Bellaterra, 23 de març de 2024
Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.
Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.
Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.
Font: UAB
BELLATERRA.CAT 