Comerç de Bellaterra a la Plaça del Pi|BELLATERRA CAT
Podran obrir els bars i restaurants dels centres comercials, que estaven tancats des de fa mesos
Roda de premsa del Procicat, aquest migdia, per anunciar les mesures contra la pandèmia que entren en vigor a partir de dilluns. Unes mesures que el govern té intenció que passin per l’aixecament del confinament comarcal recuperat després de Setmana Santa.
Per detallar les noves restriccions compareixen els consellers en funcions de Salut, Alba Vergés, i d’Interior, Miquel Sàmper.
El Procicat també podria aprovar la reobertura dels bars i restaurants dels centres comercials en el mateix horari que la resta del sector, entre les 7.30 del matí i les 5 de la tarda.
Les noves mesures arriben després de dies amb la pandèmia estabilitzada –tot i que les xifres encara són altes– i de constatar que l’augment dels desplaçaments per Setmana Santa no va disparar els contagis ni, per tant, les hospitalitzacions.
Situació d’estancament
Dos dels principals indicadors epidemiològics han millorat lleugerament des del cap de setmana i aquest dimecres, a més, l’Rt s’ha tornat a situar per sota de l’1, el llindar a partir del qual aquest índex mostra un augment dels contagis.
També es manté l’estabilitat en la pressió assistencial, que fa setmanes que està situada en una mena d’altiplà. Amb tot, les xifres encara són altes, sobretot a les unitats de cures intensives, que estan notant la pressió més que els hospitals en general, a causa de la variant britànica, més contagiosa, que ha fet créixer el nombre de contagiats que necessiten ingrés en UCI.
Des de fa dues setmanes, el nombre de llits ocupats a les UCI es manté al voltant dels 500 pacients crítics.
Des de Bellaterra. Cat el nostre condol a la seva família i propers. DEP! La família ha comunicat que la capella ardent en memòria de Jordi Escoda estarà al tanatori de Ripollet el dia 23 d’abril de 10 a 20 hores i la cerimònia de comiat es realitzarà al mateix espai el dissabte, 24, a les 11.30 hores.
Jordi Escoda i Déus (1938-2021) CEDIDA
Jordi Escoda i Deus va ser regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola en el primer mandat municipal després de la recuperació de la democràcia al 1979. Escoda encapçalava una llista, la de Convergència i Unió (CiU), que va tancar simbòlicament durant molts altres comicis locals.
Jordi Escoda i Deus moria ahir, 21 d’abril, als 83 anys d’edat. Escoda va ser el primer cap de llista de CiU a la ciutat a les eleccions de 1979 i va integrar part d’aquell primer govern d’un Ajuntament democràtic des de la República com a conseqüència del pacte de progrés d’aquell mandat amb el PSC i el PSUC. En aquell govern, amb Celestino Sánchez a l’alcaldia, Escoda va assumir la tinença d’alcaldia de la Comissió de Ciutadania.
La primera vinculació de Jordi Escoda a Cerdanyola va ser laboral, a l’empresa Aiscondel, on va començar a treballar al 1959, però de seguida va començar a participar de la vida cívica i cultural a través del Casal Parroquial i va formar família a la ciutat. Aquesta activitat cívica a un Casal Parroquial -que va arribar a presidir- escenari d’una rica activitat cultural, però també punt de trobada clandestina de les forces democràtiques sota l’aixopluc de mossèn Josep Rosell, va fer que li proposessin -de la ma de Manel Zarroca i Jordi Riba, dos dels impulsors de la formació- encapçalar la llista de CiU, amb Àngela Miquel i Antoni Morral -pare- als números 2 i 3. Escoda va acceptar amb dues condicions, ser independent i mantenir-se només un mandat com a regidor.
De fet, Escoda es va afiliar a Convergència un cop va deixar de ser regidor i es va convertir en president de l’agrupació local de Cerdanyola fins el 1989.Posterioment, va continuar vinculat a la formació ocupant el lloc simbòlic de tancament de la llista electoral durant els següents comicis, donant-se el cas que al 2011 aquesta llista l’obria un dels seus cinc fills Alfons Escoda, com a candidat a l’alcaldia.
Jordi Escoda Déus amb Alfons, un dels seus cinc fill |CEDIDA
Al 2004, en l’acte de commemoració dels 25 anys de CiU a Cerdanyola, Escoda recordava aquells primers moments de la formació com la unió d’un grup de cerdanyolencs per tirar endavant “un projecte il·lusionant que va aconseguir esdevenir una realitat”. Al 2007, Escoda participava del que van anomenar Senat convergent per tal d’assessorar l’equip de la federació nacionalista a la ciutat.
Igualment, d’aquell mandat com a regidor, Jordi Escoda destacava, en l’entrevista realitzada per Juan Antonio Hidalgo al llibre Les eleccions de 1979 a Cerdanyola, l’aturada del projecte inicial a Canaletes, la construcció d’infrastructures com la piscina municipal o l’Ateneu o la nit viscuda a la Sala de Plens durant el cop d’estat del 23-F de 1981 amb tots els regidors tancats.
🌳Cal restaurar la nostra Bella Terra! 🌱”Plantem la llavor per un futur més brillant”. Quines són les activitat del govern de l’EMD percelebrar aquest Dia de la nostra Mare Terra?🩸 Avui, el veïnat de Bellaterra estaraestà donant sang de vida al Centre Cívic Maragall (de 10 a 14 i de 17 a 21 hores) 🐿️
Recordem que a les voreres de Bellaterra tenim més de 74 arbres talats sense replantar pel govern de l’EMD |GOOGLE
Avui, el motor de cerca Google ha compartit un doodle interactiu de Google i celebra la nostra mare el Dia de la Mare Terra 2021. Han compartit un doodle meravellós que representa la natura.
El Dia de la Mare Terra és un esdeveniment anual celebrat el 22 d’abril per demostrar el seu suport a la protecció del medi ambient. Celebrat per primera vegada el 22 d’abril de 1970, ara inclou una àmplia gamma d’esdeveniments coordinats a nivell mundial per EARTHDAY.ORG (antiga Xarxa del Dia de la Terra), que inclou 1.000 milions de persones a més de 193 països.
🌱El tema d’aquest Dia de la Terra és plantar la llavor per a un futur més brillant. Un plantó a la vegada.
Nou hort a una casa de Bellaterra |CEDIDA
Segons el lloc web oficial, el tema del Dia de la Terra 2021 és “Restaurar la nostra terra” , que posa èmfasi en els mètodes naturals, el desenvolupament de tecnologies ecològiques i el pensament innovador que pot restaurar els ecosistemes del món.
🍅 La nostra mare terra està fent esforços per alimentar-nos. El nostre entorn sempre ens dóna per mantenir-nos. Ara és el moment de tornar el nostre amor a la nostra mare natura. Diem que el nostre entorn és “mare”. 🌳 Ara hem de tornar i sortir de casa amb les nostres responsabilitats. Si més no, hem de plantar una llavor. Cada cop hem de plantar un arbre.
🌲“Aquest Dia de la Terra —i cada dia— animem a tothom a trobar un petit acte que pugueu fer per restaurar la nostra terra. Està obligat a arrelar i florir en alguna cosa bella ”.
🌍El nostre canvi pot salvar la terra La Terra és la nostra llar i som responsables de la nostra llar. Aquest Dia de la Terra es reuneix per difondre gratitud i amor per tots els recursos que hem rebut de la Terra fent aquests petits canvis en el nostre estil de vida.
Detall de 6 escorcells i els seus arbres talats sense que l’EMD les hagi replantat|BELLATERRA.CAT
Sorprèn que en el passat Ple de Bellaterra (Junta del Veïnat) de dilluns dia 19 d’abril, cap partit polític hagi portat a la sessió, moció o proposta, -tot i coincidint amb la replantació de la temporada de primavera-, per eliminar les soques dels més de 74 arbres talats i deixats a la mà de Déu, que es troben a l’espai públic de les diferents voreres del nostre poble, a saber:
-8 Plàtans Avinguda Josep Maria Marcet -25 Acàcies Avinguda del Film i Sabadell -24 Moreres Avinguda Joan Fàbregas -15 Moreres Carrer Ramon Llull -2 Plàtans Carrer Miquel Servet (Sense contabilitzar altres zones de l’espai públic de Bellaterra, també de responsabilitat de l’EMD)
Bellaterra. Catha consultat amb professionals del Elia Garden de Sant Cugat, -que col·labora amb el projecte “L’Hort a Casa” amb la Unió del Veïnat de Bellaterra.
Elia Garden ens han informat que hi han empreses que amb maquinàries especials eliminen les soques dels arbres dels escorcells de les voreres, a saber:
60€ preu hora dels treballs amb maquinària per eliminar les soques 80€ preu unitari per arbre replantat
Caldria saber els motius i les explicacions al veïnat d’aquesta deixadesa de l’espai públic de Bellaterra durant tants anys, i la ceguera municipal del govern de l’EMD, per no estimar una part tant visible de la natura del nostre poble.
Un llibre que no deixarà ningú indiferent: per la sinceritat en que està escrit i per la resiliència que traspua en totes i cada una de les seves pàgines. Un testimoni imprescindible.
Quan el dia 15 de març vaig començar el meu confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID suposaria per al nostre país. Fins que no em van inhabilitar, més de sis mesos i mig després, vaig dedicar-hi totes les forces de les que disposava.
Així comença el pròleg del llibre en el que narra, dia a dia, hora a hora, el període de lluita contra la pandèmia que Quim Torra visqué, en bona part, sol, malalt i confinat a la Casa dels Canonges. Amb una prosa directe i sense matisos ,aquest llibre és una explosió de sentiments – les pors, les esperances, les angoixes, les decepcions, la frustració, la ràbia – , però també és una crònica de la determinació d’un home per lluitar per la salut i el benestar dels seus conciutadans, i contra la burocràcia, els partidismes, el desànim i la pandèmia .
Un llibre que no deixarà ningú indiferent: per la sinceritat en que està escrit i per la resiliència que traspua en totes i cada una de les seves pàgines. Un testimoni imprescindible.
Quim Torra i Pla és llicenciat en dret i escriptor. 131è President de la Generalitat.
“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Vista aèrea del projecte de desviament de la BV-1414 per darrera del Club Bellaterra
A l’últim Ple de Bellaterra (Junta del Veïnat) es va anunciar que el projecte de l’EMD de peatonalització de la Plaça del Pi romandrà suspès, el que demostra el politiqueo i marejar la perdiu per guanyar eleccions.
La Generalitat de Catalunya va proposar dues subvencions, una per activar el trànsit pel carrer Lluís de Ábalo i per la Plaça del Pi. La subvenció per la desviació suposaria un 80% d’un cost de 160.000 euros, disponible a partir del 2024. En canvi, la subvenció per remodelar la plaça només suposaria un 20% d’un cost de 270.000 euros i amb un termini que caducaria entre l’any 2020-2021.
Projecte de l’EMD de Bellaterra per peatonalitzar la Plaça del Pi
Les dates estipulades impossibiliten la realització de les obres, ja que per fer la remodelació de la plaça primer s’hauria de fer la desviació del trànsit i posteriorment la peatonalització de la Plaça de Pi i no a l’inrevés, tal com ho estipulen els terminis de les subvencions:
Projecte de l’EMD de Bellaterra per desviar la carretera BV-1414 pel carrer Lluís d”Àbalo
“Es fa impossible poder disposar de la subvenció per la reforma de la Plaça del Pi” és el que ha comentat en Ramon Andreu (GXB), president de l’EMD, qui va contactar amb la Generalitat de Catalunya per canviar l’ordre projectat, però s’ha rebutjar. L’EMD va renunciar a la subvenció pública per remodelar la Plaça del Pi, però es manté la subvenció per desviar el trànsit pel darrera del Club Bellaterra.
L’Ajuntament de Barcelona és qui concedeix més adjudicacions a dit just per sota del llindar legal
Seu de l’EMD de Bellaterra amb l’escultura en ruines “Esquirol 1978” d’Emili Colom |BELLATERRA.CAT
Pol Foradada, Jordina Arnau i Maiol Roger|Les administracions catalanes van concedir entre el 2020 i el que portem d’any 2.893 contractes al límit que permet evitar el concurs públic.
“Planta baixa” ha analitzat les dades disponibles a la web que l’analista Gerard Giménez ha elaborat amb la informació que la Generalitat penja al portal de la transparència. Les adjudicacions al llindar que marca el concurs són una pràctica perfectament legal, però que els organismes de transparència sempre han tingut a la lupa.
2.893 contractes al límit del concurs
Ho assenyala Javier Miranzo, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC:
“Hi ha un cert abús. I s’utilitza, en certs casos, per contractar tot allò que estigui per sota d’un llindar i ajustant els preus de manera artificiosa”.
Miranzo també adverteix que el que pot amagar irregularitats és signar diverses concessions sota aquest llindar a una mateixa empresa i per un mateix concepte, perquè es podria incórrer en un delicte de fragmentació de contractes.
Aquestes 2.893 concessions a dit es van signar just per sota dels 15.000, és a dir, entre els 14.900 i els 14.999 euros. Una de les dades que demostra que la pràctica és generalitzada és que, a partir d’un cert nivell de despesa, se signen més contractes just per sota dels 15.000 euros que en cap altra xifra analitzada.
Hi ha administracions que porten el permís per adjudicar al límit. Fins a 195 contractes s’han signat per la xifra exacta de 14.999,99 euros, un cèntim menys del que estableix la llei per als concursos.
La pandèmia justifica en part l’ús d’aquestes contractacions. La Generalitat n’ha signat un total de 783, i el Departament de Salut en concentra gairebé la meitat, 377 si comptem els que acumula l’administració i els de l’Institut Català de la Salut.
Darrere hi van el Departament de Treball, Afers Socials i Família, amb 126, i els segueixen Educació (96) i Interior (66). En aquest recompte no s’hi inclouen tots els contractes que la Generalitat ha signat per sobre la xifra legal i sense concurs públic, una excepció que es va permetre per la urgència de la pandèmia.
2.893 contractes al límit del concurs
L’administració que més contractes ha signat sota aquest llindar és l’Ajuntament de Barcelona, que n’acumula 379, molt per davant del segon consistori en aquest rànquing, Santa Coloma de Gramenet (71 adjudicacions al límit) o d’altres capitals com Lleida (12) i Tarragona (9).
Fonts de l’Ajuntament de Barcelona reconeixen la pràctica, però apunten al fet que és necessària per fer actuacions puntuals que requereixen d’una agilitat i rapidesa en els tràmits que el concurs públic no permet.
Les mateixes fonts afegeixen que en un ajuntament com el de Barcelona els contractes de menys de 15.000 euros representen una ínfima part del pressupost total del consistori.
Fa més de vuitanta anys, a Grècia, seixanta mil jueus vivien pacíficament a Salònica.
Era una comunitat vibrant i valuosa. La majoria d’aquests jueus treballaven al port. Tant és així que el port de Tessalònica fins i tot va estar tancat el dissabte, Shabat. Allà també van viure i van estudiar grans rabins emèrits. Tots es van fregar les espatlles i es van apreciar uns als altres. Però el 2 de setembre de 1939, en vigílies de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, és en aquesta gran comunitat on el terror nazi augmentarà sobtadament.
El 6 d’abril de 1941, Hitler va envair Grècia per assegurar el seu front sud abans de llançar la famosa Operació Barbarroja i el seu gran ofensiva contra Rússia. Dels 60.000 jueus a Salònica, al voltant de 50.000 seran exterminats al camp de concentració de Birkenau, en un temps rècord!
La massacre dels jueus de Grècia va ser breu però intensa. Molt pocs tindran l’oportunitat de fer-ho. Però entre els supervivents hi havia una família coneguda com Bourla. I després de la guerra, el 1961, va néixer un fill en aquesta família miraculosa en els camps. Els seus pares ho van anomenar Israel, Abraham. Va créixer i va estudiar veterinària a Grècia. Un estudiant brillant, Abraham obtindrà el seu doctorat en biotecnologia reproductiva a l’escola de veterinària de la Universitat Aristòtil a Salònica.
Albert Bourla, nascut a Salònica, el 21 d’octubre 1961|PFIZER
Als 34 anys va decidir mudar-se als Estats Units. Canvia el seu primer nom Abraham, per Albert. Albert es va integrar a la indústria mèdica. Va progressar ràpidament i es va unir a una empresa farmacèutica on es va convertir en “director general”. Abraham (Albert) va ascendir de rang i va obtenir el seu nomenament com a CEO d’aquesta empresa en 2019. Al llarg de l’any Albert decideix dirigir els esforços de l’empresa per intentar trobar una vacuna contra un nou virus (Covid) que acaba d’atacar el món. Realitza grans esforços financers i tecnològics per aconseguir el seu objectiu. Un any després l’OMS (Organització Mundial de la Salut) valida la seva empresa per produir la tan esperada vacuna …
La seva vacuna es distribuirà en diversos països entre ells Alemanya, que compta milers de morts per la pandèmia. Irònicament, aquesta vacuna que salvarà la vida de milions de persones a tot el món, inclosos molts alemanys, va ser dirigida i impulsada per un petit jueu de Salònica, fill de supervivents de l’Holocaust dels que la majoria de la seva gent va ser exterminada per l’Alemanya nazi . I és per això que Israel es va convertir en el primer país a rebre la vacuna. En memòria dels seus avis i els seus pares, que van donar a llum a Israel-Abraham Bourla, conegut avui com Albert Bourla: CEO de Pfizer.
La Fundació Enric Miralles, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, impulsen un homenatge coral a Enric Miralles, una de les figures més emblemàtiques de l’arquitectura catalana contemporània i de la defunció de la qual es van complir 20 anys el passat 2020.
Casa Garau Agusti al Passatge Santa Creu de Bellaterra és obra d’Enric Miralles|CEDIDA
MIRALLES és un programa d’exposicions i activitats que mostra al gran públic el llegat que l’arquitecte va deixar, amb obres a Barcelona -ciutat on va viure i va treballar-, Catalunya i en la resta del món. L’homenatge aborda les seves diferents facetes com a creador, arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor, oferint una mirada polièdrica i personal de la seva trajectòria.
Les activitats de MIRALLES estan comissariades per Benedetta Tagliabue i Joan Roig, i organitzades per la Fundació Enric Miralles amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT.
Al llarg de l’any noves exposicions i presentacions, encara en fase de definició, se sumaran als esdeveniments emmarcats en el programa MIRALLES.
La casa Garau Agustí, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós construïda el 1985 a Bellaterra, ocupa un estret solar suburbà, amb un pendent que descendeix en sentit longitudinal cap al sud-oest, i que compta amb bones vistes.
Dos murs en ziga-zaga defineixen els límits de la casa, un proper a la partió nord-oest i gairebé cec, per preservar la intimitat respecte a la casa veïna, i l’altre, més obert, que dóna a jardí. L’exigència dual d’intimitat i obertura és una de les possibles explicacions dels plecs en les façanes. La majoria d’aquests plecs té una finestra en un costat i un mur cec en l’altre.
La major part de les finestres de la banda de jardí estan orientades cap al sud i les vistes, mentre que les finestres de el mur proper a la partió s’orienten a nord, per evitar la visió directa de l’edifici veí. No obstant això, aquesta regla té algunes excepcions. Un arquitecte menys imaginatiu l’hauria impost rígidament, adoptant potser una planta regular en forma de dent de serra, però la planta de Miralles manté la llibertat i l’espontaneïtat, desafiant tota lògica per omissió.
La planta general de la casa no està configurada com una única manera dentada, sinó més aviat com una col·lecció de formes, com si es tractés d’un petit grup de gent al jardí, potser parlant amb els altres, i la majoria, però no tots, mirant el paisatge.
Biografia d’Enric Miralles Moya
Enric Miralles (Barcelona 1955 – Sant Feliu de Codines 2000)
Arquitecte i dissenyador català, Enric Miralles Moya va nèixer a Barcelona el 1955. Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB fins el 1974, Va ser professor visitant Fulbright a la Universitat de Columbia el curs 1980-81. La seva tesi doctoral va ser “Les coses vistes cap a l’esquerra i cap a la dreta, (sense ulleres)”.
Del 1973 al 1983 va col•laborar amb Albert Viaplana i Helio Piñón, i el 1985 va començar la seva trajectòria independent. En la seva primera etapa creativa, junt a l’arquitecta Carme Pinós, va crear alguna de les seves obres més poètiques, com el Cementiri d’Igualada i la Casa Garau Agustí de Bellaterra (Vallès Occidental)
El 1993 va crear l’estudi EMBT amb la seva esposa, Benedetta Tagliabue. Junts van tirar endavant grans projectes, com la remodelació del Mercat de Santa Caterina o el nou Parlament d’Escòcia. Miralles va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, amb la Càtedra d’Arquitectura des de 1996, director i professor de les classes magistrals al Städleschule de Frankfurt-am-Main des de 1990, professor a la Universidad de Harvard, a la Càtedra Kenzo Tange des de 1992, professor invitat i conferenciant en diverses universitats dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda i membre de la Royal Incorporation of Architects in Scotland.
Entre altres premis, el 1995 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura, concedit pel Ministeri de Cultura, i el 1996 amb el “Lleó d’Or” a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
Considerat com un arquitecto de gran inventiva, se’l va definir com l’enfant terrible de l’arquitectura española. Va morir de forma prematura a Sant Feliu de Codines, el juliol de l’any 2000, al punt més àlgid de la seva carrera professional. Autor d’edificis corprenedors, va conjugar un llenguatge genuïnament nou amb un profund respecte al lloc. Ens va deixar un món arquitectònic exuberant i una prolífica obra intel•lectual: escrits, dibuixos, croquis, fotomontatges, diaris, i gairebé un miler de maquetes originals.
Una plataforma formada per quatre entitats ecologistes i tres partits polítics presenten un nou recurs contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional insistint en “la incompatibilitat” de la contaminació dels abocadors i els habitatges previstos i que “podria ser l’última oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que mereixem”.
Les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP) han presentat un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional destacant que “s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació dels abocadors i els més 5.000 habitatges” que es preveuen fer a la zona.
Les entitats ecologistes persegueixen l’èxit del recurs plantejat per la desapareguda associació Via Verda que va assolir, al 2017, l’anul·lació de l’anterior PDU del Centre Direccional per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquell moment, la sentència es va recolzar en les carències de l’estudi de mobilitat i va provocar la redacció d’un nou planejament que es va aprovar l’any passat, al mes de desembre.
Miriam Robles, integrant de Refem i portaveu de les entitats impulsores del recurs, indica que el contenciós no té voluntat d’ incidir sobre el conjunt del PDU, sinó sobre els aspectes que consideren “menys sostenibles i que es poden millorar fàcilment” per protegir la salut de les persones i del medi ambient. Robles subratlla que els col·lectius ciutadans sempre han mostrat una “actitud proactiva, tècnica, dialogant i respectuosa” amb les administracions.
Els elements en que aquestes entitats fonamenten el recurs són la situació dels abocadors i el sòl contaminat; l’excés d’habitatge previst, 5377, i la seva localització i com pot afectar aquesta a la qualitat de vida dels residents; la mobilitat sostenible i la contaminació atmosfèrica derivada; la defensa dels espais protegits i la connectivitat ambiental; i les competències, la governança i la viabilitat econòmica del Pla.
Miriam Robles subratlla, però, que la línia forta del recurs afecta sobretot a la situació dels abocadors. La portaveu de les entitats indica que “aquest PDU està projectat sobre 16 abocadors i d’alguna manera s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació i els 5.400 habitatges que s’hi volen fer” a la zona.
“La darrera oportunitat d’assolir la Cerdanyola que mereixem”
Els impulsors fan una crida a entitats i ciutadania a sumar-se a la que creuen que “podria ser la darrera oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que volem i mereixem ja que un altre PDU més inclusiu i sostenible és possible”. A més, davant els alts costos que suposa la presentació d’un recurs contenciós-administratiu que, possiblement, suposarà entre 3 i 4 anys fins a la sentència definitiva, la setmana vinent obriran una campanya de finançament per crowfunding a través de la plataforma Tot Suma.
Robles indica que per cada aportació a la campanya de finançament hi haurà obsequis significatius relacionats amb la ciutat i la Plana del Castell. Les entitats calculen que mantenir el recurs davant els tribunals tindrà un cost aproximat de 12.000 euros més IVA i necessiten assolir 9.000 euros per afegir a les aportacions ja realitzades pels col·lectius impulsors del recurs.
Des de 1976 en debat
Des del Pla General Metropolità de 1976 que plantejava la creació d’un Centre Direccional en els terrenys situats entre Cerdanyola i Sant Cugat, aquest ha estat un dels grans debats de la ciutat -amb plans parcials al 2002, 2005 i 2008 i un PDU previ al 2014 anul·lat pel TSJC-.
Els redactors del planejament en vigor -l’aprovat l’any passat- destaquen que el PDU afecta uns terrenys del Centre Direccional que tenen una superfície de 408 hectàrees i es preveu construir-hi 5.377 habitatges -2.843 lliures i 2.534 amb protecció oficial- en 571.343 m2 de sostre residencial, un equipament comercial de 53.784 m2 de sostre situat al costat de l’estació de tren –a més dels locals a baixos d’edificis- i un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent un parc-corredor de Can Fatjó que correspon a l’espai de la Via Verda.
L’actuació en els abocadors de la zona ha estat la gran polèmica dels diferents projectes -fins i tot més que el debat existent sobre el creixement de la ciutat, la mobilitat generada o la preservació d’espais lliures- El PDU contempla la remediació de l’abocador de Can Planas amb una barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua al vas de l’abocador i que generi lixiviats, i un segellat de triple capa per impermeabilitzar totalment l’abocador per confinar els residus. Els opositors a aquesta actuació prevista a la zona insisteixen en reclamar la descontaminació amb extracció dels residus -mineria d’abocador- i consideren que si no es realitza és per motius econòmics i suposa un greu perjudici a la salut de les persones.
BELLATERRA.CAT 