Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

La bellaterrenca Alba Barneda Saiz, és llicenciada en Comunicació Àudiovisual per l’UPF(2004-2008). Des del novembre de 2008, Directora de la Productora Creativa CANADA, amb seu a Barcelona, Londres i Los Angeles. Coneguda actriu per Crème Caramel (2014), Everlasting Love (2014) i Beck: Up All Night (2017).

La bellaterrenca Alba Barneda, Directora de Producció de Canada|ESTRELLA JOVER

Carlos Garsán| No fa tant que Rossalia va evolucionar l’escena musical a Espanya a ritme de ‘Malamente’ però vaja si sembla que ha passat temps.  El videoclip va marcar un punt i a part.  No només era un bo, sinó que la gent no podia parar de parlar-ne.  Era impossible escapar-se d’aquell univers que s’acabava de presentar davant d’un.  Avui suma prop de 150 milions de visites a YouTube.  Un autèntic fenomen, com pocs a l’escena nacional.  Han passat tres anys, però sembla una eternitat.  Per refrescar la memòria bussegem entre alguns d’aquells youtubers que es dediquen a reaccionar a tot allò que els caigui a la caixa de comentaris.  Bon exercici per recordar l’expressió d’aquella primera vegada, la cara exacta del moment exacte en què un va veure Rosalia fer darrera un camió.  I don’t know what I just saw, diu el youtuber de torn, que vol dir que què nas és això.  But I love it, man, que vol dir que sigui allò que sigui vol més.  Lògic.  El vídeo va consolidar Rosalía com a artista i, per tant, als seus creadors, la productora catalana Canadà, que aleshores feia una dècada que cimentava un projecte que li ha valgut un bon grapat de nominacions per als Grammy, els Grammy Llatins o els MTV Awards  .

El fenomen es va construir, això sí, a poc a poc.  Deu anys abans van viure el seu primer gran èxit de la mà d’EL Guincho, amb un projecte que va canviar les regles del joc per sempre.  Van saber analitzar, amb una mica de sort i molt de talent, el canvi brusc que s’estava donant en el consum audiovisual, un ritme cada cop més accelerat i una volta al visual que s’havia perdut en certa mesura amb el baix interès de les televisions per  la música.  Però les televisions ja no feien falta.  Tame Impala, Katy Perry, Scissor Sisters o, més recentment, l’estrella del pop Dua Lipa són alguns dels artistes que han col·laborat amb el Canadà, engrossint la llegenda d’una companyia que no para de somiar.  De moment, acaben d’obrir seu als Estats Units i estan treballant en el seu desembarcament al món de la ficció.  Caldrà estar atent.

De part de l’èxit del Canadà és culpable Alba Barneda, Directora de Producció.  Vinculada des dels orígens al projecte, va començar produint peces molt petites per a museus i videoclips per a bandes de l’escena indie.  La resta és història.  Barneda va participar recentment a BlaBlaNights, el cicle gratuït de masterclass impulsat per LABA València, la nova escola d’art i disseny de la ciutat, ubicada a l’antic Cinema València (C/Quart).  Aprofitem la seva visita per treure el nas en aquesta sastreria anomenada Canadà.

Canadà va començar el seu camí el 2008, un any com a mínim dificultós per començar un projecte creatiu.  Potser té alguna cosa a veure amb la sensació d’incertesa que vivim ara.

-Comencem en plena crisi econòmica.  Era el pitjor moment per crear una empresa, però allà va sorgir el Canadà.  Aquests moments d‟incertesa també poden ser oportunitats.  El projecte va començar sent una mica petit i ha anat creixent amb els anys, de manera molt tímida.  Sona una mica prehistòric, però era el moment en què el vídeo començava a tenir molt de pes, vam veure aquesta oportunitat en l’àmbit online.  Els directors de Canadà venien de fer publicitat tradicional i van veure que podien fer moltíssims continguts per a marques sense passar pel circuit clàssic.  Ha estat al món del videoclip on ens hem sentit sempre més còmodes, treballant al principi per a bandes indies, col·legues nostres.  La diferència va ser apostar per això, tenir cura del producte.  No era un extra per fer el cap de setmana.  Ara veig com moltes productores tenen aquest mim pel videoclip, cosa que m’agrada molt.  Va ser gràcies a aquell amor que sortim del forat, d’aquells anys tan complexos.

Amb ‘Bombay’ (2010) d’El Guincho va arribar el primer punt d’inflexió.

-El videoclip d’El Guincho ens va salvar, va ser la primera vegada que vam veure l’oportunitat de projecció internacional.  Ja havia girat pels Estats Units, el Japó… Per a nosaltres va ser una última bala, era un temazo i va sortir molt bé, es va fer viral.  Veient el vídeo ara també t’adones de com ho ha canviat tot.  En aquell moment va ser molt nou pel seu format, amb plànols que duren molt pocs segons.  Cal recordar que el 2010 no estàvem acostumats a Instagram, a fer scroll i veure imatges cada segon i mig.  Aquest codi no existia, l’ull no estava tan acostumat a veure’l.

I amb ell va arribar el mercat internacional.

-Va ser una conseqüència directa.  Es va estrenar el vídeo i va sonar el telèfon per fer el projecte de Scissor Sisters, va ser de pel·lícula.  Ho havien vist, els agradava i volien el mateix per a ells.  Vam passar de tenir un pressupost de 3.000 euros a 30.000, que per a nosaltres era mai vist [riu].

Una dècada després no són pocs els artistes i productores que miren el Canadà com a referent.

-Molta gent parla de l’estil Canadà, però des de dins sempre és més difícil veure’l.  També perquè, encara que amb una essència semblant, és una cosa que ha evolucionat.  També hem obert molt el roster de directors i directores amb què treballem, no busquem còpies del que feien els fundadors.  […] En general, a més, hi ha una preocupació entre els directors per la cerca d’alguna cosa original, que no s’hagi fet fins ara.  Jo crec que això és impossible, ja s’ha fet tot.

A la vostra trajectòria va ser clau el treball amb Rosalía, com va començar aquesta relació?

-Va ser un projecte molt bonic.  La seguíem ja amb el disc anterior [Los Angeles].  Va ser a través de Tomás [Peña] de MANSON, un dels nostres directors, que vam començar a col·laborar i vam acabar fent el vídeo per a ‘De plata’, un projecte molt petitó.  Anaríem a rodar un spot per Tommy Hilfiger a Los Angeles i un cop allà el van endarrerir, així que va dir, per què no vam gravar això de Rosalía?  I ens llancem a la piscina.  Hem estat amb ella des dels inicis.  Recordo quan, temps després, [Rosalía] va arribar amb un ‘Malamente’ sense acabar sota el braç i de la mà del Guincho.  ‘El mal voler’ era un gran salt per a ella.  Es va ficar llavors Nicolás [Méndez], que ja havia crescut molt com a director, de manera que seria un projecte important.  I tot això quan encara no havia signat amb cap discogràfica, hi havia Pili, la seva germana;  Pilar, sa mare, i poca cosa més.

‘Malamente’ era un temazo i amb el vídeo vam ajudar a construir la imatge de Rosalía.  Sempre recordaré estar als assajos amb les ballarines del seu xou, per al qual havia aconseguit embolicar amb el seu encant la [la coreògrafa] Charm La’Donna.  Encara sense cap major darrere.  Hem vist tota aquesta evolució i, de fet, dos anys després vam fer el ‘TKN’ amb Travis Scott i ella a Los Angeles.  Va ser molt bonic veure com aquella noia a qui anaves a buscar amb cotxe amb la seva germana de sobte hi era amb tot el seu seguici, encara que segueixi sent la mateixa, haver presenciat aquest ascens.

-L’impacte de ‘Malamente’ va ser brutal, no només per les visites del vídeo, sinó per la conversa que va generar al seu voltant, cosa que no és tan comuna.
-Nosaltres ens vam ficar perquè vam veure que sonava tot molt bé, però no imaginàvem el que va passar.  Va ser una bogeria.  Era a tot arreu.  Per nosaltres va ser un gran salt.  Fins aquell moment havíem estat un ens conegut al sector, però Rosalía va tenir aquest ‘efecte tieta’, que fins i tot la meva tia parlava del videoclip.  Va arribar a tots els nivells de la societat.  No havíem viscut aquest fenomen abans.

No sé si des de Rosalia heu hagut de bregar amb clients que us demanen “fer un Rosalia”.

-Totalment.  Aquesta és ara la nostra moneda de canvi, crear un hype perquè els clients diguin: vull això.  Nosaltres amb els videoclips no guanyem diners, sinó que hi invertim molt.  És una manera d’atreure marques i clients que es volen associar a aquest talent.  Nosaltres recolzem el videoclip, i ens ha anat bé, perquè hem comprovat que quan dónes als directors llibertat, tenen talent i inverteixes en aquest producte –siguin videoclips o peces més artístiques– després les marques volen aquesta creativitat.  Aquesta és la nostra fórmula.  Alhora fer publicitat ens permet després fer aquests altres projectes, amb això aconseguim aquest equilibri.

-El gran repte internacional, ia més molt recent, ha estat ‘Physical’ de Dua Lipa, potser el vostre anunci més gran?

-Aquest ha estat el salt al mainstream real.  Havíem fet molts projectes internacionals, havíem viscut l’efecte Rosalia i després va arribar Dua Lipa, que va ser el salt real al mainstream.  No hi havíem entrat mai perquè, per la nostra manera de treballar, era complex quadrar amb les necessitats d’aquests artistes.  De vegades ens diuen: La setmana que ve podeu gravar un vídeo per a Madonna?  No, no podem, com pensem, com treballem?  En algun cas, ho hem pogut assumir, com amb Katy Perry.  Van arribar i ens van proposar gravar en 15 dies amb ella a Hawaii.  Ens vam tirar a la piscina i ho vam fer.  Potser no pot tenir tota la preparació i concepte que hi ha darrere del vídeo de Dua Lipa, però aconsegueixen treure una idea i tirar-ho endavant

Quan passa un videoclip com ‘Physical’ és màgic, en què coincideixi director, artista, pressupost… En aquest cas, ja feia un temps que Dua Lipa seguia el treball del Canadà, era molt fan del vídeo de Tame Impala.  S’havia aproximat, però no havíem trobat el tema ni el moment en què Lope [Serrano] tingués aquest espai de calma i que ells ens donessin el temps que necessitàvem.  I al final ho van fer, cosa que no és habitual en aquesta mena d’artistes.  La preproducció va ser molt bèstia, és el videoclip més gran que hem fet mai, tenia unes dimensions brutals, però vam tenir el temps per pensar, crear i preproduir, que això mai no passa.  Va venir a Barcelona, cosa que també hi va jugar a favor.  Amb aquest projecte aconseguim entrar al mainstream sense perdre la nostra manera de treballar, que és una cosa que agraïm molt, que respectessin les nostres regles.  Ara no ens fa por res.  Estem envoltats d’un equip meravellós.  No sé com ho fem, però al final tot ix.

-¿Per on passa el futur del Canadà?

-Aprofitem el confinament per obrir als Estats Units.  Vam donar forma al projecte en aquest període.  No tenim oficina ara, perquè és absurd en aquest moment de teletreball, però ja hi estem activament treballant, amb alguns projectes.  Un altre projecte que tenim per a aquest 2021 és la ficció, que és una cosa que teníem moltes ganes d’abordar.  Ara un bon moment per això, hi ha molta demanda.  Tenim les ganes i l’energia per ficar-nos-hi.  És cert que va una mica més lent, sobretot comparat acostumats als nostres timing de publicitat i videoclips, però tenim algun projecte avançant, alguna pel·lícula, documental, sèrie… una mica de cada.

Font: Cultur Plaza

http://www.canadacanada.com

Read Full Post »

Què és Citypaq? Els vostres paquets us esperen al Citypaq del Condis de la Plaça del Pi de Bellaterra

Taquilles intel·ligent s de CityPaq al Condis de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Esteu cansats de demanar productes per internet i que el repartidor just vingui quan no esteu a casa?  Molt típic! Però això s’ha acabat!  Podeu demanar que us ho deixin en una de les taquilles intel·ligents de CityPaq que es troben a l’entrada del supermercat Condis de Bellaterra, i que podreu recollir de dilluns a dissabte, de 09:00 a 21:00 hores.

Podeu rebre i enviar els vostres paquets quan vulgueu, des de les taquilles intel·ligents del Condis Bellaterra

Instruccions de les taquilles intel·ligent s del CityPaq al Condis de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Descàrrega l’app de Citypaq

Utilitza el teu Smartphone per accedir als terminals, afegir favorits i fer seguiment dels teus enviaments i recepcions.

Descarrega-te'l a l'Apple Store
Descarrega-te'l al Google Play

http://www.citypaq.es

Read Full Post »

Emergex, una companyia farmacèutica amb seu a Oxford, Regne Unit, començarà les proves humanes a principis de l’any vinent el 3 de gener

Foto: pharmalatch.com

Júlia Kollewe|Una empresa amb seu a Oxfordshire començarà aviat els assaigs clínics d’una vacuna de segona generació contra el Covid-19, un pegat de pell fàcil d’administrar que utilitza cèl·lules T per matar cèl·lules infectades i podria oferir una immunitat més duradora que les vacunes actuals.

Emergex es va crear a Abingdon el 2016 per desenvolupar vacunes de cèl·lules T, una creació del professor Thomas Rademacher, director executiu de l’empresa i professor emèrit de medicina molecular a la Facultat de Medicina de la University College London.

Les vacunes imprimeixen les cèl·lules T per eliminar les cèl·lules infectades del cos ràpidament després de la infecció, evitant així la replicació viral i la malaltia. Mentre que els anticossos produïts per les vacunes actuals contra el Covid s’adhereixen al virus i impedeixen que infecti cèl·lules, les cèl·lules T troben i destrueixen les cèl·lules infectades. Aquelles altres vacunes, com ara les punxades Pfizer/BioNTech i AstraZeneca/Oxford University, també produeixen una resposta de cèl·lules T, però en menor mesura.

Emergex ha rebut llum verda del regulador suís de medicaments per dur a terme assajos humans inicials a Lausana, amb 26 persones que rebran una dosi alta i una baixa de la seva vacuna experimental contra la Covid-19, a partir del 3 de gener. Els resultats provisionals del judici s’esperen al juny.

Robin Cohen, director comercial de l’empresa, va dir: “Aquesta és la primera vegada que un regulador aprova una vacuna contra la Covid per entrar en assaigs clínics l’únic objectiu dels quals és generar una resposta de cèl·lules T dirigida en absència d’una resposta d’anticossos i aquells Les cèl·lules T busquen cèl·lules infectades i les maten”.

Utilitzant l’analogia d’un asteroide que colpeja un planeta, va explicar: “El virus és l’asteroide: dispara al planeta i un codi viral, una signatura d’aquest virus, es mostra ràpidament a tota la superfície. Les cèl·lules T llegeixen aquestes signatures com a estranyes, i les cèl·lules T maten la cèl·lula abans que pugui produir nous virus vius”.

Les vacunes actuals contra la Covid-19 provoquen principalment una resposta d’anticossos que disminueix amb el temps, la qual cosa significa que les persones necessiten injeccions de reforç per mantenir la protecció contra el virus. La vacuna Emergex funciona de manera diferent, matant ràpidament les cèl·lules infectades. Això significa que podria oferir una immunitat més duradora, possiblement durant dècades, i també podria ser millor per combatre les mutacions del virus, va dir Cohen.

Un estudi publicat a Nature la setmana passada va demostrar que algunes persones experimenten una “infecció avortada” en la qual el virus entra al cos però és eliminada per les cèl·lules T del sistema immunitari en la fase més primerenca. Els científics van dir que el descobriment podria obrir el camí per a una nova generació de vacunes dirigides a la resposta de les cèl·lules T, que podria produir una immunitat molt més duradora.

Danny Altmann, professor d’immunologia a l’Imperial College de Londres, va dir que dubtava que una vacuna de cèl·lules T “pogués fer la feina per si sola”, però podria tenir un paper complementari, en un enfocament combinat on hi ha diferents vacunes. administrat per a la primera, segona i tercera dosi.

Va dir que les vacunes d’ARNm com la vacuna Pfizer/BioNTech funcionen tan bé perquè produeixen una forta resposta d’anticossos neutralitzants. S’ha demostrat que la vacuna Pfizer és més eficaç contra Covid que el jab AstraZeneca/Oxford, que provoca una resposta de cèl·lules T més forta.

Però una vacuna de cèl·lules T es podria utilitzar per complementar altres cops, va dir, ja que les vacunes de cèl·lules T podrien ser més impermeables a les mutacions del virus. “Els anticossos són molt sensibles a les mutacions, mentre que les cèl·lules T poden veure moltes altres parts del virus. Potser aquest és un punt de venda per a les vacunes de cèl·lules T”.

Va assenyalar que la idea de les vacunes de cèl·lules T no era nova; per exemple, la professora Sarah Gilbert, la professora de la Universitat d’Oxford que va desenvolupar el jab AZ/Oxford, ha estat treballant-hi per a la grip durant més d’una dècada.

Cohen va dir que la part complicada era treballar el mecanisme de lliurament de la vacuna Emergex al sistema immunitari. Rademacher i el seu equip es van establir en petites partícules d’or recobertes de pèptids (bits de proteïnes) dissenyades per generar la resposta de les cèl·lules T al cos.

Finalment, la vacuna s’administrarà com un pegat a la pell de la mida d’una miniatura erizada de microagulles que alliberen el tir en qüestió de segons. Pot durar fins a tres mesos a temperatura ambient, a diferència d’altres cops que s’han d’emmagatzemar al congelador o a la nevera.

L’assaig el conduirà el professor Blaise Genton del centre d’atenció primària i salut pública de la Universitat de Lausana, Suïssa . Va dir: “Aquest nou enfocament científic emocionant per desenvolupar una vacuna contra el Sars-CoV-2 aborda la necessitat de generar una resposta de cèl·lules T per obtenir immunitat a llarg termini”.

Tanmateix, la vacuna Emergex no estarà disponible fins al 2025 com a molt aviat, el termini habitual per al desenvolupament de la vacuna. L’any passat les vacunes contra la Covid es van desenvolupar en pocs mesos, ja que el procés regulador es va accelerar, però l’emergència ha passat, va dir Cohen.

Emergex està provant una altra vacuna de cèl·lules T contra la febre del dengue en humans en un assaig suís separat, amb els resultats inicials al gener. Segons l’Organització Mundial de la Salut, mig món corre el risc de patir el dengue i no hi ha cap tractament ni vacuna específics per a aquesta. L’empresa també vol desplegar les seves vacunes de cèl·lules T contra la grip, el Zika, l’Ebola i altres infeccions.

El doctor Andrew Freedman, lector de malalties infeccioses a l’escola de medicina de la Universitat de Cardiff, va dir la setmana passada : “Una vacuna que desencadena la immunitat de les cèl·lules T contra diferents dianes de proteïnes virals que es comparteixen entre molts coronavirus diferents complementaria les nostres vacunes de punta que indueixen anticossos neutralitzants. .”

Font: The Guardian

Read Full Post »

Segons es pot veure al número municipal 345 del Riusec del mes d’octubre, l’Ajuntament de Cerdanyola no contempla asfaltar ni millorar cap dels 100 carrer de Bellaterra. Tot plegat també fa veure que no complirà la promesa que va fer davant el veïnat al Centre Cívic, dient que fins a finals del 2021, el 50% de l’enllumenat dels carrers passaria a ser amb leds de baix consum.

FACTA NON VERBA X BELLATERRA ‼️

Read Full Post »

Aquest fanal del carrer Can Domènec és un perill per la canalla de Bellaterra. Pel que hem observat, els altres fanals del carrer tenen la tapa agafada amb brides.

Fanal perillós al carrer Can Domènec|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

“La Premsa de Proximitat, eina vertebradors del Territori”

Font: Chus Cornellana, Fòrum Bellaterra

Read Full Post »

1.245 persones han signat la petició per recuperar els accesos vials de la UAB per a tota la comunitat a través de Change.org

El govern de l’EMD de Bellaterra va decidir unilateralment tancar l’accés a la UAB a través del Carrer Can Miró (Veterinària), sense acordar-ho amb el Rectorat de la UAB.

Estudiants de la UAB gaudint del nou espai verd i saludable de l’Eix Central|FOTO: BELLATERRA.CAT

UGT UAB va iniciar la petició dirigida a Equip de Govern de la UAB, EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola

Som personal que treballa i/o estudia al Campus de Bellaterra de la UAB.

Aquest campus dona cabuda cada dia a prop de 45.000 persones entre estudiants i treballadors que realitzen la seva activitat majoritàriament entre les 8h i les 21h.

Per accedir a aquest campus, que no és urbà, hi ha una estació de FGC i diversos serveis d’autobusos que inclouen el servei intern de la universitat, que cobreix tant el desplaçament des de la Estació de Renfe que està fora dels límits ( a l’altre banda de la AP-7), com per dintre del campus (i que faciliten el desplaçament sostenible per a la comunitat i l’accés a persones amb problemes de mobilitat).

Per facilitar aquesta mobilitat i evitar els col·lapses que provoca l’entrada/sortida de tanta quantitat de gent a les mateixes hores, el campus disposa de 3 eixos de circulació vial i diverses entrades a aquests eixos, que faciliten la circulació de vehicles públics i privats  i garanteixen l’accés sostenible al campus.

El passat mes de juliol la comunitat del campus ens vam trobar amb dues sorpreses que estan afectant molt negativament els nostres desplaçaments i provocant altres problemes mediambientals:

1.- d’una banda es tallava la circulació l’Eix Central, via de sortida dels autobusos del campus i de vehicles cap a la C-58 i cap a Cerdanyola.

2.- d’una altra es tallava l’accés al campus per la Facultat de Veterinària, un accés directe des de Bellaterra i la rotonda que ve de Sabadell que molta gent utilitzava per poder arribar sense col·lapsar altres vies.

QUINES CONSEQÜÈNCIES ESTÀ TENINT AQUESTA ACCIÓ?

-S’ha reduït la capacitat de desplaçar-se pel Campus, al personal amb mobilitat reduïda, i sobretot, l’accés a aquest eix, del qual no podran gaudir. Abans el bus els hi apropava,

-Col·lapses diaris i sistemàtics, que ara s’ajunten a l’habitual retenció del Col·legi La Vall.

-Aglomeracions a les parades d’autobús i autobusos que arriben tard al seu destí.

-Retards per enllaçar a temps a autobusos i trens, amb la conseqüent pèrdua de transport públic (hi ha trens que passen només una vegada alhora, i suposa esperar una hora al següent)

-Això suposa arribar tard a classe o a la feina.

Més contaminació a l’eix nord, on s’ha desviat tot  el trànsit del campus (cotxes i busos) amb el conseqüent col·lapse de d’aquesta via, que a més és la carretera comarcal que comunica la C-58 amb Sabadell.

-No s’ha millorat el transport públic.

-No s’ha fet un carril addicional a l’eix nord. Les parades de bus només poden absorbir un bus, i quan s’acumulen, obstaculitzen l’únic carril de circulació.

-La majoria dels busos contaminen molt, i no són els adequats per “una zona de baixes emissions”

…i més conseqüències que es podrien haver previst si aquestes decisions s’haguessin pres després d’estudiar-les i treballar-les amb la comunitat i els seus representants als diversos òrgans de participació tant acadèmica com municipal.

QUINS CRITERIS HAN MOTIVAT AQUESTA DECISSIÓ?

No ho sabem perquè…

NO tenim constància de què existeixin estudis de la Unitat de Mobilitat, ni de l’Oficina de Medi Ambient, ni del Servei de Prevenció, i per tant…

No s’han previst les conseqüències, viabilitat, cost … que a més deriven de pressupostos públics!

És per tot això que tant si ets una persona afectada per aquesta situació com si no, et demanem que recolzis la nostra petició per què els qui ho estem patint poguem tenir mitjans per recuperar una mica de la normalitat que tots hem perdut.

QUÈ DEMANEM?

Que ambdues institucions implicades, Rectorat de la UAB i Ajuntament de Cerdanyola/ EMD de Bellaterra, reverteixin aquestes mesures i facilitin el retorn de la normalitat al Campus de Bellaterra de la UAB.

PODEU SIGNAR LA PETICIÓ 👇

https://www.change.org/p/equip-de-govern-de-la-uab-recuperem-els-accesos-vials-de-la-uab-per-a-tota-la-comunitat?utm_content=cl_sharecopy_31266351_es-ES%3A5&recruiter=19217331&recruited_by_id=103ed120-21a8-0130-74cc-00221964dac8&utm_source=share_petition&utm_medium=copylink&utm_campaign=psf_combo_share_initial&utm_term=share_petition

Read Full Post »

Els lladres han encastat un Audi A3 contra la porta principal i s’han endut diversos productes

La multinacional MediaMarkt va inaugurar divendres a Sabadell un nou establiment. Quaranta-vuit hores després, uns lladres han encastat un turisme contra la porta principal de l’establiment i s’han endut diversos productes.

El robatori ha tingut lloc poc després d’un quart de set del matí d’aquest diumenge. Els lladres han encastat un Audi A3 contra la persiana de la porta principal de l’establiment. Aquest cotxe l’han deixat allà i han fugit amb un altre vehicle.

Els Bombers han retirat part dels desperfectes i han mogut el vehicle, per poder assegurar la porta principal i netejar la calçada.

Font: CCMA

Read Full Post »

Famílies de Bellaterra estàn rebent aquest dies una carta per detectar a temps el càncer de còlon i recte, per fer-se la prova gratuïta cada dos anys. La podeu entregar a la Farmàcia Bellaterra, que us donarà un kit per fer-vos la prova gratuïtament.

FOTO: BELLATERRA.CAT

Com s’organitza?

El programa s’adreça a tots els homes i dones d’entre 50 i 69 anys i consisteix a fer-se, cada dos anys, una senzilla prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang que no es veuen a simple vista. 

Actualment el programa ja està implantat a tot el territori. Per això s’ha dissenyat un calendari per poblacions i centres d’atenció primària. Les invitacions s’envien a la població seguint un ordre de farmàcies i centres d’atenció primària per evitar la saturació dels laboratoris i les unitats d’endoscòpia i mantenir la durada de dos anys de cada ronda de cribratge. 

No s’ha detectat cap pòlip ni càncer. Es recomana continuar amb el programa de detecció precoç i la prova de detecció de sang oculta en femta deu anys després.

S’ha detectat algun pòlip. S’extirpen i analitzen per conèixer les seves característiques. En funció del tipus de pòlip es pot recomanar retornar al programa de cribratge amb prova de detecció de sang oculta en femta, o entrar en un programa de revisions periòdiques amb colonoscòpia per controlar la possible aparició de nous pòlips.

S’ha detectat un càncer. S’ofereix l’atenció per un equip especialitzat en el càncer de còlon i recte en el sistema sanitari públic. La detecció del càncer de còlon en la seva fase inicial, augmenta la probabilitat de curació.

Antonio Franco Estadella (Barcelona, 1947-2021), amic de Bellaterra, ens va deixar pel seu càncer de còlon|CEDIDA

Read Full Post »

Els partits independentistes registren esmenes conjuntes al projecte de llei de memòria democràtica

ERC, JxCat, PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG han registrat al Congrés esmenes conjuntes al projecte de llei de memòria democràtica. Els partits independentistes han consensuat cinc texts que proposen suprimir el títol de rei i els privilegis que en deriven, ja que “va ser atorgat per un règim il·legal”.

La monarquia “va ser institucionalitzada per Franco sense que se sotmetés a un referèndum perquè els ciutadans poguessin escollir la forma d’Estat” , argumenten. Una altra proposta és modificar la llei d’amnistia de 1977 per evitar que es continuï “perpetuant la impunitat sobre els crims del franquisme i de lesa humanitat”.

Els grups plantegen que es pugui investigar, jutjar i condemnar “les persones responsables d’haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions de drets humans” i recorden que les víctimes han hagut de recórrer a la justícia d’altres països.

A més, una de les esmenes demana que es torni la titularitat de les dependències de la prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l’edifici i convertir-lo en un centre de memòria democràtica.

ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, EH Bildu i BNG també reclamen que es reconegui la persecució cultural i lingüística que van patir el català, el gallec i l’euskera durant el franquisme. “L’Estat ha de reconèixer i reparar el dany causat a la cultura per motius polítics durant el règim”, defensen.

Un altre element que volen incorporar al projecte de llei del govern espanyol és establir un mecanisme per al reconeixement i reparació de l’incautament de béns i patrimoni dels ateneus i associacions culturals i altres personalitats jurídiques.

NOTA: Des de 1977, Bellaterra segueix conservant noms franquistes al seu nomenclàtor. El govern de l’EMD i partits polítics no lluiten per eliminar-los. A més, només hi ha el nom d’una dona a les plaques dels seus 100 carrers. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Josep M. Marcet (alcalde de Sabadell i veí de Bellaterra), de blanc, en la inauguració del monument als caiguts, el 1943.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »