La violinista granadina María Dueñas va ser proclamada, ahir a la nit, guanyadora de l’última edició de el prestigiós Concurs Yehudi Menuhin, una de les competicions més importants del món.
Maria Dueñas, guanyadora Concurs Yehudi Menuhin|Foto: David Ausserhoffer
George Enescu amb el seu alumne Yehudi Menuhin |Museu George Enescu
Un aspecte únic de la competició Menuhin és que els jurats realitzen i imparteixen classes magistrals als competidors. Registreu-vos al butlletí per estar al dia i conèixer el programa públic.
Dueñas, de 18 anys d’edat, es va alçar amb el primer lloc, que comporta una dotació econòmica de 20.000 dòlars i el préstec d’un violí Stradivarius per un període de dos anys. La granadina ha interpretat a la ronda final les obres Subito, de Lutoslawski, l’Errant cantabile de l’Concert per a violí n º 4 de Mozart, i l’Allegro non troppo de la Symphonie Espagnole de Lalo.
María Dueñas es va donar a conèixer després de guanyar el Primer Premi en el Concurs Internacional Mozart a Zhuhai, Xina. Així mateix, el seu èxit en el Concurs de Violí Internacional de Vladimir Spivakov a Rússia li va proporcionar un suport definitiu, al costat de la seva participació en altres competicions com el Concurs Internacional Yankelevitch, el GP Telemann a Polònia, el Premi Luigi Zanuccoli a Itàlia, o el Concurs internacional de Leonid Kogan a Bèlgica.
Després d’estudiar a Alemanya, on es va traslladar amb 11 anys d’edat, actualment completa els seus estudis a Viena, amb Boris Kuschnir, així com a la Universitat de Música i Art de la capital austríaca. Des de llavors, ha actuat ja en mítiques sales com el Musikverein de Viena, la Elbphilharmonie d’Hamburg, la sala Txaikovski de Moscou, la Filharmònica de Berlín, o l’Auditori Nacional de Madrid. Al seu costat, formacions com la Simfònica de Barcelona, l’Orquestra Nacional d’Espanya, la Simfònica de San Francisco, o la Filharmònica de Luxemburg.
A el mateix temps, Dueñas s’ha endinsat en la composició i s’ha endinsat en la música de cambra, formant el Hamamelis Quartett, premiat en el Concurs Fidelio de Música de Cambra. La seva obra per a piano Farewell va ser guardonada en el Concurs de Composició Robert Schumann. D’altra banda, el compositor Jordi Cervelló ha compost recentment diversos capritxos per a violí dedicats a la violinista, estrenats a l’Auditori de Girona amb Evgeny Sinaisky,
Gjon Muharremaj (Broc, 29 d juny de 1998) és un cantant suís d’ascendència albanokosovar, conegut pel seu nom artístic Gjon ‘s Tears. Després de participar en diversos programes de talents a Suïssa, Albània i França, Muharremaj va ser seleccionat com el representant suís pel Festival de la Cançó d’Eurovisió el 2020 i 2021, amb els temes «Répondez-moi» i «Tout l’Univers» respectivament .
De pare kosovar i mare albanesa, Gjon Muharremaj va començar a cantar per casualitat als 9 anys. Mentre tocava al piano elèctric els acords de «Can not Help Falling in Love» d’Elvis Presley al seu avi, aquest li va demanar que cantés. Amb la seva interpretació, el va veure plorar per primera vegada de manera que, com a conseqüència, va decidir afegir “Tears” al seu nom artístic.
El 2011, sent un nen, va participar en la primera temporada d’Albània s Got Talent. Allà, va ser un dels finalistes per la seva habilitat a l’hora d’interpretar cançons en francès. Un any després, es va presentar a la versió suïssa de el mateix programa, on va arribar a les semifinals.
En 2019, amb 20 anys, va participar en la vuitena temporada de The Voice: la més belle voix, l’edició francesa de la veu. Amb Mika com a coach, Gjon va arribar fins a la semifinal de el programa.
D’altra banda, també el 2019, Gjon ‘s Tears va llançar el seu senzill debut, «Babi». La cançó, d’estil indie-pop, conté versos en anglès i un cor albanès.
El 4 de març de 2020, la televisió pública de Suïssa (SRG SSR) va revelar que Gjon s Tears representaria a país alpí a Eurovisió 2020, celebrat a Rotterdam (Països Baixos), amb la cançó «Répondez-moi» [5] No obstant això , el festival va ser cancel·lat a causa de la pandèmia de COVID-19. Per aquesta raó, la televisió pública suïssa ho va seleccionar internament per representar el país a Eurovisió 2021, aquest cop amb el tema «Tout L’Univers».
En aquest mateix mes, la productora La Fàbrica de la Tele i Mediaset van escollir la cançó «Tout L’Univers» de Gjon ‘s Tears com a banda sonora de la docu-sèrie «Rocío, explicar la veritat per seguir viva» i amb la consegüent visibilització en Espanya a l’emetre en prime-time a Telecinco. Tanmateix, la seva cançó només va servir de banda sonora durant dos programes, quan va ser reemplaçada per una de les seves principals competidores a Eurovisió, «Voilà» de la francesa Barbara Pravi. Aquest canvi va ocasionar una gran revolta a les xarxes en què va participar el propi cantant.
Lletra de la cançó Tout L’Univers (Gjon’s Tears)
Laisse le vent qui frôle Sa main sur mon épaule Le vide dans ma tête Pas la moindre cachette C’est l’aube qui décline Derrière un champ de ruines Le moment de grandir Ne pas te retenir Je vois derrière nous des morceaux de toi Et ce que la douleur a fait de moi Tout l’univers Nos deux cœurs sous la terre Au milieu des failles où tout éclate Se trouver au point d’impact Sans toi Que deviendront nos souffles S’ils restent sur le bord? Cet amour qui nous tord Je vois derrière nous des morceaux de toi Et ce que la douleur a fait de moi Tout l’univers Nos deux cœurs sous la terre Au milieu des failles où tout éclate Se trouver au point d’impact Sans toi Derrière mes paupières Trouver de l’air Ahh Au milieu des failles et des ressacs Nous nous retrouvons au point d’impact Comment soigner nos coeurs qui éclatent? Tout l’univers
Font: Musixmatch Compositors: Nina Machteld C Sampermans / Xavier Michel / Wouter H Hardy / Gjon’s Tears
Piévic va néixer a Paris en el si d’una família d’artistes i músics. El seu avi era d’origen serbi i la seva mare d’origen iranià. Utilitza el seu nom d’artista Pravi com a referència a la paraula sèrbia prava, que vol dir ‘autèntica’.
Va rebre un contracte el 2014 i va treure la seva primera cançó Pas grandir el 2017. Dos anys més tard, va escriure la cançó francesa pel Festival de la Cançó d’Eurovisió Júnior 2019, Bim bam toi, amb la qual Carla Lazzari va acabar en cinquè lloc. El 2020, va escriure la cançó francesa J’imagine per al Festival de la Cançó d’Eurovisió Júnior 2020, amb la qual Valentina Tronel va guanyar el Festival.
El 2021, Pravi va participar en la preselecció francesa per al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2021. Va guanyar amb la cançó Voilà i representarà França el 22 de maig a la ciutat neerlandesa de Rotterdam.
Lletra en francès de la cançó Voilà (Barbara Pravi)
Écoutez moi Moi la chanteuse à demi Parlez de moi À vos amours, à vos amis Parler leur de cette fille aux yeux noirs et de son rêve fou Moi c’que j’veux c’est écrire des histoires qui arrivent jusqu’à vous C’est tout Voilà, voilà, voilà, voilà qui je suis Me voilà même si mise à nue j’ai peur, oui Me voilà dans le bruit et dans le silence Regardez moi, ou du moins ce qu’il en reste Regardez moi, avant que je me déteste Quoi vous dire, que les lèvres d’une autre ne vous diront pas C’est peu de chose mais moi tout ce que j’ai je le dépose là, voilà Voilà, voilà, voilà, voilà qui je suis Me voilà même si mise à nue c’est fini C’est ma gueule c’est mon cri, me voilà tant pis Voilà, voilà, voilà, voilà juste ici Moi mon rêve mon envie, comme j’en crève comme j’en…
Månekin, grup italià de Roma guanyador d’Eurovisió 2021
🥇AUGURI cara #Italia 🇮🇹 Vince Eurovision Song Contest 2021con Zitti E Buoni Måneskin ‼️són un grup de rock italià format a Roma el 2016 i format per Damian David (veu), Victoria De Angelis (baix), Thomas Ray (guitarra) i Ethan Torchio (bateria).
Van aconseguir notorietat el 2017 després de la participació en l’ onzena edició de X Factor , gràcies a la qual, tot i situar-se en segon lloc, van signar un contracte amb el segell discogràfic Sony Music , llançant l’EP Chosen el mateix any.
El 2021 van guanyar la 71a edició del Festival de Sanremo amb la cançó Zitti e buona , amb la qual van representar Itàlia guanyant el Festival d’Eurovisió 2021 , convertint-se en els tercers guanyadors italians de la història del cant després de Gigliola Cinquetti el 1964 i Toto Cutugno el 1990 i, com havia succeït en ambdós casos al Cinquetti el 1964, el segon que va arribar al Festival de Sanremo – Eurovision Song Contest el mateix any i la primera participació en els dos concursos de cant.
El concert en directe de Petter Udland Johansen amb la col·laboració de la seva parella Arianna Savall, omplel’auditori d’El Musical de Bellaterra
Arianna Savall i Petter Udland Johansen |BRLLATERRA.CAT
Després de la pandèmia declarada l’11 de marc de 2020, sembla que les activitats culturals en directe de Bellaterra tornen de mica en mica a la normalitat. La tornada de la música en viu amb el concert de Petter Udland Johansen organitzat per El Musical de Bellaterra, es va convertir en una autèntica experiència sensorial, n’és una bona mostra l’èxit d’assistència de veïnat al petit auditori del Conservatori Professional de Música del carrer Ramon Llull de Bellaterra, que comparteix la mateixa fusta i teixit del de Barcelona, on l’OBC té la seu.
Auditori El Musical amb totes les mides sanitàries|BELLATERRA.CAT
La presentació del CD The Road Not Taken de Petter Udland Johansen ha estat ahir divendres una fita emocionant en l’etapa actual, però també ha esdevéngut tot un repte. Al cap i a la fi, es un punt de trobada cultural de persones i, per descomptat, es va celebrar amb totes les mesures de seguretat sanitàries que la COVID-19 comporta. A mesura que el concert avançava, l’entrega i emoció dels assistents es va omplir de vitamines musicals per la”ànima, i es va agraïr amb forts aplaudiments, sota les mascaretes i ulleres entelades.
Acompanyat per la seva companya de vida i música, la bellaterrenca Arianna Savall, nascuda a Basel (Suïssa), el cantant i compositor noruec Petter Udland Johansen (també conegut pel seu conjunt Hirundo Maris, va presentar ahir a El Musical de Bellaterra el seu àlbum en solitari amb composicions romàntiques pròpies: unes cançons interpretades en anglès i noruec que Petter va endolcir amb la seva veu i les notes del piano, tot i que domina altres instruments com el violí i la mandolina.
Jordi Savall amb la família Santiago Vila-Puig|BELLATERRA.CAT
Les íntimes composicions de Petter recorden els paisatges naturals de la seva ciutat natal Oslo, i els ambients colorits de cases de fusta amb terres plenes de catifes cruixents de neu, i mirades profundes cap els fiords i el cel de Noruega. Les seves melodies estàn inspirades en Edgar Allan Poe i la recerca d’El Dorado, i que ens portava a recordar per moments, la Noruega del gran compositor Edvard Hagerup Grieg, amb unes influències clàssiques que uneixen l’amor i la Joie de vivre
Aplaudiments familiars al final del concert de Petter Udland Johansen| BELLATERRA.CAT
Arianna i Petter es van conèixer l’any 1995 a La Seu d’Urgell i després van viure a Basel, on es van especialitzar en música antiga. Des del 1998 estàn junts com a parella i comparteixen el que els uneix, entre la confluències del nord, centre i el sud d”Europa, i sempre que els seus concerts ho permeten, gaudeixen de la seva llar a Bellaterra.
Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès. Nascuda a Skopje (Macedònia del Nord), el 26 d’agost de 1910 — Calcuta (Índia), el 5 de setembre de 1997
Filla d’uns botiguers albanesos, entrà (1928) a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham (Irlanda). Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un col·legi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta. Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i obrí el Nirmal Hriday (‘Cor pur’), llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers. L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800 centres d’acolliment (hospitals i asils, especialment) i unes 70 escoles. La majoria d’aquestes institucions estan localitzades a l’Índia, però també n’hi ha a molts altres països, àdhuc del món desenvolupat (el 1982 fou oberta una casa a Sabadell).
La seva figura, determinades preses de posició en relació a certs temes com ara la contracepció, així com les condicions i l’orientació de les institucions creades per ella foren objecte de crítiques per part de sectors diversos.
Rebé el premi internacional de la pau Joan XXIII (1971), el premi Kennedy (1973) i el Nobel de la pau (1979). Fou beatificada l’any 2003 pel Papa Joan Pau II i el 4 de setembre de 2016 el papa Francesc la canonitzà. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. No obstant això, va enfrontar també una sèrie de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú. El 2010, al centenari del seu naixement, va ser homenatjada al voltant del món i el seu treball fou reconegut per la presidenta índia Pratibha Patil.
Les abelles juguen un rol importantíssim en el manteniment de la humanitat sobretot en termes de seguretat alimentaria, agricultura sostenible, biodiversitat, canvi climàtic, etc. L’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) estima que el 71% de totes les espècies cultivades per al consum humà depenen dels pol·linitzadors.
Malauradament, les abelles han hagut d’enfrontar, en els últims anys, cada cop més amenaces per la falta de hàbitats naturals, així com per una major exposició a substàncies químiques i s’ha reduït considerablement la població d’aquests pol·linitzadors amb una mitjana de mortalitat del 20% a Europa.
Els cultius més afectats son les fruites i verdures, especialment la producció de pomes, maduixes, tomàquets i ametlles, així com alguns cultius ferratgers necessaris per a la producció de carn i làctics.
Catalunya amb 2023 explotacions apícoles és la sisena CCAA en número d’explotacions apícoles i representa un 6% del total d’Espanya.
Aquet any 2021 el sector apícola de Catalunya vol conscienciar als consumidors de la importància de les abelles en la sostenibilitat del territori català i vol donar a conèixer la els diferents tipus de mel que es poden obtenir segons l’entorn i flora del rusc. En aquest sentit estan programades diferents activitats relacionades amb la mel i entre d’altres el sector organitza del 19 d’abril al 18 de maig 2021 el primer concurs de “Les millors mels catalanes”.
RAS I CURT: “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot” (Ada Castells)
El 1998, va publicar la seva primera novel·laEl dit de l’àngel (editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà), que va basar en els seus avantpassats protestants. Des l’aleshores, ha continuat publicant diverses novel·les, i alguns relats curts. El 2012, rebé el 32è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana, amb l’obra Pura sang.
Al cap del dia utilitzem desenes d’electrodomèstics a casa com la rentadora, la secadora o el rentavaixelles, però a partir de l’1 de juny fer-los servir a una hora o a una altra tindrà efectes a la factura
El proper 1 de juny entra en vigor la nova tarifa de la llum. Atenció a aquestes sigles, 2.0TD, perquè així es com es dirà la nova tarifa per a tots els clients domèstics i petits negocis que tinguin contractada una potència inferior als 15 kW.
La nova tarifa està cridada a modificar els nostres patrons de consum. Ens obligarà a mirar el rellotge abans de posar la rentadora, perquè de fer-ho a una hora o a una altra el preu podrà més que doblar-se.
Però, atenció, tot i que el canvi és substancial, només afecta una part de la factura, la part regulada: els peatges i càrrecs. Els peatges serveixen per pagar el transport i la distribució de l’electricitat fins a casa, i els càrrecs serveixen per pagar altres conceptes inclosos a la factura com les primes a les renovables, o el dèficit de tarifa, etc.
Però quant pesen aquests peatges i càrrecs a la nostra factura? Doncs aproximadament suposen el 40% de tot allò que paguem a final de mes.
Com serà la nova distribució d’aquests càrrecs i peatges?
Amb la nova tarifa continuarem pagant aquests peatges i càrrecs en funció del terme d’energia, allò que consumim i que per tant varia mes a mes; i en funció del terme de potència, la part fixa de la factura, allò que paguem per estar connectats a la xarxa independentment del que consumim.
La diferència, però, radica en què, tot i que continuarem pagant més en funció de la potència contractada (un 55%), es potencia la part variable (que passa del 40% al 45%), on també pagarem més o menys en funció de l’hora en què consumim.
L’objectiu de tot plegat és fer els consumidors més conscients de la necessitat d’aplicar mesures d’estalvi energètic i sobretot desplaçar el seu consum fora de les hores punta, per evitar haver de fer noves inversions a la xarxa que encaririen més la factura.
“Què passa ara? Com que no estem incentivats a equilibrar consums, tothom consumeix a les mateixes hores, al vespre quan arribem a casa o al migdia. Això implica que les xarxes s’hagin de sobredimensionar només per a aquestes hores i això té un cost per al sistema”, explica Josep Graell, cofundador de Grupo Trébol Energía.
A més, davant un escenari cada cop més gran d’electrificació, amb la implantació del cotxe elèctric, per exemple, la necessitat de no tensionar les xarxes encara pren més importància. “D’aquesta manera el sistema actual amb la infraestructura que ja tenim ara serà capaç de donar més resposta al vehicle elèctric i sense fer inversions que repercutirien en increment”, conclou Pep Sala, conseller de la CNMC.
Però com m’afecten les noves tarifes?
Si ja tenies una tarifa amb discriminació horària (és a dir, pagaves la llum a preus diferents en funció del moment del dia, més cara al migdia i a la tarda, i més barata a la nit i al matí) la nova tarifa et resultarà familiar. Ara tothom tindrà discriminació horària.
Hi haurà tres períodes d’energia, això vol dir que el dia es dividirà en tres franges: punta, plana i vall. Els peatges i càrrecs que pagarem a cada franja seran diferents, i l’efecte immediat serà que posar la rentadora a l’hora punta serà més car que a l’hora vall.
Aquesta serà la distribució:
Hores punta, les més cares. S’aplicaran els dies laborables de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00 Hores planes, més barates. S’aplicaran els dies laborables de 8.00 a 10.00, de 14.00 a 18.00 i de 22.00 a 00.00 Hores vall, les més barates. S’aplicaran els dies laborables des de les 00.00 fins a les 8.00 i també tots els caps de setmana i festius.
La discriminació horària també afectarà la potència, allò que paguem per estar connectats a la xarxa i disposar quan vulguem de l’energia que necessitem sense talls de subministrament. Fins ara només podíem tenir una potència i per aquesta pagàvem el mateix durant tot el dia. Amb la nova tarifa podem contractar dues potències diferents, amb preus també diferents.
De fet, de forma automàtica, al juny ja tindrem dos períodes contractats tot i que, fins que no diguem el contrari, de la mateixa potència.
El primer període anirà de dilluns a divendres de les 8.00 del matí fins a les 00.00 de la matinada i el segon període s’aplicarà els laborables des de les 00.00 de la matinada fins a les 8 del matí i també els caps de setmana i els festius.
Aquesta opció és molt útil, per exemple, per a aquells que disposen d’un cotxe elèctric o calefacció per acumuladors. Aquests clients havien de contractar una potència molt elevada tot i que només la necessitessin en el moment que carregaven el vehicle o bé a la nit, quan es carreguen les reserves de calor. Per tant, per una necessitat d’unes hores pagaven un excés de potència que no necessitaven durant la resta del dia.
Ara podran contractar aquesta potència elevada a la nit, en el període vall, quan serà més barata i carregar el cotxe llavors, i tenir una menor potència la resta del dia, -hora punta- quan costarà més i no en necessiten tanta.
Però llavors pagaré més o menys?
Per a la majoria de consumidors, si mantenen els mateixos hàbits de consum, la nova tarifa no suposarà una rebaixa important. De fet, per a molts fins i tot es traduirà en un increment de preu. Algunes consultores ja han fet els primers càlculs i això és el que se’n desprèn.
Per exemple, la consultora Trébol ha fet el càlcul per a un consumidor domèstic mitjà i estima que el canvi de tarifa li comportarà un estalvi d’entre un i dos euros mensuals. Ara bé, aquells clients, amb la mateixa potència i consum anual que tenien una tarifa amb discriminació horària, no els surt tan bé i veuran incrementada la seva factura en quatre o cinc euros mensuals, uns 60 al cap de l’any.
I per què aquesta diferència? Perquè els que tenien discriminació horària concentraven el seu consum a la nit i al matí, quan per a ells l’energia era més barata, ara, però, bona part de les hores més cares es concentren al matí. Com apunta Josep Graell:
“Això penalitza una mica els que havien sigut una mica eficients, però segurament també seran els que més ràpidament s’adaptaran a aquests nous períodes, donant-los més estalvi potencial del que tenien fins ara.”
L’OCU, en les seves estimacions, només preveu un estalvi per als consumidors domèstics de “cinc euros anuals” i el seu portaveu, Enrique García, denuncia, que “els consumidors que fins ara tenien la tarifa més barata, la de discriminació horària, tindran un augment anual de 57 euros”.
Remarquen, però, que l’impacte dependrà molt de cada llar, de quina distribució del consum faci i de com estigui de disposat a canviar els seus hàbits.
Em compensarà llavors estar pendent del rellotge per posar la rentadora?
La resposta és sí, et compensarà. Podem aconseguir rebaixes significatives en la nostra factura si modifiquem els nostres hàbits de consum. El cap de setmana serà quan menys pagarem. Per tant, traslladar les rentadores i assecadores als dissabtes o diumenges rebaixarà la factura. A més, l’estalvi en aquest cas serà doble, no només pagarem menys peatges i càrrecs sinó que també pagarem menys per la matèria prima en aquest cas la llum- ja que el cap de setmana amb menys demanda també acostuma a ser més barata, com explica Pep Salas, conseller de la CNMC:
“Fins ara, un canvi de posar la rentadora a una hora o una altra tenia un impacte molt petit a la factura i, per tant, un ho percebia com que no valia la pena; ara serà diferent, si modifiquem el moment en què consumim, podrem estalviar de manera significativa.”
La consultora energètica Trébol Energía hi posa números: “Posar la rentadora tot l’any a les hores barates ens permetrà només amb aquesta mesura un estalvi d’entre 40 i 50 euros anuals, si això ho extrapolem a tots els electrodomèstics del nostre ús diari, realment ens permet estalviar molt sent molt eficients”. Estimen que l’estalvi podria arribar als 100 o 150 euros l’any, però, és clar, tot depèn de la nostra capacitat de traslladar el consum a les hores vall.
Hi haurà electrodomèstics que farem servir a diari, per exemple, el rentavaixelles. Posar-ho a partir de les deu de la nit serà més econòmic que a les nou. I si no en volem estar pendents, programar els electrodomèstics perquè comencin a funcionar a les hores vall pot ser una bona opció.
De fet, això és el que es busca amb aquesta nova tarifa de la llum, desplaçar el consum a les hores de menor demanda i aplanar la corba de preus. En definitiva, es premia els clients que en facin un ús més responsable.
Una altra manera d’estalviar és ajustar la potència, i contractar estrictament la que necessito, sobretot la del període 1 (la que va de 8 del matí a 12 de la nit els dies laborables). Els experts diuen que si els ploms es disparen menys de dos cops l’any és probable que tingui una potència contractada per sobre de la que necessito.
Jo estic al mercat lliure, a mi també m’afecta?
Sí, afecta a tot el que tingui un contracte amb una comercialitzadora elèctrica. Tant si és una que opera al mercat regulat com al mercat lliure.
El que canvia amb la nova tarifa són els peatges i càrrecs que paguem tots els clients a través de la factura de la llum. I això, encara que a la factura s’especifiqui d’una manera més o menys clara, ho paguen tots els clients sense diferència. Si estàs al mercat regulat, la nova tarifa es reflectirà a la factura des del primer dia; si estàs al mercat lliure, probablement hagis rebut ja una carta de la teva comercialitzadora informant-te de canvis al contracte.
I és que encara que hagis pactat un preu fix per kw/h per tot un any, el més habitual és que al teu contracte hi hagi una clàusula que reculli la possibilitat per a la comercialitzadora de traslladar al client els possibles canvis que hi puguin haver en la part regulada de la factura. I, precisament, amb la nova tarifa de la llum el que es modifica és la part regulada.
Ara bé, la diversitat d’oferta al mercat lliure farà que depenent de l’oferta aquesta nova tarifa es traslladi de forma més o menys directa als clients. Molts passaran també a pagar la llum a preus diferents segons l’hora però aquells per exemple que tinguin una tarifa plana, potser no tindran l’al·licient de modificar el seus patrons de consum, perquè pagaran el mateix cada mes. Ara bé la seva comercialitzadora sí que haurà de pagar diferents càrrecs i peatges en funció de a quines hores posi el forn o la rentadora. I aquí adverteix l’OCU:
“Compte, que encara que el consumidor no se n’adoni, potser està consumint en aquests trams diferents, i aquest benefici de consumir a l’hora vall no ho veu reflectit a la seva factura i és la comercialitzadora la que finalment veu reduïts aquells peatges”, i la que per tant capitalitza aquell estalvi.
Enrique García de l’OCU, adverteix que”això ja ha passat. Ara mateix en la tarifa actual hi ha consumidors que estan en discriminació horària i no ho saben i aquest benefici en els peatges se’ls emporta la comercialitzadora”.
És un moment, per tant, per analitzar amb detall el nostre consum i estudiar les ofertes del mercat per saber quina és la que millor s’adequa al nostre estil de vida i la que més ens permet estalviar.
“És important recorda Graell- saber què vols fer tu, si tu et vols despreocupar, segurament són opcions bones les tarifes planes on no t’hagis de preocupar quan consumeixes , però si tu realment vols optimitzar el teu consum, és bo que et repercuteixi segons les hores els preus reals, perquè així realment l’estalvi se’t traspassarà a tu”.
En aquest sentit, Pep Salas, recorda que la”CNMC té a la seva web un comparador que permet, posant les teves dades, accedir a tot el ventall (d’ofertes) sense cap tipus d’interès de totes les comercialitzadores que potencialment et donarien aquell teu servei al millor preu. Les ordena de barata a cara”.
Una eina, reconeix, que fins ara tenia un servei limitat, però que cada vegada prendrà més importància.
I amb aquesta nova tarifa seguirem veient pics de preus com va passar amb el temporal Filomena?
Males notícies, aquesta reforma de la llum no evitarà la volatilitat en el preu de la llum. Els que estiguin al mercat regulat, continuaran pagant la llum a un preu diferent cada hora, patiran per tant pujades com la darrera viscuda al gener, però també es beneficiaran de les baixades, en canvi, els que estan al mercat lliure, acostumen a pactar amb la seva comercialitzadora un preu fix per a tot l’any.
Aquesta nova tarifa elèctrica només afecta la part regulada de la factura, la que fa referència als peatges i càrrecs, que suposen el 40% del rebut de la llum, la resta, la part d’impostos i la part que paguem pel que costa l’energia queda igual.
A grans trets, els diners que paguem a la factura de la llum es distribueixen en tres grans conceptes:
L’electricitat que consumim. Suposa un 29% de tot el que paguem. La nova tarifa no modificarà la manera en què es fixa el preu de l’electricitat als mercats majoristes. Un sistema que va ser fortament qüestionat arran del temporal Filomena quan els preus van marcar màxims històrics per caure als pocs dies a menys de la meitat. Així doncs, els preus als mercats majoristes continuaran fixant-se de la mateixa manera, de forma diària, i per cada hora. L’oferta, la demanda, la quantitat d’energies renovables, el preu del CO2, o del gas, continuaran influint en el preu final que paguem per l’energia.
La part regulada. Suposa un 51% de tot el que paguem. Aquí trobem els peatges fixats per la CNMC- i que serveixen per pagar bàsicament el transport i la distribució de l’electricitat des del punt d’origen fins a casa del client; i els càrrecs fixats pel ministeri- on s’inclouen els costos del règim especial de les energies renovables les anomenades “primes”, el dèficit de tarifa, la compensació de la generació extrapeninsular, la manera de compensar el sobrecost que té produir electricitat a les illes Canàries-, o els costos associats a la indústria nuclear com el tractament de residus.
Els impostos, suposen un 20% de tot el que paguem. Inclouen l’impost del 5% sobre el consum i l’IVA del 21% sobre l’impost total de la factura.
I la factura… l’entendré amb tants canvis?
La factura canviarà també a partir de l’1 de juny, d’entrada només tindrà dos fulls, però alguns apartats es compliquen. “La factura tindrà més rengleres, explica Pep Salas, conseller de la CNMC, tindrà més conceptes”. I és que a partir del juny tindrem dues potències, ara només una, i tres períodes d’energia, i tot això ha de quedar reflectit a la factura.”Des d’aquest punt de vista, ho podrem percebre com que serà més difícil d’entendre, però, vaja, és més difícil d’entendre perquè et dona més informació. El repte afegeix-, serà si la comercialitzadora a part dels requisits mínims legals que li obliga el BOE, decideix donar un nivell d’informació mes desgranada al consumidor”.
El BOE determina com haurà de ser el nou model de factura per a aquells que estiguin al mercat regulat. Ara bé, moltes de les novetats en la factura també seran d’obligat compliment per a les comercialitzadores del mercat lliure.
A partir de dilluns, 24 de maig, els 7 locals de restauració de Bellaterra, i els de tota Catalunya podràn allargar una hora l’horari nocturn, fins a la mitjanit.
Dibuix original de Bellaterra Gourmet
La mesura s’afegeix a la que ja va anunciar el Procicat la setmana passada, que permetia avançar l’obertura a les sis del matí, coincidint amb la millora de la situació epidemiològica.
L’altra gran canvi introduït pel Procicat en l’avenç de la desescalada és l’ampliació de les reunions socials, que podran ser de fins a 10 persones. Fins ara el nombre màxim era de sis persones, sense límit de bombolla.
Aquest aixecament de restriccions per combatre la pandèmia coincidirà, aquest segon dilluns de Pasqua, festiu per a moltes persones, amb l’ampliació dels aforaments de teatres i cinemes, del 50% al 70%; i dels comerços, del 30% al 50%, anunciada també la setmana passada.
En l’esport i els espais de culte es manté el límit d’aforament del 50%, però s’amplia el nombre màxim de persones.
Una altra restricció en vigor, la més visible, és l’obligació de portar mascareta, que Fernando Simón va obrir la porta a “relaxar” en exteriors a curt termini.
Amb l’estiu a tocar, la Unió Europa ha anunciat que permetrà l’entrada als ciutadans de països extracomunitaris que hagin rebut la pauta completa de vacunes aprovades per l’Agència Europea de Medicaments (EMA). La decisió, que encara s’ha d’aprovar al Consell Europeu, permetrà “permetrà reprendre de manera progressiva els viatges internacionals cap a la UE i fer-ho de manera segura”, segons el portaveu de la Comissió Europea Christian Wigand.
La desescalada també es nota en la cultura: el Canet Rock ha anunciat que l’edició d’enguany se celebrarà el 3 de juliol amb 22.000 persones de públic, que hauran de portar un test d’antígens negatiu fet el mateix dia i portar una mascareta FFP2.
Menys de mil hospitalitzats
Els principals indicadors de la pandèmia a Catalunya continuen millorant i aquest dimecres la xifra de pacients de Covid-19 hospitalitzats era 999, una xifra inferior a mil per primera vegada des de fa set mesos. D’aquests, 364 estan a les Unitats de Cures Intensives (UCI), 26 menys que el dia anterior.
La velocitat de propagació del virus (Rt) també continua baixant i se situa en 0,74, una centèssima menys que el dimarts. Això suposa que cada 100 infectats contagien una mitjana de 74 persones. Pel que fa a la positivitat, el percentatge de proves PCR i tests d’antígens que surten positius, és del 3,96%, per sota del 5% que l’OMS considera el llindar per poder controlar l’epidèmia.
El risc de rebrot (EPG), que mesura el creixement potencial de l’epidèmia, és de 124 punts, un nivell de risc similar al que tenia Catalunya la setmana del 8 de juliol passat. La incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants a 14 dies (IA14) baixa a 166.
Pel que fa al risc de rebrot per comarques, la Terra Alta és la que té un risc de creixement potencial més alt, amb 483 punts, seguida del Pallars Sobirà (467) i la Garrotxa (417). Cada dia són més, ara ja 14, les comarques amb un risc per sota de 100, considerat baix:
Tot i la disminució de la pressió hospitalària, el personal sanitari mostra signes d’esgotament. Convocats pel sindicat Metges de Catalunya, professionals de l’atenció primària han protestat aquest dimecres a la Plaça de Sant Jaume per reclamar un increment d’almenys un miler més de metges per frenar el que qualifiquen de “situació límit.
BELLATERRA.CAT 