El recorregut consisteix en una volta de 5 km a un circuït en dos voltes en aquest mateix circuit (10 kilòmetres)
Aquest 11 de setembre de 2021, Diada de Catalunya, t’animem a participar a la 9ª Sansi de Bellaterra, organitzada per l’EMD i La Sansi amb la col·laboració d’Esports de la Diputació de Barcelona. Una cursa popular de 5 i 10 quilòmetres en la qual un miler de persones s’inscriuen i participen per celebrar la festivitat de la Diada. En aquests darrers anys, la Sansi Bellaterra ha estat la cursa popular de la Diada amb més participants a Catalunya, amb un rècord d’inscrits de 1.200.
No importa de quina part vinguis, tu també pots formar part d’aquest dia i gaudir del gran ambient jovial que es respirarà a Bellaterra (Vallès Occidental)
No ho dubtis i inscriu-te perquè no quedis sense dorsal i participar a la cursa La Sansi de Bellaterra, la més participativa d’una Diada de tota Catalunya!!
HORARI DE SORTIDA: 10: 00h
ENTREGA DE PREMIS: 11: 10h
SORTEIG: 11: 30h
Cronometrada i puntua per la lliga Championchip, guarda-roba, calaixos de sortida, nom al dorsal, tren gratuït, entre d’altres avantatges dintre del preu d’inscripció.
La 9ª Sansi de Bellaterra serà de nou una cursa popular, en un entorn idíl·lic i tranquil, amb un recorregut atractiu per aquest poble del Vallès Occidental.
Jony i Francesc recuperant el Camí dels Enamorats de Bellaterra l’any 2018|ARXIU BELLATERRA.CAT
Just ara fa tres anys de la recuperació del Camí dels Enamorats de Bellaterra, una molt bona feina efectuada per en Jony i Francesc de la brigada que l’EMD té contractada amb RocaVallès (administrador Carles Rocamora). El premi que van rebre aquestes persones, després de tants anys amb bones feines i plena dedicació per tota Bellaterra, va ser l’acomiadament laboral en plena pandèmia del Covid-19, el que demostra com de mals pagadors són RocaVallès i l’EMD presidida per Ramon Andreu.
Jony ara és autònom i segueix confiant de ple amb el seu company Francesc, i el veïnat sí els premia dia a dia. Ara tenen agenda amb llista d’espera per les moltes feines que fan a cases de les famílies de Bellaterra. FACTA NON VERBA La bona feina no té fronteres i no s’oblida!
NOTA: l’EMD no ha respectat part del projecte aprovat, ja que no ha fet instal·lar la barana prevista de troncs per evitar caigudes al perillós barranc de la Bonaigua.
“Cada catalana/à genera a l’any mitja tona de residus”
Un 60% de tota aquesta brossa acaba a la incineradora o a l’abocador. Les dades són inacceptables, sobretot per Europa, que exigeix que el 2035 s’hi aboqui com a màxim un 10%. A l’enllaç de sota podeu veure aquest interesant vídeo del 30 Minuts emès per TV3 👇
La mostra de balls d’arreu del món que va finalitzar ahir dissabte a l’acte central del Parc del Turonet ha tornat a ser protagonista a Cerdanyola del Vallès
La Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola del Vallès ha tornat aquest 2021 als actes presencials amb totes les garanties sanitàries amb un cap de setmana ple de música i dansa. La progressiva millora de la pandèmia ha fet que la Mostra torni amb actes presencials, després d’una edició 2020 celebrada per Internet.
Perú Ritmos i Costumbres, Cor de Castanyoles de Barcelona, el grup de l’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui i l’Esbart Sant Marçal
Enguany la Mostra, organitzada per l’Esbart Dansaire Sant Marçal, han participat els grups de Perú Ritmos i Costumbres, el Cor de Castanyoles de Barcelona, el grup de l’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui i els amfitrions. La música i la dansa que interpretaran donaran a conèixer la cultura i el folklore de diversos indrets del món.
Totes les activitats s’han celebrat a l’aire lliure seguint totes les recomanacions sanitàries i amb l’aforamentlimitat.
A l’acte central d’ahir dissabte al Parc del Turonet van participar els grups d’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui; de Perú Perú Ritmos y Costumbres i Catalunya, amb l’Esbart Dansaire Sant Marçal, amb un ple i aforament limitat.
Els nous recorreguts estaran operatius el 19 de juliol.
A partir del setembre, la UAB tindrà un Espai Saludable i Sostenible a l’avinguda de l’Eix Central que prioritzarà les persones i els transports sostenibles i afavorirà la socialització. A més, es remodelaran les línies de bus de manera que tota la comunitat tindrà una parada a un màxim de cinc minuts a peu.
A partir del proper mes de setembre, la comunitat universitària de la UAB gaudirà del nou Espai Saludable i Sostenible (SiS) de l’avinguda de l’Eix Central. Un espai sense sorolls i fums, de qualitat, amable i segur, on la prioritat seran les persones i les formes de mobilitat més sostenibles i on s’afavorirà la socialització i el desenvolupament d’activitats socials i esportives.
El projecte d’aquest Espai SiS s’emmarca en el Pla Campus Saludable i Sostenible i el Pla de Mobilitat de la UAB i pren com a principis inspiradors l’accessibilitat, la seguretat, la sostenibilitat, l’equitat i la salut. Es prioritzarà l’ús dels espais per part dels vianants, la circulació de bicicletes i patinets, i l’accés de persones usuàries de les diferents zones d’aparcament i de serveis.
Dos subàmbits
El nou Espai SiS tindrà dos subàmbits. D’una banda, a la part central, entre els edificis B i C, l’espai estarà reservat per a vianants, bicicletes, patinets i, quan sigui necessari, vehicles d’emergències i manteniment. Hi haurà jardineres, bancs, taules i espais polivalents dedicats a activitats esportives i culturals.
D’altra banda, al tram de l’eix central entre la rotonda d’accés a l’edifici C i el propi edifici C, i al tram entre entre l’edifici B i la plaça Cívica, als vianants i els transports esmentats abans es sumarà la circulació dels usuaris dels aparcaments dels edificis B i C, les motocicletes, el vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i els serveis de correus i transport de mercaderies. De manera ocasional, hi accediran també vehicles autoritzats puntualment per a la realització d’activitats als espais polivalents.
Canvis a les línies de bus
Com a conseqüència a la creació d’aquest Espai SiS, s’ha remodelat les línies d’autobús al campus, tant les interurbanes com les internes, de manera que s’ha optimitzat els recorreguts i la cobertura de les parades per tal que tota la comunitat disposi de parades per arribar o sortir del campus a una distància màxima d’uns cinc minuts a peu.
Així doncs, pel que fa als serveis interurbans, es facilitarà un estalvi de temps generalitzat i s’incrementarà la cobertura territorial amb més parades a l’avinguda Serragalliners i a l’avinguda Can Domènech. Quant als busos interns del campus, de les cinc línies actuals, es passarà a tres. Les actuals L1 i L4 es fusionaran en la nova L1 Renfe-Rectorat-Renfe. I les actuals línies L2 i L5, es fusionaran en la nova L2 Renfe-Vila-Renfe. En tots dos casos, hi haurà el mateix nombre de vehicles i de sortides de l’estació de tren, i s’incrementarà la freqüència de pas a les parades intermèdies. La L3 es mantindrà sense cap canvi.
Per tal que aquest espai estigui disponible a començament de curs, la UAB endegarà una sèrie d’accions durant els mesos d’estiu. Per aquest motiu, la circulació a l’Eix Central quedarà restringida a partir del proper 19 de juliol, data en què les línies d’autobús començaran a circular segons els nous recorreguts.
Els viticultors francesos, indignats amb la llei de Putin que obliga a canviar l’etiquetatge de la part posterior de les ampolles
Vladímir Putin agafa un copa de xampany en una cerimònia al Kremlin, el 2016 (Reuters/Kirill Kudryavtsev)
El xampany francès ja no es pot anomenar així a Rússia. El govern de Vladímir Putin ha aprovat una llei que reserva la denominació “xampany” per als productes locals i obliga a etiquetar la resta, també les ampolles importades de França, com a “vi escumós”.
Encara que no suposa cap trasbals econòmic, perquè Rússia és un mercat petit per als productors de la Xampanya, la decisió sí que toca l’orgull francès. Sobretot, els d’uns productors que des d’èpoques passades defensen aferrissadament la denominació de “xampany” exclusivament per al vi que surt dels seus cellers, com sap molt bé el sector del cava català. El nom està protegit en més de 120 països.
Un canvi rebut amb humor a Moscou
Rússia treu importància a la qüestió, perquè la mesura afecta només les especificacions de l’etiquetatge del darrere, no la part del davant.
La majoria de russos anomenen “xampany” tots els vins escumosos i quedaran al marge de la polèmica, tenint en compte que el xampany francès és un producte només apte per a les butxaques dels més rics. El canvi normatiu, però, ha inspirat les xarxes a fer tota mena de paral·lelismes en to humorístic.
Un cop a l’orgull de França
Els arguments de Rússia no han calmat els viticultors francesos, que consideren “un escàndol” la norma.
“És inacceptable perquè ataca el més valuós que tenim, el nostre nom, i que des de fa tres segles ha estat vinculat a l’esforç, la qualitat i l’excel·lència”, ha afirmat David Chatillon, director general de la Unió de Productors de Xampany, que aplega les principals empreses del sector.
El Comitè Xampany, on hi ha representats tant els viticultors com els cellers, ha demanat a les empreses que aturin les exportacions a Rússia fins que s’arregli la situació, una crida que han secundat part dels productors, tot i que hi ha dubtes de si la seguiran firmes luxoses com Moët o Dom Perignon.
El sector també ha instat tant la UE com França a moure’s per aconseguir que Rússia rectifiqui la normativa que Putin va firmar divendres passat.
De moment, la reacció del govern francès ha estat més moderada que la del sector. El ministre d’Agricultura ha defensat que “la posició és molt clara” i és que el xampany “ve de la regió francesa on es produeix i té una denominació d’origen”. I el d’Afers Exteriors ha dit que confia solucionar el conflicte amb diàleg però ha advertit que, si cal, aniran a l’Organització Mundial del Comerç.
Poc impacte econòmic
Sobre el per què d’aquesta maniobra russa, el diari Le Parisien l’emmarca en una resposta a les crítiques al Kremlin pel suport al règim de Bielorússia pel cas de l’avió comercial desviat per detenir el periodista dissident Roman Protassévitx
En qualsevol cas, l’impacte econòmic serà petit, perquè ocupa el 15è lloc a la llista d’exportacions franceses, amb 35 milions d’euros el 2020, i sembla que no hi ha dubte que el paladar dels russos continuarà distingint entre el xampany francès i el rus.
Cromos de personatges de Vox publicat per El Jueves
“Vox va rebre 110 vots (6,54% del cens de Bellaterra) a les eleccions generals per el Congreso de Diputados el 10N de 2019″
L’amenaça del líder de Vox, Santiago Abascal, contra la revista satírica El Jueves i la seva direcció va traduir-se ahir en una allau de suports als ninotaires, guionistes i treballadors de la revista, amb un especial escalf per al seu editor, el responsable de l’editorial RBA, Ricardo Rodrigo. Una piulada de Vox acusava la revista de difondre clarament “odi contra milers d’espanyols” i animava els ciutadans a dirigir-se al despatx de l’editor a demanar-li “responsabilitats”.
Diverses associacions de periodistes i d’editors de l’Estat van donar suport ahir a El Jueves. Tots en destacaven la defensa de la llibertat d’expressió i l’historial satíric de la publicació. El Col·legi de Periodistes de Catalunya recordava: “Com a defensors de la llibertat d’expressió i de premsa, no tolerem que es traspassin línies vermelles. Rebutgem les amenaces contra mitjans, editors i periodistes.” Des de l’àmbit polític, la delegada del govern de l’Estat a Catalunya, Teresa Cunillera, va assegurar que era “absolutament intolerable” l’amenaça de Vox contra la publicació. Gairebé tota la classe política catalana s’hi va referir també ahir a la sessió del Parlament.
Les amenaces van sorgir arran d’un reportatge especial amb diferents històries d’El Jueves sobre Vox i la ultradreta a l’Estat espanyol, que es publica aquesta setmana.
Jordi Miró Guix, exregidor i referent de les esquerres a la ciutat de Cerdanyola moria ahir als 62 anys com a conseqüència del càncer que patia fa anys.
Amb una llarga trajectòria política –ha estat un dels referents d’ICV a Cerdanyola- i social, Miró, que es caracteritzava pel seu tarannà dialogant- Miró va ser regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola del 2007 al 2011 i del 2014 al 2019 i va ser candidat a l’alcaldia per la formació ecosocialista al 2015. Aquell any va abandonar ICV per passar a formar part del Moviment d’Esquerres (MES) i al 2019 integraria la llista de Junts per Cerdanyola a les eleccions municipals. En l’àmbit de les entitats, va ser impulsor de Cerdanyola Debat i una de les cares visibles de la fusió dels clubs de futbol de la ciutat.
Al 2015, en la seva entrevista a aquesta publicació com a alcaldable per ICV-EUiA-MES, reivindicava el seu origen professional com a fresador mecànic i lluitador obrer antifranquista i tria el momument a la República de la plaça Sant Ramon per fer-se la foto de l’entrevista perquè és un lloc “emblemàtic” de la ciutat i un “símbol de llibertat i de model de país”.
Jordi Miró va ser un dels impulsors de Cerdanyola Debat / Foto. Laura Llach (El Cerdanyola)
Paraules de comiat
“El nostre militant i amic Jordi Miró ha mort avui. Les nostres condolences a la família i amics que el trobarem a faltar. Feia moltíssims anys que lluitava i finalment la malaltia ha pogut amb ell. Però sempre ens quedarà el record de la seva amistat, la dedicació a la nostra ciutat que tant estimava i al país, la generositat i discreció amb què ens ajudava a tots. Que la terra et sigui lleu, Jordi. Et trobarem molt a faltar”. Amb aquestes paraules s’acomiadava Junts per Cerdanyola a les xarxes socials. També ho feia el Cerdanyola Futbol Club: “Des del club sentim la pèrdua de Jordi Miró i Guix, exregidor de l’Ajuntament de Cerdanyola i principal precursor de la fusió dels clubs per part de l’Ajuntament. Expressem el nostre condol a la família i amics”.
Els carrers de la superilla de l’Eixample de Barcelona tindran com a principal paviment un nou panot “més sostenible”.
Un terreny permeable permetrà reutilitzar aigua de la pluja i el verd passarà de l’1% al 10% de la via
La segona tinenta d’alcaldia i titular d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, ha explicat que el tradicional panot, símbol de la ciutat, no serà com el d’ara perquè cal actualitzar-ne la fabricació. “El panot serà actualitzat des d’una perspectiva funcional, serà porós“, ha dit Sanz. L’arquitecte en cap de Barcelona, Xavier Matilla, ha indicat que és necessari generar menys dependència del ciment i incorporar-hi elements reciclats.
Per això, ara s’obrirà un procediment d’innovació. Amb tot, Matilla ha matisat que la idea és “no discutir l’aspecte”. La innovació “està en la fabricació i el comportament funcional“, ha conclòs. Així, els nous carrers “del segle XXI”, com els anomena el govern municipal, no tindran llambordes ni asfalt sinó que seran una plataforma única –sense el desnivell de voreres– amb panot a banda a banda dels edificis. Sanz ha explicat també que es passarà de l’1% de verd a la via a un 10% mentre que un terreny permeable permetrà reutilitzar un 30% de l’aigua de la pluja amb sistemes de recuperació.
Detall del carrer de Barcelona del segle XXI
Segons dades municipals, els carrers actuals dediquen només un 1% de la superfície al verd. Els futurs carrers de la trama Cerdà n’hi dedicaran com a mínim el 10%. Es calcula que als 21 eixos previstos en el projecte Superilla Barcelona hi haurà fins a 4.000 arbres nous. També s’actuarà en el subsòl, i es passarà d’un subsòl compatcat i impermeable -pensat per al pas de vehicles- a un de permeable i fèrtil que afavoreixi el creixement del verd.
El vianant, protagonista indiscutible Els carrers de Barcelona ara, ha resumit Sanz, són “l’asfalt i els cotxes” mentre que els nous protagonistes seran “el verd i el vianant”. En aquest sentit, els nous carrers seran pensats per a les persones i seran els cotxes qui s’hauran d’adaptar. “Els cotxes deixen de ser protagonistes per ser convidats”, ha indicat. Els vehicles hi podran circular a baixa velocitat, però donant preferència als vianants i sense recorreguts rectes, ja que hauran de girar en algunes cantonades. Amb tot, es garantirà la càrrega i la descàrrega, amb franges horàries concretes, ja que l’objectiu també és fomentar el comerç de proximitat.
Els eixos verds seran de plataforma única, sense cap tipus de barreres ni divisions. S’elimina la diferència d’alçades actuals entre la vorera i la calçada, l’asfalt desapareixerà i el paviment principal serà el panot. Per identificar edificis patrimonials, equipaments o llocs singulars es farà servir el granet, un material que a Barcelona ja es fa servir a les vorades. També s’instaurarà mobiliari urbà, com bancs, taules o elements de joc per fomentar els usos socials i es dissenyarà un enllumenat nou. Es passarà d’una il·luminació pensada per a la circulació de vehicles a una il·luminació a escala humana. Per això, els nous fanals seran més baixos, i se situaran en llocs centrals del carrer.
Els primers carrers que veuran tots aquests canvis seran Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell i quatre cruïlles, que seran places. Les obres de transformació començaran el juny del 2022 i està previst que finalitzin el primer trimestre del 2023. El govern municipal invertirà 37,8 milions d’euros en aquestes primeres transformacions, dels quals 32,8 seran per a l’execució dels eixos verds i 5 per a les places
BELLATERRA.CAT 