Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

CULTURA| El bellaterrenc Jordi Savall homenatjat al Festival d’Abu Dhabi

Posted in Bellaterra, tagged , , on 19 Desembre 2023|

L’excel·lència artística de Jordi Savall va ser reconeguda amb el premi del Festival d’Abu Dhabi l’11 de desembre. Aquest guardó, un profund testimoni del seu compromís amb el renaixement i el renaixement de la música antiga, va ser lliurat per S.E. Sheikh Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència i patró de l’ADMAF.

Des de Bellaterra.Cat felicitem al nostre veí universal Jordi Savall, a la seva família i amants de la música

Sheikh Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència i patró de l’ADMAF entrega el premi al bellaterrenc Jordi Savall |FUNDACIÓ CENTRE INTERNACIONAL DE MÚSICA ANTIGA JORDI SAVALL

Aquest guardó reconeix la dedicació de Jordi Savall a preservar i difondre el patrimoni musical, subratllant el seu impacte durador en el món de la música i la seva contribució al diàleg cultural a través d’èpoques i fronteres. És un reconeixement al seu compromís de tota la vida amb la recerca, la investigació i la difusió dels tresors musicals del passat.

Els cantants i músics de La Capella Reial de Catalunya, d’Hespèrion XXI, i els solistes del Marroc, Síria i Turquia, dirigits per Jordi Savall, van captivar el públic del Festival d’Abu Dhabi amb una interessant evocació de la música d’al-Andalus i la seva influència durant el Renaixement espanyol.

Aquest programa minuciosament concebut, que va abraçar cinc segles d’arrel cultural i històrica de l’Andalusia àrab, sefardita i mossàrab, va emocionar un públic nombrós i entusiasta que es va emocionar de principi a fi, seguint l’interessant recorregut històric proposat: “De l’Edat Medieval (època nazi) a l’Edat d’Or (època Felip II)”.

Paraules d’agraïment durant la cerimònia de lliurament de premis del Festival d’Abu Dhabi:

Excel·lències Sheikn Nahyan Mabarak al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència, i Madame Huda I Alhamis-Kanoo, senyores, senyors, estimats amics,

Estic molt honrat de rebre aquesta prestigiosa distinció del Festival d’Abu Dhabi, que al llarg de la seva història ha estat atorgada a molts artistes excepcionals, molts dels quals conec i admiro.

El rebo al meu nom, és clar, però també m’agradaria compartir-lo amb tots els músics i col·laboradors que m’han acompanyat, fidelment i amb passió, al llarg de mig segle de dedicació a la música i al diàleg intercultural. Aquest diàleg ja era fonamental en aquella part del sud d’Europa que els grecs anomenaven “les Hespèrides”, el lloc on es podien trobar fruits daurats que eren font de vida i d’eternitat. Al voltant del primer mil·lenni, aquesta Península Ibèrica va veure néixer la magnífica civilització d’Al Andalús, tan ben representada per Granada, Sevilla i Còrdova que van ser grans centres d’art, cultura, ciència i espiritualitat. En aquests llocs va florir una cultura poètica i musical que va inspirar l’art dels grans poeta-trobadors d’Occitània, i que va acollir en el seu si les cultures dels jueus sefardites i dels cristians mossàrabs. En el nostre concert de dilluns vinent, farem un homenatge a aquest ric patrimoni andalús.

Aquest evocació històrica i musical l’anomenem “un diàleg d’ànimes”, en homenatge al nostre estimat i admirat amic Amin Maalouf, que sabia que “si la nostra humanitat desorientada vol recuperar una mica d’esperança, hem d’anar bé. més enllà d’un diàleg de cultures i creences per participar en un diàleg d’ànimes. A principis del segle XXIs, aquesta és la missió indispensable de l’art”. Aquesta missió és més essencial que mai, ara que milers d’éssers humans –a risc de la seva vida– cerquen ajuda i refugi lluny dels seus països a causa de les guerres, la pobresa o la intolerància. Aprofitem el fet meravellós que la música és el nostre veritable llenguatge comú per tornar-li el lloc que es mereix en l’educació, la cultura i la vida actual.

No puc acabar les meves paraules d’agraïment i esperança sense recordar els milers d’éssers humans innocents que estan patint i morint tan a prop nostre. Per això vull expressar aquí tota la meva solidaritat amb les famílies dels ostatges i les víctimes de la guerra a Gaza i Israel. Per sobre de tot, vull fer una crida per la humanitat i per posar fi immediatament a la massacre intolerable i indiscriminada de la població civil a Gaza.

Jordi Savall,

Abu Dhabi, 9 de desembre de 2023

Font: Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall

Read Full Post »

SOCIETAT | 40 anys del Centre Penitenciari de Dones i 77 de La Prote de Wad-Ras de Barcelona

Posted in Bellaterra, tagged , on 19 Desembre 2023|

Façana de La Prote (Escuelas Professionals Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982) al barri de Poblenou de Barcelona

LLUÍS TORRES|El Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras situat al carrer Doctor Trueta, 76-98, al barri del Poblenou de Barcelona, va ser fins als mitjans dels anys 40 del segle XX el camp de futbol d’una de les institucions més importants de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona: el Grup Benèfic Wad-Ras, que als últims anys de la II República es va anomenar, Grup d’Infants Jean Jacques Rousseau i a partir de 1955 Institut Ramón Albó. Es trobava situat a l’altre costat de l’actual Presó de Dones Wad-Ras, on actualment es troba el Institut Icària.

Façana del Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras de Barcelona

Edifici Wad-Ras va ser encarregat l’any 1943 a l’arquitecte Josep M. Sagnier Vidal-Ribas (1890-1978), fill d’Enric Sagnier Villavechia (1858-1931). Inaugurat el 10 d’octubre de 1946 com Casa de Observación, posteriorment com “Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores”, Calle Wad-Ras, 98, (Barcelona)

Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA

Aquest 2023, l’edificació compleix els seus 77 anys d’història. Va esdevenir presó per a dones el dia 18 d’octubre del 1983.

El 18 d’octubre del 1983 van arribar les primeres internes al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona|GENERALITAT DE CATALUNYA
(1) Es tractava de 68 dones i 6 nens que provenien de la Presó Provincial de Dones de la Trinitat, gestionada per les monges Creuades Evangèliques de Crist Rei, on van ser empresonades moltes dones antifranquistes: sindicalistes, universitàries, activistes veïnals. A partir d’aquell moment Wad Raso passaria a ser presó de dones La i Trinidad es va transformar en un centre per a joves|GENERALITAT DE CATALUNYA
(2) Durant aquestes quatre dècades la presó, integrada a la vida comunitària del barri de la Vila Olímpica, ha jugat un paper important en la transformació de la vida de moltes de les dones que han passat|GENERALITAT DE CATALUNYA
(3) El centre, de la mà dels professionals i amb el suport de les entitats socials, ha treballat per millorar les condicions de vida i les oportunitats per a les internes|GENERALITAT DE CATALUNYA
(4) La presó també ha estat testimoni de les profundes transformacions viscudes per la ciutat de Barcelona durant aquests anys|GENERALITAT DE CATALUNYA
(4 bis) Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
(5) Les instal·lacions han acollit les víctimes de l’heroïna dels primers anys, les dones afectades per la sida als 90 o les transportadores de droga de països més pobres que avui encara continuen arribant|GENERALITAT DE CATALUNYA
(6) Wad-Ras, actualment, funciona com una doble presó. D’una banda, funciona com a presó de dones preventives on, en aquests moments, hi viuen 107 dones internes en règim de vida ordinari|GENERALITAT DE CATALUNYA
Signatura de l’arquitecte Josep M. Sagnier Vidal Ribas, 1943, quan va ser acceptat el seu projecte de construcció de l’actual edifici de la Presó de Dones Wad-Ras| BELLATERRA.CAT
(7) Formació Ocupacional dauxiliar de perruqueria|GENERALITAT DE CATALUNYA
(7 bis) Taller impremta Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
(8) De les 107 dones internes, set conviuen a l’únic departament de mares que hi ha a tot Catalunya amb 8 fills menors de tres anys. D’altra banda, funciona com a centre obert, on 384 persones compleixen condemna regim obert. En total, al centre hi ha 491 persones internes.GENERALITAT DE CATALUNYA
(9) El centre de Formació Ocupacional de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(10) Dos internes a Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(11) Dos interns a Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(12) Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(13) Pati. Els 40 anys de Wad Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(14) Passadís. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(15) Escala d’accés al pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(15 bis) Escala d’accés al pati, Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
(16) Sala de conferències/ Menjador. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(17) Detall del pati, Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(18) Detall del pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(19) Activitat al pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(20) Els 40 anys de Wad-Ras. Les olimpíades|GENERALITAT DE CATALUNYA
Mosaic representant el centre, fet per les presses al centre de Formació Ocupacional de Wad-Ras

Read Full Post »

PESSEBRE I NADAL [VÍDEOS] Vivents, de fang i de fusta

Posted in Bellaterra, tagged , on 17 Desembre 2023|

LLUÍS TORRES | El Pessebre i el Nadal són dos elements indestriables. Per això cada any, a partir de mitjans de desembre, els pobles i ciutats s’omplen de representacions del Betlem.

El Pessebre és la representació del naixement del nen Jesús construïda amb figures de fang de personatges de la vida rural, així com amb molsa, troncs o suro, que es construeix per les festes de Nadal. El primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. També vivents, representacións del naixement de Jesús de Natzaret a partir de diversos quadres amb personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic com el nucli antic d’un poble, la llera d’un riu, els entorns d’una finca o un bosc, per on l’espectador es desplaça.

De pessebres, n’hi ha de tot tipus: casolans, innovadors, també un bon reguitzell de fets per afeccionats al pessebrisme. D’aquests, que són els més ben elaborats tècnicament, com són el de la parròquia del Monestir de Sant Cugat, (veure el vídeo de Bellaterra.Cat), o el tradicional i monumental al centre de la Plaça de Sant Fèlix de Sabadell.

https://youtu.be/IFje3vtTh3I?feature=shared

N’hi ha en espais molt diferents: parròquies, equipaments públics, escoles, mercats, seus d’entitats… L’element que tenen en comú és que tots són pessebres clàssics: són fets amb suro i molsa, les figures són de fang o fusta, mantenen les escenes tradicionals i juguen amb elements com ara la perspectiva.

Pessebre vivent a la Parròquia de Bellaterra 📷 Carla Vies Riba

A la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra, el diumenge 24 de desembre, a les 18 hores, el cronista bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, -escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira-, dirigeix la seva creació “El retable dels evangelistes”, un Pessebre Vivent que organitza el Taller de Famílies de la Parròquia de Bellaterra. La coordinació va a càrrec de la veïna Anna Romero Marcet. A les 18:30 hores es celebrarà la Missa del Pollet, i a les 23:00 hores, la Missa del Gall.

Read Full Post »

CULTURA | El Pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra

Posted in Bellaterra, tagged , , , , , on 17 Desembre 2023|

LLUÍS TORRES| El Pessebre de Alavedra/Casals s’ha interpretat nombroses vegades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i del qual destaca l’enregistrament que l’OBC va fer l’any 1997, a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès, dirigida per Lawrence Foster (Auvidis Ibèrica/Naïve Clàssic)

El Pessebre s’inspira en el pla musical en les cançons populars catalanes, amb una escriptura clara i neta que fuig de qualsevol efectisme, i recull l’herència simfònica del final del segle XIX, un fet que a Casals li va valdre alguna crítica en ple desenvolupament de la música contemporània. Amb el seu sentit de l’humor característic, Casals hi va respondre així: “Les figures dels pessebres tenen un caràcter popular; no poden cantar amb una tècnica dodecafònica!”

És sorprenent que un no professional de la música com Joan Alavedra Segurañas (Barcelona, 1896-1981), coposés amb tanta agudesa l’essència de l’art musical i l’originalitat dels seus creadors i intèrprets, tant en els seus escrits (com El fet del dia-1930-35, recull de gloses periodístiques), com en les biografies de Conxita Badia i de Pau Casals. Alavedra descriu la vida de Casals com una lluita dramàtica: en el camp artistic per l’esforç quotidià de perfeccionar la tècnica i poder donar vida a les obres musicals i, en el camp humà, pel testimoni de protesta quan la persona és oprimida.

Així, el 1933 Casals refusà de tocar a l’Alemanya de Hitler i dos anys més tard es nega a fer-ho a la Itàlia feixista. Durant la Guerra Civil espanyola donà concerts a Barcelona i a l’estranger a benefici dels infants i dels ferits de guerra, i féu costat a la República.

Placa a la casa pairal de Joan Alavedra, autor del poema El Pessebre, al poble de Mura

Durant la II Guerra Mundial Casals oferí concerts a favor dels seus compatriotes exiliats i s’ocupà dels presoners dels camps de concentració.

Casals fou decebut pels aliats, que no actuaren per treure el general Franco i va fer pública la seva decisió, motivada, a més, per l’horror que li causaren els bombardeigs atòmics del Japó. Digué: «No continuaré tocant després d’això.»

Casals uní sempre la generositat de cor amb una gran força de caràcter, quan no volgué acceptar els alts honoraris que li oferien per actuar als Estats Units exclama: No és una qüestió de diners, és una qüestió de moralitat

El 24 d’octubre de 1958 actuà per primera vegada a l’ONU i aquest fet augmenta el seu desig de treballar per la pau. Casals no trobà millor estímul per escriure la música que el Poema del Pessebre, del seu amic i col-laborador Joan Alavedra amb el qual, juntament amb la seva familia, convisqué anys d’exili a Prada de Conflent.

El poema d’Alavedra havia estat premiat als Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà el 1943 i havia nascut del desig de la seva filla Maria Alavedra i Moner, quan li demanà no sols que fes el pessebre habitual sinó que també “li’n fes un vers”. En llegir aquests versos Casals es commogues i pensà que demanaven una traducció musical, Casals oferí la primícia com a obsequi al poeta per Sant Joan i hi contínua treballant, encara que en primer lloc era intèrpret i no creador. El 1957, amb motiu del VII Festival de Prada dirigí un fragment de l’obra amb l’Orquestra Lamoureux de Paris.

Després de l’actuació a l’ONU veié que el poema d’Alavedra i la seva música s’havien de convertir en l’eina per la campanya de la pau que seria l’eix que vertebraria l’entusiasta projecte viral dels últims vint anys de Casals

Demanà a Alavedra que escrivís una última part, L’adoració, subdividida en sis fragments i finalment. aquella obra començada el 1943, fou estrenada completa el 1960 a la Vella Fortalesa de San Diego d’Acapulco, en un amfiteatre amb més de tres mil assistents. Casals hauria escollit Mèxic com a agraïment per l’acolliment fet als exiliats espanyols. El músic digué, en veure la multitud, “Sembla un somni”, i Alavedra li contestà: “Tota la seva vida ho sembla, mestre. Vostè, però, n’ha fet una meravellosa realitat”.

Lawrence Foster fent la migdiada durant la gravació de El Pessebre, a un banc de l’Auditori de Sant Cugat del Valles

Menció a part mereix el poema El Pessebre, de Joan Alavedra (1896-1981), per la seva vinculació amb Pau Casals, que el va musicar i en va fer un oratori. Al pròleg del CD doble publicat l’any 1997, l’assistent personal del compositor a l’exili Rudolf von Tobel i la seva esposa Helga expliquen que l’any 1939 “en l’única maleta que li quedava després de la seva fugida a través dels Pirineus, Alavedra havia salvat el manuscrit d’un poema del naixement”, que li havia demanat que escrivís la seva filla de 5 anys, en el qual parlessin les figures del pessebre. El va acabar ja a l’exili i el va presentar als Jocs Florals de Perpinyà de 1943, i va guanyar un primer premi. “Impressionat per la senzillesa i la força dels versos” (fins els infants els poden entendre), afirmen els Von Tobel, Casals va començar de seguida a musicar-lo. L’estrena es va fer el 1960 a Mèxic, amb una escena afegida (a petició de Casals) sobre l’adoració, en què s’expressa la idea d’una fraternitat universal.

El Pessebre consta de pròleg i quatre parts: comença amb l’anunciació dels pastors per part de l’àngel, per seguir amb el viatge cap a Betlem, la caravana dels Reis d’Orient, l’escena de l’establia i l’adoració. Així comença l’oratori:

La campanya de la Pau va iniciar un llarg pelegrinatge a les principals ciutats del món. El Pessebre de Casals-Alavedra s’estrenà oficialment al Memorial Opera House de San Francisco el 1962. Fou el primer concert que feu Casals al territori dels Estats Units, ja que considerava l’edifici de l’ONU com a extraterritorial, Durant la dècada següent l’oratori va ser interpretat cinquanta-una vegades, trenta- tres dirigides pel mateix Casals que ja tenia en el moment de l’estrena més de vuitanta-cinc anys.

Casals portà El Pessebre a Europa i l’estrenà amb l’Orfeó Català a Asís, la terra de Sant Francesc, l’inventor del pessebre.

Casals i Alavedra volgueren donar un èmfasi especial a l’audició de Sant Miquel de Cuixà, tant pel fet de ser un dels llocs on El Pessebre havia estar concebut, com per coincidir amb el IX centenari de la proclamació de la Treva de Déu a Toluges, que afirmà la voluntat de Pau nou-cents anys abans de l’ONU, com recorda Casals en la seva tercera i última actuació en aquest fòrum l’any 1971. El Pessebre d’Alavedra-Casals viatjà per Europa i també per l’Orient Mitjà i Amèrica llatina. El Pessebre fou també presentat al Victoria Hall de Ginebra en el marc de Pacem is Terris, de Joan XXIII.

Com a compositor-intèrpret, Casals tingué dues característiques: la primera, la predilecció romàntica per la música popular, no a la manera d’un folklorista privilegiant la citació concreta sinó tal com la sentia el poble, la segona, l’absoluta fidelitat a l’estètica del romanticisme. En el cas de El Pessebre la linia inspiradora sembla que foren els oratoris Andes (1836), Eli (1846) i Finacabar Céritius de Mendelsohn, compositor que Casals admirava tant. I tot harmonitzat a la manera tradicional, exclusivament diatònica, com si el segle XX musical encara no hagués començat

La reacció del públic fou unànime, lliurant-se al missatge emocionadament i entusiasta; la crítica musical, en canvi, va estar dividida. Avui la crida a la Pau d’Alavedra-Casals continua en un món masa vegades victima de guerres.

Programa de mà del Concert de l’OBC dirigida per Lawrence Foster, el 4 i 5 d’abril de 1978, al Palau de la Música Catalana:

Les flors ofrecides durant les temporades de concerts de l’OBC i Lawrence Foster, van ser ofrecides pels bellaterrencs Angi i Francesc, del Restaurant La Taula de Barcelona

Font: OBC,

Read Full Post »

BETEVÉ|La botiga dels diaris històrics “A la Premsa d’Aquell Dia”,  busca relleu per fer un salt al comerç digital

Posted in Bellaterra, tagged , on 16 Desembre 2023|

En traspàs la botiga A la Premsa d’Aquell Dia, especialitzada en diaris i revistes històrics per a regal: gestionen el fons de 300.000 exemplars encara amb llapis i paper i això llastra el creixement del negoci en línia

Botiga A la Premsa d’Aquell Dia de Barcelona| CEDIDA

Francis Manzano Rojas | La premsa digital no ha acabat amb els diaris en paper (almenys per ara), però la tecnologia sí que està posant en perill un negoci que viu justament d’aquests rotatius físics. La botiga A la Premsa d’Aquell Dia, al carrer de Joaquín Costa, al Raval, ven diaris i revistes històrics des del 1994. Ara ha penjat el cartell de “Es traspassa”. El motiu: no tenen prou recursos per adaptar el fons a la venda directa per internet.

“Ens hem quedat estancades”, reconeixen les germanes Constantini, Àgata i Angèlica. Elles són la segona generació d’un negoci que van engegar els pares a imitació d’una botiga de Brussel·les amb el mateix concepte: oferir com a regal un periòdic original del dia que va néixer l’homenatjat.

L’hemeroteca d’un segle d’història

Amb els anys, el fons inicial, proporcionat per un col·leccionista que guardava 50 anys d’exemplars de ‘La Vanguardia’, va créixer fins a més de 300.000 diaris i revistes de tot tipus de capçaleres vives i desaparegudes de l’últim segle. És una hemeroteca gegant que inclou portades històriques, des de l’enfonsament del Titanic a la pandèmia de covid, passant per la Guerra Civil, la mort de Hitler i l’arribada de l’home a la Lluna.

Això sí, no és un estoc exhaustiu. “No tenim tots els dies perquè s’han aconseguit sobretot de col·leccionistes i perquè, si es ven un exemplar, potser no el tornem a trobar”, explica l’Àgata. Per registrar-ho tot, els pares van crear unes fitxes en què anotaven les entrades i sortides d’exemplars, per saber la disponibilitat de cada data. Aquesta base de dades en paper i a llapis ha complert la funció, que encara fan servir l’Àgata i l’Angèlica, però llastra ara el creixement digital del negoci.

https://images.app.goo.gl/pP45tagxXasmLX5Q9

Els comerços estan creixent en la venda electrònica i nosaltres estem obsoletes”
Àgata Constantini, copropietària d’A la Premsa d’Aquell Dia

De fet, han notat menys vendes des de la pandèmia. El problema bàsic és que no es poden fer compres directament a la pàgina web de la botiga. Sí que es poden fer peticions, però aleshores han de ser les germanes personalment les que comprovin en les fitxes si el diari sol·licitat està disponible o no. “Al final sempre cal una comunicació per correu o per telèfon, i ara necessitem fer les vendes més àgils“.

A la recerca d’un relleu tecnològic
D’intents de digitalitzar aquest registre manuscrit ja n’hi ha hagut, però la tasca és descomunal. “Cal una tecnologia intel·ligent, com les que comencen a arribar, que llegeixi visualment les anotacions i les posi automàticament en una base”, suggereix l’Angèlica. “Per a nosaltres ja és una bretxa que ens exigeix massa”.

Per això, l’esperança de les germanes és que algú altre pugui fer aquest salt tecnològic i d’aquí ve l’oferta de traspàs. Mentre busquen aquest relleu mantindran oberta la botiga però, si no el troben, també es plantegen que el fons acabi en mans d’altres negocis similars al seu que hi estiguin interessats o de persones o institucions que ja tinguin arxius i que en garanteixin la conservació.

Sobre la taula hi ha també la venda del local, del qual són propietàries, cosa que comportaria aleshores trobar un espai adequat per guardar les prestatgeries plenes de diaris i diaris d’una època en què la història s’escrivia en paper.

Font: Betevé

A LA PREMSA D’AQUELL DIA

C/ Joaquín Costa 44, 08001 Barcelona

info@periodicosregalo.com

☎️ 93 302 59 96

Read Full Post »

FACTA NON VERBA PER BELLATERRA [VÍDEO] Balanç dels primers sis mesos de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra 

Posted in Bellaterra, tagged on 15 Desembre 2023|

📍Josep Maria Riba i el seu partit polític Bellaterra Endavant, faran un balanç del primers sis mesos de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra.

,📍El que més desitja el veïnal de Bellaterra és veure quins punt del programa del partit polític guanyador Bellaterra Endavant, s’han portat a la pràctica, com és el cas de la sortida de l’EMD, que ocupa part del Centre Cívic des de l’any 2010.

Seu de l’EMD de Bellaterra al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall

El pròxim dimarts 19 de desembre, a les 19:00h, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba, del partit polític Bellaterra Endavant, farà una presentació del Balanç dels primers 6 mesos transcorreguts des de l’inici d’aquesta legislatura.

El president de l’EMD Josep Mª Riba, juntament amb els vocals de la Junta Veïnal, comentaran el que es van trobar a arribar a l’EMD, les accions dutes a terme durant aquests primers sis mesos i les claus per la resta del mandat.

Read Full Post »

SOCIETAT| 5 anys de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat

Posted in Bellaterra, tagged , on 15 Desembre 2023|

📍El 15 de desembre de 2018, la Comissió Fundadora Bellaterra-Sant Cugat es va presentar al centre cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Miguel Àngel Vázquez, el seu promotor, acabà de dimitir per voluntat pròpia com vocal i portaveu del partit politic Gent per Bellaterra, a la Junta Veïnal de l’EMD. Ho havia estat des de 2010 fins a 2018.

Presentació oficial de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, el dia 15 de desembre de 2018|BELLATERRA.CAT

📍El 28 de novembre de 2018, un grup veïnal de Bellaterra es vàren reunir a la sala petita del Centre Cívic de Bellaterra per fundar la “Comissió Bellaterra-Sant Cugat”, un procés per recollir signatures i demanar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. El seu promotor Miguel Ángel Vázquez, “sense votació democràtica dels fundadors” es va autoanomenar President, també va anomenar a dit a Chus Cornellà, com vicepresidenta.

Uns dies després, el 15 de desembre de 2018, la Comissió Bellaterra-Sant Cugat es va presentar al centre cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Miguel Àngel Vázquez, el seu promotor, acabà de dimitir com vocal i portaveu del partit politic Gent per Bellaterra, a la Junta Veïnal de l’EMD. Ho havia estat des de 2010 fins a 2018.

Miguel Ángel Vázquez, tot i que va prohibir a la Comissió fer públiques les dades finals de la recollida de signatures, la matinada del dia següent, el Tot Bellaterra publicava que les signatures superen el 50 % (dels 2.043 censats). Dona la coincidència que Ramon Andreu, sempre ha estat present a les reunions de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat.

11 de juny de 2019, La Comissió Bellaterra-Sant Cugat va lliurat a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès les 1.230 signatures que van recollit els últims mesos per demanar que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) passi a formar part de Sant Cugat del Vallès.
Es tracta del 60% dels habitants dels 2.043 censats a Bellaterra, també van dipositat al consistori vallesà la memòria justificativa de aquesta petició.

El recorregut d’aquesta demanda és que des de l’Ajuntament es traslladi a la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, ja que, segons sostenen,s’ha superat el 50% de suports com es va fixar en el decret del 2017 i serà aquest departament el que decideixi si accepta o no la decisió del veïnat de Bellaterra.

Episodis de tensió entre Cerdanyola i Bellaterra

Les relacions entre Cerdanyola i Bellaterra porten temps trencades . Els múltiples conflictes judicials sobre les competències de l’EMD, les disputes pel pressupost i els problemes per renovar el conveni van fer que la confiança entre les dues administracions es deteriorés fins al punt que Bellaterra es volgués anar definitivament del municipi al qual pertany. Com que la idea d’independitzar-se i constituir-se com a municipi propi després de la consulta que van dur a terme el 2014 no la van poder materialitzar per qüestions legals, els veïns han emprès ara un camí per abandonar Cerdanyola i annexar-se a Sant Cugat del Vallès, un municipi on se senten més propers.

“Tal com Bellaterra.Cat va denunciar públicament en el seu moment, Miguel Ángel Vázquez, va amagar a la Comissió i veïnat de Bellaterra, durant 9 dies, la resolució del Jutjat, sentència que desbloquejava el procés d’annexió a Sant Cugat, la ciutat on es volen unir“.

Acta Fundacional de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat creada el 28 de novembre de 2018, depositada en l’EMD i Ajuntament de Cerdanyola

Bellaterra fa anys que lluita per deixar de pertànyer Cerdanyola del Vallès i anar-se’n amb Sant Cugat. Ara aquest pas sembla més a prop, des que a l’octubre una sentència va donar la raó als impulsors de la iniciativa i va reactivar el procés d’annexió que l’Ajuntament de Cerdanyola havia portat els tribunals. El municipi està obligat, doncs, a iniciar l’expedient per tramitar el canvi i enviar-lo a la Generalitat, que serà qui decideixi en darrera instància.

Per què Bellaterra vol independitzar-se de Cerdanyola del Vallès?

Ramon Andreu va ser qui presentà la proposta de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat al ple de Cerdanyola, dient que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) -que ell mateix presidia-, defensa que no se sent reconeguda pel municipi a què pertany, que està separada per l’AP-7 i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bellaterra és la casa d’uns 3.000 veïns i té la forma administrativa d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Pertany a Cerdanyola del Vallès, ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona que compta amb 60.000 habitants. Tot i això, la majoria de veïns de Bellaterra fan vida a Sant Cugat: segons un estudi, un 60% de els habitants es desplacen a aquest municipi per motius laborals, escolars o de lleure, davant únicament del 7% a Cerdanyola.

A més, hi ha les barreres físiques, que fan que Bellaterra estigui “absolutament separada” i “molt lluny” del municipi al que pertany actualment. L’AP-7 i la Universitat Autònoma s’interposen entre el municipi i Bellaterra, que és una EMD des del 2009. Abans era simplement un barri.

Això implica que tenen algunes competències, com ara en cultura i esports, així com representants municipals. Però el veïnat se sent abandonat pel municipi a què pertany: “Tenim la singularitat d’un poble, i Cerdanyola no ho reconeix”.

La mala comunicació és un altre dels elements que, segons defensen, no facilita que sentin proximitat amb la ciutat. Mentre que per arribar a Sant Cugat hi ha trens de ferrocarrils de la Generalitat (FGC) cada 10 minuts, per desplaçar-se a Cerdanyola només hi ha un autobús cada hora. “No tenim res en contra de Cerdanyola, però està tot en contra”.

Queixes de manca d’inversió

Més enllà d’això, els grups i els veïns fa anys queixant-se de la manca d’inversió del municipi al barri, i apunten a que Sant Cugat té experiència en la gestió d´EMD, com Valldoreix. “Nosaltres ens identifiquem amb Sant Cugat, la població hi fa vida. Després ja veurem si invertirà o no”.

En un inici, l’EMD va reclamar la independència, però la Generalitat ho va rebutjar. Aleshores van iniciar el procediment per annexar-se a Sant Cugat, d’acord amb el decret 244/2007. Primer van crear la comissió, a finals del 2018, i llavors van començar la recollida de signatures, amb més d’un 50% dels veïns a favor. Un cop presentades a l’Ajuntament, Cerdanyola va impugnar el procés i des de llavors ha estat a les mans dels jutjats.

Fons: EUROPA PRESS, PÚBLICO,

Read Full Post »

SOCIETAT [VÍDEO] “Residències sota pressió”, un documental imprescindible de 3Cat

Posted in Bellaterra, tagged , on 14 Desembre 2023|

LLUÍS TORRES | Des de Bellaterra donem les gràcies al nostre veí Andrés Rueda i professionals de totes les Residències de Gent Gran de Catalunya per recordar-nos aquest important documental, que possa veu als residents , treballadores i famílies.
Retrata els micromóns al voltant de la dependència/residències/administracio a l’època postaguda del covid.
Ha estat un sisme al sector a Catalunya.

El bellaterrenc Andrés Rueda, director de la residencia Sant Pere de Les Fonts, en Terrassa, la seva muller, (enfermera), la seva filla, (psicóloga) y el seu fill (administració).

📍Queda clar que l’administració coneix el que succeeix i com sempre la resposta és no hi ha diners. Esperem que aquest documental de 3Cat ajudi a moure moltes conciències i porti el debat a les cases i carrer. Cal un canvi del model i professionalitzar aquest sector tant humà i necessari per tothom.

FACTA NON VERBA X LES RESIDÈNCIES DE GENT GRAN I ELS SEUS PROFESIONALS!!

La covid va deixar 10.000 morts en residències a Catalunya i va posar en evidència les mancances del sistema. Tres anys després, ha canviat res?
https://www.ccma.cat/3cat/residencies-sota-pressio/video/6255601/?ext=APP_APP3C_F4_3CAT_CAPP_

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET| Restaurant Vilalba al Golf de La Roca del Valles

Posted in Bellaterra, tagged , , on 14 Desembre 2023|

LLUÍS TORRES | Visitem el Restaurant Vilalba situat a la casa del Club Golf de La Roca del Vallès, una construcció moderna dissenyada amb la màxima comoditat, fins i tot amb butaques properes per petar la xerrada a l’hora del cafè. Tenen davant un propi i ampli aparcament, que facilita molt l’estada.

Hall del Golf de La Roca i Restaurant Vilalba al fons

Quan accedim a la sala del menjador, la vista ens porta fins a la terrassa a l’altra banda de la vidriera, envoltada d’una verda i relaxant natura.

Hem gaudit d’uns plats deliciosos, com per exemple, Amanida de formatge de cabra torrat amb vinagreta de fruits vermells. Pèsols ofegats amb tendres calamars i gambes. Sopa ceba amb ou, torrada i cruixent de seba. Raviolis de figues i formatge pecorino de Roma amb oli de nous i mel. De segon plat: Bacallà a baixa temperatura i muselina de codony (Recomanem que la muselina no vagi sobre la pell del bacallà, ja que per la seva gelatinositat, cau i perd la presentació). Calamars saltejats sobre briox, amb seva i mayonesa de llima i ciboulet. De postres: Pannacotta amb toffe. Púding creatiu de la casa. Cremós de llimona amb merenga italià. Finalitzant amb un espresso Ravazzi de qualitat que recorda els bons d’Itàlia.

Raviolis de figues i formatge pecorino de Roma amb oli de nous i mel del Restaurant Vilalba

Al Restauran Vilalba del Club de Golf La Roca trobem una línia gastronòmica moderna, i oferta àmplia pels més exigents gourmets i amants de la cuina tradicional acurada, amb unes presentacións modernes i un canvi permanent de vaixelles i peces culinàries.

Bacallà a baixa temperatura i muselina de codony del Restaurant Vilalba

El Menú Migdia compta amb una gran assortiment d’elaboracions per escollir, sense cap problema per triar primers, segons i postres, segons els gustos, necessitats i preferències. En definitiva, un lloc tranquil on menjar relaxat, envoltat de natura, amb menús de presentació acurada i una molt bona relació qualitat preu, i finalitzar la sobretaula al també lluminós hall del Club de Golf de La Roca, una adreça per guardar per moments d’escapada des de Bellaterra.

Púding creatiu amb nata fresca i torrades de canyella i xocolata del Restaurant Vilalba

RESTAURANT VILALBA JPCH GOLF LA ROCA Ctra. de La Roca a Cardedeu km 4’5,
08430 La Roca del Valles
☎️ 93 583 85 64
Horari:
Dilluns – Tancat
De Dimarts a Dissabte: 7:45h – 18:00h
Diumenge: 7:45h – 17:00h

Read Full Post »

CULTURA|Biografia de Lawrence Foster (Los Ángeles, 23 octubre 1941), ex director d’orquestra de l’OBC.

Posted in Bellaterra, tagged , , on 13 Desembre 2023|

LLUÍS TORRES |Lawrence Foster va néixer a Los Angeles (EUA), de pares jueus romanesos, el dia 23 d’octubre de 1941.  Tot i que els seus pares, provenents de l’Europa farcista de Hitler, -van arribar en vaixell a México-, un policia americà  vigilant de fronteres, va deixar que el matrimoni Foster entrés als EUA i que Larry nasqués en aquest territori lliure.

Lawrence Foster 📷 Konrad Ćwik

Últimament, després de ser director musical de l’Òpera de Marsella durant nou anys i director artístic i en cap de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Polònia durant quatre anys, aquesta temporada 2023/24 , Lawrence Foster està convidat a dirigir una gran varietat de programes. En l’àmbit operístic, tornarà a l’Òpera de Frankfurt i al Festival Enescu per dirigir un repertori tan divers com Pelléas et Mélisande de Debussy i la Nit de Nadal de Rimsky-Korsakov i programes simfònics que inclouen Brahms, Prokofiev, Enescu, Copland, Korngold, Kurt Weill, Beethoven. , Strauss, Txaikovski, Mozart, Mahler, Berg, Penderecki, amb orquestres com Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Bruckner Orchester Linz, Würth Philharmonic Orchestra, Zagreb Philharmonic Orchestra i les seves col·laboracions habituals amb l’Òpera de Marsella i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Polònia.

Lawrence Foster, l’any 1997, fent la migdiada entre la gravació de El Pessebre de Casals-Alavedra amb l’OBC a l’Auditori de Sant Cugat

Lawrence Foster celebra la seva darrera temporada com a director artístic i director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Polònia. És conegut per les seves actuacions emocionants i expressives en una àmplia gamma de música i ha gaudit d’una carrera distingida als Estats Units, Europa i Àsia. Campió de la música d’Enescu, les seves interpretacions són conegudes per la seva fidelitat a la partitura.

Va començar el seu treball amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Polònia al famós Festival Enescu, interpretant música de pop, Chopin i Lutosławski. Ha dirigit als principals teatres d’òpera d’arreu del món, com ara Troilus i Cressida de Walton a la Royal Opera House, gravats per a EMI, l’estrena de Lulu de Berg a la Gran Òpera de Houston, Oedipe d’Enescu a la Deutsche Oper Berlin, també gravada per a EMI i l’actuació d’obertura de la recentment fundada Òpera de Los Angeles amb Plácido Domingo i Sherrill Milnes a l’Otello de Verdi.

Després dels seus exitosos deu anys com a director artístic i director en cap de l’Orquestra Gulbenkian, ara n’és el director honorari. Va fer nombroses gires amb l’orquestra, i la seva discografia col·lectiva inclou una sèrie d’enregistraments per a Pentatone Classics, incloent enregistraments molt aclamats de l’Otello de Verdi i obres per a violí de Bruch, Chausson i Korngold amb Arabella Steinbacher.

Foster també ha estat director musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (1996-2002), l’Orchestre Philharmonique de Monte-Carlo, la Houston Symphony, l’Orchestre de Chambre de Lausanne, l’Opéra Orchestre nacional de Montpeller Occitanie i l’Aspen Music Festival and School.

Sopar de presentació de Lawrence Foster, con titular de l’OBC, al restaurant La Taula, dels bellaterrencs Angi i Framcesc

Ha col·laborat amb orquestres com la Konzerthausorchester Berlin, l’Orchestre Philharmonique de Radio France, la Filharmònica de Copenhaguen, l’Orquestra Filharmònica d’Hèlsinki i la Filharmònica Txeca, l’Orquestra simfònica de Mont-real, l’Orquestra Filharmònica de Hong Kong i la Filharmònica Arturo Toscanini, per citar-ne. uns quants per trucar.

A més dels enregistraments amb l’Orquestra Gulbenkian, ha estat elogiat per una sèrie d’enregistraments amb Pentatone, incloses les primeres simfonies de Schubert amb la Filharmònica de Copenhaguen, The Gypsy Baron de Strauss i Die Fledermaus amb la Radiophilharmonie NDR i els concerts dobles de Martinů.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »