Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2023

El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més boniques de Barcelona.

Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana, dibuix original d’Aurora Altisent Balmàs (Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022), dedicat als bellaterrencs Angi i Francesc

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català, l’única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s’ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.

La Sala de Concerts

Sala de Concerts|Palau de la Música Catalana

La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural.

Sala mística i paradoxal, conté múltiples figures i representacions, com les muses que envolten l’escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d’Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l’altra, i elements de la natura, com flors, palmeres i fruits.

Sala d’Assaig de l’Orfeó Català

Sala d’assaig de l’Orfeó Català| Palau de la Música Catalana

Un altre petita joia del Palau de la Música és la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català.

Un espai íntim i acollidor on tenen lloc concerts de petit format, conferències, presentacions i on assagen els cors de l’Orfeó Català. Aquí es troba la primera pedra que es va col·locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l’escenari de la Sala de Concerts que hi ha just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l’època típica del Modernisme català.

La façana del Palau

Façana del Palau de la Música Catalana

La façana del Palau, situada al carrer de Sant Pere Més Alt, únic accés fins a l’any 1989, fa cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l’artista Miquel Blay i reproduïda a mida superior al natural per Frederic Bechini, on estan representats un sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d’un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià i els nens. És considerada l’obra cabdal de l’escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Tal com consta en una inscripció al peu de l’escultura, va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d’Amat) i va ser inaugurada el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt. Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica.

Les Columnes del Palau

Columnes de la balconada Lluís Millet|Palau de la Música Catalana

Dins de dues d’aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; i al segon pis els busts dels músics, sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d’esquerra a dreta són Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner, ja al carrer d’Amadeu Vives. A la part superior d’aquesta façana, un gran frontó en mosaic de Lluís Bru simbolitza la senyera de l’Orfeó, obra d’Antoni Maria Gallissà, i al centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb música del compositor Amadeu Vives, una de les peces més interpretades per l’Orfeó i que des del 1996 és l’himne oficial de Mallorca.

Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana

Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana

Un altre espai representatiu del Palau és l’emblemàtica Sala Lluís Millet, un gran saló –sala de descans i trobada– dedicat al mestre Millet, fundador de l’Orfeó Català. La sala, d’una altura de dos pisos, la tanquen uns grans vitralls ornats amb motius florals, d’un efecte extraordinari. I més excepcional encara és la balconada que es veu a través d’aquests vitralls, amb una doble columnata amb coloració i ornamentació característiques.

El Foyer del Palau

El Foyer|Palau de la Música Catalana

També és un escenari privilegiat el Foyer del Palau, el qual admet una nombrosa concurrència que ocupa cadires i taules, tant quan hi ha audicions com quan s’utilitza de restaurant-cafeteria independent. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.

Font: Palau de la Música Catalana

Read Full Post »

LLUÍS TORRES|A pregunta de Bellaterra.Cat, el que no han volgut respondre Riba i Macarulla, és el cost mensual d’aquesta nova contractació de l’EMD de Bellaterra. Ells mateixos van recordar, durant la trobada amb el veïnal al Centre Cívic, que l’anterior EMD pagava mensualment, -per publicitat-, 800€ a la revista mensual gratuïta Tot Bellaterra, i que es va mantenir durant el mandat de Ramon Andreu, de 2010 a 2023.

Alba Huerga Bel, responsable de premsa de l’EMD de Bellaterra, Plataforma ZEO, i Sponsoring Maracanà SL| CEDIDA

Es dona la coincidència que al mateix temps, Alba Huerga segueix sent la Responsable de Comunicació de la Plataforma ZEO, creada i presidida per Josep Maria Riba, i també de Sponsoring Maracanà SL, altra empresa presidida per Riba, ambes, oficialment, amb seu al carrer Vázquez Mella de Bellaterra.

Alba Huerga Bel, és graduada en Periodisme per la UAB amb menció de Societat i Cultura. Anteriorment publicava a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Actualment cursa un Màster de Comunicació & Marketing Digital amb INESDI. Plataforma ZEO, va ser creada i impulsada l’any 2017 pel bellaterrenc Josep Maria Riba Farrés, també, -des de les últimes Eleccions Municipals de 2023-, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, amb el partit polític Bellaterra Endavant.

Huerga,va fundar a Rubí, “El Butlletí de Ca n’Oriol”, per donar veu al veïnat d’un barri obrer deixat de banda pel seu l’Ajuntament. També ha fet la seva petita aportació al món de la ràdio durant dos anys: com a seccionista al Bac Up de Ràdio Flaixbac i co-presentadora dels informatius de 7 de Ràdio (Horta Guinardó).

La vocació d’ Alba Huerga, sempre ha estat comunicar. I que hi ha millor que comunicar amb voluntat social, per poder canviar les coses? Es mou per temes de gènere, acció social i empreses, defensa davant el maltractament animal… Ara mateix el seu eix principal és el medi ambient: Ajudar a comunicar la consciència ZEO (zero emissions) i crear una comunitat ZEO que comparteixi els valors de sostenibilitat de la plataforma presidida per Josep Maria Riba

Finalment, cal dir que Alba Huerga és l’encarregada de la comunicació de la Plataforma ZEO a tots els seus canals digitals, i de premsa de l’EMD de Bellaterra, tal com ens ho ha confirmat, apart de Riba i Macarulla, la pròpia secretària de l’EMD, en Bea Ripol.

Font: EMD de Bellaterra, Plataforma ZEO, Sponsoring Maracanà SL,

Read Full Post »

LLUIS TORRES|Sorprèn la presentació i balanç fet dels 6 mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD presidida per Josep M. Riba i el seu partit polític Bellaterra Endavant, que no l’hagin transmès en directe, -com últimament fan a través dels diferents canals oficials: YouTube, la mal anomenada Bellaterra TV, Facebook, Zoom….i només l’hagin pogut seguir presencialment, un màxim de 25 veïnes i veïns, des de la sala gran del centre cívic de la plaça Maragall.

Josep Maria Riba i Jordi Macarulla amb l’actor Jaume Pla, el dia del balanç del 6 mesos de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant

19:00 hores, del 19 de desembre de 2023, sala gran del Centre Cívic del la plaça Joan Maragall de Bellaterra, Josep Maria Riba Farré (partit polític Bellaterra Endavant), president de la Junta Veïnal de l’EMD, fa balanç del seus primers 6 mesos gestionant l’EMD de Bellaterra, això sí, sense precisar en cap moment els punts del seu programa electoral que ha fet realitat aquests mesos, com per exemple, la sortida de l’EMD del Centre Cívic, una ocupació que data de 2010.

Sorprèn i molt que a la presentació i balanç fet dels 6 mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD presidida per Josep M. Riba, (del partit polític Bellaterra Endavant), no l’hagin transmès en directe, -com últimament es fa a través dels diferents canals oficials com Youtube, Bellaterra TV, Facebook, Zoom….i només l’hagin pogut seguir en presència personal, només 25 veïnes i veïns, des de la sala gran del centre cívic de la plaça Maragall?

RESUM DEL BALANÇ DEL PARTIT POLÍTIC BELLATERRA ENDAVANT (Centre Cívic de Bellaterra, 19 desembre 2023)

(1) Confirmació que el dia 12 de gener 2024, l’Ajuntamen de Cerdanyola començarà a canviar l’allumenat de Bellaterra per leds que economitzant un 70% d’energia. Inversió valorada en uns 600.000€, aportats per Unió
Europea des de fa un munt d’anys.

(2) Amb la pujada general dels guals i IBI, l’Ajuntament de Cerdanyola té previst una inversió de 100.000€ per asfaltar part dels carrers de Bellaterra. (EMD té la competència de manteniment de voreres i calçades), i voldria que s’aprofités per reparar forats.

(3) Previsió de peatonitzar la zona de comerç de Bellaterra, tram que unirà la part central amb els aparcaments de Farmàcia, etc., i el tram de Joan Fàbregas amb Abalo. Instal·lar una rotonda Av. Bertomeu (BV1414), Ramón Llull, Abalo, perquè els cotxets puguin pujar a Joan Fàbregas per Lluís Avalo. Les obres estàn previstes s’acabin el 2025, sempre i quan la Generalitat aporti els diners.

(4) Es vol crear un “Camí Peatonal” a un tram del Camí Antic, i que els cotxes que accedeixin “se busquin la vida per altres carrers de Bellaterra”. Igual volen fer a Pin i Soler, prohibint l’entrada des de la rotonda de la Vall de Sabadell.

(5) Es podría tornar a obrir l’accés al la UAB a través del carrer Can Miró, ja que si no ho fa, la direcció de la UAB ho demandarà judicialment per fer-ho efectiu.

(6) L’EMD vol contractar 2 brigades, una per espais verds i altra per obres i manteniment (de moment conserva els 2 treballadors actuals).

(7) Es vol prohibir l’aparcament de cotxes a la zona esportiva propera al Centre Cívic del Turó de Sant Pau, per evitar els “Botellons” dels caps de setmana.

(8) Es vol restaurar la zona del Parc de la Font de la Bonaigua, amb un pressupost de més de 400.000€, però és desconeix quan es podria executar.

(9) Queixes veïnals perquè l’EMD no està responen a les propostes enviades per millorar l’espai públic. L’EMD té previst contractar una persona experta per respondre totes les instàncies públiques.

(10) La UAB es nega a permetre fer un aparcament a la seva zona propera a l’estació de Bellaterra, i reclamarà com propis els camins utilitzats per l’EMD, perquè diu és part del seu territori autònom.

(11) L’EMD reclama al veïnat que no deixin permanent els cubells de brossa lligats al fanals de l’espai públic, per evitar la visita de porcs senglars, i la mala imatge de Bellaterra.

(12) Es recorda que en cas d’emergència, si s’utilitza un del 4 desfibrilador públics de Bellaterra, automàticament respòn el 061, i es desplaça al lloc d’urgència.

(13) Sobre l’etern consultori mèdic, tant necessari a Bellaterra, tot segueix igual des de l’any 2010, moltes gestions però cap solució definitiva. Es diu que a Bellaterra ja sóm el 25% de gent gran i un 15% d’infants.

(14) Riba recorda la pendent instal·lació de pantalles acústiques al tram de la B-30, AP-7 al seu pas per Bellaterra, però Fomento no acaba de fer-ho.

(15) Es vol instal·lar un gran contenidor (n’hi deien banyera), a la part baixa de la zona del Camí Antic, per evitar que la maquinària aspiradora de l’Ajuntament no perdi 2 hores portant-lo a Cerdanyola (No s’’ha dit quin cost té la banyera, i si es pagarà algun lloguer o cànon etc.,)

(16) Diuen que no tenim servei d’agents cívics, perquè estan de baixa per malaltia, que no són de seguretat, i que depenen de la Policia Urbana de Cerdanyola.

(17) L’EMD fa públic que demanarà, abans del 29 de desembre la modificació del PDU (Pla Director Urbanístic) per a que es puguin dividir les cases en 2 vivendes a Bellaterra. Al veïnat li preocupa la proposta de l’EMD el fet que ja han decidit “tirar pel dret” en la normativa de dividir les cases, tot i els informes negatius dels experts de la Diputació, i sense fer consulta al ciutadans. Tampoc s’especifica de quina manera es dividirien les cases i si això afectaria a tot Bellaterra o només a algunes zones.

(18) No es pot dir que a l’EMD sigui un Govern, sinó una Junta Veïna presidida pel president de l’EMD de Bellaterra (no de Bellaterra). Els vocals no estan anomenats oficialment com tals, no tenen carteres ni sous, i cobren amb cada assistència als plens i per assessorar al president de la Junta Veïnal.

(19) En el balanç dels 6 mesos de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant, no va dir en cap moment, quin dels punts del seu programa electoral han portat a fer-ho realitat, el que és del tot decebedor.

(20) L’EMD vol crear un Mini Bus en demanda, pels carrers de Bellaterra, sempre i quan s’aconsegueixi el seu cost de 100.000€, aportats per l’Ajuntament de Cerdanyola.

(21) L’EMD i Cerdanyola volen crear zones de baixes emissions a Bellaterra perquè no puguin circular vehicles de més contaminació.

(22) Riba diu que l’actual EMD ha trobat a la seu, deutes de més de 85.000€ que va deixar l’anterior president, correponent a deutes a advocats que van tramitar gestions judicials contra Cerdanyola, etc., que han estat negociant per rebaixant-lo fins a 45.000€, i que fins i tot podrien decidir de no pagar-ho.

Bellaterra.Cat ha contactat amb el portaveu del partit polític Gent Per Bellaterra, Guillem Nadal, perquè concreti i aclari la sorprenent notícia anunciada per Josep Maria Riba, sobre aquesta possible deute deixada per l’anterior Junta Veïnal de l’EMD (2010-2023). Ens quan ens arribi ho farem públic“.

(23) Riba confirmar que l’anterior president de l’EMD pagava cada mes, 800€ a la revista mensual Tot Bellaterra, -en concepte de publicitat-, però juntament amb Macarulla no van voler respondre, sobre la quantitat que l’EMD paga actualment a l’empresa de premsa contractada a Sant Cugat, per molt que se li ha demanat, i en diferents ocasions, -sempre silenci com resposta-, el que ho fa molt poc transparent de cara al veïnat.

(24) FAKE NEWS* El passat diumenge 17 de desembre es va celebrar la 12a edició de la Cursa solidària organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola. Segons va dir Riba, la col·laboració econòmica de l’EMD de Bellaterra va ser una aportació de 200€, també van col·laborar la Universitat de Barcelona i Applus+ Laboratories.

*Segons informació aportada i confirmada per experts de la Federació Catalana d’Atletisme, “No és veritat, -tal com han informa mitjans locals-, que la participació a la cursa fos de 1.000 persones, sinó exactamente de 393”, a no ser que s’hagin equivocat i contesin les fulles dels arbres propers.

Read Full Post »

LLUIS TORRES|Ahir, al Centre Cívic de Bellaterra, i puntualment a les 19:00h., tal com estava previst, i coincidint amb l’acte de presentació dels sis mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, presidida per Josep Maria Riba Farrés (Bellaterra Endavant), amb l’assistència d’unes 25 veïnes i veïns, el prestigiós actor Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), -que va viure a Bellaterra de 1974 a 1998-, va fer donació del seu arxiu personal sobre les activitats culturals d’aquells anys al poble de Bellaterra.

Josep M. Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, rep de Jaume Pla, l’arxiu cultural dels anys (1974-1998), viscuts a Bellaterra

Chus Cornellana, vocal de l’EMD de Bellaterra, era la depositaria de l’arxiu bellaterrenc de Jaume Pla, que va recollit al domicili de l’actor, al seu actual domicili a Sant Cugat del Vallès, després d’una amical i llarga trobada.

Jaume Pla va recordar la seva amistat amb la Família Roda Fàbregas, i les moltes activitats culturals celebrades a Bellaterra, com el temps en que el veïnat va escollir el nom de l’actriu Marylin Monroe per un carrer del nomenclàtor local, -sense oblidar els somriures de la Guàrdia Civil, quan veia als passaports, el carrer on vivien aquesta família de Bellaterra-.

Jaume Pla al Centre Cívic de Bellaterra

Biografia de Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928)

Durant molts anys treballà com a representant d’una empresa de perfums (Deborah Ibérica) fins que es va poder dedicar al teatre. Ha interpretat obres de Salvador Espriu, William Shakespeare, Anton Txékhov i Bertolt Brecht i ha format part de nombroses companyies de teatre Grup de Teatre Independent, Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra, Teatre Truca a la Porta, Teatre del Sol, Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Popular de Barcelona. A Sant Cugat del Vallès, durant molts anys, ha interpretat anualment el paper de l’abat Biure a l’obra Pedra i Sang.

Tanmateix, és més conegut per la seva aparició a televisió, on destacà pel seu paper de Ferran a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i d’altres sèries com Estació d’Enllaç, Nissaga de poder, Plats Bruts, Temps de Silenci, Majoria Absoluta, Infidels i La Riera. També ha aparegut en sèries de Telecinco com Hospital Central o El Comisario. El 2011, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana.

La temporada del 2013 encarna el paper principal de l’obra La meva Ismènia, d’Eugène Labiche, al teatre La Seca-Espai Brossa de Barcelona, i en els anys 2013, 2014 i 2015 interpreta el protagonista de l’obra Taula Rodona, o la joia de ser catalans de Pere Calders i Víctor Alexandre. En el 2016 protagonitza Abans que pugi el teló, de Víctor Alexandre. Aquesta obra és un regal d’Alexandre a l’actor, ja que l’escriu perquè ell en sigui l’intèrpret i pugui acomiadar-se dels escenaris amb un text que constitueix un homenatge al món del teatre.

Pel que fa al cinema, ha intervingut en diverses pel·lícules, com ara Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), El tránsfuga (2003), Las hijas de Mohamed (2004), L’ombra d’un crim (2005), ¿Por qué se frotan las patitas? (2006), Estigmas (2009), La vida comença avui (2010), Cendres (2013), i Un conte de Nadal (2014). El 2015, al costat de Montserrat Carulla, va protagonitzar el curtmetratge oficial del disc Cartes de l’Orient, de Blaumut, que és un càntic a l’emoció, a la superació i a la generositat. La darrera aparició de Jaume Pla davant la càmera ha estat com a protagonista del curtmetratge Tanto como siempre (2019), sobre l’efecte que té la malaltia d’Alzheimer en les persones que la pateixen.

L’any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva manera de ser, de fer, de viure la ciutat i d’estimar la seva gent.

Font: Televisió de Sant Cugat, Wikipèdia

Read Full Post »

L’excel·lència artística de Jordi Savall va ser reconeguda amb el premi del Festival d’Abu Dhabi l’11 de desembre. Aquest guardó, un profund testimoni del seu compromís amb el renaixement i el renaixement de la música antiga, va ser lliurat per S.E. Sheikh Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència i patró de l’ADMAF.

Des de Bellaterra.Cat felicitem al nostre veí universal Jordi Savall, a la seva família i amants de la música

Sheikh Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència i patró de l’ADMAF entrega el premi al bellaterrenc Jordi Savall |FUNDACIÓ CENTRE INTERNACIONAL DE MÚSICA ANTIGA JORDI SAVALL

Aquest guardó reconeix la dedicació de Jordi Savall a preservar i difondre el patrimoni musical, subratllant el seu impacte durador en el món de la música i la seva contribució al diàleg cultural a través d’èpoques i fronteres. És un reconeixement al seu compromís de tota la vida amb la recerca, la investigació i la difusió dels tresors musicals del passat.

Els cantants i músics de La Capella Reial de Catalunya, d’Hespèrion XXI, i els solistes del Marroc, Síria i Turquia, dirigits per Jordi Savall, van captivar el públic del Festival d’Abu Dhabi amb una interessant evocació de la música d’al-Andalus i la seva influència durant el Renaixement espanyol.

Aquest programa minuciosament concebut, que va abraçar cinc segles d’arrel cultural i històrica de l’Andalusia àrab, sefardita i mossàrab, va emocionar un públic nombrós i entusiasta que es va emocionar de principi a fi, seguint l’interessant recorregut històric proposat: “De l’Edat Medieval (època nazi) a l’Edat d’Or (època Felip II)”.

Paraules d’agraïment durant la cerimònia de lliurament de premis del Festival d’Abu Dhabi:

Excel·lències Sheikn Nahyan Mabarak al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència, i Madame Huda I Alhamis-Kanoo, senyores, senyors, estimats amics,

Estic molt honrat de rebre aquesta prestigiosa distinció del Festival d’Abu Dhabi, que al llarg de la seva història ha estat atorgada a molts artistes excepcionals, molts dels quals conec i admiro.

El rebo al meu nom, és clar, però també m’agradaria compartir-lo amb tots els músics i col·laboradors que m’han acompanyat, fidelment i amb passió, al llarg de mig segle de dedicació a la música i al diàleg intercultural. Aquest diàleg ja era fonamental en aquella part del sud d’Europa que els grecs anomenaven “les Hespèrides”, el lloc on es podien trobar fruits daurats que eren font de vida i d’eternitat. Al voltant del primer mil·lenni, aquesta Península Ibèrica va veure néixer la magnífica civilització d’Al Andalús, tan ben representada per Granada, Sevilla i Còrdova que van ser grans centres d’art, cultura, ciència i espiritualitat. En aquests llocs va florir una cultura poètica i musical que va inspirar l’art dels grans poeta-trobadors d’Occitània, i que va acollir en el seu si les cultures dels jueus sefardites i dels cristians mossàrabs. En el nostre concert de dilluns vinent, farem un homenatge a aquest ric patrimoni andalús.

Aquest evocació històrica i musical l’anomenem “un diàleg d’ànimes”, en homenatge al nostre estimat i admirat amic Amin Maalouf, que sabia que “si la nostra humanitat desorientada vol recuperar una mica d’esperança, hem d’anar bé. més enllà d’un diàleg de cultures i creences per participar en un diàleg d’ànimes. A principis del segle XXIs, aquesta és la missió indispensable de l’art”. Aquesta missió és més essencial que mai, ara que milers d’éssers humans –a risc de la seva vida– cerquen ajuda i refugi lluny dels seus països a causa de les guerres, la pobresa o la intolerància. Aprofitem el fet meravellós que la música és el nostre veritable llenguatge comú per tornar-li el lloc que es mereix en l’educació, la cultura i la vida actual.

No puc acabar les meves paraules d’agraïment i esperança sense recordar els milers d’éssers humans innocents que estan patint i morint tan a prop nostre. Per això vull expressar aquí tota la meva solidaritat amb les famílies dels ostatges i les víctimes de la guerra a Gaza i Israel. Per sobre de tot, vull fer una crida per la humanitat i per posar fi immediatament a la massacre intolerable i indiscriminada de la població civil a Gaza.

Jordi Savall,

Abu Dhabi, 9 de desembre de 2023

Font: Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall

Read Full Post »

Façana de La Prote (Escuelas Professionals Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982) al barri de Poblenou de Barcelona

LLUÍS TORRES|El Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras situat al carrer Doctor Trueta, 76-98, al barri del Poblenou de Barcelona, va ser fins als mitjans dels anys 40 del segle XX el camp de futbol d’una de les institucions més importants de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona: el Grup Benèfic Wad-Ras, que als últims anys de la II República es va anomenar, Grup d’Infants Jean Jacques Rousseau i a partir de 1955 Institut Ramón Albó. Es trobava situat a l’altre costat de l’actual Presó de Dones Wad-Ras, on actualment es troba el Institut Icària.

Façana del Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras de Barcelona

Edifici Wad-Ras va ser encarregat l’any 1943 a l’arquitecte Josep M. Sagnier Vidal-Ribas (1890-1978), fill d’Enric Sagnier Villavechia (1858-1931). Inaugurat el 10 d’octubre de 1946 com Casa de Observación, posteriorment com “Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores”, Calle Wad-Ras, 98, (Barcelona)

Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA

Aquest 2023, l’edificació compleix els seus 77 anys d’història. Va esdevenir presó per a dones el dia 18 d’octubre del 1983.

El 18 d’octubre del 1983 van arribar les primeres internes al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona|GENERALITAT DE CATALUNYA
(1) Es tractava de 68 dones i 6 nens que provenien de la Presó Provincial de Dones de la Trinitat, gestionada per les monges Creuades Evangèliques de Crist Rei, on van ser empresonades moltes dones antifranquistes: sindicalistes, universitàries, activistes veïnals. A partir d’aquell moment Wad Raso passaria a ser presó de dones La i Trinidad es va transformar en un centre per a joves|GENERALITAT DE CATALUNYA
(2) Durant aquestes quatre dècades la presó, integrada a la vida comunitària del barri de la Vila Olímpica, ha jugat un paper important en la transformació de la vida de moltes de les dones que han passat|GENERALITAT DE CATALUNYA
(3) El centre, de la mà dels professionals i amb el suport de les entitats socials, ha treballat per millorar les condicions de vida i les oportunitats per a les internes|GENERALITAT DE CATALUNYA
(4) La presó també ha estat testimoni de les profundes transformacions viscudes per la ciutat de Barcelona durant aquests anys|GENERALITAT DE CATALUNYA
(4 bis) Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
(5) Les instal·lacions han acollit les víctimes de l’heroïna dels primers anys, les dones afectades per la sida als 90 o les transportadores de droga de països més pobres que avui encara continuen arribant|GENERALITAT DE CATALUNYA
(6) Wad-Ras, actualment, funciona com una doble presó. D’una banda, funciona com a presó de dones preventives on, en aquests moments, hi viuen 107 dones internes en règim de vida ordinari|GENERALITAT DE CATALUNYA
Signatura de l’arquitecte Josep M. Sagnier Vidal Ribas, 1943, quan va ser acceptat el seu projecte de construcció de l’actual edifici de la Presó de Dones Wad-Ras| BELLATERRA.CAT
(7) Formació Ocupacional dauxiliar de perruqueria|GENERALITAT DE CATALUNYA
(7 bis) Taller impremta Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
(8) De les 107 dones internes, set conviuen a l’únic departament de mares que hi ha a tot Catalunya amb 8 fills menors de tres anys. D’altra banda, funciona com a centre obert, on 384 persones compleixen condemna regim obert. En total, al centre hi ha 491 persones internes.GENERALITAT DE CATALUNYA
(9) El centre de Formació Ocupacional de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(10) Dos internes a Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(11) Dos interns a Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(12) Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(13) Pati. Els 40 anys de Wad Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(14) Passadís. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(15) Escala d’accés al pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(15 bis) Escala d’accés al pati, Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (1946-1982), des de 1983 Presó de Dones Wad-Ras de Barcelona|CEDIDA
(16) Sala de conferències/ Menjador. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(17) Detall del pati, Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(18) Detall del pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(19) Activitat al pati. Els 40 anys de Wad-Ras|GENERALITAT DE CATALUNYA
(20) Els 40 anys de Wad-Ras. Les olimpíades|GENERALITAT DE CATALUNYA
Mosaic representant el centre, fet per les presses al centre de Formació Ocupacional de Wad-Ras

Read Full Post »

LLUÍS TORRES | El Pessebre i el Nadal són dos elements indestriables. Per això cada any, a partir de mitjans de desembre, els pobles i ciutats s’omplen de representacions del Betlem.

El Pessebre és la representació del naixement del nen Jesús construïda amb figures de fang de personatges de la vida rural, així com amb molsa, troncs o suro, que es construeix per les festes de Nadal. El primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. També vivents, representacións del naixement de Jesús de Natzaret a partir de diversos quadres amb personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic com el nucli antic d’un poble, la llera d’un riu, els entorns d’una finca o un bosc, per on l’espectador es desplaça.

De pessebres, n’hi ha de tot tipus: casolans, innovadors, també un bon reguitzell de fets per afeccionats al pessebrisme. D’aquests, que són els més ben elaborats tècnicament, com són el de la parròquia del Monestir de Sant Cugat, (veure el vídeo de Bellaterra.Cat), o el tradicional i monumental al centre de la Plaça de Sant Fèlix de Sabadell.

https://youtu.be/IFje3vtTh3I?feature=shared

N’hi ha en espais molt diferents: parròquies, equipaments públics, escoles, mercats, seus d’entitats… L’element que tenen en comú és que tots són pessebres clàssics: són fets amb suro i molsa, les figures són de fang o fusta, mantenen les escenes tradicionals i juguen amb elements com ara la perspectiva.

Pessebre vivent a la Parròquia de Bellaterra 📷 Carla Vies Riba

A la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra, el diumenge 24 de desembre, a les 18 hores, el cronista bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, -escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira-, dirigeix la seva creació “El retable dels evangelistes”, un Pessebre Vivent que organitza el Taller de Famílies de la Parròquia de Bellaterra. La coordinació va a càrrec de la veïna Anna Romero Marcet. A les 18:30 hores es celebrarà la Missa del Pollet, i a les 23:00 hores, la Missa del Gall.

Read Full Post »

LLUÍS TORRES| El Pessebre de Alavedra/Casals s’ha interpretat nombroses vegades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i del qual destaca l’enregistrament que l’OBC va fer l’any 1997, a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès, dirigida per Lawrence Foster (Auvidis Ibèrica/Naïve Clàssic)

El Pessebre s’inspira en el pla musical en les cançons populars catalanes, amb una escriptura clara i neta que fuig de qualsevol efectisme, i recull l’herència simfònica del final del segle XIX, un fet que a Casals li va valdre alguna crítica en ple desenvolupament de la música contemporània. Amb el seu sentit de l’humor característic, Casals hi va respondre així: “Les figures dels pessebres tenen un caràcter popular; no poden cantar amb una tècnica dodecafònica!”

És sorprenent que un no professional de la música com Joan Alavedra Segurañas (Barcelona, 1896-1981), coposés amb tanta agudesa l’essència de l’art musical i l’originalitat dels seus creadors i intèrprets, tant en els seus escrits (com El fet del dia-1930-35, recull de gloses periodístiques), com en les biografies de Conxita Badia i de Pau Casals. Alavedra descriu la vida de Casals com una lluita dramàtica: en el camp artistic per l’esforç quotidià de perfeccionar la tècnica i poder donar vida a les obres musicals i, en el camp humà, pel testimoni de protesta quan la persona és oprimida.

Així, el 1933 Casals refusà de tocar a l’Alemanya de Hitler i dos anys més tard es nega a fer-ho a la Itàlia feixista. Durant la Guerra Civil espanyola donà concerts a Barcelona i a l’estranger a benefici dels infants i dels ferits de guerra, i féu costat a la República.

Placa a la casa pairal de Joan Alavedra, autor del poema El Pessebre, al poble de Mura

Durant la II Guerra Mundial Casals oferí concerts a favor dels seus compatriotes exiliats i s’ocupà dels presoners dels camps de concentració.

Casals fou decebut pels aliats, que no actuaren per treure el general Franco i va fer pública la seva decisió, motivada, a més, per l’horror que li causaren els bombardeigs atòmics del Japó. Digué: «No continuaré tocant després d’això.»

Casals uní sempre la generositat de cor amb una gran força de caràcter, quan no volgué acceptar els alts honoraris que li oferien per actuar als Estats Units exclama: No és una qüestió de diners, és una qüestió de moralitat

El 24 d’octubre de 1958 actuà per primera vegada a l’ONU i aquest fet augmenta el seu desig de treballar per la pau. Casals no trobà millor estímul per escriure la música que el Poema del Pessebre, del seu amic i col-laborador Joan Alavedra amb el qual, juntament amb la seva familia, convisqué anys d’exili a Prada de Conflent.

El poema d’Alavedra havia estat premiat als Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà el 1943 i havia nascut del desig de la seva filla Maria Alavedra i Moner, quan li demanà no sols que fes el pessebre habitual sinó que també “li’n fes un vers”. En llegir aquests versos Casals es commogues i pensà que demanaven una traducció musical, Casals oferí la primícia com a obsequi al poeta per Sant Joan i hi contínua treballant, encara que en primer lloc era intèrpret i no creador. El 1957, amb motiu del VII Festival de Prada dirigí un fragment de l’obra amb l’Orquestra Lamoureux de Paris.

Després de l’actuació a l’ONU veié que el poema d’Alavedra i la seva música s’havien de convertir en l’eina per la campanya de la pau que seria l’eix que vertebraria l’entusiasta projecte viral dels últims vint anys de Casals

Demanà a Alavedra que escrivís una última part, L’adoració, subdividida en sis fragments i finalment. aquella obra començada el 1943, fou estrenada completa el 1960 a la Vella Fortalesa de San Diego d’Acapulco, en un amfiteatre amb més de tres mil assistents. Casals hauria escollit Mèxic com a agraïment per l’acolliment fet als exiliats espanyols. El músic digué, en veure la multitud, “Sembla un somni”, i Alavedra li contestà: “Tota la seva vida ho sembla, mestre. Vostè, però, n’ha fet una meravellosa realitat”.

Lawrence Foster fent la migdiada durant la gravació de El Pessebre, a un banc de l’Auditori de Sant Cugat del Valles

Menció a part mereix el poema El Pessebre, de Joan Alavedra (1896-1981), per la seva vinculació amb Pau Casals, que el va musicar i en va fer un oratori. Al pròleg del CD doble publicat l’any 1997, l’assistent personal del compositor a l’exili Rudolf von Tobel i la seva esposa Helga expliquen que l’any 1939 “en l’única maleta que li quedava després de la seva fugida a través dels Pirineus, Alavedra havia salvat el manuscrit d’un poema del naixement”, que li havia demanat que escrivís la seva filla de 5 anys, en el qual parlessin les figures del pessebre. El va acabar ja a l’exili i el va presentar als Jocs Florals de Perpinyà de 1943, i va guanyar un primer premi. “Impressionat per la senzillesa i la força dels versos” (fins els infants els poden entendre), afirmen els Von Tobel, Casals va començar de seguida a musicar-lo. L’estrena es va fer el 1960 a Mèxic, amb una escena afegida (a petició de Casals) sobre l’adoració, en què s’expressa la idea d’una fraternitat universal.

El Pessebre consta de pròleg i quatre parts: comença amb l’anunciació dels pastors per part de l’àngel, per seguir amb el viatge cap a Betlem, la caravana dels Reis d’Orient, l’escena de l’establia i l’adoració. Així comença l’oratori:

La campanya de la Pau va iniciar un llarg pelegrinatge a les principals ciutats del món. El Pessebre de Casals-Alavedra s’estrenà oficialment al Memorial Opera House de San Francisco el 1962. Fou el primer concert que feu Casals al territori dels Estats Units, ja que considerava l’edifici de l’ONU com a extraterritorial, Durant la dècada següent l’oratori va ser interpretat cinquanta-una vegades, trenta- tres dirigides pel mateix Casals que ja tenia en el moment de l’estrena més de vuitanta-cinc anys.

Casals portà El Pessebre a Europa i l’estrenà amb l’Orfeó Català a Asís, la terra de Sant Francesc, l’inventor del pessebre.

Casals i Alavedra volgueren donar un èmfasi especial a l’audició de Sant Miquel de Cuixà, tant pel fet de ser un dels llocs on El Pessebre havia estar concebut, com per coincidir amb el IX centenari de la proclamació de la Treva de Déu a Toluges, que afirmà la voluntat de Pau nou-cents anys abans de l’ONU, com recorda Casals en la seva tercera i última actuació en aquest fòrum l’any 1971. El Pessebre d’Alavedra-Casals viatjà per Europa i també per l’Orient Mitjà i Amèrica llatina. El Pessebre fou també presentat al Victoria Hall de Ginebra en el marc de Pacem is Terris, de Joan XXIII.

Com a compositor-intèrpret, Casals tingué dues característiques: la primera, la predilecció romàntica per la música popular, no a la manera d’un folklorista privilegiant la citació concreta sinó tal com la sentia el poble, la segona, l’absoluta fidelitat a l’estètica del romanticisme. En el cas de El Pessebre la linia inspiradora sembla que foren els oratoris Andes (1836), Eli (1846) i Finacabar Céritius de Mendelsohn, compositor que Casals admirava tant. I tot harmonitzat a la manera tradicional, exclusivament diatònica, com si el segle XX musical encara no hagués començat

La reacció del públic fou unànime, lliurant-se al missatge emocionadament i entusiasta; la crítica musical, en canvi, va estar dividida. Avui la crida a la Pau d’Alavedra-Casals continua en un món masa vegades victima de guerres.

Programa de mà del Concert de l’OBC dirigida per Lawrence Foster, el 4 i 5 d’abril de 1978, al Palau de la Música Catalana:

Les flors ofrecides durant les temporades de concerts de l’OBC i Lawrence Foster, van ser ofrecides pels bellaterrencs Angi i Francesc, del Restaurant La Taula de Barcelona

Font: OBC,

Read Full Post »

En traspàs la botiga A la Premsa d’Aquell Dia, especialitzada en diaris i revistes històrics per a regal: gestionen el fons de 300.000 exemplars encara amb llapis i paper i això llastra el creixement del negoci en línia

Botiga A la Premsa d’Aquell Dia de Barcelona| CEDIDA

Francis Manzano Rojas | La premsa digital no ha acabat amb els diaris en paper (almenys per ara), però la tecnologia sí que està posant en perill un negoci que viu justament d’aquests rotatius físics. La botiga A la Premsa d’Aquell Dia, al carrer de Joaquín Costa, al Raval, ven diaris i revistes històrics des del 1994. Ara ha penjat el cartell de “Es traspassa”. El motiu: no tenen prou recursos per adaptar el fons a la venda directa per internet.

“Ens hem quedat estancades”, reconeixen les germanes Constantini, Àgata i Angèlica. Elles són la segona generació d’un negoci que van engegar els pares a imitació d’una botiga de Brussel·les amb el mateix concepte: oferir com a regal un periòdic original del dia que va néixer l’homenatjat.

L’hemeroteca d’un segle d’història

Amb els anys, el fons inicial, proporcionat per un col·leccionista que guardava 50 anys d’exemplars de ‘La Vanguardia’, va créixer fins a més de 300.000 diaris i revistes de tot tipus de capçaleres vives i desaparegudes de l’últim segle. És una hemeroteca gegant que inclou portades històriques, des de l’enfonsament del Titanic a la pandèmia de covid, passant per la Guerra Civil, la mort de Hitler i l’arribada de l’home a la Lluna.

Això sí, no és un estoc exhaustiu. “No tenim tots els dies perquè s’han aconseguit sobretot de col·leccionistes i perquè, si es ven un exemplar, potser no el tornem a trobar”, explica l’Àgata. Per registrar-ho tot, els pares van crear unes fitxes en què anotaven les entrades i sortides d’exemplars, per saber la disponibilitat de cada data. Aquesta base de dades en paper i a llapis ha complert la funció, que encara fan servir l’Àgata i l’Angèlica, però llastra ara el creixement digital del negoci.

https://images.app.goo.gl/pP45tagxXasmLX5Q9

Els comerços estan creixent en la venda electrònica i nosaltres estem obsoletes”
Àgata Constantini, copropietària d’A la Premsa d’Aquell Dia

De fet, han notat menys vendes des de la pandèmia. El problema bàsic és que no es poden fer compres directament a la pàgina web de la botiga. Sí que es poden fer peticions, però aleshores han de ser les germanes personalment les que comprovin en les fitxes si el diari sol·licitat està disponible o no. “Al final sempre cal una comunicació per correu o per telèfon, i ara necessitem fer les vendes més àgils“.

A la recerca d’un relleu tecnològic
D’intents de digitalitzar aquest registre manuscrit ja n’hi ha hagut, però la tasca és descomunal. “Cal una tecnologia intel·ligent, com les que comencen a arribar, que llegeixi visualment les anotacions i les posi automàticament en una base”, suggereix l’Angèlica. “Per a nosaltres ja és una bretxa que ens exigeix massa”.

Per això, l’esperança de les germanes és que algú altre pugui fer aquest salt tecnològic i d’aquí ve l’oferta de traspàs. Mentre busquen aquest relleu mantindran oberta la botiga però, si no el troben, també es plantegen que el fons acabi en mans d’altres negocis similars al seu que hi estiguin interessats o de persones o institucions que ja tinguin arxius i que en garanteixin la conservació.

Sobre la taula hi ha també la venda del local, del qual són propietàries, cosa que comportaria aleshores trobar un espai adequat per guardar les prestatgeries plenes de diaris i diaris d’una època en què la història s’escrivia en paper.

Font: Betevé

A LA PREMSA D’AQUELL DIA

C/ Joaquín Costa 44, 08001 Barcelona

info@periodicosregalo.com

☎️ 93 302 59 96

Read Full Post »

📍Josep Maria Riba i el seu partit polític Bellaterra Endavant, faran un balanç del primers sis mesos de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra.

,📍El que més desitja el veïnal de Bellaterra és veure quins punt del programa del partit polític guanyador Bellaterra Endavant, s’han portat a la pràctica, com és el cas de la sortida de l’EMD, que ocupa part del Centre Cívic des de l’any 2010.

Seu de l’EMD de Bellaterra al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall

El pròxim dimarts 19 de desembre, a les 19:00h, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba, del partit polític Bellaterra Endavant, farà una presentació del Balanç dels primers 6 mesos transcorreguts des de l’inici d’aquesta legislatura.

El president de l’EMD Josep Mª Riba, juntament amb els vocals de la Junta Veïnal, comentaran el que es van trobar a arribar a l’EMD, les accions dutes a terme durant aquests primers sis mesos i les claus per la resta del mandat.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »