“L’hidrogen, el combustible del demà” pel bellaterrenc Joan Ramon de Clascà
Archive for the ‘Bellaterra’ Category
AGENDA BELLATERRA| Fòrum Bellaterra, dijous 20 octubre, 20:00 hores
Posted in Bellaterra, tagged Agenda Bellaterra, Fòrum Bellaterra, Joan Ramon de Clasca on 12 Octubre 2022|
AGENDA BELLATERRA|Ple ordinari EMD, dilluns 17 octubre, 20:00 hores
Posted in Bellaterra, tagged Agenda Bellaterra, Jordi Macarulla on 12 Octubre 2022|
Jordi Macarulla, vocal de l’EMD de Bellaterra, deixa el partit polític Convergents i passa a ser vocal no adscrit.
CULTURA|La novel·la pòstuma d’Almudena Grandes, “Todo va a mejorar”, a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Almudena Grandes, Cultura, Todo va a mejor on 11 Octubre 2022|
La va escriure durant la pandèmia i surt a la venda gairebé un any després de la seva mort
La novel·la pòstuma d’Almudena Grandes, “Todo va a mejorar”, un llibre sobre el futur
Amb “Todo va a mejorar”, l’obra pòstuma d’Almudena Grandes, l’escriptora madrilenya es va imaginar el futur distòpic d’un país com Espanya, sorprès per la pandèmia.
La novel·la arriba a les llibreries aquest dimarts, gairebé un any després de la seva mort per un càncer, als 61 anys.
La també autora de “Las edades de Lulú” va dedicar els últims mesos de vida a escriure aquest llibre, que va acabar el seu marit, l’escriptor, poeta i director de l’Institut Cervantes Luis García Montero, seguint les seves indicacions.
A Almudena Grandes escriure aquesta obra li va servir de refugi durant la malaltia.
Va ser una manera particular d’aferrar-se a la vida, segons ha explicat García Montero en la presentació del llibre.
Almudena Grandes Hernández (Madrid, 7 de maig de 1960 – 27 de novembre de 2021) va ser una escriptora castellana en llengua castellana, autora de 13 novel·les i 3 reculls de narrativa breu, i columnista habitual del diari El País. Va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 2018 i el Premi Jean Monnet de Literatura Europea el 2020 per la novel·la Los pacientes del doctor García (2017).
Després d’estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. També va fer algun paper en el cinema (1982: A contratiempo, d’Óscar Ladoire).
La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica [2] que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.
La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel·lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000.
Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l’obra novel·lística de l’autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l’Espanya de l’últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant amb tècniques realistes i introspecció psicològica la vida quotidiana de personatges d’aquesta època.
El 2003, es van publicar una sèrie d’articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barceló i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes.
La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero, va ser protagonitzada per José Luis García Pérez, Cuca Escribano i Roberto Enríquez.
El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle xx. Aquesta novel·la va guanyar a l’any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.
El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la. Protagonitzada per Cuca Escribano, Montse Germán, María Bouzas i Rosa Vilas, va ser dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l’escriptora.
La seva novel·la Inés y la alegría (2010), -amb la qual es va iniciar la sèrie Episodios de una guerra interminable, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, va ser qualificada de “portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix”.
Va ser columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. Es va significar sempre per les seves posicions polítiques d’esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d’Esquerra Unida.
Va morir el 27 de novembre de 2021 a Madrid, als seixanta-un anys, a causa d’un càncer
Font: El Punt Avui, Tusquets Editores,
CULTURA|Sílvia Pérez Cruz Premio Nacional de las Músicas Actuales 2022
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Premio Nacional de las Músicas Actuales 2022, Silvia Pérez Cruz on 10 Octubre 2022|
Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 15 de febrer de 1983), ha estat distingida pel Ministeri de Cultura amb el Premio Nacional de las Músicas Actuales 2022, dotat amb 30.000 euros. A la cantant palafrugellenca se li reconeix “la qualitat creativa i interpretativa de la seva carrera” i també “la naturalitat, versatilitat i audàcia de les seves propostes”. El jurat, integrat, entre d’altres, per Jordi Herreruela (director del Festival Cruïlla) i Carmen Zapata (presidenta de l’Associació de Dones de la Indústria de la Música) li reconeix finalment, a Pérez Cruz, un “infrangible compromís amb la bellesa”. Rozalén (2021), Chano Domínguez (2020), María Rodríguez Mala Rodríguez (2019), Christina Rosenvinge (2018), Javier Ruibal (2017), Martirio (2016), Jorge Pardo (2015), Carmen París (2014), Luz Casal (2013), Kiko Veneno (2012), Santiago Auserón (2011), el Dúo Amaral (2010) i Joan Maonuel Serrat (2009) figuren entre els guardonats.
Filla dels músics Càstor Pérez Diz i Glòria Cruz i Torrellas, des de ben jove estudià solfeig, piano clàssic, saxo clàssic. Es llicencià en cant-jazz per l’ESMUC, i amb 18 anys va anar a viure a Barcelona, on seguí estudiant música. Ja com a professional, ha treballat amb Joan Díaz Trio en el disc de jazz We sing Bill Evans (premi JAÇ 2009 al millor disc), amb Joan Monné, Perico Sambeat, Javier Colina i Jerry González, entre molts d’altres. Ha cantat per als ballarins Damián Muñoz (dansa contemporània) i Israel Galván i la companyia de Sol Picó (flamenc contemporani, premis MAX 2007). Ha format part de Llama (duet de hang i veu), Coetus (orquestra de percussió ibèrica) i Xalupa (música tradicional catalana), i ha fet un duet amb Raül Fernández (Refree), amb diversos projectes i repertoris.
El 2009 participa en l’obra de teatre El jardí dels cinc arbres, una adaptació de textos del poeta Salvador Espriu dirigida per Joan Ollé i estrenada al Festival Temporada Alta de Girona que fou representada també al Teatre Nacional de Catalunya (TNC),[1] entre altres peces va cantar He mirat aquesta terra amb música de Raimon. Amb aquest poema musicat que va interpretar posteriorment amb Toti Soler durant una gira conjunta, Sílvia Pérez Cruz també acompanyada a la guitarra pel músic van participar en l’acte d’inauguració de l’Any Espriu que commemora el centenari del poeta, fou el 23 de gener de 2013 a l’escenari del Palau de la Música Catalana de Barcelona.[2] També ha musicat el poema de Maria Mercè Marçal Covava l’ou de la mort blanca (enregistrament amb el que obtingué el primer premi del II Certamen Terra i Cultura 2009)[3] o readaptat la versió musical de Lluís Llach del poema de Pere Quart Corrandes d’exili.
Participa en diverses propostes artístiques com el grup Las Migas (quartet femení de nou flamenc), Flama (improvisacions i cançons hang i veu), Javier Colina + Sílvia Pérez Cruz (boleros en clau de jazz), Coetus (orquestra de percussió ibèrica + Eliseo Parra), Ressons de l’Al-Andalus (al costat del cor de Lleida i 4 músics). Ha participat en l’espectacle flamenc Camarón, La llegenda del temps, 30 anys després, al costat de Juan Gómez “Chicuelo”, Duquende i Rafaela Carrasco. Al costat del guitarrista Toti Soler ofereix recitals conjunts el 2010 i el 2011, amb Bona Cara Trio amb el pianista Javier Galiana i el contrabaix José López repertori llatinoamericà a ritme de jazz.
Amb el quartet Las Migas, després de sis anys de col·laboració, editen el seu primer CD el 2010 de títol Reinas del matute (Nuevos Medios, 2010), en què aporta la seva veu i toca el caixó.
També canta com a Sílvia Pérez Cruz en solitari i col·labora en espectacles de dansa i teatre. El 2011 s’editen el CD En la imaginación (Nuba Records / Produccions Contrabaix), en què interpreta boleros cubans a ritme de jazz acompanyada pel Javier Colina Trio, i formant part de Xalupa, grup de música tradicional catalana al costat de Chiara Giani (guitarra i arranjaments), Lisa Bause (violí) i Aleix Tobias (percussió) s’edita el disc conjunt, Un sordo s’ho escoltava (Temps Record).
L’any 2010 va participar amb una actuació a la primera edició del Fòrum Impulsa. El 2 juliol 2011 participa en la 45 edició de la tradicional Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell en homenatge al seu pare Càstor Pérez Diz, referent del gènere mort el mes de novembre. L’estiu de 2011, deixa de ser la cantant del grup Las Migas per seguir amb altres projectes i prepara el seu primer disc en solitari com a Sílvia Pérez Cruz. El setembre de 2011 edita el segon disc, Trencant aigües (Harmonia Mundi), amb la formació Llama, a duo amb el músic israelià de hang Ravid Goldschmidt.
El 2012, participa en col·laboració amb la guitarra de Juan Gómez «Chicuelo» a la banda sonora de la pel·lícula Blancaneu, obra del director Pablo Berger, fet que li va valer un premi Goya a la millor cançó original per Te busco y no te puedo encontrar. El 2014 va presentar el disc Granada amb el guitarrista Raül Fernandez Miró.
El 2015 va debutar com a actriu a Al costat de casa, un drama musical d’Eduard Cortés.[8] El 2016 es publica la banda sonora de la mateixa pel·lícula amb el títol de Domus; també havia compost les bandes sonores de les obres Informe per a una acadèmia (codirigida i protagonitzada per Ivan Benet) i Terra baixa (dirigida i protagonitzada per Lluís Homar), amb les quals va guanyar dos Premis Butaca el 2014 i el 2015, respectivament.
El 2017 va guanyar el premi Gaudí a la millor música original i el seu segon premi Goya a la millor cançó original per «Ai, ai, ai», d’Al costat de casa. Per aquest film també estava nominada al Goya a la millor actriu revelació. El mateix any va publicar el disc Vestida de nit.
Des de 2018 toca a duo amb el pianista menorquí Marco Mezquida, estrenant espectacle al Festival Castell de Peralada i amb qui ha realitzat gires i concerts nacionals i internacionals a auditoris com el Teatro de la Zarzuela de Madrid, el Palau de la Música Catalana de Barcelona o el Blue Note de Tokio, entre d’altres.
Font: El Punt Avui, Wikipèdia,
MEMÒRIA DEMOCRÀTICA|El Senat aprova definitivament la llei
Posted in Bellaterra, tagged Aranzadi, La Algaba, MEMÒRIA DEMOCRÀTICA on 5 Octubre 2022|
La cambra alta ha donat llum verda a la norma per 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions.
“Recuperar les restes d’un ésser estimat no és ni d’esquerres ni de dretes, és pura humanitat”, ha afirmat el ministre de la Presidència espanyol Félix Bolaños.
El ple del Senat espanyol ha aprovat de forma definitiva el projecte de llei de Memòria Democràtica, que, entre altres aspectes, obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre el 1978 i finals del 1983.
La llei impulsada pel govern espanyol format pel PSOE i Unides Podem ha estat aprovada aquest dimecres al ple del Senat per 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions, després d’un debat de cinc hores amb retrets creuats entre l’esquerra i la dreta.
Els més crítics han estat el PP, Vox, Cs i UPN, que han presentat per separat quatre vetos (esmenes a la totalitat) a la llei que han estat rebutjats al ple.
En declaracions després de l’aprovació de la llei, el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, ha afirmat: “Avui és un dia inoblidable per a la democràcia espanyola perquè fem millor a la nostra democràcia. Passem pàgina definitivament de la història més negra de la nostra història, de la dictadura, de la Guerra Civil i abracem i reivindiquem el millor de la nostra història, les persones que van lluitar per la democràcia, perquè avui Espanya fos una democràcia avançada i europea, per la transició, per la llei d’amnistia, per la Constitució, per la democràcia. Avui és un dia molt emocionant per a tots”.
Bolaños ha tingut un record per a “totes aquelles persones que van ser víctimes tant de la Guerra Civil com de la dictadura i la repressió franquista”. El ministre espanyol ha afegit: “Aquesta és una llei humanitària, que està amb les víctimes”. Bolaños ha lamentat que no hi hagi hagut un “amplíssim” consens ja que les víctimes ho mereixen. “Recuperar les restes d’un ésser estimat no és ni d’esquerres ni de dretes, és pura humanitat”, ha afirmat.
L’aprovació de la llei de Memòria Democràtica avui al Senat és definitiva, ja que el text no ha incorporat cap modificació respecte l’aprovat el passat 14 de juliol al ple del Congrés espanyol, amb la qual cosa no haurà de tornar a la cambra baixa.
Font: Memòria Democràtica, El Punt Avui,
BELLATERRA GOURMET|Tiramisù a l’estil d’Angi
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Recepta Tiramisù Angi on 5 Octubre 2022|
Bellaterra Gourmet comparteix amb el veïnat de Bellaterra la recepta de Tiramisù per 6 persones a l’estil d’Angi
TIRAMISÙ ESTIL ANGI
(Recepta per a unes 6 persones)
INGREDIENTS
500 g de Mascarpone
5 ous frescos ecològics
5 cullerades de sucre en pols
24 melindros
2 tasses de cafè aràbica sense sucre
2 cullerades d’Amaretto di Saronno
Cacau en pols Nesquik sense sucre
PREPARACIÓ
Separa les clares dels rovells.
Batre els rovells amb el sucre fins que s’espesseixi.
Afegir el Mascarpone i barrejar bé fins aconseguir una barreja cremosa i consistent.
Muntar les clares a punt de neu. (Una mica de sal ajuda que muntin millor).
Barregeu la crema del Mascarpone amb les clares muntades fins aconseguir una crema homogènia.
Barrejar el cafè fred aràbica i l’Amaretto di Saronno en un bol i xopar els melindros
.
Col·locar la meitat dels melindros al fons dels bols individuals o tasses al gust, cobrint-los amb la meitat de la barreja feta amb els ous i col·locar la resta dels melindros. Cobrir-ho tot amb la part sobrant de la barreja.
Empolvoreu el Tiramisú amb el cacau Nesquik en pols utilitzant un tamís.
Cobrir amb paper de forn (perquè no agafi olors del frigorífic).
Deixar reposar a la nevera almenys durant 4 hores (ideal és que reposi durant unes 10 hores).
Buon Apetitto!!
BELLATERRA GOURMET| Paradisos i Sips de Barcelona, primer i tercer bars del món
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Paradiso, Sips on 5 Octubre 2022|
Les cocteleries barcelonines Paradiso i Sips, primer i tercer millors bars del món
El Two Schmucks, també de la capital catalana, se situa en setena posició del rànquing World’s 50 Best Bars
Estat parat davant de la porta d’una nevera en una botiga de pastrami normal, és difícil imaginar què et podria enfrontar a continuació. Esteu a punt de trepitjar el majestuós bar de fusta corba de Dalí que és Paradiso, el millor bar del món 2022, patrocinat per Perrier . Un cop dins, les sorpreses segueixen arribant, començant amb l’espectacle Supercool Martini, que utilitza una barreja de ginebra “supercooled” per construir un iceberg al got. També hi ha un nou menú, fresc de la imaginació del creatiu en cap i copropietari Giacomo Giannotti.
En el passat, els temes han abastat la màgia i l’espai, i aquest any la inspiració és l’Evolució de la Humanitat. Dels 15 còctels nous, proveu Fleming, inspirat en el descobriment de la penicil·lina, que explora la fermentació amb una vora d’espores de bolets. Però per a un drama més estètic, el més calent és On Fire, un còctel de punx de llet per compartir, amb bourbon, xerès oloroso, tahini, moniato i llet fumada. Servit en un plat clar i rodó, amb guarnicions creades al laboratori Paradiso per representar els avantpassats de la humanitat asseguts al voltant d’un foc, el còctel utilitza un làser per crear una flama que fuma el vi de Jerez. Les begudes no es veuen ni saben així enlloc sinó a Paradiso.
La cocteleria Paradiso, del carrer Rera Palau de Barcelona, ha aconseguit aquest dimarts la primera posició del rànquing World’s 50 Best Bars. D’aquesta manera millora la tercera posició que havia aconseguit l’any passat.
El Paradiso ha superat el londinenc Tayer + Elementary, que ha repetit la segona posició del 2021, i el també barceloní Sips, situat al carrer Muntaner, que ha completat el podi amb la tercera posició i que s’ha endut el guardó a la cocteleria que més ha ascendit en la llista, concretament des del lloc 37 d’ara fa 12 mesos. En setena posició s’ha situat un altre local de Barcelona, el Two Schmucks, del carrer Joaquim Costa. La presència estatal entre els 50 millors bars del món s’ha completat amb el madrileny Salmon Guru, que ha quedat en quinzena posició.
PARADISO BARCELONA
Carrer de Rera Palau, 4, 08003 Barcelona
Amb un bar de l’illa al centre de l’escenari, Sips és el concepte de bar modern: aquí els cambrers i les seves creacions són l’espectacle. I amb dos dels taquillers més taquillers del món de la cocteleria, Simone Caporale i Marc Alvarez, és tot un espectacle.
Durant el dia, Sips té una sensació més suau, amb una decoració de color rosa i verd pastís que fa que sigui un lloc accessible a primera hora del vespre, però a mesura que cau la nit i les llums s’atenuen, es transforma en un refugi fosc i sensual. És l’hora de l’espectacle: agafeu un menú i prepareu-vos per deixar-vos impressionar amb còctels amb un alt enginy tècnic. Molts són clàssics reorientats, com la Caipirinha, feta amb un masticador per arrodonir l’amargor, o, per a la màxima diversió a la taula, pregunteu si Heliodora està disponible.
Aquesta màquina mexicana tornejada a mà d’època ofereix “gel rapat” d’aranja com a base, abans que una pipeta gigantesca deixi caure xerès a la copa i el Daiquri Heliodora es completi amb rom i llima. Tot es complementa amb una pastissera de grau Michelin, que deixa les seves creacions a la porta de Sips cada dilluns al matí. Espereu els gustos del deliciós paté en croûte i el parfait de foie gras al bar guardonat amb el premi Nikka al més alt escalador del 2022.
SIPS BARCELONA
C/ de Muntaner, 108, 08036 Barcelona
Font: El Punt Avui, https://www.worlds50bestbars.com/the-list/paradiso.html
AGENDA BELLATERRA|Vernisage de Glòria Ruiz Casas al Centre Cívic, 6 octubre, 19:30 hores
Posted in Bellaterra, tagged Agenda Bellaterra, Glòria Ruiz Casas on 4 Octubre 2022|
BARCELONA|Amunt, amunt, Sagrada Família
Posted in Bellaterra, tagged Basilica Sagrada Familia, Cultura on 4 Octubre 2022|
Aquest desembre s’acabaran dues de les quatre torres dels evangelistes, les de Lluc i Marc, de 135 metres, les terceres més altes del temple.
La Sagrada Família continua conquerint territori del cel. Si aviat farà un any que es va inaugurar, en un gran acte, la segona torre més alta del temple, la de la Mare de Déu (138 metres rematats amb l’estel lluminós que s’havia imaginat Gaudí), ara la prioritat és enllestir els quatre pilars dels evangelistes (135 metres), cosa que es resoldrà en breu, dos abans d’acomiadar l’any, sense perdre de vista, a més, el que serà l’èxtasi de la llarga història de la construcció del monument: l’assoliment de la torre de Jesús (172,5 metres), que coincidirà amb el centenari de la mort de Gaudí, el 2026.
Fins a l’esclat de la pandèmia, el 2026 era la data tan esperada de la finalització de totes les obres que queden pendents (aproximadament un 20%). Però els miracles, amb un cisma tan enorme com el que ha causat la covid-19, no existeixen. Els responsables de la Sagrada Família es resisteixen a anunciar el nou calendari de la cloenda. Volen ser prudents fins al 2024, quan pensen que la recuperació de visitants i ingressos serà plena. Llavors sí que, diuen, veuran l’horitzó clar. Si no hi ha més contratemps, s’entén.
Els resultats d’aquest 2022 els fan ser optimistes. No s’esperaven que el retorn a la normalitat seria tan ràpid. “Aquest estiu l’afluència ha estat molt semblant a la del 2019”, només un 6% per sota, remarca el director general de la Junta Constructora, Xavier Martínez. La previsió és que la basílica tanqui l’any amb 3,4 milions de visitants, un 72% dels que rebia abans de la pandèmia.
No hi ha més secret: si creix el nombre de visitants, creixen els ingressos, que van ser mínims durant els dos anys durs de crisi sanitària. El 2022 s’enlairaran fins als 87 milions d’euros (el 85% del recaptat el 2019). D’aquests, només 24 s’han invertit en els treballs de construcció, menys de la meitat del que s’hi destinaven en temps prepandèmics per la raó, explica Martínez, que la represa de les obres s’ha hagut de fer coordinadament amb la gran xarxa de col·laboradors implicats en el projecte, amb capacitat de resposta desigual després de la forta sotragada. Però és un problema relatiu: els recursos hi són, estalviats.
I així i tot els diners invertits enguany tornaran a deixar una petjada en l’skyline de la ciutat, amb dues noves presències: les torres dels evangelistes Lluc i Marc acabades fins al seu punt més alt (ara es troben als 119 i als 110 metres, respectivament), que fixaran les plomes de les ales de les escultures dissenyades per l’artista Xavier Medina Campeny. El veterà creador ha concebut les figures del tetramorf amb què la iconografia cristiana ha representat tradicionalment els narradors de la vida de Jesús: un bou per a Lluc; un lleó per a Marc; un home o un àngel per a Mateu, i una àliga per a Joan. Totes quatre alades i proveïdes d’un llibre amb les abreviacions de cada evangelista.
Les dues primeres es col·locaran aquest desembre. Les altres dues, el desembre del 2023. “Les torres dels evangelistes crearan una aurèola al voltant de la torre de Jesús”, remarca l’arquitecte director, Jordi Faulí. Les escultures que les coronaran tenen per base uns icosaedres (un poliedre de vint cares) daurats que contindran els focus que il·luminaran la monumental creu de quatre braços del damunt de la columna del fill de Déu. Recordin: el 2026 la torre central del temple serà una realitat. Un objectiu de l’any que ve és que escali fins als 144 metres (ara mateix en fa 126). Quan assoleixi els 172,5 definitius, serà el rècord dels edificis de Barcelona, superant els 154 metres de l’hotel Arts i de la torre Mapfre.
El 2023, i dues torres dels evangelistes a part, també s’esmerçaran esforços en la capella de l’Assumpta del carrer Provença, els fonaments de la qual ja s’han començat a construir. Faulí creu que el 2025 pot estar acabada. I un altre repte majúscul, a punt d’entomar-se: la restauració de la façana del Naixement, l’única que va llegar Gaudí.
Les expectatives numèriques per a l’any que ve són altes i, si es compleixen, llavors sí que pràcticament restabliran la situació del 2019: quatre milions de visitants i 102 milions d’euros d’ingressos (45 dels quals destinats a obra). D’això depèn el final d’aquesta història.
L’equip de la Sagrada Família té per costum compartir públicament l’estat de les obres pels volts de la Mercè, en el marc de la qual organitza jornades de portes obertes als ciutadans. Seran els pròxims dies 23, 24 i 25, i per fer front a l’alta demanda d’entrades s’ha organitzat un sorteig. Quinze mil de les 53.000 persones que hi aspiraven han tingut sort. En la visita gratuïta al temple descobriran les escultures de Lluc i Marc, de marbre blanc, desades al pati de materials del recinte. Els queden poques setmanes per deixar el terra i integrar-se al cel de Barcelona.
Font: Maria Palau, El Punt Avui
CULTURA|El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat dedicarà la 22a edició a Gabriel Ferrater
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Festival Nacional de Poesia Sant Cugat del Vallès 2022 on 4 Octubre 2022|
El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat del Vallès dedicarà la 22a edició íntegrament a la figura de Gabriel Ferrater, coincidint amb el centenari del seu naixement i els 50 anys de la seva mort.
La cita, presentada aquest matí, 4 de febrer, se celebrarà del 13 al 28 d’octubre amb una trentena d’activitats programades, entre elles la Nit de Poesia i l’estrena del vídeo-poema Gabriel Ferrater. Poesia en imatges. El festival abordarà la seva figura, cabdal a la literatura del segle XX, des de diferents òptiques: recitals dels seus poemes, espectacles on prendrà vida, exposicions, taules rodones, conferències o passejades, entre altres. El programa incorpora la Cloenda de l’Any Ferrater, a càrrec de La Veronal i Pol Guasch, que es farà al Teatre-Auditori el 22 de novembre.
L’arrencada de la cita el protagonitzarà el 13 d’octubre Vull subornar la joventut, al Teatre-Auditori, on Pol López es posa en la pell de Ferrater reproduint les seves paraules pronunciades a diferents entrevistes i conferències. Fins i tot es podrà sentir la veu, ja que l’espectacle incorpora talls d’àudio de les classes de literatura catalana que Ferrater va impartir a la Universitat Autònoma de Barcelona, situada al Monestir de Sant Cugat, a final dels anys 60.
Un altre plat fort del festival serà la tradicional Nit de Poesia, el 15 d’octubre, que, amb el títol No diré res de mi, portarà al Monestir poetes d’avui que recitaran Ferrater en moviment i acompanyats del Quartet Brossa. Hi destaca també l’Itinerari Literari Gabriel Ferrater que, conduït per Maria Nunes, es farà el 23 d’octubre i inclou una parada al número 32 de la Rambla Ribatallada, última llar del poeta, on l’Ajuntament de Sant Cugat ha col·locat una placa en homenatge.
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 – Sant Cugat del Vallès, 27 d’abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968).
Gabriel Ferrater va néixer l’any 1922 al Raval de Santa Anna número 80 de Reus, a la casa que posteriorment seria reformada i coneguda com a Casa Fàbregas. Va ser el gran de tres germans; els altres dos eren el Joan i l’Amàlia. La família de Ferrater, dedicada a l’exportació de vins en l’empresa que havia fundat el seu avi, gaudia de benestar econòmic. El pare, Ricard Ferraté, era una persona culta que s’havia dedicat a la política. La família Ferrater es passava llargs períodes al Mas del Picarany; on van traslladar gran part de la seva biblioteca.
Gabriel Ferrater no va anar a l’escola fins als deu anys. És molt possible que el fet de no començar l’escola fins aquesta edat influís en algunes decisions que va adoptar al llarg de la seva vida; no només pel que fa a la seva solitud, sinó respecte del seu esperit crític enfront de les incompetències docents.
Després d’unes quantes temptatives frustrades d’estudiar a l’estranger, l’octubre de l’any 1932 Ferrater començà al Col·legi de Sant Pere Apòstol de Reus. Quan va ingressar en aquest col·legi ja sabia llegir. Ferrater «va aprendre a llegir d’una forma anàrquica, solitària i a partir de textos no convencionals» (El Gabriel Ferrater de Reus, Ramon Gomis. p.48). Aquest fet va provocar que Ferrater adoptés una gran capacitat d’aprenentatge autodidàctic. Entre els anys 1933 i 1935 va fer tres cursos de batxillerat.
A més dels estudis de batxillerat, Gabriel Ferrater devorava els llibres que hi havia a la biblioteca familiar. Als tretze anys ja havia llegit La muntanya màgica i Els Buddenbrook de Mann i llegia, en la versió original, les novel·les de Stendhal i Flaubert. Als catorze anys ja llegia Paul Verlaine i Les fleurs du mal de Baudelaire. Un autor que també li agradava molt era Edgar Allan Poe. Ferrater començà llegint molta literatura. Anys després, la seva passió lectora s’amplià cap a altres camps i bastiria la seva immensa cultura amb coneixements de tota classe.
Anys de guerra i exili
El desordre moral que van provocar la revolta i la guerra civil espanyola van impactar molt Ferrater. D’una banda perquè tot el que ocorria, en certa manera, era vinculat al seu pare, atès que Ricard Ferrater estava compromès amb el govern perquè era d’Acció Catalana (partit que en aquell moment formava part de la coalició que governava la Generalitat). D’una altra banda, perquè la situació de revolta li va suposar gaudir d’una gran llibertat.
El primer bombardeig de Reus va ser el 24 d’agost de 1937 i a final d’aquest mateix any la ciutat va tornar a ser bombardejada. Com a conseqüència, la família Ferrater va instal·lar-se al Picarany (finals de l’any 1937). El 29 de setembre d’aquest mateix any, Gabriel es va matricular de cinquè curs a l’Institut de Reus. L’any 1938 la família Ferrater va marxar cap a França. Ricard Ferrater estava a punt de ser nomenat cònsol de la República Espanyola a Bordeus.
Durant la seva estada a França, Ferrater va realitzar nombroses lectures: clàssics com Montaigne, Jean Racine, Laclos, i especialment el Cardenal de Retz; però també autors del surrealisme, i autors contemporanis com Joyce, entre d’altres.
Retorn a Catalunya i anys de major producció
Gabriel Ferrater torna a Reus a finals de l’any 1941. Poc abans que Ferrater marxés a fer el servei, el seu pare havia tornat a posar en funcionament el negoci familiar dels vins, però tot plegat no va rutllar bé, i Ricard Ferraté se suïcidà. Entre els anys 1943 i 1945 Gabriel Ferrater feu el servei militar. Durant el servei, Gabriel escriu algunes cartes a la seva mare i li demana que li enviï llibres. Entre alguns dels que li envià, trobem: La Chartreuse de Parme i Le Rouge et le Noir de Stendhal, així com les obres de Rabelais, la Guide Bleu d’Anglaterra i l’Espectador d’Ortega y Gasset. Un cop acabat el servei militar, Ferrater va tornar a Reus i es va treure el batxillerat entre els anys 1945 i 1947.
Durant el curs 1947-1948 Ferrater va matricular-se a la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat de Barcelona, però al tercer curs va abandonar els estudis. Quatre anys més tard va tornar a la Universitat i es va matricular en Filologia.
L’any 1951 la mort del seu pare produeix una mena d’inflexió en l’autor: Ferrater s’instal·la a Barcelona on es comença a professionalitzar com a crític d’art. A més a més, durant aquesta època, Ferrater manté contacte amb certs grups intel·lectuals i artístics de Barcelona. Durant aquests anys estableix vincles amb personatges com Joan Vinyoli, Carles Riba, Rosa Leveroni, etc. També és durant aquest període que fa publicacions sobre art a la revista Laye. El descobriment d’alguns autors alemanys (Bertolt Brecht), anglesos (sobretot Shakespeare), francesos, italians i medievals, unit al bagatge cultural que duia i a les relacions sentimentals del moment, el van portar a escriure el conjunt de la seva obra poètica entre els anys 1958 i 1969.
L’any 1963 va anar a Hamburg com a lector de l’editorial Rowohlt i, en tornar a Catalunya, va acceptar el càrrec com a director literari de Seix Barral. Aquest mateix any es va casar a Gibraltar amb la periodista americana Jill Jarrell; se’n divorcià l’any 1969. La primera relació amorosa d’importància (marcada pel mestratge i la diferència d’edat) havia estat amb l’Helena Valentí. Al final dels seus dies va viure amb una altra escriptora, Marta Pessarrodona. L’any 1968 acaba la carrera de Filosofia i Lletres i és contractat com a professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests són els anys de major activitat de l’autor i també són els anys dels primers reconeixements.
El 27 d’abril de 1972 Gabriel Ferrater se suïcidà al seu pis de Sant Cugat del Vallès, per asfíxia, posant-se al cap una bossa de plàstic.
Font: El Punt Avui, Wikipedia,
BELLATERRA.CAT 