Límit territorial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Bellaterra, vist des de l’estació dels FGC|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’EMD de Bellaterra es va crear l’any 2010, i el límit natural amb la UAB són les vies dels FGC. El que sorprèn és que un mitjà públic com TV3 sovint segueixi informant “Directe des de Bellaterra”, quan la realitat és des de la UAB (Cerdanyola del Vallès).
Ja des de l’època de les convencions polítiques de cap de setmana que CiU convocava a l’hotel del Campus Universitari de la UAB, les notícies ho situaven com si fos des del mateix poble de Bellaterra, un fet que ajudava força a la promoció de la imatge de Bellaterra -que és la segona EMD més gran de Catalunya, amb uns 3.000 hàbitats i presidida per Ramon Andreu-, després de l’EMD de Valldoreix (amb més de 8.400 habitants), i que presideix Josep Puig Belman.
Oficialment, tant l’EMD de Bellaterra com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) són del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i sovint els mitjans confonen i no informen correctament als ciutadans.
En resposta a la gestió que ha fet Bellaterra.Cat adreçada a la cap de l’Oficina de Relacions Institucionals de la UAB, Àngels Guimerà, ens han informat que l’EMD de Bellaterra va decidir, de forma unilateral, tancar aquest accés a través del Carrer de Can Miró
Font: Informe tècnic EMD 2020, accés Can Miró a la UAB
Pel que fa a l’Ajuntament de Cerdanyola, David González, regidor responsable de relaccions de Cerdanyola amb Bellaterra i la UAB, ha informat a l’equip de direcció de l’UAB que és l’EMD qui té les competències en aquests tipus d’actuacions.
L’Equip de Govern de la UAB també ens han informat que s’han iniciat converses amb l’EMD per poder revertir aquesta decisió que, com sabeu, està provocant força embussos en hores punta a la rotonda del costat de la benzinera Repsol de Bellaterra.
Accés des de Bellaterra a la UAB|GOOGLE MAPS
Abans de que Víctor Francos, regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola marxés a Madrid com cap de gabinet de l’ex ministre Illa, i ara amb Iceta, el vocal de Gent per Bellaterra Guillem Nadal, -en nom del president Ramon Andreu- va estar negociant –sense tindre en compta l’opinió de la UAB-, coneixedor de que només amb l’Ajuntament de Cerdanyola podria tirar endavant el tancament de l’accés a la UAB a través del Carrer de Can Miró, zona propera a casa seva, el que demostra que era un tema més personal que no pas del veïnat.
Accés a la UAB des del Carrer Can Miró|BELLATERRA.CAT
No és del tot cert que només l’EMD tingui les competències per modificar el trànsit de Bellaterra, ja que Cerdanyola va impugnar que l’EMD instal·lés unes senyals de Stop al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell. Tot indica que de cara al veïnat i la UAB les administracions municipals fan marejar la perdiu per no aportar la veritat.
L’EMD de Bellaterra va aprovar en el ple del 19 d’octubre de 2020, i per unanimitat, el tancament a la UAB a través del carrer Can Miró, dient que havia comptat amb tothom, però els fets demostren que van amagar informació contrària al projecte.
Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya|CEDIDA
Joan Vall Clara|Visca el final de la separació de poders! Visca la persecució política!Sense embuts. Els líders dels dos partits espanyols majoritaris tenen un objectiu comú, proclamat en públic sense cap mena de vergonya i amb la clara pretensió d’obtenir-ne rèdits electorals. Saben que sumen si gallegen de detenir Puigdemont i portar-lo a Espanya, davant del Tribunal Suprem, que el jutjarà i el condemnarà com ja ha fet amb els altres membres del seu govern. Per sedició i ves a saber si per rebel·lió.
Visca la fi de la separació de poders! Visca la persecució política!
Després de l’espectacle de la plaça de bous de València d’aquest diumenge, ha quedat consagrada a Espanya La cacera de Puigdemont. No és La escopeta nacional, de Berlanga, no. No fa cap gràcia i porta grans dosis de mala llet contra més de dos milions de catalans. Un individu que creu i proclama que després de la romanització el millor que li ha passat a la humanitat és la hispanitat, és una bomba de rellotgeria amb potes.
“Viatjaran fins a l’últim país d’Europa”? Quin és l’últim país d’Europa? “Per exigir respecte a la nostra justícia”?
Que no és la justícia espanyola la que ha d’acatar la justícia europea? I quan l’últim país d’Europa hagi dit el mateix que Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Lituània, Àustria i Escòcia, què faràs, llumenera? Perquè Europa diu que no hi ha sedició ni violència, té molts dubtes sobre la malversació i que no grateu més enllà de la desobediència. Però ahir Llarena hi tornava. Que portin també Comín i Ponsatí!
Quin personatge literari no podràs oblidar mai, mai, mai i per què?
Sinopsis de MARES I FILLS
Als seixanta-vuit anys, Theodor Kallifatides, emigrat a Suècia des de fa més de quatre dècades, visita la seva mare de noranta-dos, que continua residint a Atenes. Tots dos saben que pot ser una de les seves darreres trobades. Durant la setmana que passen plegats, recorden el més important de les seves vides amb una presència decisiva del pare, de qui Theodor està llegint el relat escrit que aquest li ha deixat sobre la seva difícil existència, des dels orígens en les antigues poblacions gregues de l’actual Turquia, passant pels mesos en una presó dels nazis i la seva passió per l’ofici de mestre. Es revelen així els orígens d’una família que travessa el segle xx. Però el llibre és sobretot un meravellós homenatge a l’amor d’una mare, que Kallifatides sap dibuixar en aquestes pàgines de manera inoblidable, alhora que aconsegueix transmetre una veritat universal sobre la importància d’aquesta figura en les nostres vides.
Theodor Kallifatides (Molaoi-Grecia, 1938)
Theodor Kallifatides (en grec: Θοδωρής Καλλιφατίδης; Molaoi, Grècia, 12 de març de 1938) és un escriptor suec d’origen grec. Es va traslladar amb els seus pares a Atenes el 1956 i va emigrar a Suècia el 1964 a la recerca de feina. Allí s’adaptà i dominà ràpidament el suec, cosa que li permeté reprendre els estudis. Es va matricular a la Universitat d’Estocolm en filosofia. Llicenciat, hi va treballar com a professor entre el 1969 i el 1972. Va iniciar la seva carrera d’escriptor el 1969 amb un llibre de poesia, però el reconeixement el va obtenir principalment gràcies a les seves novel·les. Ha publicat novel·les, reculls de poesia, llibres de viatges i obres de teatre. També ha escrit guions cinematogràfics i ha dirigit una pel·lícula. Ha rebut diversos premis pel seu treball, tant a Grècia com a Suècia, com el prestigiós premi Dobloug de 2017. La seva obra s’ha traduït a més de vint llengües.
Un operador a punt d’enlairar un dels drons que Mossos d’Esquadra / ACN
La nit de dissabte acaba amb cinc detinguts i sense incidents greus
Xavi Fernández de Castro| Els Mossos d’Esquadra han desplegat la unitat de drons per controlar els botellots que s’han produït a Barcelona amb motiu de les festes a diferents barris de la ciutat. La nit ha acabat amb cinc detinguts per robatoris i desordres, però sense incidents greus destacables, segon ha explicat la policia catalana. El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ha fet quatre assistències, dues per ingesta d’alcohol i drogues i dues més per contusions.
Després dels aldarulls de la nit de divendres, els Mossos i la Guàrdia Urbana han posat especial atenció a les festes de Sarrià, on han detingut dues persones. Les altres tres detencions s’han efectuat a Ciutat Vella, on la nit anterior hi havia hagut diversos botellots a les platges i les places del districte. Dos dels arrestats acumulen 29 antecedents per robatoris violents i furts i un tercer tenia un requeriment judicial pendent.
Dispositiu dinàmic
Els comandaments policials han tornat a apostar per un dispositiu “dinàmic i flexible”, dirigit des del Centre de Coordinació (Cecor), per desplegar patrulles a les zones on es concentrava un major nombre de joves i evitar que es produïssin aldarulls. L’ús de drons ha permès “visualitzar en directe els diferents espais on s’anaven concentrant joves i dirigir els efectius policials de paisà i uniformats” cap a les zones de més risc.
Amb les detencions d’aquesta nit, ja són 90 les persones arrestades per robatoris i desordres públics en els últims 10 dies, segons l’últim balanç dels Mossos. Aquest cap de setmana ha estat especialment atrafegat per la celebració de festes a cinc barris de Barcelona: l’Esquerra de l’Eixample, Sarrià, la Barceloneta, el Clot i Canyelles.
Després del descontrol de les festes de la Mercè, els botellots s’han desinflat. Molta gent, escarmentada per les baralles, els robatoris i els aldarulls del cap de setmana passat, ha preferit buscar altres plans. El mal temps i la baixada de les temperatures també han ajudat a reduir la pressió sobre les places i les platges més concorregudes.
El conflicte de Xipre és un conflicte obert a mitjans del segle xx i encara no resolt, que afecta el territori i la població de l’illa de Xipre, amb la intervenció d’altres potències.
El Guernika de Xipre, obra original de Sofía Apostolidou, artista de Thessaloniki|FOTO: BELLATERRA.CAT
Divisió del territori de l’illa de Xipre.Al nord, en color morat, la zona turcoxipriota. Al sud, en color rosa, la zona grecoxipriota. En blau, la Línia Verda de separació entre ambdues zones, controlada per l’ONU. En verd, les bases militars britàniques.
Arran de la colonització de l’illa per part de l’imperi britànic (l’any 1878 la Convenció d’Istanbul havia transferit l’administració de l’illa als anglesos per cessió de l’Imperi Otomà, que l’ocupava des de 1573), el conflicte, evidenciat d’ençà de la Segona Guerra Mundial (1945), podia identificar-se com un conflicte colonial, de descolonització o d’independència, en relació amb la reivindicació per part dels xipriotes del dret d’autodeterminació. Alhora es manifestà com un conflicte intern o guerra civil de base ètnica entre les comunitats identificades com a turcoxipriota i grecoxipriota, que van acabar ubicant-se al nord i al sud de l’illa en una veritable neteja ètnica, amb desplaçament de poblacions i abandonament de domicilis i propietats.
Divisió del territori de l’illa de Xipre. Al nord, en color morat, la zona turcoxipriota. Al sud, en color rosa, la zona grecoxipriota. En blau, la Línia Verda de separació entre ambdues zones, controlada per l’ONU. En verd, les bases militars britàniques.
El conflicte va tenir implicacions internacionals més enllà de l’illa de Xipre, i s’hi van involucrar Turquia, Grècia i el Regne Unit, potències garants dels Acords de Zuric i Londres, que van constituir la base jurídica de la independència xipriota (19 de febrer de 1959 i 11 de febrer de 1960), a més dels Estats Units, les Nacions Unides i la Unió Europea. No obstant això, les hostilitats entre ambdues comunitats no es van acabar aquí, i van agafar una intensitat pròpia d’una veritable guerra civil durant els anys setanta.
Sofia Apostolidou, humanista, artista i advocada de Thessaloniki, Macedònia (Grècia) FOTO: BELLATERRA.CAT
A partir del cop dels coronels a Grècia (21 d’abril de 1967), la possibilitat de l’annexió de Xipre a Grècia (enosi) es va plantejar com una possibilitat versemblant, especialment des de la substitució del coronel Georgios Papadópulos pel general Phaedon Gizikis (23 de novembre de 1973). Davant d’aquests esdeveniments, l’arquebisbe Makarios, que ocupava el càrrec de cap d’estat xipriota, malgrat la seva condició de grecoxipriota i a la seva posició favorable a l’enosi, manifestà una forta oposició a qualsevol intervenció grega en aquestes circumstàncies. Amb el derrocament de l’arquebisbe Makarios (15 de juliol de 1974), la situació interna de Xipre es va agreujar, i això ho aprofità Turquia per envair l’illa de forma parcial (20 de juliol a 20 d’agost de 1974, condemnada per resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU).
L’exèrcit turc va ocupar, en benefici de la comunitat turcoxipriota, la part nord de l’illa, on es va acabar instaurant l’anomenada República Turca de Xipre del Nord, que va declarar unilateralment la seva independència o partició de l’illa (taksim), tot i que no té reconeixement internacional (amb l’excepció de Turquia, estat amb el qual ha establert plenes relacions diplomàtiques).
La República de Xipre controla el sud de l’anomenada Línia Verda (frontera militar de separació dels bel·ligerants establerta i mantenida per les Nacions Unides), que és l’espai habitat per la comunitat grecoxipriota. De fet, la República de Xipre és la reconeguda internacionalment i fins i tot ha aconseguit el seu ingrés a la Unió Europea, després d’unes delicades negociacions que implicaven determinades qüestions sobre la reunificació de l’illa que no es van dur a la pràctica per falta d’acord entre ambdues entitats polítiques.
El concurs es va celebrar ahir a Figueres, amb un jurat presidit per l’alcaldessa de la ciutat
Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, al costat de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó EPA.
El flequer Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, ha estat escollit guanyador del concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.
Galceran va rebre la distinció en un acte celebrat ahir a la tarda al convent dels Caputxins de Figueres després de la deliberació del jurat, presidit per l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El concurs Millor Pa de Pagès Català, convocat pel consell regulador de la IGP Pa de Pagès Català, té com a objectiu donar a conèixer la professionalitat dels flequers i flequeres integrats a la IGP Pa de Pagès Català, l’únic pa que té a Catalunya el segell de màxima qualitat que reconeix la Unió Europea.
Andreu Galceran, de 36 anys, que està al capdavant de l’obrador de Cal Mosso des de fa una dècada, on també treballa la seva germana Anna, representa la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Galceran s’emporta un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del concurs.
Els finalistes van ser el forn artesà L’Espurna de Berga, el forn Sistaré 1910 de Reus, el forn Padró de Barcelona i la fleca i pastisseria E. Valls de Sabadell.
Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés: “Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.
Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.
Vista aèrea del Turó de Sant Pau (Bellaterra) GOOGLE MAPS
Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.
BELLATERRA.CAT 