. A la Xina umami es coneix com a xiānwèi, literalment, “sabor fresc” o “sabor deliciós”. El gust umami es descriu sovint com un gust de brou o de carn.
Jardí del UMAMI GastroBar|BRLLATERRA.CAT
Curiositats aportades pel bellaterrenc Ignasi Roda: En aquesta casa on aviat obrirà UMAMI Gastro-Bar va estiuejar la família Trías. En Xavier Trias, alcalde que fou de Barcelona, i les seves germanes van participar en algun dels autosacremental que es feien a l’escalinata de l’església de la Santa Creu de Bellaterra promoguts per Frederic Roda Pérez.
UMAMI Gastro-Bar (Umami Grup 2021 S.L.) Avinguda Josep Maria Marcet, 3 ☎️ 936922095 (08193 Bellaterra)
Tronc de morera talades al carrer Ramon Llull de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Passejant ahir dissabte dia 13 de març pel cèntric carrer Ramon Llull de Bellaterra hem observat talades 15 moreres i abandonament dels escorcorcells. Alguns troncs morts segueixen sense ser retirats.
Sorprèn que el govern de Gent X Bellaterra al govern de l’EMD des de 2010 no hagi replantat altres de noves, el que demostra el poc seguiment de l’espai públic i la poca estima per la natura. Cal vetllant permanenment per una Bellaterra mereixedora de pujar al club de les millors Viles Florides de Catalunya, pels seus cuidats jardins privats.
El veïnat no mereix aquest desinterès històric i la profunda deixadesa del poble. FACTA NON VERBA X BELLATERRA
BELLATERRA.CAT 