Ado Campeol era el propietari del restaurant Le Beccherie de Treviso, on la seva dona, Alba di Pillo, va idear les postres més famoses de la gastronomia italiana. Tiramisú en català és aixeca’m
Així presenten el tiramisú a Le Beccherie, el restaurant on va néixer (Le Beccherie)
Ha mort Ado Campeol, conegut com el pare del tiramisú, tot i que en realitat n’era més aviat el tutor legal. Era, això sí, el copropietari de Le Beccherie, el restaurant de Treviso on es va crear.
Jordi Brescó Montserrat| naixement de les postres més cèlebre –i celebrat– de la gastronomia italiana és un exemple més d’invisibilització de les dones a l’hora d’explicar la història, fins i tot la més contemporània.
Tot va començar l’any 1955, quan l’esposa de Campeol, Alba di Pillo, va tenir el seu primer fill, Carlo. Per afrontar les jornades interminables, la seva sogra li preparava un esmorzar abundant que consistia en un combinat de crema sabaiona i cafè: una autèntica injecció d’energia.
Uns anys més tard, ja de tornada al restaurant a jornada completa, Di Pillo va intentar crear un pastís que despertés de cop qui en mengés.
Entre els anys 1971 i 1972, Di Pillo va treballar amb el pastisser del restaurant, Roberto Linguanotto, en la recerca de la fórmula perfecta. El principal escull era la crema: ho van provar amb panna, ricotta i d’altres, però no va ser fins que van utilitzar mascarpone fresc que van veure la llum.
Aquell mateix any, el restaurant va participar en una exposició gastronòmica de Milà, i hi va presentar el “Tiramesù”, un nom que ve de l’expressió “tireme su“, que en el dialecte de la regió italiana del Vèneto vol dir “aixeca’m”.
Imatge del tiramisú amb els seus ingredients, segons la recepta original (Le Beccherie)
“El tiramisú només té una mare”
Una de les dones que més maleeix els titulars d’aquest dilluns, on s’informa de la mort del pare del tiramisú, és Francesca Verdura, l’autora del llibre “El tiramisú només té una mare”.
Amb aquesta publicació, Verdura va voler reivindicar la figura de les dones trevesanes: “La del tiramisú és una història de dones, de mares i de casa“.
El llibre va ser celebrat per Le Beccherie, com demostra aquesta fotografia de Verdura amb el gerent del restaurant, Paolo Lai.
Un tresor en disputa
Com és habitual en les invencions gastronòmiques, la del matrimoni Campeol és tan sols una de les teories que expliquen el naixement del tiramisú. És, això sí, la versió més acceptada.
Per burocratitzar el descobriment, Le Beccherie va dipositar l’any 2010 la recepta original del tiramisú a l’Acadèmia Italiana de la Cuina.
No va ser l’únic moviment: l’any 2013, el governador de la regió del Veneto, Luca Zaia, va aconseguir el certificat de la Unió Europea pel dolç, un fet que va acabar d’establir la recepta de Le Beccherie.
El mateix Zaia ha homenatjat Ado Campeol a Twitter: “La ciutat ha perdut una altra estrella etnogastronòmica”.
La mort d’Ado Campeol és una notícia trista per a Alba di Pillo, l’autèntica creadora del tiramisú. Afortunadament, Le Beccherie té disponible a la seva web la recepta autèntica , per si algú es decideix a fer un petit homenatge al difunt.
Morir-se a Barcelona, sense luxes, costa uns 4.000 euros. En definitiva, venir al món és de franc en un hospital públic, marxar-ne es paga car.
Barcelona és la desena ciutat on és més car un enterrament o una incineració|Jordi Play
És la desena ciutat amb els serveis funeraris més cars de l’Estat, però més barats que Vigo, Madrid o Alacant
Gemma Aguilera|Els tràmits i les gestions que comporta un decés són desagradables, però sobretot, cars. Si la persona que ha mort no tenia contractada una assegurança que cobrís el cost de l’enterrament o la incineració, els seus familiars han de desembutxacar milers d’euros. Una factura que serà més quantiosa com menys auster sigui el funeral.
Una tarifa, no obstant, que amb tota probabilitat el difunt que tingués contractada l’assegurança haurà pagat amb escreix al llarg de la vida, amb quotes que de mitjana se situen en els 250 euros anuals. Segons un estudi publicat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) analitzant el preu mitjà de les 113 companyies funeràries públiques i privades en 29 ciutats aquest 2021, morir-se a Barcelona, sense grans luxes, costa entre 3.863 euros –si és un enterrament- i 4.052 euros si es tracta d’una incineració.
Aquesta tarifa –a Barcelona hi ha tres funeràries- es troba dins de la mitjana de les grans ciutats de l’Estat, on un enterrament costa 3.739 euros. Però és molt més barat que traspassar a Vigo, on el preu es dispara fins als 6.165 euros per a un enterrament i 5.760 per a una incineració, essent la ciutat més cara. A l’altre extrem, morir-se a Saragossa és el més econòmic, amb enterraments per 2.539 euros. Així, Barcelona ocupa la desena posició en el rànquing de ciutats més cares per morir-s’hi. Després de Vigo, Madrid i Alacant són les més cares.
Entre les despeses que s’afronten en un funeral i que ha analitzat l’OCU per comparar preus, hi ha la incineració o l’enterrament al cementiri (646 euros), el servei de tanatori (546 euros), les esqueles (319 euros), el personal i el servei (291 euros), el cotxe fúnebre (211 euros), les gestions (205 euros), les flors (186 euros), el taüt (1.198) i altres despeses (137 euros). I a partir d’aquí, es poden sumar extres de tota mena.
Tres funeràries a Barcelona: preus molt diferents
A Barcelona hi ha competència i això explica que hi hagi preus foça diferents quan anem al detall de la mitjana. L’Ajuntament de Barcelona, a través de BSM, tenia el 15% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona –el 85% és de Mémora- però el 2020 les va vendre a una filial de Catalana Occidente. És una de les tres companyies, ara totalment privada, que presten servei a la ciutat, i la més cara amb diferència. Segons l’estudi de l’OCU, que ha demanat pressupost de forma anònima per a un enterrament i una incineració de les mateixes característiques en cadascuna de les 113 funeràries estudiades, els serveis estàndard de Serveis Funeraris de Barcelona costen 5.100 euros, tant enterrament com incineració.
Això és un 50% més car que les tarifes que ofereix un operador estatal a la ciutat, Interfunerarias, que cobra per un enterrament 2.378 euros i 2.778 euros per una incineració. Uns preus, els d’Interfunerarias, que són sensiblement inferiors als que cobra en altres ciutats on no hi ha una empresa amb preus tan elevats com Serveis Funeraris de Barcelona. Per exemple, el mateix enterrament a Bilbao costa 3.669 euros, un 35% més que a la capital catalana, o a Madrid, on la tarifa és de 5.500 euros, un 56% més que a Catalunya. I la tercera empresa que opera a la ciutat és la catalana Áltima, amb tarifes mitjanes de 4.110 euros per un enterrament i 4.278 per una incineració.
Aquestes tarifes, però, corresponen a un funeral estàndard. Es poden contractar serveis extra, que disparen el preu final del comiat del difunt per sobre dels 5.000 euros, però també es pot contractar el paquet més bàsic, sense sala de vetlla ni cap complement. I aquí les companyies anuncien als seus webs ofertes.
En el cas d’Áltima, per 2.121,90 euros es pot fer un comiat molt auster.
Els preus dels serveis funeraris de Barcelona apareixen publicats al web de l’Ajuntament de Barcelona amb les últimes tarifes comunicades per les empreses. I la diferència de preus entre les tres operadores de la ciutat és substancial en alguns casos. Per exemple, el lloguer del tanatori amb la sala de vetlla. El preu més econòmic de Serveis Funeraris de Barcelona són 465 euros, Interfunerarias (420 euros) i Áltima en cobra 693 com a mínim. Si ens fixem en el cotxe fúnebre, Serveis Funeraris té una tarifa de 167 euros, mentre que a Interfunerarias puja fins als 227 euros i Áltima l’ofereix per 177,2 euros. Tot això, si el difunt forma part del 40% de barcelonins que no tenen contractada cap assegurança de decessos.
Per altra banda, cada ajuntament té uns serveis d’enterrament gratuïts per a les persones que no poden pagar el funeral, que no tenen diners, ni familiars ni hereus. En aquest cas, l’administració es fa càrrec de la factura de la funerària.
El cementiri, un cost afegit i un munt de complements
Naturalment, per ser enterrat en un dels nou cementiris de la ciutat cal que la família disposi d’un dels 360.000 nínxols -de propietat o de lloguer– que hi ha als cementiris de la ciutat, d’un panteó o d’una làpida. I si no el té, haurà de pagar un lloguer del nínxol. L’altra opció és un dipòsit de cendres per 7,98 euros al mes.
I a partir d’aquí, com en un casament, les floritures afegeixen euros a la factura final. Utilitzar durant 30 minuts la capella del cementiri costa 169 euros, sumem-hi 150 euros més perquè un músic interpreti algunes peces, i si volem un comiat a l’oratori amb un cerimonier que durant 10 minuts recordi les virtuts del difunt –el servei es diu ‘l’últim adéu’-, haurem de pagar 134,64 euros més.
El 2019, el Parlament Europeu va votar acabar amb l’horari d’estiu, però ja es pot assegurar que el 2022 els rellotges es tornaran a modificar dues vegades
Aquesta matinada s’ha recuperat, com cada any, l’horari d’hivern. A les tres, han tornat a ser les dues i hem guanyat una hora. I l’any vinent, al març, a la Unió Europea es tornaran a avançar els rellotges una hora i es tornaran a retardar una hora a l’octubre.
El debat no és només europeu. Als Estats Units, Hawaii i Arizona no canvien l’horari a la primavera i mantenen el mateix tot l’any. Per contra, diversos senadors, republicans i demòcrates, s’han unit per dur endavant l’anomenada Sunshine Protection Act 2021, que proposa mantenir tot l’any l’horari d’estiu. Si bé sunshine significa llum del Sol, s’utilitza normalment amb connotacions positives d’escalfor, de benestar –Florida s’anomena sovint the Sunshine State.
Per tant, els senadors proposen no canviar més l’hora però mantenint l’horari d’estiu, perquè consideren que aportaria diversos beneficis, segons explicava al març una nota de premsa de l’oficina del senador republicà per Florida Marco Rubio. Es reduirien, afirma, els accidents de trànsit, els robatoris i els accidents cardiovasculars, entre altres coses, s’estalviaria energia i fins i tot disminuiria l’obesitat infantil i promouria l’exercici físic, perquè es guanyaria una hora de claror a la tarda.
Acabar amb el canvi d’hora a la Unió Europea no és tan fàcil, tot i que el Parlament Europeu ho aprovés. Els mecanismes són complexos i assolir consensos no és senzill. De fet, la votació implicava que cada estat decidís si el 2021 recuperava l’horari d’hivern o mantenia el d’estiu. Però això comportaria problemes per la interrelació que existeix entre els estats.
El Brexit encara ho complica més. El Regne Unit també canvia l’horari aquest diumenge a la matinada i el 2022 ho tornarà a fer. Si la UE decidís no fer-ho, en el futur hi podria haver un desajust horari entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda.
Una opció per evitar-ho seria que Irlanda del Nord mantingués tot l’any el mateix horari que la resta de l’illa i no el canviés com a Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Però això probablement molestaria molts unionistes, que veurien, encara que fos només en el rellotge, la unió d’Irlanda del Nord amb la resta de l’illa i la seva diferenciació de la Gran Bretanya.
Horaris i hàbits
Aquest any també s’hi afegeix el problema de l’elevat preu de l’electricitat. Segons alguns informes, tornar a l’horari d’hivern farà que es gasti més llum en hores en què la tarifa és més alta –a la tarda es farà fosc abans–. Però també s’ha explicat que el canvi d’horari té cada vegada menys sentit per estalviar electricitat, perquè influeix bàsicament en l’enllumenat i les bombetes ara són molt més eficients que abans.
Els canvis d’horari no són l’única opció a debatre. A Islàndia, on l’hora no es canvia des de 1968, es va impulsar un fòrum perquè els ciutadans opinessin sobre tres opcions: mantenir el rellotge igual, endarrerir-lo una hora per tenir sempre horari d’estiu i, finalment, no tocar el rellotge però sí canviar els horaris de l’escola o de la feina.
Un canvi d’hàbits i uns horaris que considera més racionals i que aporten més salut i més benestar és el que proposa a Catalunya el Pacte per la Reforma Horària.
I encara hi ha el debat de si caldria tornar a l’horari que correspon per la situació geogràfica, que és el marcat pel meridià de Greenwich i faria endarrerir el rellotge una hora més. Va ser el 1940, als inicis de la dictadura, quan el general Franco va decidir adoptar l’horari de l’Alemanya nazi, que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits i que era una hora avançada respecte a Greenwich.Però tot això és un debat més ampli, que depassa si cal canviar o no l’hora dos cops l’any. De moment, es pot assegurar, tret de grans sorpreses, que aquesta tampoc no haurà estat l’última vegada que s’han de moure les agulles dels rellotges.
A partir del 6 de novembre, la infraestructura començarà a permetre el pas de vehicles
Sandra García Prat|Arriba l’obertura del túnel de Glòries de Barcelona. A partir del 6 de novembre, una de les infraestructures més esperades per millorar la mobilitat en aquesta zona d’entrada i sortida de la ciutat començarà a funcionar. L’obertura del túnel de Glòries arriba després de sis anys i mig d’obres (amb dues interrupcions). Aquestes són les sis claus que has de saber si ets conductor habitual d’aquesta zona per passar-hi a partir de la setmana que ve:
1. Si entres al túnel de Glòries, no en podràs sortir fins al final
El recorregut del túnel va des del carrer de Padilla a la rambla del Poblenou
El túnel de Glòries està format per dos tubs independents de 957 metres de llargada, un per cada sentit, que soterra la Gran Via des del carrer de Padilla fins a la rambla del Poblenou.
Sense sortides intermèdies
Els vehicles que hi entrin no en podran sortir fins al final i, quan hi arribin, podran escollir entre continuar per la C-31 (cap a les rondes i el Maresme) o bé agafar el lateral de la Gran Via que va elevat a partir del carrer de Bilbao.
2. Dos carrils per sentit i un per al transport públic
En cada sentit hi ha dos carrils per al transport privat i un per al transport públic, un fet inusual fins ara als túnels de Barcelona.
3. Un radar de tram
El túnel tindrà un radar de tram per controlar la velocitat. Els senyals que s’hi han instal·lat indiquen que el control de la velocitat es farà en un tram d’1,2 quilòmetres, és a dir, en tot el recorregut subterrani.
Límit de 50 km/h
Just després dels cartells que indiquen que hi ha un radar de tram, un senyal de trànsit fixa en 50 km/h la velocitat en tot el recorregut.
4. Semàfors per entrar-hi i sortir-ne
El túnel tindrà semàfors a l’entrada i sortida per regular el trànsit. Hi haurà una excepció: la sortida en sentit Besòs.
Gran pòrtic amb senyals lluminosos
A l’entrada del túnel,un pòrtic de grans dimensions amb senyals lluminosos indicarà si els carrils estan oberts i a quina velocitat es recomana circular-hi. Fonts municipals expliquen que és una estructura necessària per normativa a totes les entrades de túnel de la ciutat. El de Glòries és el més gran perquè inclou diversos indicadors en una sola estructura (panell informatiu, senyals de velocitat variable…).
5. De moment, el túnel de Glòries només servirà per sortir de Barcelona
De moment, però, els primers a circular-hi seran els cotxes i motos que surtin de Barcelona per la Gran Via, mentre que d’entrada a la ciutat es posarà en marxa a principis del 2022.
6. 35.000 vehicles de la Gran Via en superfície, sota terra
Els 35.000 vehicles que circulen ara per la Gran Via a Glòries en superfície es desviaran per la galeria subterrània i es posarà a prova la mobilitat a la zona.
El 30 d’octubre de 1046 moria l’abat Oliba, el fundador del monestir de Montserrat. Cada any el recorden amb un ram d’olivera davant el cenotafi que tenen a la sala del signe. Bellaterra li té dedicat un dels seus 100 carrers.
FOTOS: MONESTIR DE MONTSERRAT I BELLATERRA.CAT
L’abat Oliba fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. A més a més, va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.
Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats.
Castanyera moderna|FOTO: BELLATERRA GOURMET
Actualment Tots Sants és una celebració que té un caràcter molt més festiu que no pas fa segles, quan era dedicada al culte als morts i tenia un to molt sever.
Tal com recorda Dani Cortijo al bloc ‘Altres Barcelones’, durant la revetlla de l’1 de novembre les campanes no paraven de sonar en tota la nit i sempre s’acabava passant el rosari per les ànimes difuntes. Però aquest costum, com molts, s’ha perdut. Voleu fer una passejada per la Barcelona desapareguda, seguint les explicacions de Dani Cortijo i el ‘Costumari Català’ de Joan Amades? Una de les figures més destacades de la festa són les castanyeres. Amades explica com eren els estris tradicionals que empraven: de primer, torraven les castanyes amb fogons de terrissa semblants a una copa i més tard amb paelles d’aram o de ferro foradades. Les castanyeres anunciaven el producte amb un crit: ‘Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?’ Joan Amades també explica que antigament les castanyeres sortien al carrer concretament el dia de Tots Sants.
Muntaven les parades al voltant dels dos portals d’accés a la ciutat que portaven als principals cementiris barcelonins. El portal de l’Àngel era el pas obligat per a anar al cementiri dels Empestats, on ara hi ha la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. L’altre era el portal de Don Carles, situat a l’actual avinguda d’Icària, on començava el camí per a anar al cementiri del Poblenou. D’aquesta manera, les castanyeres s’asseguraven les vendes perquè la gent comprava les castanyes en tornant de visitar els familiars difunts. A partir de l’endemà, el dia 2 de novembre, les castanyeres es repartien per tota la ciutat.
Sobre els panellets, Amades diu que en algunes èpoques els padrins n’obsequiaven els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona.
Originàriament, els panellets no es venien a les pastisseries sinó als cafès o al carrer. Perquè era habitual de fer una mena de juguesca per a obtenir els panellets com a premi. A les darreries del segle XVIII es feia una fira molt lluïda de castanyes i panellets pels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital. Les parades eren guarnides amb grans platades de panellets i castanyes, combinats i distribuïts de manera que formaven dibuixos i figures. Amades recorda que a cada cap de taula s’hi posava un canelobre i enmig un gerro de flors, cosa que conferia al conjunt una fesomia com d’altar.
Les flors són un altre dels protagonistes de la jornada. Dani Cortijo explica que la tradició d’honorar els difunts amb flors prové dels antics romans. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. Al segle XIX l’indret de la ciutat on es concentraven les floristes era la Rambla i quan s’acostava Tots Sants el ritme de treball es multiplicava perquè feien l’agost al mes de novembre.
L’Ajuntament de Barcelona opta per regular els anuncis per protegir els menors d’edat i fomentar l’alimentació saludable
Fruites i verdures| Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que a partir del mes de desembre regularà la publicitat de menjar i begudes perjudicials per a la salut. El consistori s’avança d’aquesta manera a la llei estatal que prepara el ministeri de Consum que l’any vinent prohibirà els anuncis de menjar ràpid i de productes com dolços, gelats o begudes ensucrades que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera contraris a una alimentació saludable.
En una roda de premsa conjunta des de Saló de Cent, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que el govern municipal vol aprofitar que la ciutat és Capital Mundial de l’Alimentació per aprovar dues instruccions per fomentar l’alimentació saludable entre els ciutadans. La primera limitarà la publicitat de menjar porqueria a les marquesines, banderoles i lones a l’espai públic, que són competència municipal.
Més productes ecològics i de comerç just Com a complement, s’aprovarà una segons instrucció per impulsar la compra d’aliments amb criteris de sostenibilitat en equipaments i serveis municipals, que afectarà tant al servei de càtering com a les màquines expenedores. Les dues instruccions, que entraran en vigor en les pròximes setmanes, tenen com a objectiu fomentar el consum de productes ecològics, saludables i sostenibles, així com augmentar l’oferta de proteïnes d’origen vegetal i de fruita i verdura de temporada per donar més varietat a la dieta dels barcelonins.
Tant l’Ajuntament com el Ministeri de Consum han reconegut que la nova normativa és necessària després de constatar que l’autoregulació publicitària no ha contribuït a disminuir el sobrepès i l’obesitat infantils. La nova llei estatal intenta equiparar l’estat espanyol a altres països com el Regne Unit, França o Noruega, que fa temps que tenen regulada la publicitat dirigida als menors d’edat per evitar un consum excessiu de menjar ràpid o de baix contingut nutricional.
Consum vol regular tota la publicitat que s’emeti en horari infantil i en els programes dirigits a menors i afectarà la publicitat de televisions, ràdios, diaris, cinema, internet, xarxes socials i aplicacions mòbils.
BELLATERRA.CAT 