Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Es diu mitgera a la tanca o la paret comuna entre dos terrenys o edificis contigus.

Els propietaris de patis, d’horts, de jardins i de solars confrontants tenen dret a construir una paret mitgera perquè serveixi de tanca o separació en el límit i en el sòl d’ambdues finques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.

TANQUES NO MITGERES ENTRE FINQUES:

Els propietaris de finques les poden tancar amb rengles d’arbres o d’arbustos vius, d’espècies vegetals seques, de canyes, de xarxes o de teles metàl·liques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.

En principi, es presumeix que un mur existent en el límit entre dues propietats és mitger, és a dir, pertany per igual als dos propietaris confrontants (en la seva extensió i gruix).  No és que cadascú sigui propietari del 50%, sinó que tots dos són propietaris del 100%.  A el conjunt de drets i obligacions que comporta l’existència i gaudi en comú d’una paret per part dels propietaris d’edificis o finques contigus, separats per aquestes divisions, és el que es coneix com mitgera.  Aquest element comú pot tenir formes diverses, naturals o artificials: mur, tàpia, fites, rierol, a prop, tanca, etc.  En finques rústiques pot ser un simple canvi de cultiu.

Quines obligacions tenen els mitgers?

Tots dos propietaris tenen l’obligació de contribuir a les despeses de construcció, reparació i manteniment de la mitgera, en proporció al seu dret.  Un propietari no pot obrir finestres en una mitgera.

Per reparar la mitgera cal el consentiment exprés de tots els propietaris.

“Les despeses causats per l’acció d’un de sol dels mitgers aniran al seu càrrec”.

Aquest és un cas freqüent que sol acabar als jutjats: un dels propietaris realitza obres d’enderroc o demolició en la seva zona i provoca danys (esquerdes, desplaçaments) a la propietat de l’veí.  Per això és important extremar la precaució en els estudis previs a les obres que afectin a la propietat contigua.  En cas contrari es pot veure obligat per un tribunal a pagar les reparacions, les despeses de reallotjament de l’veí i els danys morals.  D’altra banda, un propietari pot dispensar-se de la càrrega de mantenir la mitgera si renuncia a la mitgera, llevat que la paret mitgera sostingui seu edifici, en aquest cas aquesta renúncia no és possible.

Els arbres del veí em causen molèsties

El codi civil estableix que no poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos).  A més, si les branques d’un arbre envaeixen el vol de el terreny veí, el propietari d’aquest pot exigir que es tallin.  Si són les arrels les que s’introdueixen a la finca veïna, el propietari d’aquesta pot tallar per si mateix.

Font, OCU,

Read Full Post »

Aigua Mineral Natural del Parc Nacional d’Aigüestortes (Lleida), servida a casa vostra de Bellaterra, en ampolles de 1,5L., 5L o 8L. El millor preu qualitat!

ORIGEN DE FONT BOIX:

L’aigua mineral natural de Font Boix emergeix en un parc d’excepcional bellesa en ple Pirineu Lleidatà.  La seva composició de mineralització molt dèbil li confereixen un sabor suau i agradable.

SALUT I COMPOSICIÓ QUIMICA:

El consum d’aigua mineral natural és fonamental per al metabolisme i la regenación de l’organisme ja que facilita l’expulsió de toxines.  El seu origen subterrani la protegeix contra els riscos de contaminació bacteriològicament sana així com aporta una composició constant en minerals i altres components ajudant-nos a millorar la nostra salut.

Composició química (en mg / L) Residu sec a 180 ° C40.0Calcio (Ca) 6.8Bicarbonato (HCO3) 26.0Magnesio (MG) 0.7Sulfato (SO4) 2.6Sodio (Na) 3.2Cloruro (CI) 3.0Sílice (SiO2) 8.3

FONT BOIX
Aigua Mineral del Pirineu/ Parc Natural d’Aigüestortes (Lleida)

Comandes mínimes 30€ (Pack 6 ampolles d’1,5L: 3,20€, 5L: 1,60€ i 8L: 2€

Comandes ☎️ 678 49 07 32 (Xavi Planas)

http://www.lagranotablava.com

Read Full Post »

– Nom científic o llatí: Hebe speciosa

– Nom comú o vulgar: Hebe, Verònica.

– Família: Scrophulariaceae.

– Origen: Nova Zelanda.

– Arbust de mitjana altura amb fullatge perenne.

– Fulles oposades, senceres, el·líptiques, de color verd fosc.

– Produeix flors blaves, que apareixen en densos raïms terminals.

– Floreix al començament d’estiu o de tardor, segons la varietat, en colors blanc violeta o vermell.

– No suporta el fred, ha de mantenir-se a l’hivern a una temperatura aproximada de 10º C. Necessita la protecció d’hivernacle o cobert en climes freds.

– Conrear en lloc molt lluminós evitant el sol directe a les hores centrals del dia, a l’hivern, també ha de rebre bastant llum a causa del seu caracter perenne.

– L’exposició, en climes secs, és a mitja ombra perquè gaudeixi de major humitat.

– Li perjudiquen les gelades intenses, l’excessiva calor i la sequedat.

– Necessita ambients frescos i humits.

– Necessita sòl lleugerament humits però ben drenats.

– Accepta sòls pobres o mitjanament fèrtils.

– Va molt bé en zones pròximes a la mar, ja que tolera certa salinitat.

– Regar periòdicament en el període de desenvolupament, però és vital evitar l’embassament.

– A l’hivern, mantenir la terra lleugerament humida.

– Abonar quinzenalment fins entrat l’estiu.

– Pot fer-se mitjançant esqueixos a l’estiu, amb temperatura de l’substrat de 20 a 22 º C. Arrelen amb facilitat.

– Possibles problemes són el pugó i el fong oïdi.

Font: Infojardín,

Read Full Post »

L’acte online el  presentarà la creadora del fòrum Chus Cornellana, amb la participació dels ponents fundadors de Norz Patrimonia, Joan Marinel-lo, advocat amb estudis superiors de comerç exterior, i  Ramon Alfonso, economista especialitzat en mercats financers.

Per disposar de l’enllaç heu d’enviar un e-mail a la direcció forumbellaterra@gmail.com

Read Full Post »

Bellaterra. Cat venia denunciant des de 2010 la deixadesa per part de l’EMD, d’aquest passatge del nomenclàtor de Bellaterra

Passatge Ignasi Iglésias del nomenclàtor de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Segons recorden veïnat proper, aquest passatge estava conformat per escales, i opinen que si no es fa així esdevindrà una torrentera amb l’aigua de pluja. Caldria que aquest traçat el dissenyés un enginyer de parcs i jardins. Tindrà l’EMD en compta aquest suggeriment per deixar solucionat aquest passatge?

L’EMD de Bellaterra va acabar de desbrossar ahir 18 de maig, el Passatge Ignasi Iglésias que apareix al nomenclàtor de Bellaterra (Vallès Occidental). Aquesta és una llarga reivindicació veïnal des de l’any 2010. Ara resta pendent afermar un sòl amb grava o quelcom semblant, perquè es pugui passejar, ja que té un fort desnivell, que va des del carrer Apel-les Mestres fins a Juan Varela. L’EMD hauria de penjar la placa inexistent amb el nom de Passatge Ignasi Iglésias. És dessitjable seguir dia a dia aquest camí, per millorar l’espai públic i zones verdes de Bellaterra

Read Full Post »

La Diputació manté els 50 km hora a la seva BV-1414, tot i la manca de voreres i proteccions a molts trams de la carretera que travessa el poble de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà”, això és el que interessa al veïnat, i no el mareig d’un munt de paraules i projectes no realitzables a càrrec de la Presidència de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010.

Jordi Sans Castellví (administrador únic del Tot Bellaterra) i Ramon Andreu Atik (President de l’EMD), fundadors del partit polític Gent per Bellaterra|CEDIDA

Després d’11 anys del partit polític Gent per Bellaterra al poder de la nostra EMD, -amb un programa electoral que projectava governar al costat del veïnat-, la realitat i els fets demostren la manca de moltes reparacions de l’espai públic i zones verdes, unes competències que té al 100%. Aquesta primavera no s’ha replantat cap dels més de 74 arbres que Bellaterra.Cat ve denunciant amb fotos i vídeos, que es troben talats a moltes voreres cèntriques.

Campanya cívica de l’Associació Bellaterra BV-1414 per reduïr la velocitat a 30 km hora|BELLATERRA.CAT

L’entitat Associació Bellaterra BV-1414 no es veu recoltzada per l’EMD amb la seva llarga campanya cívica per reduïr definitivament a 30 km hora la velocitat de les 6 avingudes que travessen el nostre poble, com són Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell. S’espera que la UVB presidida per Josep M Riba pugui gestionar aquestes reivindicacions veïnals davant l’Ajuntament de Cerdanyola.

Foto: Trànsit Gencat

Reial Decret 970/2020, de 10 de novembre, pel qual es modifiquen el Reglament general de circulació, aprovat pel Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre i el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de  23 de desembre, en matèria de mesures urbanes de trànsit.

«Article 50. Límits de velocitat en vies urbanes i travessies.

1. El límit genèric de velocitat en vies urbanes serà de:

a) 20 km / h en vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera.

b) 30 km / h en vies d’un únic carril per sentit de circulació.

c) 50 km / h en vies de dues o més carrils per sentit de circulació.

A aquests efectes, els carrils reservats per a la circulació de determinats usuaris o ús exclusiu de transport públic no seran comptabilitzats.

2. Les velocitats genèriques establertes podran ser rebaixades prèvia senyalització específica, per l’autoritat municipal.

3. Excepcionalment, l’autoritat municipal podrà augmentar la velocitat en vies d’un únic carril per sentit fins a una velocitat màxima de 50 km / h, prèvia senyalització específica.

4. A les vies urbanes a què fa referència l’apartat 1 c) i en travessies, els vehicles que transportin mercaderies perilloses de circular com a màxim a 40 km / h.

5. El límit genèric de velocitat en travessies és de 50 km / h per a tot tipus de vehicles.  Aquest límit podrà ser rebaixat per acord de l’autoritat municipal amb el titular de la via, prèvia senyalització específica.

6. El límit genèric de velocitat en autopistes i autovies que transcorren dins de poblat serà de 80 km / h, no obstant podrà ser ampliats per acord de l’autoritat municipal i el titular de la via, prèvia senyalització específica, sense ultrapassar en cap cas  els límits genèrics establerts per a aquestes vies fora de poblat.

7. Les autoritats municipals i titulars de la via podran adoptar les mesures necessàries per aconseguir el calmat de el trànsit i facilitar la percepció dels límits de velocitat establerts.

8. Les infraccions a les normes d’aquest precepte tenen la consideració de greus tal com preveu l’article 76. a), llevat que tinguin la consideració de molt greus, de conformitat amb el que disposa l’article 77.a), tots dos de l’  text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. »

Read Full Post »

El jurat tria una desena de mots entre els més de 1.700 que els lectors han proposat recuperar

El logotip de la campanya Re/mot. ARA

El jurat de la campanya Re/mot, organitzada pel diari ARA amb el suport de l’Optimot per promoure la reincorporació de paraules poc utilitzades als mitjans de comunicació, ha fet aquest dilluns la tria dels deu mots finalistes, triats entre les més de 1.700 propostes dels lectors.

La llista finalista la conformen les paraules següents: acoquinar, amollar, andròmina, de debò, desgavell, embranzida, esma, reviscolar, sidral i xalar. El jurat estava integrat per Empar Moliner, Màrius Serra, Pau Vidal, Ester Franquesa, Maria Rodríguez Mariné, Míriam Martín Lloret, Enric Gomà, Valentina Planas, Mercè Lorente, Gabriel Bibiloni, Joana Roch, Jordi Bover i Ignasi Aragay.

A partir d’aquest dimarts, els lectors podran votar la seva paraula preferida entre les deu finalistes. La més votada serà proclamada guanyadora d’aquesta primera edició del Re/mot i serà adoptada pel diari en el seu estàndard. El diumenge 30 de maig l’ARA dedicarà un dossier a explicar l’evolució del lèxic del català al llarg del temps, així com el cas d’altres idiomes pròxims, a analitzar el tipus de paraules proposades pels lectors i a explicar concretament el mot guanyador i, també, els finalistes. Veient la gran participació popular, l’experiència es repetirà amb convocatòries temàtiques més concretes.

Bellaterra Cultura, Ara, Gencat

Read Full Post »

El cantant i compositor Petter Udland Johansen (també conegut pel seu conjunt Hirundo Maris juntament amb Arianna Savall) llança el seu àlbum debut en solitari amb composicions pròpies: cançons de piano entre música popular, improvisació i influències clàssiques, que uneixen els seus múltiples interessos i influències com a músic.

Sent noruec, va viatjar i va viure a molts països europeus, va experimentar i interpretar diversos estils musicals, des de la música pop i folk fins a la música antiga i medieval.

Aquest àlbum molt personal és una expressió acolorida, emotiva i profundament honesta d’una ànima musical distintiva que recorre els molts camins de la vida.

crèdits

llançat el 13 de novembre de 2020

Petter Udland Johansen – veu, piano
Jonas Niederstadt – productor d’enregistrament

Font: El Musical de Bellaterra, http://www.bandcamp.com

Read Full Post »

És possible que una part del nostre veïnat desconegui la figura de Frederic Roda Pérez i el seu compromís social i cultural amb Bellaterra”.

D’esquerra a dreta: Joaquim Cassolà, Amadeu Cusidó, Fèlix Estrada, Frederic Roda i Josep M Garcia Planas. Membres de la Unió de Veïns i propietaris de Bellaterra. Dècada dels anys 60|CEDIDA

Des de Bellaterra.Cat hem manifestat reiteradament l’abandó del nostre entorn, però no ens hem manifestat, creiem, el suficient per denunciar també l’oblit de molts dels nostres veïns i veïnes desapareguts que tant van fer per Bellaterra.

La figura de Frederic Roda es recorda i es reivindica en el món del teatre amb el premi de textos dramàtics que convoca l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) http://www.adb.cat i la Diputació de Barcelona (DIBA). Un premi amb una trajectòria de 6 anys i que a poc a poc es va consolidant com a un referent per als dramaturgs en llengua catalana.

Frederic Roda és un bellaterrenc de tota la vida. Va venir a estiuejar a la dècada dels anys 30, aquí va conèixer M Rosa Fàbregas amb qui es va casar i va tenir 10 fills. Eren altres temps. Si teniu curiositat per tot el que aquest veí va fer a Bellaterra només us cal consultar el Llibre de Bellaterra que el seu fill Ignasi Roda va escriure amb motiu del 75è aniversari del naixement de Bellaterra. La seva activitat va ser frenètica, tant pel que fa al teatre, promovent des dels anys 40 representacions, festivals i autosacramentans a les escalinates de l’església, fins a la fundació de la Companyia La Inestable, entitat que encara ens segueix oferint cada any teatre a Bellaterra. També des de la antiga Unió de Propietaris, avui dia UVB com des del club Bellaterra, passant per la creació de l’entitat Amics de Bellaterra, o l’impuls de la segona etapa de l’Esquirol de Bellaterra o l’assessorament de l’empresa Fomento Barcelonés de Inversiones, i que ell anomenava amb sorna el nostre FBI. Es pot dir que Frederic Roda va ser el gran promotor cultural i social de Bellaterra.

Read Full Post »

Frédéric Roda|Òmnium Cultural

L’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i la Diputació de Barcelona han convocat el Premi Frederic Roda de teatre 2021 amb la finalitat de seleccionar un text escrit en català i donar suport als dramaturgs i la seva obra.

Termini de presentació de sol·licituds fins el 15 de juliol de 2021.

Tramitació de les sol·licituds

Les sol·licituds, amb la documentació exigida a la convocatòria, s’hauran de presentar a través del formulari de sol·licitud on line.

Apunt informatiu

Els interessats que tinguin dificultats per realitzar la presentació de la sol·licitud en línia i de la documentació requerida en aquesta convocatòria podran, abans de finalitzar el termini de presentació, dirigir-se al Registre General de la Diputació de Barcelona (Rambla Catalunya 126, Barcelona), on rebran assistència per part dels funcionaris adscrits a la Unitat de Registre-Oficina d’Assistència en matèria de registres per realitzar aquest tràmit, de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 hores. Prèviament caldrà consultar al web els horaris i condicions per a la presència física al Registre: https://www.diba.cat/web/registre.

Important

En aquest darrer supòsit, l’interessat haurà d’anunciar a la Gerència de Serveis de Cultura mitjançant correu electrònic adreçat a oda.pfredericroda@diba.cat, la tramesa efectuada abans de la finalització del termini establert de la convocatòria.

El Premi Frederic Roda

Creat l’any 2014 per l’ADB, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i el suport d’Òmnium Cultural, el premi ret homenatge a la memòria de qui fou una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana en les seves diverses facetes de cofundador de l’ADB, sotsdirector de l’Institut del Teatre, director, pedagog, dinamitzador cultural i crític teatral.

Els guardonats de la primera època del premi van ser Lluïsa Cunillé per “Boira”, l’any 2014, i David Plana per “Els encantats” i Josep Maria Miró per “La travessia”, l’any 2015.

L’any 2018 es renova el certamen des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, fent partícip el món local i els espais escènics municipals.

El premi de l’edició 2018 va ser per a l’obra “Lamarr: natura morta”, de Carles Batlle, que es va representar entre novembre i desembre de 2020 al TNC, dirigida per Sergi Belbel. 

El premi de l’any 2019 va ser per a “Rita” de Marta Buchaca, que es va estrenar a la Sala Beckett l’octubre de 2019, dirigida per l’autora i interpretada per David Bagés i Anna Moliner.

L’any 2020 el primer Premi Frederic Roda va ser per a “Negatius” de Sílvia Navarro Perramon. En aquella edició, excepcionalment amb la finalitat de donar suport al sector cultural afectat pel context generat per la Covid-19 s’atorga un segon premi extraordinari que va ser per a “Quan els llops udolen” de José Ignacio Garzón. 

Font: D’una, Ignasi Roda

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »