L’adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans.
La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d’activitats durant tot l’any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
L’adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans. La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d’activitats durant tot l’any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
L’any 2009, el text de la declaració va ser traduït a 370 idiomes (la qual cosa va fer que rebés el Rècord Guinness al document traduït a més idiomes del món) i l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”.
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord d’Alaska
Alaska és com cap altre lloc del món, sobretot a l’hivern. La neu cobreix moltes de les ciutats i els paisatges dels voltants transformant-les en un país de les meravelles hivernals. El paisatge impressionant, la cultura viva única i els emocionants esports de neu fan que qualsevol visita a l’hivern a Alaska sigui una experiència única en la vida. Però per als visitants que busquen l’esperit de la temporada de vacances, el 49è estat és conegut per afegir una dosi addicional de màgia. I tot comença al pol nord d’Alaska , a només 20 minuts amb cotxe de Fairbanks .
CASA DEL PARE NOEL
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord. A l’interior, els visitants podran consultar les seves llistes de compra per a amics i familiars de totes les edats. A més, una visita a la Casa del Pare Noel no estaria completa sense llaminadures! Fudge, galetes, bombons i dolços estan disponibles a la botiga de dolços. Després de tastar uns quants aperitius, navegueu per la decoració i els adorns nadalencs, la roba, els objectes de col·lecció i les joguines fetes a Alaska.
Aleshores és el moment de conèixer el Pare Noel! Independentment de la teva edat, qualsevol visitant pot dir al Pare Noel què hi ha a la seva llista de regals de vacances, fer-se una foto amb el vell alegre i obtenir alguns consells sobre com conduir el trineu. El trineu màgic està aparcat a l’exterior just davant del Pare Noel més gran del món, amb 50 peus d’alçada.
Per descomptat, el Pare Noel no pot lliurar regals sense els seus rens! Al costat de la casa del Pare Noel hi ha Antler Academy (de Flying & Reindeer Games). Els visitants poden veure l’equip de rens del Pare Noel al gran graner vermell del costat mentre es preparen per lliurar regals a tot el món.
CARTES DEL PARE NOEL I REGALS
Tant si les famílies passen les vacances a Alaska com a casa, poden escoltar el propi home alegre amb una carta personalitzada de Santa’s Letters and Gifts. Una empresa familiar situada al Pol Nord, Santa’s Letters and Gifts ofereix paquets de cartes, adorns i regals fets a Alaska, com ara rajoles d’art, poemes i productes temàtics d’Alaska.
Amb els paquets de cartes i regals del Pare Noel, tots els nens més simpàtics de tot el país poden rebre una carta oficial del Pare Noel. Tots els paquets inclouen una carta personalitzada i inclouen opcions amb un llibre per a nens, jocs d’activitats, un amic de peluix i molt més.
GRANDEJA DE RENS EN CORRERA
Si no n’hi ha prou amb una experiència de rens, troteu cap a Running Reindeer Ranch. Una experiència d’Alaska realment única, els visitants poden embarcar-se en una caminada guiada de rens pel bosc boreal o fer una visita guiada al ranxo. Fins i tot hi ha l’opció de passar la nit en un xalet on els hostes es desperten amb rens pasturant a prop.
A la caminada guiada dels rens d’una hora de durada, els visitants viatgen al costat dels rens a través d’un bosc màgic de bedolls i els observen al seu hàbitat natural àrtic. Un cop finalitzada la caminada, els convidats es dirigeixen a l’interior per escalfar-se, gaudir de galetes casolanes i aprendre més sobre els rens. Les visites al ranxo són una opció més flexible per als viatgers ocupats, ja que passeu una hora interactuant amb els rens i molt temps lliure per explorar el ranxo.
Després d’un dia de jocs de rens, els visitants no han de viatjar lluny per descansar i relaxar-se. El Reindeer Haus Lodging és la cabana perfecta per a dues persones. La casa està completa amb una sala d’estar, cuina i menjador a la planta baixa i un altell complet amb una zona d’estar a la planta superior. En aquesta casa d’estil xalet, els viatgers poden despertar-se amb unes vistes increïbles de la serralada d’Alaska i els rens pasturant suaument a prop. Els convidats de Reindeer Haus fins i tot es poden unir durant l’hora d’alimentació dels rens!
Bellaterra.Cat s’ha desplaçat un munt d’ocasions al punt de Serveis Sant Quirze dels Vallès, sigui per enviar o recollir paquets locals e internacionals, (aquesta botiga de serveis de confiança colabora amb DHL, UPS, Amazon, MRW, GLS, Celeritat i NACEX, el que fa siguin uns serveis molt complerts i eficients).
L’any 1980 Serveis Sant Quirze va tenir un somni i al 1982 ho varen fer realitat, perquè en el seu poble estimat no tenien un servei de qualitat oferint solucions a les llars, com per exemple, duplicat de claus de casa, garatge, cotxe, motos, reparació de sabates, fotocòpies, fotografia, vídeo i regals personalitzats, servei 24h d’obertura de portes i serralleria, venda de loteries, centre impresió digital i segells, recàrrega i occi digital, esmolar tot tipus d’estris per a tall, venda de petards, llaminadures, estampació de samarretes, mascotes, etc.,
Després de 40 anys aquella idea original continua igual que el primer dia: Oferir un bon servei personalitzats i ampliar-lo i millorar-lo dia a dia.
Des del primer dia que van obrir les portes, Serveis Sant Quirze han servit a milers de clients de Sant Quirze del Vallès i de tota la provincia, i quan el client traspassa les seves portes, ho recorden i repeteixen per un munt de raons i serveis professionals.
SERVEIS SANT QUIRZE
Carrer Travessera, 5, baixos (08192 Sant Quirze del Vallès)
On és el Comunicat Oficial de l’EMD de Bellaterra anunciant la seva marxa?
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013 i dimiteix l’octubre de 2022.
Carles Aluju Ferrer, va ser escollit per unanimitat pel Ple Municipal de Rubí a la sessió del 27 d’octubre de 2022, és el Síndic de Greuges de Rubí durant el període 2022-2027.
Carles Aluju Ferrer, Síndic de Greuges de Rubí|AJUNTAMENT DE RUBÍ
Qui és Carles Aluju Ferrer?
Carles Aluju Ferrer és llicenciat en Periodisme (2002) per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i compta amb el Màster en Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació (2010) per la mateixa universitat. També s’ha format com a coach a l’escola de coaching d’Ana Merlino.
Des del 1995 ha exercit com a periodista en diversos mitjans de comunicació: Canal 10 Televisió de Rubí, el setmanari local Rubricata, El Punt Rubí, El 9 Punt, Ràdio Rubí, El 9 Nou Vallès Occidental i El Punt Vallès Occidental. A nivell de comunicació corporativa i institucional ha treballat, entre d’altres, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Aluju ha basat la seva candidatura per a ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí en la defensa i protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’Ajuntament de Rubí. En aquest sentit, en el moment de ser escollit pel Ple, el Síndic va assegurar que el compromís que ha agafat amb el seu nomenament és el d’escoltar i acompanyar.
Intervenció de Carles Aluju Ferrer durant la sessió plenària en què va ser nomenat Síndic de Greuges de Rubí👇
En primer lloc, escoltar, cosa que trobo primordial: si vols ajudar, el primer que has de fer és escoltar sense jutjar i a partir d’aquí donar espai perquè la persona s’expliqui. I en segon lloc, acompanyar: la ciutadania ha de saber que compta amb mi per fer aquest viatge per veure si la seva reclamació té sortida o no i, a la vegada, també vull acompanyar i escoltar a la plantilla municipal, que també necessita el seu espai per ajudar-la a traduir el llenguatge administratiu.
Carles Aluju Ferrer a l’EMD de Bellaterra:
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013.
Cap de Comunicació de l’EMD Bellaterra durant 9 años i 4 meses, des de juliol de 2013 fins a l’octubre de 2022.
Feina feta a l’EMD de Bellaterra👇
Gestió de la página web http://www.emdbellaterra.cat. Elaboració de notes de premsa. Relació amb els mitjans de comunicació. Presentació d’actes. Edició de la revista EMD Informa. Difusió de l’activitat de l’Entitat Municipal Descentralitzada.
Creador d’App, de juny de 2014 a setembre de 2014
Creació de l’App de la Festa Major de Bellaterra 2014.
A més d’incloure tots els actes programats (no ens enganyem, si no tingués això, de poca cosa serviría una App de Festa Major) té el valor afegit d’incloure una secció de fotos i una altra de vídeos que s’actualitzarant periòdicament durant els tres dies de la Festa Major (5, 6 i 7 de setembre).
L’App està disponible tant per a iPhone com per a Android.
Les incineracions van representar el 52,2% dels serveis funeraris el 2021
Augmenten els criteris ecològics per donar un destí final a les cendres i els espais reservats dins i fora dels cementiris
Les famílies busquen cerimònies de comiat fetes a mida i en què puguin participar
Forn crematori de Montjuïc|CEDIDA
Teresa Márquez| La incineració ja ha deixat de ser una pràctica estranya i puntual i s’ha convertit en la demanda més sol·licitada entre els difunts i les seves famílies.
L’any 2021, a Catalunya, va representar el 52,2% del total dels serveis funeraris, gairebé tres punts més que el 2020, segons dades de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat). Per demarcacions, Barcelona ocupa el primer lloc, amb un 51,2%, i Lleida, l’últim, amb un 27,2%. Girona se situa en el 50,9% i Tarragona, en el 47,6%. “La incineració ha vingut per quedar-se”, explica el president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, que hi afegeix que “la covid ha accelerat una alternativa que creixia any rere any i era només qüestió de temps que superés els enterraments tradicionals”. De fet, el nombre d’incineracions s’ha duplicat en els darrers quinze anys, malgrat que sigui de manera desigual arreu del territori i amb més presència a les àrees urbanes. La previsió del sector situa en un 75% el nombre d’incineracions en els propers deu anys, però els experts coincideixen a dir que serà molt difícil que es puguin acabar implantant al cent per cent. “En un país encara amb unes profundes arrels catòliques, el pes dels enterraments tradicionals continua molt vigent en determinats segments de la població”, explica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, Fernando Sánchez.
Nous espais
L’augment del nombre d’incineracions ha generat en els darrers anys la necessitat de crear nous espais dins dels cementiris per donar resposta a la demanda. N’és un exemple l’auge de la construcció de columbaris, que, si bé no substitueixen els nínxols, sí que determinen el creixement d’aquests espais. “Si bé és cert que la majoria de la gent es fa càrrec de les cendres, al voltant d’un 35% es queden al cementiri i tant poden ocupar els columbaris, ideats expressament per a les urnes, com els mateixos nínxols, pensats en un primer moment per a un taüt”, exposa Sánchez. En aquest sentit, alguns cementiris també han ideat espais naturals on les famílies poden escampar les cendres, com ara el Bosc de les Cendres a Collserola o un espai més urbà a Montjuïc. Paral·lelament, cada cop més esglésies han començat a adaptar zones on els fidels puguin deixar les cendres dels difunts aprofitant que es troben dins la trama urbana, i que complementen amb el servei d’acompanyament en el dol. Sense anar més lluny, l’església de Sant Pere Apòstol de Lleida ha inaugurat aquest any el que es considera el columbari més gran de Catalunya, amb lloc per a 1.200 urnes.
Biodegradables
L’auge de les incineracions ha comportat la consolidació de noves línies de negoci del sector basades en la sostenibilitat i una minimització de la petjada ecològica. Aquí l’oferta és molt àmplia i es basa a garantir que els contenidors de les urnes siguin biodegradables. Models que es desfan en contacte amb l’aigua, per a quan es volen escampar les cendres al mar o en un riu, o recipients que porten incorporades llavors d’arbres que es poden plantar “i d’on naixerà nova vida”.
La preocupació per la sostenibilitat de les funeràries, però, no acaba aquí. Aquest va ser un dels primers sectors a aplicar mesures d’estalvi energètic com ara la col·locació de plaques solars a les seves instal·lacions i l’ús de vehicles elèctrics. “L’evolució de les funeràries ha estat constant en els darrers anys, amb la incorporació de la digitalització en els serveis, com les cerimònies en streaming”, indica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, que assenyala com un dels canvis més destacats en la comunicació de les defuncions la transformació de les esqueles. “El format paper conviu amb el WhatsApp i amb altres notificacions digitals”, explica.
Un dels aspectes que remarquen els responsables de les funeràries catalanes és l’increment de la participació de les famílies en les cerimònies de comiat. “Si abans es deixava tot en mans del capellà o del nostre personal, ara cada cop més hi ha la necessitat de fer de l’adeu a la persona estimada un record particular en què la seva gent tingui cabuda”, exposa Josep Maria Mons. “El confinament ha posat de manifest la importància del comiat, el moment en què els familiars i amics dels difunts els recorden i els homenatgen, i assumeixen, així, la gran pèrdua soferta”, comenta el president d’Asfuncat, que recorda que la pandèmia va deixar sense cerimònia de comiat més de 22.000 persones. “Una veritable tragèdia”, lamenta.
Fer repercutir el cost
Segons les dades de les funeràries, set de cada deu persones disposen d’una pòlissa de recés que els garanteix el servei i només el 25% de les famílies hauran de pagar de cop les despeses de l’enterrament. Segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, un enterrament es mou en un interval d’entre els 2.000 i els 6.000 euros. Josep Maria Mons detalla que un servei bàsic “costa uns 1.800 euros” i recorda que al voltant d’un 5% dels enterraments són assumits per les empreses, perquè els difunts no disposen de mitjans amb què pagar-los. Fernando Sánchez va un pas més enllà. “De la factura final d’un enterrament, només el 53% ens correspon a nosaltres com a empresa; la resta inclou les despeses de cementiri, flors, serveis externs…, i cal afegir-hi els impostos, que representen entre el 18% i el 19%”, comenta. En declaracions a l’ACN, un dels consellers delegats de l’empresa funerària Àltima, Josep Ventura, insisteix: “És un servei essencial, no té cap sentit que una cinquena part de la factura sigui IVA.” I és que els serveis funeraris van passar d’un IVA del 8% el 2012 a un tipus general impositiu del 21%, que s’ha mantingut fins ara malgrat les reclamacions del sector, que advoca per reduir-lo al 10%. “Som un servei essencial i de primera necessitat i hauríem de ser tractats com a tal”, manté Sánchez. En aquest sentit, el sector adverteix que fins ara les empreses han assumit l’encariment dels preus de l’energia, però que de cara al 2023, i si es manté la tendència a l’alça, el més probable és que s’hagin de traslladar part dels costos als clients.
LES XIFRES
35 per cent de les urnes no se les enduen els familiars del difunt i es queden als columbaris o nínxols.
1.800 euros és el preu bàsic d’un enterrament, segons l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya.
Les voluntats anticipades, en alça
El testament vital o document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit d’ús mèdic mitjançant el qual una persona deixa les instruccions i cures de salut que voldria rebre en cas que es trobés en una situació que no li permetés expressar-ho personalment. Els únics requisits per atorgar un testament vital són ser major d’edat i tenir capacitat d’obrar, i la formalització del testament vital es fa davant notari o davant de tres testimonis. Les últimes dades que es tenen del nombre de testaments vitals a Catalunya corresponen al primer trimestre d’aquest any, en què es confirma una tendència a l’alça. En concret, es va passar dels 3.765 que hi havia hagut el juliol del 2021 a 4.542 el març del 2022, un 21% més. Són xifres que va aportar el Col·legi de Notaris de Catalunya quan es complia el primer aniversari de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia. Segons dades de l’Observatori Notarial de Catalunya, els notaris catalans van autoritzar 5.473 testaments vitals el 2021, la quantitat més alta dels últims cinc anys. A la demarcació de Barcelona és on se’n van fer més, amb 4.054; seguida de la de Tarragona, amb 620; Girona, amb 578, i, finalment, la de Lleida, amb 221.
Lluís Falgàs|A banda dels actes oficials, el Dia de la Constitució seguirà passant sense pena ni glòria per a una gran part de la ciutadania catalana. No desperta entusiasme. Probablement, a causa dels incompliments constants de la carta magna, com ara que es preveu la renovació del CGPJ cada cinc anys i ara mateix els seus membres en fa quatre que tenen el mandat caducat. El govern i l’oposició ho discuteixen, no arriben a cap acord i no passa res. Segueix la mateixa direcció judicial, bàsicament conservadora. Mentrestant, la mateixa constitució és llegida al peu de la lletra i amb poca interpretació quan es tracta de temes territorials, com hem vist en el procés català. Tampoc no hi hagut mai compliment en termes d’articles concrets de la constitució com el de l’ocupació digne per a tothom, etc. Hi ha massa aspectes i d’altres, com els esmentats de la constitució, que erosionen el seu prestigi i la seva fiabilitat. Fets que provoquen poca eufòria per a la celebració concreta malgrat que es tracta d’una festa laboral que enguany esdevé un pont magnífic de tardor hivern amb la possibilitat d’empalmar amb el pont de la festivitat de l’Església de dijous. Església i política mai no s’han posat d’acord per celebrar la festivitat el mateix dia. Conseqüència que aquesta setmana, prèvia a Nadal, sigui pràcticament inhàbil per a molts afers i bona per al consum. A la celebració política de la constitució, bàsicament al Congrés, és habitual que no hi assisteixin ni el president de la Generalitat ni el basc. La festa serveix al “ Madrid polític de saló” per relaxar-se, fet que ara mateix és impossible. La tensió que s’ha creat per la possible derogació del delicte de sedició i per la llei del “sí és si” ha deteriorat la relació entre els diputats i tanmateix ha paralitzat els pactes per als òrgans judicials i d’altres a un any com a màxim de les eleccions generals i amb unes municipals a finals del mes de maig.
Junts per Cerdanyola recolzara les al·legacions del Gremi d’Hostaleria a l’ordenança de terrasses
Joan Sánchez Braut, portaveu Grup Municipal Junts per Cerdanyola Junts per Cerdanyola es queixen de la manca d’informació que ha envoltat la redacció de la nova ordenança de terrasses, el que ha impedit fer aportacions en un tema de ciutat tan important.
Joan Sánchez i Toni Morral de Junts per Cerdanyola
El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, reconeix que van rebre amb sorpresa la notificació de que anava al Ple l’aprovació inicial de l’ordenança de terrasses, “perquè l’última notícia que teníem era que hi havia notables diferències entre Gremi d’Hostaleria i Ajuntament, però si l’ordenança arriba ara amb el vist i plau del Gremi, no ens oposarem a l’aprovació definitiva, ja que comerciants i hostalers són una de les principals fonts de riquesa de la ciutat i se’ls hi ha de posar fàcil”.
Sobre l’adjudicació a l’empresa Urbaser del contracte del servei de manteniment d’arbrat, places i espais verds municipals de Cerdanyola, Sánchez Braut espera que l’increment del contracte de 940.000 a 1.750.000 euros “serveixi per posar-se una mica al dia i millorar en qüestions com el manteniment i la renovació de l’arbrat públic”.
Bellaterra té més de 100 arbres públics talats i l’EMD no els replanta des de que governa Gent per Bellaterra i Ramón Andreu com President
En el tema recurrent dels reconeixements d’obligacions, Junts per Cerdanyola manté l’abstenció per facilitar que es paguin tasques que s’han fet malgrat no haver-hi contracte, i no veuen major problema en mantenir l’abstenció en el punt que aprovava un reconeixement d’obligacions de 2.057 euros corresponent a la creació del web Cerdanyola Ciutat del Coneixement, ja que “la trobem necessària en el context de la campanya Ciutat del Coneixement per promocionar la ciutat”.
Sobre la baixa execució pressupostària consideren que arribar a un 35%, com s’ha fixat el govern per finalitzar el mandat, “continuarà sent l’indici d’un fracàs i la constatació de que la maquinària administrativa de l’Ajuntament no dona l’abast”.
La Tresoreria General de la Seguretat Social activa un simulador per poder calcular la cotització que s’haurà de pagar l’any vinent, segons les noves franges
El simulador és merament informatiu i es pot consultar de manera anònima (EFE)
El pròxim 1 de gener entra en vigor la nova llei d’autònoms aprovada aquest estiu al Congrés que fixa les quantitats que hauran de pagar els treballadors per compte propi en els pròxims tres anys.
La nova taula de cotitzacions estableix quinze trams amb quotes diferents a pagar entre el 2023 i el 2025.
Les quotes són progressives, oscil·len entre els 230 i els 500 euros al mes per a l’any que ve i dependran dels ingressos nets que s’obtinguin durant un any.
Per tant, per saber quina quota s’ha de pagar, el primer que s’ha de fer és una previsió dels ingressos que s’espera tenir l’exercici vinent.
Si a finals d’any no s’ha arribat a aquesta quantitat, es podrà demanar una devolució del que s’hagi pagat de més. Si s’ha facturat més del previst, caldrà abonar la diferència i regularitzar la situació.
També es podrà canviar de base de cotització cada dos mesos, si canvien els ingressos.
Com sé quina quota he de pagar? La Seguretat Social ha activat un simulador a través del portal de la tresoreria Importass des d’on es pot calcular, de forma anònima, la nova quota que tocarà pagar.
L’entitat adverteix que la simulació és merament informativa i que la quota es calcula sense aplicar deduccions.
Aquestes són les passes prèvies a seguir per saber la quota a pagar:
– Comunicar a la tresoreria de la Seguretat Social totes les activitats que es facin com a autònom. Si ets nou, ho has de fer a partir de l’1 de gener del 2023, quan et donis d’alta. Si ja ets autònom, tens fins al 31 d’octubre del 2023 per fer-ho. Si canvia la teva base de cotització, la notificació l’has de fer abans del 28 de febrer. La comunicació es pot fer des d’Importass.
– Estimar els teus ingressos mensuals per a tot l’any. Cal sumar els ingressos de totes les activitats econòmiques, empresarials o professionals que es facin, amb algunes particularitats segons el col·lectiu al qual es pertanyi. Si esperes tenir els mateixos ingressos que el 2022, pots consultar la renda del 2021, agafar el valor del rendiment net deduït i dividir-lo per 12. La forquilla de cotització dependrà d’aquests ingressos mensuals previstos. A partir d’aquí has de calcular una deducció en concepte de despeses: del 7% a nivell general o del 3% en alguns casos d’administradors i socis de societats mercantils.
– Triar la base de cotització: segons els ingressos previstos al mes, pots triar una base de cotització dins d’una de les 15 forquilles preestablertes. Com més gran sigui la base, més pagaràs d’autònoms però més beneficis obtindràs. La base es pot canviar cada dos mesos si varien els teus rendiments. El primer canvi es podrà fer l’1 de març i el màxim seran 6 canvis a l’any per exercici. Els nous autònoms podran demanar una quota reduïda o tarifa plana de 80 euros al mes durant el primer any d’activitat.
Com funciona el simulador? – Un cop entres al web del simulador, el primer que has de fer és consultar la taula de rendiments per veure la teva forquilla de base de cotitzacions. Aquesta és la taula prevista per als pròxims tres anys:
– Has de triar una d’aquestes 15 franges. Recorda que la taula no té en compte les deduccions de despesa:
– Un cop seleccionada una de les 15 franges, hauràs de triar l’import que vols pagar com a base, dins d’una forquilla de mínims i màxims.
Segons la quota que triïs dins d’aquesta franja tindràs més o menys prestacions.
Per exemple, per uns ingressos previstos d’entre 670 i 900 euros al mes, la quota d’autònoms a pagar va dels 260 als 275,40 euros al mes.
La taula et permet veure quina part de la quota de cotització correspon a contingències comunes, professionals, cessament d’activitat o formació professional, uns valors que et poden fer falta en cas d’haver d’accedir a alguna prestació.
