“Si us apropeu a Cerdanyola aprofiteu per gaudir d’aquest xuixo guanyador, gustós, esponjós i gens gras“
El millor Xuixo del Món 2020 de la fleca Pa Artesà del Vallès a Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
La fleca Pa Artesà del Vallès, amb seu a Santa Perpètua de Mogoda, va guanyar l’any 2020 el concurs El Millor Xuixo del Món, que es va celebrar a Girona durant la seva segona edició, dins el marc de la fira Àgora Dolça. Aquesta fleca, fundada fa més de quaranta anys, està liderada per Jaume Junyent i s’en va endú com a premi un guardó i un xec per valor de 1.500 euros.
La fleca vallesana es va imposar a una quarantena de fleques i pastisseries procedents de les comarques gironines i barcelonines. El jurat, presidit pel mestre artesà Julià Castelló, en va destacar “el cruixent de la pasta i el fregit, aspectes tècnicament i visualment fonamentals en l’elaboració del xuixo”.
Castelló i la resta d’integrants del jurat van estar valorant els xuixos que van presentar la quarantena de participants en un dels espais del centre cultural La Mercè, de Girona. Aquí, a primera hora del matí, les diferents pastisseries i fleques participants havien anat deixant les seves mostres, que, després, sota anonimat –totes presentades en caixes iguals i sense nom–, van ser jutjades. Concretament, el jurat valorava sis punts: el pes, l’aspecte exterior, l’aspecte interior –massa, esponjament, brioixat, fullat, bona cocció…–, la qualitat de la crema, la qualitat del fregit i el sabor –equilibri de la crema i el fregit–. A més, en aquesta segona edició, la normativa obligava que el xuixo s’hagués de farcir primer i, posteriorment, fregir.
Part del jurat, amb el president en primer terme, puntuant els xuixos|U. COMAS.
El jurat d’aquesta segona edició del concurs estava integrat pel guanyador de la primera edició del concurs, Ricard Jambert, de la fleca i pastisseria Padrés de Banyoles; Alba Ruiz, professora de pastisseria del CETT-Escola Tècnica Professional; la periodista Carme Gasull; el president del Gremi de Pastissers de Girona, Àngel Garcia Pubill; el president del Gremi de Flequers Artesans de Girona, Miquel Zaguirre, i la professora de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, Marga Viñallonga.
El concurs està organitzar per Salvador Garcia-Arbós, l’Ajuntament de Girona, l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona i Monkeys Communications, amb la col·laboració del Gremi de Flequers de Girona; l’Associació de Pastissers Artesans de la Província de Girona, Corman, Liderou, Farinera Coromina, Sosa i Dulcypas.
Pa Artesà del Vallès de l’Avinguda Primavera de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
PA ARTESÀ DEL VALLES Av. de la Primavera, 14, (08290 Cerdanyola del Vallès) ☎️935 94 85 62
L’arquitecta catalana Carme Pinós|FOTO: MIQUEL TRES
La casa d’Ana Agustí i Javier Garau de Bellaterra, -construïda entre 1988 i 1993- és present a la trajectòria d’arquitectura de Carme Pinós (Barcelona, 1954), que va col·laborar amb Enric Miralles (Barcelona, 1955-2000).
Casa Ana Agustí & Javier Garau de Bellaterra (1988-1993) de Carme Pinós i Enric Miralles|Foto: Hisao Suzuki
El jurat del Premi Nacional d’Arquitectura 2021, promogut pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), ha concedit aquesta distinció a l’arquitecta Carme Pinós. Es tracta del màxim guardó atorgat a Espanya en el camp de l’arquitectura.
Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja
Aquest premi, que té més de noranta anys d’història, té com a finalitat rendir testimoni d’admiració a una persona física o entitat amb personalitat jurídica que, amb la seva feina o amb el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de manera extraordinària a l’enriquiment dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l’arquitectura o l’urbanisme espanyol dins i fora de les fronteres espanyoles.
El Premi Nacional d’Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és concedit a proposta d’un jurat compost per destacats professionals, sota la presidència honorífica de la titular del Departament, Raquel Sánchez.
Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja
En proposar el premi a Carme Pinós, el jurat destaca especialment la solidesa de la seva trajectòria, essent alhora prolífica i d’excel·lència, impregnada sempre per una gran potència creadora. Un procés creatiu que recorre tota l’obra arquitectònica, culminant amb una execució excel·lent del que s’ha projectat.
El jurat emfatitza la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes i fa esment, així mateix, a la seva transversalitat com a professional, promovent el diàleg de l’arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant dins com fora de les nostres fronteres.
Carme Pinós, Campus WU, Viena
La candidatura de l’arquitecta, a proposta de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Fundació Arquia, l’Etsa de València i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), va ser l’escollida pel jurat convocat el passat 30 de novembre. Posteriorment s’ha posat en coneixement de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, qui ha donat personalment la notícia a la guardonada i, després, concedirà el premi per Ordre Ministerial.
El jurat ha estat format en aquesta ocasió per Álvaro Siza Vieira, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2019; Alberto Campo Baeza, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2020; Luis Fernández-Galiano, a proposta de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; Mar Loren Méndez, a proposta de la Conferència de Rectors d’Universitats espanyoles; Sol Madridejos Fernández, a proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya; Eva Armas Gil, a proposta de la Federació d´Associacions de Periodistes d´Espanya; i María Langarita Sánchez, a proposta de la Direcció General d’Agenda Urbana i Arquitectura. Així mateix, el secretari del jurat va ser el director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, Iñaqui Carnicero, i la secretària d’actes va ser Marta Callejón Cristóbal, subdirectora General d’Arquitectura i Edificació.
Carme Pinós y Enric Miralles. Cementiri d’Igualada
Vast rang de projectes
Després d’una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Parc-Cementiri d’Igualada o les instal·lacions olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona, el 1991 va establir el seu propi estudi d’arquitectura, tot abordant un vast rang de projectes que abasten des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari. La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut reconeixement al món portant el nom de l’arquitectura catalana a Europa i el continent americà.
Entre els seus projectes de la seva etapa en solitari destaquen la reforma i ampliació de l’Hotel Son Brull a Mallorca, el MPavilion 2018 a Melbourne (Austràlia), el conjunt al centre històric de Barcelona (que comprèn la Plaça de la Gardunya, l’Escola d’Art Massana i la façana posterior del Mercat de la Boqueria); el Centre Cultural Caixaforum Saragossa, l’Edifici de Departaments al Campus WU de Viena, la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, les Torres d’Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), la Passarel·la de vianants a Petrer, el marítim de Torrevella o l’Escola Llar a Morella.
Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)
Ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals es troben el Premi Internacional Francès de Dones Arquitectes 2017-ARVHA, el Premi ArpaFIL 2017 de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. L’any 2016, Carme Pinós va ser distingida amb la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence, atorgada per la Universitat Politècnica de Califòrnia a Pomona en reconeixement a la seva carrera professional, i el mateix any va rebre el 2016 Berkeley-Rupp Prize per la seva contribució a la promoció de la dona a l’arquitectura i el seu compromís social.
El 2015, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada pel govern Català per la seva aportació a la cultura i defensa dels valors cívics de Catalunya. El 2012 va ser nomenada International Fellow del Royal Institute of British Architects, i el 2011, Honorary Member de l’American Institute of Architects.
També destaquen el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional (2008); el Primer Premi de la IX Biennal Espanyola dArquitectura i Urbanisme (2008); el Premi ArqCatMón del Col·legi Oficial dArquitectes de Catalunya (2008). Així mateix, el Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995); el Premi Ciutat de Barcelona (1992); i el premi FAD d’Arquitectura – Edificis de nova planta d’ús públic (1991).
Durant tots aquests anys, Carme Pinós ha compaginat la seva activitat com a arquitecta amb la docència, i és professora convidada, entre altres llocs, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, l’École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais et Paris-Val de Seine ; Harvard University Graduate School of Design; Columbia University a Nova York o l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne.
La seva obra està present en destacades col·leccions museístiques, entre les quals hi ha les col·leccions permanents del Centre Pompidou de París o del MOMA novaiorquès. El 2018 el seu treball va ser exposat a la Biennale Architettura di Venezia i el febrer del 2021 la Fundació ICO de Madrid va inaugurar l’Exposició monogràfica Carme Pinós – Escenaris per a la vida que recollia 88 projectes destacats de la seva trajectòria professional. El 28 d’octubre del 2021 va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Carme Pinós – Context i conceptes en el marc de la 2021 Biennal Internacional d’Arquitectura d’Euskadi Mugak, que estarà oberta al públic fins al 27 de febrer del 2022.
Escultura Carmela (2015) de Jaume Plensa|FOFO: BELLATERRA.CAT
En plenes festes d’enllumenat de Nadal, i com fem sovint durant tot l’any, sempre és un autèntic plaer sortir de Bellaterra per visitar i passejar per la nostra estimada Barcelona, capital de Catalunya.
Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.
Museu d’Història a la Plaça del Rei de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA BÀRCINO ROMANA Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.
Palau de la Generalitat és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construïr|FOTO: BELLATERRA.CATDetall de l’allumenat de Nadal a l’Ajuntament de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA BARCELONA MEDIEVAL Durant l’edat mitjana, Barcelona es va convertir en Ciutat Comtal i va guanyar rellevància política. Va esdevenir la seu de les principals institucions de poder de la Catalunya Vella, i això va propiciar una intensa activitat comercial que la va fer créixer i expandir-se, i vestir-se amb magnífics edificis d’arquitectura gòtica.
Palau de la Música Catalana,construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernistaLluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA CIUTAT MODERNA I INDUSTRIAL A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.
Detall de l’estel il·luminada de la Sagrada Família de Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA BARCELONA CONTEMPORÀNIA Mentre la ciutat creixia industrialment i demogràficament, els esdeveniments polítics i socials, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura posterior, van definir uns temps convulsos. A finals del segle XX, amb l’arribada de la democràcia, Barcelona va ressorgir, com una au fènix, disposada a convertir-se en una gran metròpoli del segle XXI.
Detall d’un munt de caganers a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
No podíem deixar d’assistir a l’encesa del nou estel de la nostra sempre estimada Sagrada Família d’Antoni Gaudí, situada just al mig de la capital de Catalunya.
Estel de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’última peça de la torre de la Mare de Déu, l’estel, està col·locat des de la setmana passada a la part superior de la torre, de manera que l’alçada assoleix els 138 metres.
L’estel, fabricat per un vidrier de Mataró, reflectirà els rajos de sol durant el dia i s’encendrà a la nit en dies assenyalats.
D’un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, l’estel està construït amb vidre texturitzat, amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes. El temple de la Sagrada Família de Barcelona ha viscut aquest dimecres un moment de màxima esplendor amb la inauguració de la torre de la Mare de Déu. Cap a tres quarts de vuit del vespre s’ha encès l’estrella de vidre de dotze puntes que la corona. En la cerimònia litúrgica d’aquest dimecres al vespre, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha beneït la torre de la Mare de Déu i, seguidament, s’ha il·luminat. Primer s’ha encès la torre de la Mare de Déu, mentre l’Orfeó Català interpretava el “Magnificat”, un himne dedicat a la Verge Maria. Després s’ha encès l’estel i, finalment, s’ha il·luminat tot el temple, que fins aquell moment havia estat a les fosques. En l’homilia, Omella ha dit que el temple dissenyat per Antoni Gaudí “és l’emblema de Barcelona” i un dels més “bells i impressionants de tot el planeta”
L’estel lluminós de la Sagrada Família vist entre la Plaça del mateix nom|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Dir Gaudí és dir Sagrada Família. I dir Sagrada Família és dir Barcelona. Aquesta basílica s’ha convertit en un important patrimoni artístic, cultural i social. Sense pretendre-ho, el temple de la Sagrada Família és l’emblema de Barcelona. I avui tenim la sort de poder inaugurar i beneir la torre dedicada a la Mare de Déu.” Missatge del papa Francesc
El papa Francesc ha intervingut en la cerimònia d’encesa amb un missatge de vídeo i ha desitjat que l’estrella afavoreixi gestos quotidians d’amor, fraternitat i atenció cap als més desafavorits.
El papa ha lamentat que, sovint, les societats fan que molta gent visqui en situacions de pobresa i exclusió
“Vull fer arribar la meva salutació d’una manera especial als més pobres d’aquesta gran ciutat, als malalts, als afectats per la pandèmia de la covid-19, als ancians, als joves que, per diferents situacions, veuen compromès el seu futur; a les persones que estan vivint moments de prova… Estimats amics, per a tots vostès brilla avui l’estrella de la torre de Maria.”
Estel lluminós de la Sagrada Família
Francesc també ha pregat perquè la ciutadania faci de Barcelona un lloc “més habitable i acollidor per a tothom”.
ARTÈXTIL fou fundada el 1941 pel veí de Bellaterra, Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969), en ple inici de la postguerra. Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l’estat espanyol.
Projecte Illa Artèxtil de Sabadell| IDP
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, celebrada avui dijous, 9 de desembre, ha aprovat la construcció d’una plaça pública a l’antic pati de l’Artèxtil. Forma part d’un conjunt d’intervencions que es faran a la cruïlla Gran Via i el carrer Quevedo, relacionat amb la reforma prevista a la Gran Via.
El pressupost de la licitació és de 499.164,79 euros i s’ha fixat l’inici de les obres durant la tardor de 2022 i el termini d’execució de sis mesos, cosa que situa aquest nou espai en aquest conjunt fabril el primer semestre de 2023. L’objecte d’aquest projecte consisteix en la reurbanització del carrer Quevedo, en el tram entre Vidal i Covadonga. A més, suposarà l’eliminació del pas soterrat.
La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas. Una part de l’edifici és avui propietat de l’Ajuntament de Sabadell.
Artèxtil és una antiga fàbrica ubicada a la Gran Via de Sabadell, catalogada com a Bé Cultural d’interès local. És obra de l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
Història d’Artèxtil
Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle xix. La ciutat era coneguda com «la Manchester catalana». L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.
Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969|Foto: Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
El promotor i propietari d’aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l’any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d’agost del 1941. El constructor de l’obra fou en Pere Arderiu.
Posteriorment, l’any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l’any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d’elaboració.
Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l’altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.
La deslocalització cap a l’Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d’interès local. Els hereus de la companyia van vendre l’edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d’esquerres locals van oposar-s’hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.
Proposta de reurbanització de l’espai
Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l’enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d’onze plantes per a ús residencial. El projecte preveu transformar l’illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.
Proposta de reurbanització Illa Artèxtil de Sabadell|IDP
L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.
Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m² i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m² entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.
La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d’Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.
Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada. El setembre del mateix any l’Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d’oficines, obtenint així la titularitat de tot l’espai catalogat.
Font: Ajuntament de Sabadell, Nació Sabadell, IDP (neix a la ciutat de Sabadell com a iniciativa de 4 companys recent titulats de l’Escola d’Enginyers de Terrassa de 23 anys)
Arran de les amenaces i pintades insultants dirigides al rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, ahir, dimecres, 8 de desembre, i reivindicades per un grup anomenat Acció per la Independència, l’Equip de Govern vol expressar la ferma repulsa per l’atac al rector, que ha passat del seu àmbit professional al familiar.
L’acte causant d’aquestes amenaces, que va tenir lloc el 25 de novembre passat al campus, estava organitzat per un col·lectiu inclòs al Registre d’Entitats de la Universitat, atès que complia els requisits necessaris per formar-ne part.
L’Equip de Govern vol reiterar que el rector de la universitat no té competències en ordre públic. En conseqüència, tampoc ha d’autoritzar l’entrada al campus de les forces de seguretat, que són les que dissenyen els operatius i defineixen les intervencions segons els seus propis criteris professionals.
Per acabar, volem reafirmar-nos en la denúncia que el campus de la UAB és objecte d’una confrontació d’interessos polítics aliens a les activitats i funcions pròpies de la Universitat. Com a universitat pública tenim el compromís, recollit als nostres estatuts i en la nostra tradició històrica, de vetllar pels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats en la construcció del nostre país.
Moment de l’encesa de l’estel de la Sagrada Família El cel de Barcelona té una estrella nova. Així s’ha encès l’estel que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí
“El govern de l’EMD de Bellaterra es nega a donar la xifra final de la reparació, afirmant que el preu està inclòs dins les feines generals de manteniment de les zones verdes del poble“.
Perill al barranc de la Bonaigua, sense les baranes de fusta pressupostades per Roca Valles|FOTO: BELLATERRA.CAT
El govern de RamonAndreu (GXB) va executat el juliol de 2018 el pressupost presentat per Roca Vallès (administrador Carles Rocamora), per restaurar el Camí dels Enamorats de Bellaterra, que va des de sota les escales de la Plaça del Pi, fins el Camí de la Font de la Bonaigua, paralel·lament als FGC
Detall de baranes de fusta de la Via Verda que l’EMD no ha instal·lat al Camí dels Enamorats| ARXIU BELLATERRA.CAT
El Camí dels Enamorats no es va acabar d’arranjar del tot, ja que manca la barana de fusta pressupostada per evitar caigudes al barranc de la Bonaigua, amb vistes a l’Hostal de Sant Pancraç.
Camí dels Enamorats de Bellaterra reparat parcialment per l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT
Segons l’Ajuntament de Cerdanyola, les competències aprovades pel Ple de l’any 2005, l’EMD de Bellaterra és responsable de la conservació i administració del seu propi patrimoni, inclòs el manteniment de zones verdes, forestal, la reparació i conservació de les calçades dels carrers públics i totes les voreres del poble.
