✍️ Ante esta increíble situación por la que están pasando las Artes Escénicas y la Música en la que se están produciendo cancelaciones de espectáculos y actuaciones en todo el Estado, estrictamente motivadas por criterios políticos y partidistas, les hacemos llegar una propuesta de texto único, en las lenguas cooficiales del Estado, porque mañana día 5 de julio a las 12’00h, todos y todas hagan circular por las redes este texto de denuncia. Creemos que es lo suficientemente contundente para que no haya que añadir nada más.
Puede hacerlo llegar a sus contactos profesionales, y también de medios de comunicación y contactos políticos, con la instrucción de no hacerlo correr hasta mañana al mediodía. Creemos que el impacto que se producirá en todo el Estado puede ser lo suficientemente importante como para hacer repensar estas decisiones y las que pudieran venir.
¡Gracias!
✍️ Davant d’aquesta increïble situació per la que estan passant les Arts Escèniques i la Música en que s’estan produint cancel·lacions d’espectacles i actuacions arreu de l’Estat, estrictament motivades per criteris polítics i partidistes, us fem arribar una proposta de text únic, en les llengües cooficials de l’Estat, perquè demà dia 5 de juliol a les 12’00h, tots i totes feu circular per les xarxes aquest text de denúncia. Creiem que és prou contundent perquè no calgui afegir-hi res més.
El podeu fer arribar als vostres contactes professionals, i també de mitjans de comunicació i contactes polítics, amb la instrucció de no fer-lo córrer fins demà al migdia. Creiem que l’impacte que es produirà a tot l’Estat pot ser prou important com per a fer repensar aquestes decisions i les que pugessin venir.
Gràcies!
✍️ Arte Eszenikoak eta Musikak jasaten ari diren egoera ikaragarri honen aurrean, zeina Estatu osoan zehar ikuskizunak eta emanaldiak bertan behera uzten ari diren, irizpide politiko eta alderdikoiek zorrotz bultzatuta, testu bakarreko proposamena bidaltzen dizuegu, ko- Estatuko hizkuntza ofizialak, bihar, uztailak 5, eguerdiko 12:00etan, denek kexa testu hau zabalduko baitute sareetan. Uste dugu nahikoa sendoa dela ezer gehiago gehitu behar ez dela.
Zure kontaktu profesionalei, baita komunikabideei eta politikoei ere bidal diezaiekezu, bihar eguerdira arte ez exekutatzeko aginduarekin. Uste dugu Estatu osoan gertatuko den eragina nahikoa nabarmena izan daitekeela erabaki hauek eta etor daitezkeenak birplanteatzeko.
Eskerrik asko!
✍️ Ante esta incrible situación que atravesan as Artes Escénicas e a Música, na que se están a cancelar espectáculos e actuacións en todo o Estado, estritamente motivados por criterios políticos e partidistas, remitimosvos unha proposta de texto único, na co- linguas oficiais do Estado, porque mañá, 5 de xullo ás 12:00 horas, todo o mundo circula polas redes este texto de denuncia. Pensamos que é o suficientemente forte como para non engadir nada máis.
Podes envialo aos teus contactos profesionais, así como aos medios e contactos políticos, coa instrución de non executalo ata mañá ao mediodía. Cremos que o impacto que se vai producir en todo o Estado pode ser o suficientemente importante como para facernos repensar estas decisións e as que poidan vir.
Grazas!
🎭 Las y los profesionales del mundo de la cultura queremos denunciar el retorno de la censura
que está atentando contra la libertad de expresión, un derecho consolidado social y
democráticamente en nuestra Constitución.
Exigimos la protección de nuestros derechos fundamentales porque sin CULTURA no hay
democracia.
🎭 Les i els professionals del món de la cultura volem denunciar el retorn de la censura que està
atemptant contra la llibertat d’expressió, un dret consolidat socialment i democràticament en
la nostra Constitució.
Exigim la protecció dels nostres drets fonamentals perquè sense CULTURA no hi ha
democràcia.
🎭 Kulturaren munduko profesionalok salatu nahi dugu adierazpen-askatasunaren
aurkako zentsuraren itzulera, gure Konstituzioan finkaturik dauden eskubide sozial
eta demokratikoen aurkakoa, hain zuzen.
Gure oinarrizko eskubideen babesa eskatzen dugu, KULTURARIK gabe ez dago demokraziarik
eta.
🎭 As e os profesionais do mundo da cultura queremos denunciar a volta da censura, que está a
atentar contra a liberdade de expresión, un dereito consolidado social e democráticamente na
nosa Constitución.
Exiximos a protección dos nosos dereitos fundamentais, porque sen CULTURA non hai democracia.
El nom s’atribueix a la dirigent de la CNT-FAI Federica Montseny, que fou ministra de Sanitat i Assistència Social en el govern de la República entre els mesos de novembre del 1936 i maig del 1937, en conèixer el decret de mobilització de les lleves del 40 i del 41 davant l’extrema joventut dels efectius, alguns amb poc més de disset anys acabats d’estrenar. Entre finals de maig del 1938, a causa dels intents de l’exèrcit republicà per contenir l’avanç de l’exèrcit franquista en la línia del Segre, i el 25 de juliol, amb l’inici de la contraofensiva republicana a l’Ebre, uns 30.000 nois de tot Catalunya que havien de fer tasques auxiliars, es van veure involucrats de ple en els fronts de guerra. Per acabar-ho d’adobar, durant el penós procés de la retirada, hi van afegir els joves mobilitzats de la lleva del 42, nascuts el 1921.
El context de la guerra era ja clarament favorable a les forces franquistes. El 26 de març havien creuat el riu Cinca per la Barca de Massalcoreig i ocupat el primer poble de Catalunya; l’endemà van establir el primer cap de pont en el marge esquerre del riu Segre, a la Granja d’Escarp, tot i que una ofensiva republicana entre el 8 i el 12 d’abril l’aconsegueix recuperar. Aquesta va ser, però, una victòria pírrica perquè, entre el 15 i el 19 d’abril, un cop ensorrat el front d’Aragó, els franquistes havien completat la conquesta dels territoris catalans del marge dret de l’Ebre i arriben a la Mediterrània; Catalunya quedaria aïllada de la resta de territoris encara sota govern republicà.
Per a fer front a l’allau militar franquista que comptava amb l’auxili de forces àrees, navals i terrestres dels règims feixistes alemany i italià, el govern de la República ordenà la mobilització de la lleva del 41, que s’afegiren a la lleva del 40 cridada poc temps abans; l’endemà el govern de la Generalitat publicà el decret en el diari oficial; també es van mobilitzar les lleves de 1927 i 1928. El 27 d’abril tots els inclosos en les lleves s’havien de presentar als centres de reclutament més propers; en les citacions s’especificava que havien de dur una flassada, calçat, plat i cobert.
L’exèrcit republicà es reorganitzà en tres sectors: el de l’Ebre, el del Segre i el del Noguera Pallaresa i en funció de la procedència dels nous reclutes van ser destinats, en un principi, a un o altre front, tot i que la rapidesa de l’avanç franquista va convertir, ben aviat, l’exèrcit republicà en un aiguabarreig de forces i d’orígens dels seus efectius.
Els “biberons” es van trobar amb un exèrcit republicà mal vestit, mal alimentat, mal armat i amb dissidències importants dins les línies de comanament. Cal afegir que molts dels nous efectius no havien tingut ni temps per a familiaritzar-se amb l’armament i havien fet poca o nul·la instrucció militar. Així ho explica Josep Massamunt i Marquès: «Es va posar de manifest l’escassa capacitat de direcció i l’esperit de sacrifici d’uns joves que morien lluitant, però gairebé sense conèixer les tàctiques militars ni l’escàs armament de què disposaven. Així doncs, aquells joves soldats de la lleva del 41, juntament amb els voluntaris del Bruc i altres lleves ja veteranes, entraren en foc i protagonitzaren el més sagnant dels combats el maig de 1938 … L’exèrcit de l’Ebre es va dessagnar extraordinàriament, igual que totes les altres unitats de suport vingudes dels fronts del Segre i la Pallaresa».
L’historiador Edmond Vallès, afirma que: «L’autèntica batalla de Catalunya va ser la llarga batalla de quatre mesos on van quedar delmats els Exèrcits de l’Ebre i de l’Est, nodrits de lleves catalanes. Els turons de la Terra Alta foren el cementiri de l’Exèrcit popular de Catalunya».
Segons recull Lluís M. Mezquida del testimoni sobre els dies de Pàndols d’Enric Delgado, sub-comissari general del V Cos de l’exèrcit republicà, «les baixes registrades en la 11 Divisió de Líster, foren unes 5.000 entre les que es comptaven 2 caps, 10 comandants de batalló, 43 capitans, 147 tinents i 4.600 classes i soldats. Els barrancs de Pàndols, -escriu dolorit- que eren coberts de cadàvers, marcaven per a la història aquest gran massís muntanyós, com a teatre del més gran combat de la guerra. Amb ell es posà cloenda al xoc més sagnant de la guerra, amb l’enfrontament de les dues millors unitats dels exèrcits en lluita». El mateix Mezquida escriu que pel bàndol feixista «les baixes de la IV Divisió de Navarra van ser de 273 morts i 1.781 ferits, a les que cal afegir les de les 16,17 i 18 Banderes del Terç agregades a la gran Unitat i que suposaren 36 morts i 440 ferits».
Josep Vives Ciurana, en testimoni recollit per Andreu Caralt Giménez, conclou que: «Allò no es podia guanyar mai, vam creuar l’Ebre amb espardenyes i sense cartutxeres. Com volien guanyar la guerra? Si era una lluita d’un fusell contra un tanc!» Per la seva banda, Antoni Quintana Torres, ideòleg de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó i el seu president durant vint-i-cinc anys, explica que: «Replegats a la Fatarella rebérem forces de reforç, que aguantaren encara uns quants dies l’allau franquista. Nosaltres rebérem ordre de passar a l’altra banda del riu Ebre. De més de 500 que el passàrem a la fi de juliol, ara cabíem tots en un camió. No arribàvem al centenar».
El manresà Salvador Farrés explica que: «El Franco, des de l’altra banda, els esperava i els seguia en tot. Quan els va tenir tots allà, va dir: ara és la meva i va fer el que va voler. Però si és que no hi havia material per fer això! Ningú no ens va ajudar, ningú! Ens van abandonar! El govern de la República no tenia cap mitjà per fer això, cap! La prova és aquelles barquetes amb aquells taulons per passar l’Ebre. Home, això només ho fa la canalla quan surt al carrer! Això, un militar no ho pot fer, perquè sap que si passa no tornarà, és que no pot tornar! Hòstia, que hi ha l’Ebre pel mig! Aquella gent havia d’anar endavant o endarrere i com que endavant no hi van poder anar… es van quedar aquí».
Francisco Pérez Pulido (Pedro Abad, 20 abril 1920-Barcelona, 11 abril 1971).”El corneta” Medalla al Valor de l’Exèrcit de la República Espanyola durant la Guerra Civil 1936-1939. Descripció: Com recompensa a la seva distingida actuació durant diverses actuacions durant l’actual campanya Ocupació: Corneta Unitat: 89a Brigada Mixta Data: 13/11/1938 Pàgina: 693 O.C. : 23040
Francisco Pérez Pulido (Pedro Abad, 20 abril 1920-Barcelona, 11 abril 1971), el 31 gener 1940, les veïnes franquistes de Pedro Abad, Teresa Corredor Alcántara i Beatriz Coca Ramos ho denuncien dient que és un element de significació esquerrana, que en esclatar el Gloriós Alçament Nacional es va posar en contra i va marxar amb les milícies “Rojals” al capdavant. Diuen que ho saben per haver-ho sentit dir al mort Antonio Rojas Gómez.
1 maig 1940, Francisco Pérez Pulido és recluta en la caixa de l’Ajuntament de Pedro Abad (1 any, 8 mesos i 10 dies)
11 gener 1942: Romandrà com soldat al Batalló del Dipòsit de Concentració Miguel d’Unamuno de Cordoba (11 mesos i 20 dies)
14 gener 1942: Alta al Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors número 67 a la Guarnició d’Oiartzun (Guipúscoa)
1 Juliol 1942: Treballs a pista Regiment de Fortificació del Batalló Disciplinari número 14 de Lesaka (Navarra). Els 18 km de la carretera de muntanya entre Lesaka i Oiartzun a través de l’alt d’Aritxulegi, va ser construïda per aquests esclaus republicans del franquisme.
23 novembre 1942, el fiscal 2ª Regió Militar de Sevilla, dirigida pel “Carnicer” Capità General Queipo de Llano, sol·licita una pena de 12 anys i un dia de presó aFrancisco Pérez Pulido per la seva conducta en relació amb el Gloriós Alçament Nacional.
30 novembre 1942: Sumarisimo número 1416 de la Capitania General (Queipo de Llano), de la 2ª Regió Militar amb seu a Sevilla, per aclarir la seva conducta politico social durant la guerra civil.
10 desembre 1942: Procedent del Batalló disciplinari número 14 de Lesaka (Navarra) causa alta al Regiment de Fortificació número 2 d’Arañones/Canfranc (Osca), 4ª Companyia del primer Batalló dedicada a treballs de pista per a la fortificació a la frontera, per evitar una invasió dels aliats europeus.
18 març 1943: Alfonso Rojas, alcalde franquista de Pedro Abad, escriu al Jutge Militar número 6 de Còrdova, que Francisco Pérez Pulido era d’idees comunistes i amb el comitè “Rojo”, va ajudar a aturar persones de dretes, però que no hi ha persones que puguin confirmar-ho, només la Guàrdia Civil, per haver rebut denúncies de veïnes franquistes del poble.
20 març 1943: La prefectura de Falange i de les JONS de Pedro Abad comunica al Jutge Militar número 6 de Còrdova la tendència de Francisco Pérez Pulido de “Rojo”
13 maig 1943: Auditoria de Guerra 2ª Regió Militar de Sevilla comunica que Francisco Pérez Pulido, de 16 anys, a l’inici del Gloriós Moviment Nacional, va prestar alguns serveis als “Rojos”, fent guàrdia amb armes als detinguts i que no apareixen contra ell cap altres càrrecs .
13 maig 1943: Per ordre de la superioditat Francisco Pérez Pulido es trasllada amb la unitat a la qual roman agregat, a Punta Negrí (Melilla), arribant el dia 22 de maig i incorporant-se a la 4a Companyia del 1er. Batalló.
11 octubre a desembre 1943 es trasllada amb la seva unitat a Ysuhetan/ Segangan (Protectorat espanyol del Marroc fins a 1956).
10 maig 1944: Es trasllada amb la seva Companyia a Mar Chica (Melilla)
9 agost 1944: S’incorpora a la unitat a Trasa? (Melilla) i fa feines de construcció de pista.
23 novembre 1944: Emprèn la marxa amb la seva Companyia i Batalló cap a Jaca (Osca), arribant el dia 30, es queda en aquesta guarnició.
31 desembre 1944: Amb la seva Companyia de Fortificació número 2 marxa cap a Arañones/Canfranc i allà queda destacat.
26 setembre 1945: Acusament de rebut del Servei de Llibertat Vigilada del Ministeri de Justícia de Madrid
13 octubre 1945: Segons ordre General de l’Estat Major del Cossos de l’Exèrcit d’Aragó, Francisco Pérez Pulido és llicenciat el seu reemplaçament i causa baixa definitiva al Regiment de Fortificació número 2 de Jaca.
Raül Romeva i Rueda, Conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, que signa el pròleg de l’esmentat llibre, diu que la Lleva del Biberó «representa com pocs altres fets d’aquells anys la brutalitat de la guerra. Aquells joves, adolescents en un temps d’utopies i d’esperances, van topar violentament contra una realitat ferotge. Molts van morir al front, altres van prendre el camí de l’exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d’altres van ser empresonats i represaliats pel règim feixista. Fos com fos, les seves vides van quedar per sempre marcades per uns fets que ni ells ni ningú haurien hagut de viure, ni aquí ni enlloc. Uns fets, tanmateix, que ni ells ni nosaltres hauríem d’oblidar mai».
Pel que fa als soldats manresans de la Lleva del Biberó del 41, Pep Castilla, investigador integrant de l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha comptabilitzat que van ser cridats a files 291 i que d’aquests, hi van haver 67 morts o desapareguts en els diferents combats. És un percentatge molt elevat si tenim en compte, a més, que no tots 291 van anar al front.
Font: Memòria Democràtica, Francisco Pérez Pulido,
Swan, espectacle de dansa de l’Escola Fusió, Festa Major de Sant Cugat 2023
Dansa Swan Festa Major 2023 Sant Cugat
L’Escola Fusió és un centre de formació de música i dansa fundada al curs 1972-1973 a Sant Cugat per Pilar Roig. Des dels seus inicis l’escola aposta per la renovació pedagògica i rep tot el suport de la família Martí-Roig per continuar oberta any rere any. Actualment, el centre compta amb un equip directiu format per professionals de llarga experiència com Gemma Navarra i Núria Pinyol. Un equip de mestres consolidat amb la voluntat d’oferir el fruit d’anys d’experiència en la recerca d’un ensenyament de qualitat, una pedagogia activa i recursos per gaudir de la música i la dansa, acaba de complementar l’oferta docent de Fusió. L’escola està ubicada al centre de la ciutat i destaca per les seves àmplies i lluminoses aules amb grans finestrals.
L’educació musical és entesa per Fusió com un vessant més en tots els factors que incideixen en l’educació de nens i nenes, joves i adults. A partir de la sensibilitat, la creativitat i la constància es cultiva una afició i, si es dóna, sorgeix també una vocació.
La pera de Sant Joan o pera Castell és un tipus de pera que destaca per ser les peres més primerenques i les més petites.
Cistella de peres Castell o de Sant Joan de Bellaterra
El seu origen és a Sant Boi de Llobregat, on un membre de la família Castells l’hauria importat des de Sud Amèrica a mitjans del segle xix. Va agafar branques per fer empelts, i així a la tornada a Sant Boi va començar a cultivar aquesta varietat. Aquest fet explicaria l’origen també del seu nom. Altres fonts situen el seu origen a Mallorca i parlen de la varietat mallorquina de Sant Joan.
La perera de Sant Joan és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dona el sol, que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre aproximat de 3 cm. L’arbre floreix entre març i abril (com fan la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent i s’acostumen a menjar amb la pela i tot. Com a inconvenient té que es torna fàcilment bruna per dins i per tant no resisteix la conservació.
Els plàtans de Bellaterra i molts municipis han quedat pelats en un procés accelerat de mudar l’escorça
La muda de l’escorça accelerada dels plàtans ha fet que molts usuaris de les xarxes socials s’hagin preguntat per què passa
La imatge de plataners pelant-se i quedant-se pràcticament sense l’escorça més exterior és habitual en molts pobles i ciutats. Tant, que fins i tot ha saltat a les xarxes socials, amb usuaris que es pregunten si és normal i per què passa.
La resposta és una combinació de sequera i pluges. L’estrès hídric per la falta d’aigua i les sobtades pluges de principis de juny han accelerat el procés de creixement dels arbres i ha omplert escocells i voreres amb les restes de “pell vella”.
Des de l’àrea de Jardins de l’Ajuntament de Barcelona expliquen que és un procés “totalment normal” i que els arbres no han patit més enllà de la falta d’aigua.
Això sí, admeten que aquest any el fenomen s’ha produït “de forma més dràstica” per unes condicions meteorològiques extremes, cosa que ha provocat que sigui molt més visible.
Per trobar una mostra d’aquesta estranyesa només cal buscar el terme “plataners” a Twitter:
I no només passa a Catalunya, a Inca, a les Balears, l’Ajuntament també va haver de pronunciar-se per tranquil·litzar els veïns: Un procés que és “bo que passi”
Els plàtans són un dels arbres més habituals als municipis catalans. Segons els experts, han passat aquests mesos d’un estrès hídric important a un període de pluges, coincidint amb el moment de la seva màxima activitat vegetativa.
Amb aquestes condicions, els arbres han experimentat un fort creixement, cosa que comporta que se’ls desprengui l’escorça antiga, en un procés que els permet poder continuar creixent i guanyant diàmetre.
“Aquest procés és bo que passi, perquè indica que l’arbre està sa i s’està desenvolupant, està creixent i adaptant la seva estructura a les noves condicions d’humitat i pes”, conclouen des de l’Ajuntament de Barcelona
Com a novetat, el decret aprovat pel Consell de Ministres inclou una desgravació del 15% a l’IRPF per la compra de vehicles elèctrics
Parada de mercat|Enciclopèdia.Cat
El govern espanyol ha prorrogat algunes de les mesures extraordinàries contra la crisi energètica i la inflació que ha anat aprovant els últims dos anys. La majoria d’aquestes mesures –que inclouen àmbits com l’habitatge, els transports o els impostos– s’havien aprovat a finals de l’any passat i caducaven aquest divendres, 30 de juny.
I, de fet, n’hi ha algunes que no s’han inclòs en el decret llei aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres i que, per tant, desapareixeran a partir del juliol. Quines mesures es prorroguen sis mesos més i quines no?
Adeu a la pròrroga dels lloguers
A partir de l’1 de juliol, els propietaris de pisos de lloguer podran apujar el preu quan es renovin els contractes, sense límits. Durant els últims sis mesos, estaven obligats a prorrogar-los mig any en les mateixes condicions. Una mesura que deixa d’estar en vigor el 30 de juny.
El que sí que es manté és la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial.
Rebaixa de l’IVA en els aliments de primera necessitat
Es manté la reducció de l’IVA en els aliments. Així, el tipus és del 0% en comptes del 4% en els productes de primera necessitat com els ous, el pa, les farines panificables, la llet, el formatge, fruites i verdures, hortalisses, llegums, patates, i cereals; i es manté la rebaixa del 10% al 5% per a l’oli i la pasta.
La inflació s’ha anat reduint des que la mesura va entrar en vigor, ara fa mig any, però l’IPC dels aliments continua al 12%.
Deducció per la compra de vehicles elèctrics
Com a novetat, el Consell de Ministres ha aprovat una desgravació del 15% a l’IRPF per la compra de vehicles elèctrics, amb un màxim de 20.000 euros.
La mesura vol donar una empenta a la transició i modernització del parc de vehicles i estarà vigent fins a finals del 2025.
Bonificació del transport públic
Es manté la rebaixa del 30% del transport públic urbà i interurbà en els territoris on el govern autònom i municipal ho complementen fins al 50%.
També es manté, com ja s’havia decidit en l’últim paquet, la gratuïtat dels abonaments de Renfe de Rodalies i trens de mitjana distància durant tot el 2023.
Descompte en el gasoil per a professionals
Els transportistes professionals per carretera seguiran tenint un descompte en el gasoil. Això sí, es redueix els últims tres mesos de l’any.
Així, serà de 10 cèntims per litre fins al dia 30 de setembre i de 5 cèntims per litre en l’últim trimestre de l’any.
El decret també preveu ajudes directes per a professionals que no es poden beneficiar d’aquests descomptes i per a serveis de transport marítim.
L’IVA de la llum seguirà reduït
El nou decret no fa referència als serveis de llum i gas, perquè la rebaixa de l’IVA al 5% ja estava aprovada fins a finals d’any.
Sí que es torna a congelar el preu màxim de la bombona de butà.
Limitacions a les llicències VTC
S’autoritza les comunitats autònomes i entitats locals a limitar les VTC per raons mediambientals o de gestió del trànsit. S’estableix que els titulars dels vehicles n’han de ser propietaris o llogaters durant més de tres mesos i han de reduir les emissions de CO₂.
D’altra banda, el taxi es considera un servei públic que ha d’anar acompanyat de requisits “més exigents”.
Bellaterra.Cat s es va desplaçar ahir al Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès per gaudir del grup folclòric Tarikoni Lagushda de Geòrgia, dins de la 40ª Mostra de Dansa.
Grup folklòric Tarikoni Lagshda de Geòrgia
CONÈIXER GEORGIA
Geòrgia es troba a la cruïlla d’Europa i Àsia. El país va recuperar la seva independència l’any 1991, declarant la seva aspiració a unir-se al món europeu i euroatlàntic i a recuperar el seu lloc en la família europea a la qual sempre ha pertangut Geòrgia.
Geòrgia es troba a la regió d’Europa de l’Est del Caucas del Sud. Al sud-est té frontera amb l’Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia i al nord amb Rússia. La part occidental de Geòrgia es troba amb el mar Negre, que connecta físicament Geòrgia amb la Unió Europea. L’antiga capital de Geòrgia, Tbilisi, va ser fundada al segle V.
Geòrgia té una superfície total de 69.700 quilòmetres quadrats, amb una població de 3.720.000 habitants. La natura prístina cobreix la gran part del país, amb 26.060 rius i més de 40 àrees protegides. Amb diverses zones climàtiques, Geòrgia és una destinació durant tot l’any. Aquí conviuen zones de clima subtropical i suau. A l’estiu la temperatura oscil·la entre els 29 °C i els 33 °C, amb abundant sol. Les temperatures hivernals mitjanes són de -2 °C a 4 °C.
Molts escriptors i poetes famosos s’han inspirat en la sorprenent naturalesa i la sorprenent diversitat de Geòrgia. El país és cada cop més popular entre els viatgers estrangers. El 2016, més de sis milions de turistes van visitar Geòrgia. Això no és sorprenent, ja que Geòrgia té gairebé tot el que un viatger podria somiar: muntanyes nevades que protegeixen llacs clars, prats alpins, canyons pintats per flors i fruites i definits per rius corrents, costes de palmeres, coves antigues, aigües minerals i piscines d’aigua de sofre. . Un paradís per a visitants, segur!
El Folklore Amsambl Bitola de dansa popular, creat l’any 1994 a la ciutat de Bitola (República de Macedònia del Nord) va inaugurar ahir al vespre, al Parc del Turonet, la 40ª Mostra de Dansa de Cerdanyola del Vallès
El Folklore Ansamble Bitola prové de la ciutat de Bitola (Macedònia del Nord). Va ser fundat l’any 1994, per difondre les activitats artístiques i culturals de la República Macedònia del Nord.
FolkloreEnsembl Bitola està format per diverses formacions segons l’edat. Les tradicions populars són els elements sobre els quals es basa el grup de “Bitola” i n’augmenta l’esperit i la dedicació per transmetre a través de la dansa, la cançó, les veus i la música de l’ètnia i folklore de la República deMacedònia del Nord
Amb aquest esperit el Ensemble de la ciutat de Bitola realitza múltiples actuacions al seu país natal, els Balcans, i Europa, adherint-se al Cioff de Macedònia del Nord.
Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país. El municipi té una població (2010) de 122.173 habitants.
Foto: Google Maps
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània. Afronta al nord amb Sèrbia (incloent-hi Kosovo), a l’est amb Bulgària, al sud amb Grècia i a l’oest amb Albània. La seva capital és Skopje, que té més de 500.000 habitants. Un acord entre Grècia i la República de Macedònia el juny de 2018 va proposar el nom de Macedònia del Nord. L’acord va ser ratificat pels parlaments grec i macedoni.
El 28 de juny d’enguany i amb motiu del Dia Mundial dels Arbres, l’EMD va fer un acte on es va parlar de la importància d’aquests per preservar el medi natural. També es van plantar tres arbres al Jardinet del Centre Cívic i es va posar nom al pi centenari de la plaça Maragall. Per tal ocasió l’escriptor cronista de Bellaterra Ignasi Roda va escriure i llegir el conte L’Esquirol de la Plaça Major.
Ignasi Roda Fàbregas, escriptor, dramaturg i Cronista de Bellaterra, recitant l’Esquirol de la Plaça Major|CEDIDA
L’ESQUIROL DE LA PLAÇA MAJOR
Hi hagué un temps que Bellaterra eren vinyes, però també un bosc que s’enfilava amut la Serra de Galliners. Hi havia alzines i roures i fins i tot algun pi pinyoner escadusser que aixoplugaven el sotabosc i les bestioles que hi habitaven.
Els reis de les capçades dels arbrers eren els esquirols que, amb traça, pelaven i es menjaven les glans i els pinyons. Eren temps de bonança per a tots els animalons, fins que, un bon dia…
Un bon dia van arribar uns senyors de Barcelona i van dir:
Farem la caseta ací i tindrem pins al jardí.
Així resa un dels rodolins de l’Auca de Bellaterra. I una caseta darrere un altre, van construïr el que en digueren una Ciutat Jardí, potser per allò de no oblidar que els nous residents venien de ciutat.
Aleshores hi van fer jardins i hi plantaren pins, però tant junts els uns dels altres que els pobres creixien espigats i febles d’arrel. Les ventades els tombaven i, a més, els nous residents s’adonaren que la pinassa embrutava massa els seus jardins. Així és que en deixaren de plantar. Fins i tot van tallar alguns pins centenaris perquè hi havia de passar la carretera o l’arquitecte necessitava lloc per construir la caseta.
Els esquirols de la contrada es van avisar entre ells per fugir cap a indrets amb capçades per on poguessin transitar i campar-la al seu aire. Però un esquirol no es va assabentar de la crida perquè havia caigut en un son molt profund, fruit d’haver ingerir les flors d’un til·ler que algú havia plantat en el seu jardí. Va menjar tantes i tantes flors de til·ler que el pobre es va quedar adormir i no es va adonar a que a redós del seu arbre ja no hi quedava cap més arbre i, a més, hi havien construït una plaça on els infants dels nous habitants d’aquell indret hi jugaven.
De primer es va desesperar. Com podia marxar del seu pi sense ser vist, però sobre tot, com podia abandonar casa seva, la casa dels seus pares i dels seus avis i rebesavis i qui sap les generacions d’esquirols que havien fet seu aquell vell pi. Així és que va decidir quedar-se.
Ben aviat els infants el van veure i s’hi va fer amic. Li deixaven aglans i llepolies que l’esquirol recollia de nit per tal ser discret. I així van passar els anys fins que l’esquirol es va fer vell i va morir. Abans, però de fer el darrer sospir, la fada dels esquirols li va concedir un desig: deixar algun record seu perquè els habitants d’aquest indret no s’oblidessin que, abans que ells, hi havia hagut altres habitants boscans que, com els esquirols, havien estat foragitats.
Dit i fet. Aquella mateixa nit la fada va visitar en somnis uns artistes que vivien a Bellaterra i els va comunicar el desig de l’esquirol. Tot va ser u: una colla de veïns va fer conxorxa per erigir una escultura que el recordés i ben aviat la van plantar al peu del pi de la Plaça Major.
Ara tothom sha oblidat d’aquell esquirol, però els més vells de l’indret recorden que un cop l’any, el 21 de gener, dia mundial dels esquirols, els infants i llurs famílies portaven menjar per l’esperit de l’esquirol del pi. Ho feien de nit i amb una candela de llum, i tot cantant La cançó de l’esquirol que un altre veí havia compost amb lletra d’un poema de Tomàs Garcés.
Filagarses de boirina, banderoles del matí. Regalims de pluja fina i verdor lluent de pi. Pel camí de la boscuria s’endinsava l’esquirol. Esquirol, sol i pluja, esquirol, pluja i sol.
A l’endemà, tot aquell menjar havia desaparegut i, qui s’hi fixava molt, podia veure entre les dentetes de l’esquirol de ferro alguna resta de menjar. És cert? És una faula? És una llegenda? Qui sap! Els pobles i viles tenen les seves llegendes que, un dia o altre, van sorgir per sentir-nos més arrelats. i ara tenim un pi centenari que l’hem batejat com a Pi de l’Esquirol
Ignasi Roda Fàbregas Bellaterra, 28 de juny de 2023
“Cal recordar que l’anterior Govern de l’EMD de Bellaterra no va reemplaçar cap del 100 arbres talats o morts a l’espai públic”
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, plantant ahir un arbre, al costat del Centre Cívic de la plaça Maragall
La Junta Veïnal de Bellaterra va plantar ahir tres dels quatre arbres que va adquirir l’Entitat Municipal Descentralitzada. Amb aquesta acció, la junta vol transmetre el seu missatge a favor del medi ambient i la importància que li donaran a aquest àmbit durant el seu mandat
Plantació d’un arbre al costat del Centre Cívic de Bellaterra
Una alzina, un roure, un avellaner i un pi pinyoner, quatre especies típiques dels boscos de Bellaterra, són els quatre arbres escollits per plantar per la nova Junta del Veïnat de l’Entitat Municipal Descentralitzada. Els tres primers es van plantar ahir al costat del Centre Cívic Bellaterra i el pi pinyoner es plantarà al Turó de Sant Pau, a un lloc encara per concretar.
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, durant el seu parlament
Josep Maria Riba, president de l’EMD Bellaterra, va ser l’encarregat de fer els honors destacant que “La natura és essencial per al nostre poble. Nosaltres som i hem de ser encara més, un poble connectat amb la natura”. Riba també va aprofitar per aclarir que “tot i que no és la millor època per plantar, les espècies escollides són arbres forts i és millor plantar-los a l’exterior que mantenir-los en els seus testos”.
La plantada dels arbres es va realitzar ahir, dimecres 28 de juny, coincidint amb el Dia Mundial de l’Arbre. A l’acte, que va voler ser un homenatge als arbres de Bellaterra van assistir el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cerdanyola, Antonio Otero, i el regidor de Participació i Transparència, Santi Moro.
L’acte també va comptar amb una petita ponència sobre el paper dels arbres en la lluita contra el canvi climàtic a càrrec d’Alba Huerga, periodista mediambiental de la plataforma ZEO. Seguidament es va fer el bateig del Pi de la plaça Maragall (més que centenari) com a ‘Pi de l’Esquirol’ i Ignasi Roda, Cronista de Bellaterra, va procedir a la lectura d’un petit text com a homenatge als arbres morts que no s’han pogut reemplaçar, i que als diferents carrer totalitzan un centenar
BELLATERRA.CAT 