FACTA NON VERBA X BELLATERRA: De veritat s’ha de fer una l’ofrena floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint una paperera de brosa al costat de la senyera?, i manteninr il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.
📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)
Bellaterra va celebrar l’ofrena floral de l’11 de setembre la Diada Nacional de Catalunya. Un acte que va aplegar el veïnat al Centre Cívic de Bellaterra de la placa Maragall, on es va fer l’acte per primer cop, ja que sempre s’havia celebrar a la plaça del Pi, centre neuràlgic del poble. A part de de les ofrenes florals i actes polítics, també hi van participar veïnat i entitats cíviques.
Ofrena floral institucional de l’EMD de Bellaterra mantenint il·legalment, -segons l’actual Llei de Memòria Democràtica 20/2022 del 19 d’octubre-, , l’avinguda Josep Marcia Marcet, (alcalde franquista de Sabadell, 1940-1960). Ell mateix va reconèixer a les seves memòries, haver lluitat amb armes contra la República escollida democràticament pel poble.
📷 Núria Puentes (Ajuntament Cerdanyola)
Els Segadors, discursos i la música en directe interpretada per la violoncel·lista bellaterrenca Lara Pérez van ser els autèntics protagonistes de la Diada Nacional de Catalunya 2023 a Bellaterra, acte recordant que aquest 2023 és el 50è aniversari de la mort del violoncelista i músic universal Pau Casals.
Gairebé cada any, més quan aquest 11 de setembre es compleix el 50è aniversari del cop d’estat de Pinochet contra el govern de la Unitat Popular que dirigís Salvador Allende, faig un recordatori d’aquesta data tan important en la història d’una generació i, per descomptat, a la història d’Amèrica Llatina.
Aquella ruptura violenta d’un projecte d’assoliment d’una via democràtica al socialisme, que es forjava des de la victòria a les urnes el 1970, no podia resultar aliena als interessos de l’oligarquia xilena, ni, per descomptat, als de l’imperialisme americà : la nacionalització del coure, la redistribució de la propietat de la terra, el desenvolupament de polítiques nacionalitzadores i redistributives que lluitessin contra l’enorme desigualtat a la societat xilena van comptar, des del principi, amb el bloqueig i amb l’animadversió, convertida en cop cívic -militar l’11 de setembre del 1973 que va interrompre aquell noble intent que havia aixecat enormes expectatives a l’esquerra i a la socialdemocràcia, a Amèrica Llatina i a tot el món. Després del cop, va venir una llarguíssima i cruel dictadura que va desenvolupar una repressió brutal sobre amplis sectors de la societat xilena i que va imposar un model de desenvolupament econòmic neoliberal que ha passat per ser una de les cares més decarnades, explotadores i desigualitàries del capitalisme. La llarga dictadura pinochetista, com qualsevol altra de la qual la franquista espanyola pot ser un bon exemple, no deixa de notar la seva profunda empremta a la societat, de manera que encara, a Xile com també a Espanya, no deixa d’haver-hi i més a el si d’aquesta ona conservadora que envaeix el món als inicis del segle XXI, sectors socials i polítics que no només defensen valors polítics i ideològics sobre els quals aquelles dictadures es van assentar, sinó que, fins i tot, acaben “blanquejant” i més les pròpies dictadures. Sí que cal reconèixer, ja que parlem d’Espanya i Xile, d’una profunda diferència entre l’un i l’altre Estat pel que fa a l’anomenada “justícia transicional” (l’aplicada al pas de la dictadura a la democràcia): mentre a Xile es va conformar una Comissió de la Veritat, així com en altres països hispans, que encara avui projecta les seves conseqüències (condemna dels militars que van tenir a veure a la tortura i assassinat de Víctor Jara), a Espanya la famosa Llei d’Amnistia de 1977 va permetre “anar-se de rosetes” a tots aquells sectors de l’administració que havien tingut una implicació directa amb els diferents processos repressius engegats per la dictadura franquista i és esgrimida avui pels tribunals de justícia espanyols com a obstacle insalvable per al processament a autors de delictes gravíssims. Pel seu caràcter d’imprescriptibles de molts dels delictes comesos en una clara falta de respecte als drets humans ha estat la Justícia Internacional qui els ha posat a la llum del dia, qüestions que ara com ara, fins i tot, estan recollides com a autèntics “atropellaments” polítics” amb resultats molt greus a la nostra molt recent Llei de Memòria Democràtica-
Antonio Barragán Moraina, historiador|CEDIDA
ANTONIO BARRAGÁN MORAINA, (nascut a Aguilar de la Frontera, Còrdova, el 31 de juliol de 1949) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Còrdova. Doctor en Història Moderna i Contemporània i Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. Des de fa anys, les seves investigacions s’han orientat fonamentalment a l’estudi de diversos aspectes concernents a la Història Social i Política d’Andalusia durant el segle XX. El 1989 va obtenir el Premi de Recerca d’Història Social “J. Díaz del Moral” amb una obra titulada “Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918-1920”; ha investigat, a més, sobre la II República (Realitat política, 1931”), sobre la crisi del 98 i les seves conseqüències (Còrdova: 1898-1905: crisi social i regeneracionisme polític), sobre la dictadura franquista i la transició democràtica (Crisi del franquisme i transició democràtica a la província de Còrdova), sobre la trajectòria del sindicalisme i del moviment obrer, així com sobre la Història del republicanisme. Actualment treballa en un projecte sobre la repressió derivada de la Guerra Civil, amb un avenç d’aquest treball. VII Premi d’Assaig Corpus Barga 2008, atorgat per la Diputació de Còrdova, pel títol Control social i responsabilitats polítiques. Còrdova (1936-1945) . Pertany, des de la seva creació, al “Grup de Priego” que, entre altres qüestions, organitza bianualment els congressos sobre la Història del Republicanisme a Espanya.
Mai hem gaudit d’un mil fulles tant delicat i rodó, de fines i cruixents capes, amb una delicada crema amb maduixetes fresques de bosc! Tots els camins ens porten a Roma
Milfulles de maduixes de bosc de la Pastisseria Romoli de Roma
La història del Bar Pasticceria Romoli de Roma va començar a finals dels anys 30, quan l’avi Romolo va obrir una gelateria a Via Nomentana: ell i els seus fills portaven a casa la llet, mantega i gelats, productes genuïns que feien a mà. i que els va convertir, en el seu petit, referent del barri.
Capuccino a la Pastisseria Romoli de Roma
És a partir d’aquesta primera experiència fonamental que les generacions posteriors aprenen a triar les matèries primeres, a seleccionar-les amb cura i a treballar-les amb la passió que encara caracteritza el Bar Pasticceria de Viale Eritrea i l’artesania dels seus productes.
Pastisseria Romoli de Roma
L’any 1952 el fill de Romolo, Federico, va comprar un local al barri africà, una aposta ambiciosa perquè aleshores la zona era propera al camp; però poc després la intuïció de Federico Romoli donaria els seus fruits i, de fet, al cap d’uns anys el barri es va convertir en la zona comercial que avui coneixem i la pastisseria Romoli en un dels llocs més coneguts de Roma.
Clients gaudint del servei de bar i pastisseria Romoli de Roma
El punt d’inflexió, però, va arribar uns anys més tard, quan el senyor Federico va començar a oferir als seus clients croissants de dia i -a partir dels anys setanta- fins i tot de nit: a Roma hi havia laboratoris però cap pastisseria no venia aquestes delícies acabades de fer, en un lloc còmode i acollidor. De seguida va ser un gran èxit i la imaginació va portar Federico i els seus pastissers a crear moltes varietats. I així és com Romoli es va convertir en la històrica pastisseria artesana, gelateria i croissant nocturn que encara és avui.
Assortit de pastissos Romoli de Roma
Les matèries primeres nobles, curosament seleccionades per nosaltres, són manejades per pastissers professionals que aporten amb el seu art, la seva passió i la seva capacitat per crear productes de la màxima qualitat, el mateix que cada dia ofereix als clients el nostre personal somrient.
L’amic de Bellaterra, Walter Valenti, amb un milfulles gegant de maduixes de bosc a la Catedral de Roma
El secret dels nostres sabors únics? Llet fresca, ous, sucre i farina: la nostra família ha seguit, des dels inicis, la tradició de la bona pastisseria italiana on l’artesania i la qualitat de les matèries primeres són principis essencials per preparar postres i gelats amb els sabors d’abans.
Elena Viaplana, la nostra veïna de Bellaterra, especialista en assegurances per a la llar, ens fa saber la nova normativa, que entrarà en vigor el 29 de setembre 2023, que també exigirà un curs de formació per als que vulguin tenir aquest animal de companyia
Shira, la mascota Rhodesian Ridgeback de Bellaterra
El pròxim 29 de setembre, sis mesos després de publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), entrarà en vigor la nova Llei de Benestar Animal.
Aquest nou marc normatiu, impulsat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, es convertirà en la primera norma estatal que regula la relació amb els gossos, els gats i altres animals de companyia, i implicarà noves obligacions i deures per a tots aquells que tinguin alguna mascota a càrrec seu.
Una de les principals novetats de la llei, i segurament la que afectarà més gent, és que s’exigirà el contracte d’una assegurança de responsabilitat civil a tots els propietaris de gossos, independentment de la raça, mida o edat.
Fins ara, només els propietaris de races catalogades com a perilloses estaven obligats a tenir aquesta mena d’assegurança. En cas de no tenir-la, ara el titular de l’animal podrà ser multat amb sancions que aniran dels 500 als 10.000 euros.
Assegurança de responsabilitat civil
La nova assegurança de responsabilitat civil haurà de ser una pòlissa que qualsevol propietari d’un gos haurà de pagar per fer front als danys que la seva mascota pugui ocasionar a tercers. Aquests perjudicis poden ser materials –si es trenca un objecte, per exemple– o lesions corporals a una altra persona, com ara una mossegada. A més, l’assegurança cobrirà tant la responsabilitat civil del propietari del gos com la d’un posseïdor ocasional –quan una persona treu l’animal a passejar–.
L’assegurança de responsabilitat civil no ha de ser obligatòriament una assegurança específica. Pot estar inclosa dins una assegurança diferent, per exemple, l’assegurança de la llar, que sovint cobreix la responsabilitat derivada de la tinença d’un animal.
Tot i així, des del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Catalunya, i per qüestions pràctiques, recomanen fer una assegurança específica de cara a l’acreditació de la vigència de l’assegurança en cas que ens sigui requerida per un agent de l’autoritat. Ho explica Josep Lluís Fernández, assessor jurídic del Col·legi:
“Si vas pel carrer amb un gos i et demanen acreditació de l’assegurança de responsabilitat civil, ensenyant un rebut de l’assegurança de la llar no queda demostrat. S’hauria d’anar al condicionat de la pòlissa per determinar que, efectivament, aquella pòlissa cobreix la responsabilitat dels animals, perquè podria no cobrir-la. Això pot generar un problema pràctic important”.
A més, afegeix Fernández, hi pot haver un altre problema, ja que moltes pòlisses de la llar exclouen de cobertura qualsevol responsabilitat que sigui d’assegurament obligatori.
La pòlissa s’haurà de contractar i mantenir durant tota la vida de l’animal i el preu variarà en funció de la raça, l’edat i el pes, així com del tipus de pòlissa que es vulgui contractar. No hi ha asseguradores especialitzades en responsabilitat civil de gossos i, per tant, qualsevol asseguradora ho pot fer.
El preu dependrà del capital assegurat
El preu, que dependrà del capital assegurat, podria anar dels 25 als 90 euros anuals, unes xifres semblants al que fins ara havien de pagar només els que tenien gossos potencialment perillosos (pit bull terrier, staffordshire bull terrier, american staffodshire, terrier, rottweiler, dogo argentí, fila brasiler, tosa inu, akita inu i qualsevol dels seus encreuaments).
Però Josep Lluís Fernández adverteix que, de fet, encara no està determinat reglamentàriament quin és l’import mínim de la responsabilitat civil que ha d’estar cobert en aquesta mena de pòlisses: “S’hauria de fer en breu”, explica.
“No se sap quin capital és i, per tant, no es pot saber la prima. No és el mateix cobrir una responsabilitat de 50.000 euros que una responsabilitat de 3.000 euros. La prima varia molt”.
El capital assegurat també dependrà de la companyia amb què es contracti el producte i de la raça del gos, i cobrirà tant les lesions corporals com els danys materials. Segons algunes fonts, aquest capital es podria situar entre els 60.000 euros i els 350.000 euros.
Curs de formació per tenir gossos
Però la novetat de l’assegurança de responsabilitat civil per a gossos no és l’única obligació que comportarà la nova llei. Tal com s’especifica en l’article 30 de la normativa, els futurs propietaris de gossos hauran d'”acreditar un curs de formació per a tinença de gossos, que tindrà una validesa indefinida”.
El curs, que girarà a l’entorn de les característiques bàsiques que ha de saber una persona per cuidar un gos, serà gratuït. Però pel que fa al seu contingut encara haurem d’esperar, ja que la publicació del decret en qè s’especificaran els paràmetres del curs s’ha endarrerit a causa de les eleccions generals que hi va haver al juliol. Es preveu que a finals de setembre o principis d’octubre es faci pública la normativa.
Una llei que no només afecta els gossos
Es calcula que a l’estat espanyol hi ha actualment uns 29 milions de mascotes, 9,3 de les quals són gossos, seguides dels peixos (7,8 milions) i dels gats (5,8 milions). Però, a més de tot el que fa referència als gossos, la nova llei també marca les normes que a partir d’ara regiran la nostra relació amb la resta d’animals.
Aquestes són algunes de les més destacades:
– Prohibició del sacrifici d’animals de companyia sense una causa justificada. Només s’autoritzarà si està justificat per motius de seguretat o de risc per a la salut pública, així com per evitar el patiment per “causes no recuperables” a l’animal i sempre sota criteri i control veterinari.
– Prohibició de deixar els animals de forma permanent en terrasses, trasters, soterranis o vehicles, així com sense supervisió durant tres dies consecutius. Pel que fa als gossos, la llei de benestar animal estableix que aquest període de temps no podrà superar les 24 hores seguides.
– Els animals desapareixeran de les atraccions de fires i d’espectacles que els puguin causar “angoixa, dolor o patiment”. La fauna silvestre no podrà ser present als espectacles de circ.
Les baralles de galls estan prohibides a Catalunya des del 1988, tot i que se n’han seguit organitzant de manera clandestina
Pel que fa a les baralles de galls, les persones que ensinistrin o utilitzin animals per a enfrontaments seran sancionades amb una multa de fins a 200.000 euros. Passarà el mateix amb l’ús d’animals en atraccions mecàniques o carrusels de fira.
– No es podrà comercialitzar amb gossos, gats o fures en botigues d’animals, així com tampoc es permetrà que s’exhibeixin i exposin al públic amb fins comercials. Així, aquests animals es podran comprar a criadors oficials, i les botigues només distribuiran “animals criats en captivitat per criadors registrats”. A més, la criança d’animals només la podran fer els criadors autoritzats.
En el cas de la cessió d’animals entre particulars, haurà de ser gratuïta i quedarà reflectida per contracte.
Prohibicions i multes
El text legislatiu inclou la prohibició de tenir determinades espècies com a animals de companyia. Entre elles, els primats o els rèptils verinosos. Aquells que tinguin animals prohibits per la llei ho hauran de comunicar a les autoritats competents fins al 29 de setembre com a màxim. Llavors s’adoptaran les mesures necessàries per traslladar-los a centres de protecció d’animals silvestres, zoològics o entitats de protecció animal. Aquests animals són:
. Artròpodes, peixos i amfibis, la mossegada o verí dels quals pugui suposar un risc greu per a la integritat física o la salut de persones i animals.
. Rèptils verinosos i totes les espècies de rèptils que en estat adult superin els 2 Kg de pes, excepte en el cas dels quelonis (tortugues).
. Tots els primats.
. Mamífers silvestres que en estat adult superin els 5 kg.
. Espècies incloses en altres normatives sectorials a escala estatal o comuniària que n’impedeixin la tinença en captivitat.
La llei tampoc permet tenir rèptils verinosos o de més de 2 kg a casa
La nova llei també preveu el règim sancionador corresponent a les infraccions en base a la seva gravetat. La tinença dels animals mencionats anteriorment, així com el fet de no notificar-la, pot suposar una infracció i, per tant, una sanció.
. Infraccions lleus: advertència o multa de 500 a 10.000 euros.
. Infraccions greus: multa de 10.001 a 50.000 euros.
. Infraccions molt greus: multa de 50.001 a 200.000 euros.
La Fiscalia investiga com un possible delicte de maltractament animal el cruel acte taurí a les festes de Barbastro
Captura del moment en què el toro ataca els vaquets a la plaça de toros de Barbastro, a 7 de setembre de 2023.
Durant l’acte, un toro va banyar diverses vaquetes i les va ferir de gravetat fins a deixar-les tirades a terra. Unes dures imatges que es van produir davant de l’atenta mirada d’un públic entre el qual hi havia multitud de menors
El fiscal coordinador de la Unitat de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat ha obert diligències per investigar per un possible delicte de maltractament animal el cruel esdeveniment taurí que va tenir lloc durant les festes de Barbastro (Osca).
Unes dures imatges que es van produir davant de l’atenta mirada d’un públic entre el qual hi havia multitud de menors. Alguns dels assistents no van poder evitar cridar davant aquest violent escenari i altres decideixen abandonar el lloc.
El fiscal de Medi Ambient ha encarregat al grup del Seprona adscrit a la Unitat especialitzada de la Fiscalia que dugui a terme les investigacions preprocessals pertinents.
Segons la memòria de la Fiscalia 2022 presentada aquest dijous, els delictes de maltractament animal són els que estan experimentant un nombre més gran d’investigacions i un nombre més gran de condemnes, dins de l’especialitat de Medi Ambient.
La proposta de nomenclàtor és un mandat de l’alcalde Jaume Collboni, “un gran aficionat a Queen”
Freddie Mercury i Montserrat Caballé interpretant “Barcelona”
L’Ajuntament de Barcelona està treballant perquè a la nova urbanització de la plaça de les Glòries hi hagi un espai de memòria, com un carrer o una plaça, dedicat a Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Ho ha explicat en una entrevista a RAC1 el regidor d’Esports, David Escudé, que ha dit que ara ho haurà d’estudiar la Comissió de Nomenclàtor. La nomenclatura seria un homenatge als dos cantants, que van immortalitzar la cançó ‘Barcelona’ que Caballé va interpretar durant la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 -Mercury ja havia mort-, i que s’ha convertit en un himne de la ciutat.
El regidor diu que aquest nou espai memorial és un mandat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “un gran aficionat de Queen”. Recorda, a més, que ja va fer la proposta l’any 2018, quan era president del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament. Més recentment, la proposta de dedicar una plaça o un carrer de la ciutat a Freddie Mercury es va aprovar en el plenari municipal del març passat, arran d’un prec de la llavors regidora de Cs Noemí Martín.
A l’entrevista, Escudé fins i tot ha anat més enllà i ha insinuat que “tindria tot el sentit” treballar en una escultura dels dos cantants en aquest mateix emplaçament. “Somiar és gratuït”, ha dit. En aquest cas, l’encàrrec s’hauria de fer a la comissió d’escultures i serviria per “immortalitzar aquell moment tan màgic”, ha explicat.
Freddie Mercury i Caballé: amor musical per Barcelona 92 El líder de Queen va fer “playback” a causa d’uns nòduls a les cordes vocals durant l’actuació a les Fonts de Montjuïc davant 40.000 persones
El manuscrit ‘Barcelona’ de Caballé i Mercury, a subhasta
La proposta de l’Ajuntament s’ha conegut el mateix dia que se subhasta el manuscrit de de la cançó ‘Barcelona’, que van cantar Freddie Mercury i Montserrat Caballé. La casa de subhastes Sotheby’s ha posat a la venda una col·lecció de 200 lots amb més de 1.500 objectes personals del cantant Freddie Mercury, que va morir el 1991 als 45 anys, entre els quals hi ha aquesta mítica cançó.
Escudé ha explicat que l’Ajuntament, juntament amb la Fundació Olímpica, licitarà per aconseguir el manuscrit de ‘Barcelona’, que té un preu de sortida d’uns 18.000 euros.
Tres investigadors de l’ICTA-UAB han estat guardonats amb un ajut Starting Grant de l’European Research Council (ERC) per desenvolupar els projectes entorn de la mobilitat sostenible, el coneixement ambiental indígena i el paper d’Internet en la protecció del medi natural. En conjunt rebran un total de 4,5 milions d’euros.
Álvaro Fernández-Llamazares, Johannes Langemeyer i Oriol Marquet
Els investigadors vinculats a l’ICTA-UAB Álvaro Fernández Llamazares, Johannes Langemeyer i Oriol Marquet són tres dels 400 joves científics i acadèmics de tota Europa que rebran un ajut de l’ERC per desenvolupar la seva recerca a través dels seus propis projectes i grups de recerca durant els propers cinc anys. La convocatòria ha comptat amb més de 2.696 propostes, revisades per grups d’investigadors de renom de tot el món. La taxa d’èxit global ha estat del 15 % i s’espera que les subvencions creïn més de 2.600 llocs de treball per a investigadors postdoctorals, doctorands i la resta de personal de les institucions amfitriones.
El projecte «Assessing long-term changes in Indigenous Environmental Knowledge», liderat per Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia (BABVE) de la UAB, analitzarà els sistemes de coneixement ambiental indígena (IEK) per determinar com canvien amb el temps i els impactes ecològics que això pot comportar. Alguns estudis suggereixen l’existència de processos de deteriorament, adaptació i resiliència d’aquests coneixements que els indígenes tenen sobre el medi natural, però manquen dades sobre aquest possibles canvis en períodes llargs de temps i els seus efectes en cadena sobre la biodiversitat. Amb la col·laboració dels pobles indígenes tsimane’ de l’Amazònia boliviana, Fernández-Llamazares recopilarà de manera sistemàtica les dades etnobiològiques necessàries per analitzar com la pèrdua de memòria i coneixements col·lectiva repercuteix negativament en la conservació de la biodiversitat. El caràcter innovador del projecte rau en què se centra no només en els canvis en el contingut de l’IEK (per exemple, els usos de les plantes), sinó també en els contextos dels canvis (per exemple, els paisatges bioculturals) i els seus impactes ecològics entrellaçats (per exemple, la pèrdua de boscos).
El projecte «Fostering Internet-based Values of the Environment (BIG-5)», liderat per Johannes Langemeyer, posarà en relleu el paper d’internet i les xarxes socials en la construcció de noves formes de relacionar-se amb la natura, un pràctica que està en declivi. Hi ha la creença que aquest declivi provoca una disminució de l’apreciació social de la natura i un menor compromís amb la protecció ambiental. Langemeyer sosté que Internet esdevé un factor potenciador de les experiències a la natura, així com de creació de valors naturals i de foment de la protecció del medi natural. El projecte BIG-5 introduirà els valors relacionals digitals (VDR) com a valors fonamentals dins de les comunitats virtuals, desencadenats per experiències indirectes de la natura. El projecte rastrejarà aquests valors en cinc tipus de paisatges, cinc grans xarxes socials i cinc llengües europees mitjançant enfocaments qualitatius i quantitatius (big data) de manera inductiva-deductiva.
L’investigador Oriol Marquet, vinculat a l’ICTA-UAB i al Departament de Geografia de la UAB, és el responsable del projecte «The active travel backlash paradox: opposition and acceptability determinants of built environment-based sustainable travel interventions» que analitzarà les causes dels moviments d’oposició sorgits contra algunes de les ambicioses propostes públiques en matèria de transport, encaminades a reduir l’ús de l’automòbil i promoure sistemes de transport més sostenibles, equitatius i saludables. Alhora, polítics de tot el món que han impulsat polítiques de desplaçaments basades en l’entorn construït s’han vist revalidats posteriorment amb importants victòries de reelecció o per resultats electorals millors del que s’esperava. Això podria suggerir l’existència d’una “paradoxa del contraatac al desplaçament actiu”, on moviments d’oposició sorollosos podrien estar encobrint un suport silenciós substancial a les mesures que pretenen transformar l’entorn construït per fer-lo més transitable a peu i amb bicicleta. El projecte tractarà de validar l’existència i conèixer millor aquesta paradoxa. Per això, el projecte utilitzarà un disseny multiescala i multimètode que s’aplicarà a vuit ciutats europees capdavanteres en polítiques de transport. Gràcies a dades electorals i a dades geolocalitzades sobre la transformació de l’ús del sòl, el projecte podrà avaluar les associacions entre el comportament electoral i les intervencions en matèria de desplaçaments sostenibles basades a l’entorn construït. Combinat amb enquestes d’opinió pública i entrevistes amb experts per comprendre els factors socioeconòmics, individuals i contextuals subjacents a l’acceptabilitat/oposició cap a aquestes polítiques, podran comprendre les causes d’aquesta oposició, així com la seva distribució espacial i social. Això permetrà explorar les vies futures cap a polítiques de transport sostenible eficients i àmpliament acceptades.
L’EMD de Barcelona farà l’ofrena mantenint il·legalment l’Avinguda dedicada al veí i alcalde franquista de Sabadell Josep Maria Mercet, que va lluitar amb armes contra la República
El dilluns 11 de setembre tindrà lloc la tradicional ofrena floral amb motiu de la Diada de Catalunya
Per tal de donar més significança institucional a la Diada i augmentar el poder de convocatòria de l’acte, aquest any l’EMD ha apostat per un canvi en la ubicació i l’horari de l’acte.
En concret, l’ofrena floral començarà a les 12:30 h a la PLAÇA MARAGALL (davant del Centre Cívic i les oficines de l’EMD).
Ofrena Diada Nacional de Catalunya a la Plaça del Pi de Bellaterra
Després de l’ofrena i de cantar l’himne de Catalunya, els assistents podran gaudir de la interpretació de la violoncel·lista #bellaterrenca Lara Pérez, que interpretarà dues peces de Pau Casals, recordant que aquest 2023 és el 50è aniversari de la seva mort.
Dijous 7 de setembre 19 h – Inauguració de l’exposició de l’artista bellaterrenca Anna LlimósVidal, al Centre Cívic de Bellaterra. Una sèrie artística que recull imatges d’edificis que han estat abandonats a mig construir. Es tracta d’una activitat cultural emmarcada en el cicle Bellaterra d’Artistes
Anna Llimós Vidal, (ç neix a Barcelona l’any 1989. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, finalitza el Màster en Formació del Professorat el 2012 i el Màster en Humanitats, art, literatura i cultura contemporànies a la UOC l’any 2016. El 2013 obté la beca de dibuix Fundació Felícia Fuster i l’accèssit en la 10a Edició del Premi Climent Muncunill i Roca. Posteriorment obtindrà una residència a la Nau Estruch de Sabadell.
Recentment ha col·laborat en el projecte “Art i futur” impulsat per l’ANC, ha format part del col·lectiu TCteamwork i ha obtinut el primer premi en la categoria de Gravat del XXVI Premi Joan Vilanova de Manresa. Entre els últims espais expositius on ha mostrat les seves obres a nivell individual cal destacar la Olivart Art Gallery, de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. A més a més, ha participat a la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló MARTE amb Olivart, galeria amb la que participa a l’Espai la Galeria al Centre Cultural Terrassa actualment.
CERTÀMENS I CONVOCATÒRIES
2021
Seleccionada a El millor disseny de l’any als premis FAD d’Arts (A-FAD)
2019
Beca ajut al projecte expositiu al Cicle artistes sancugatencs
2018
1r Premi categoria Gravat del XXVI Premi Joan Vilanova de Manresa
2017
Fira Internacional MART d’art contemporani de Castelló de la Plana .
2015
Beca Fundació Antonio Gala per a joves creadors (finalista) Beca Primavera l’Escala (finalista)
2014
Residència a Nau Estruch. Convocatòria Sabadell Obert
2013
Beca ajut a la Jove Creació d’arts plàstiques Fundació Felícia Fuster Accèssit a la 10a edició dels premis de pintura Muncunill i Roca
2012
Beca de Dibuix Fundació Privada Güell i Cercle Artístic de Sant Lluc (finalista)
FORMACIÓ ACADÈMICA
2013-2016
Màster en Humanitats. Art, literatura i cultura contemporànies. UOC
2011-2012
Màster en Formació del Professorat, especialitat de Dibuix. UB
2007-2011
Llicenciatura en Belles Arts. UB
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
2016
Interfícies: cultura, educació i ciutadania . Arts Santa Mònica. Barcelona
2014
Tàpies i Brossa: la poètica del paper. Workshop Fundació Antoni Tàpies
2009
Workshop Laboratori d´escultura: materials tous. Universitat de Barcelona
PROJECTES A COL·LABORACIÓ
2019
55 urnes per la llibertat , amb l’associació Comitè de Solidaritat Catalana
2016
Horitzó invisible amb TCteamwork. Museu d’Art Modern de Collioure Incendis amb Lola de Querol. Fira del llibre dartista Buchdrukkunst. Hamburg.
2015
Art i futur . Projecte impulsat per “El país que volem” amb el suport de l’ANC Tom Carr, Ecos de Carles Buïgas. Itinerància de lexposició.
EXPOSICIONS INDIVIDUALS
2020
Resseguir l’espai, Museu de l’art de la piel de Vic Territoris domèstics, Espai Guinovart d’Agramunt
2019
Resseguir l’espai, Casa Cultura de Sant Cugat del Vallès
2018
Esquerdes, Centre cultural Terrassa
2017
L’espai a l’objecte, Sala dels Trinitaris. Vilafranca del Penedès Registres, Olivart Art Gallery. Barcelona
2016
Formes en blanc, Espai Angram. Barcelona Registres del temps. Art corner, H10 Art gallery. Barcelona Fraccionar, Espai d’Art i Creació Can Manyé. Alella
2015
Fundació Felícia Fuster. Barcelona Empremtes de l’habitar, Museu d’art de Cerdanyola
2014
Humaraus , Museu dera Val d’Aran. Arties
2013
Empremtes de l’habitar , Cub d’Assaig, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
EXPOSICIONS COL·LECTIVES
2021
El millor disseny de l´any. Premis FAD d’Arts (A-FAD)
Guinovart després de Guinovart , Espai Guinovart d’Agramunt
2019
Mèdiums , Àmbit Galeria d’Art
2018
XXVI Premi Joan Vilanova . Centre Cultural El Casino, Manresa
2017
15è Premi BBVA de Pintura Ricard Camí , Centre Cultural de Terrassa Art+social+tèxtil, extensions al territori EART . Vic 12a trobada i mostra d’art multidisciplinari Inund’art , la Rambla de Girona Intergeneraccions, Espai Angram. Barcelona
2016
Biennal d’art jove, Acadèmia d’art de Sabadell Interseccions . Galeria Chez Xefo. Barcelona
2015
Art i Futur , Institut d’Estudis Catalans. Barcelona II Biennal d’Art Jove, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell XXa trobada d’art jove d’Horta-Guinardó Stripart . Centre Cívic Guinardó.
2014
Sabadell Obert . Museu d’art de Sabadell 9a trobada i mostra d’art multidisciplinari Inund’art, Casa de Cultura de Girona
2013
3a edició del Festival Domèstica , CoEspai de Girona Centre Cultural El Casino , Manresa
2012
Sala d’exposicions del Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona 7è trobada i mostra d’art multidisciplinari Inund’art , La Rambla de Girona 14è concurs de Pintura Jove , beques obra social Caixa Penedès Galeria anquin’s/artloft. Espai [ARTLOFT], Reus. Aula de Cultura Caixa Penedès, Vilafranca del Penedès Palau Moja, Barcelona.
2011
II Festival d’art sonor , Centre Cívic Convent Sant Agustí. Barcelona
2010
Centre Cultural Les Bernardes. Salt Centre cultural El Casino. Manresa
Carme Junyent: «Una llengua petita és un espai de llibertat on no et poden controlar» A ‘El futur del català depèn de tu’, la lingüísta alerta del risc que corre el català si no en potenciem el seu ús
Carme Junyent L’autora a l’Institut d’Estudis Catalans / Foto de Manel Haro
Entrevista que li va fer Patricia Tena «Una llengua petita és un espai de llibertat on no et poden controlar.»
Carme Junyent (Masquefa, 1955), professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. L’any 1992 va crear el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) amb l’objectiu de donar a conèixer la diversitat lingüística del món i el seu valor. Autora de nombroses publicacions, col·labora amb diversos organismes internacionals que treballen per la revitalització de llengües. El seu darrer llibre, El futur del català depèn de tu (La Campana), és un breu assaig que alerta del risc que la llengua catalana pugui desaparèixer abans del que ens pensem. Ho fa amb dades, demostrant que la nostra llengua està perdent presència arreu del territori, un fet que s’ha accelerat en els darrers anys, i que entre els parlants de català hi ha una tendència creixent a donar prioritat al castellà en determinats contextos, molt especialment en les generacions més joves. Junyent recull en el seu llibre alguns dels motius que han provocat aquest fet i en dona possibles solucions. Però sobretot el seu missatge és clar: per protegir el català, cal parlar català.
La mort d’una llengua no és un fenomen sobtat, sinó un procés que pot durar segles, però en els darrers anys, aquest procés s’ha anat accelerant. A què es degut?
És un procés cumulatiu. Amb la colonització s’assetgen moltes llengües i moltes han anat desapareixent en els darrers segles. Ara a aquest procés històric s’hi han afegit les facilitats de comunicació i desplaçament i les llengües que ja estaven en situació molt precària s’han trobat de cop en una fase del procés irreversible.
En el seu llibre explica que la pandèmia actual encara pot accelerar més la mort duna llengua. És un procés irreversible?
Quan va començar la pandèmia de seguida es va veure que tindria conseqüències molt greus per a la diversitat lingüística. Hem de pensar que més de la meitat de les llengües que es parlaven al món en començar el segle ja només les parlaven gent gran. Atès que el coronavirus afecta sobretot els més grans, és previsible que moltes llengües morin amb els seus parlants. Però hem de ser molt conscients d’una cosa: la pandèmia haurà avançat uns vint anys el que preveiem que passaria, perquè aquestes llengües ja no ens transmetien. El que hem d’intentar és que totes les llengües que mostren símptomes del procés d’extinció no es deixin de transmetre; és l’única possibilitat que tenim si de debò volem recuperar-les.
La mort d’una llengua passa per tres fases: primària (una llengua esdevé dominant després d’imposant-se a les llengües subordinades), decadència (quan s’interromp la transmissió generacional) i la mort (desapareix amb els seus últims parlants). El català està molt afectat per aquesta fase de decadència?
No a tot arreu. Sí que ho està a la Catalunya Nord, a Alacant i sembla que a Valencia ciutat, llocs on s’ha deixat de transmetre la llengua majoritàriament, però, en general, encara hi som a temps.
Llegim a El futur del català depèn de tu que la nostra llengua pot tenir una vida curta, d’uns vint anys. Creu que realment la mort és tan a prop si no fem res per evitar-ho?
Malauradament, sí. Tal com he dit abans, la mort de les llengües és un procés cumulatiu i en els darrers anys han anat confluint una sèrie de factors (molts canals de televisió que ignoren totalment el català, jocs d’ordinador, influencers…) que s’han unit a la manca de consciència i d’informació, tot plegat ha modificat el comportament dels parlants. De fet, una de les observacions de la darrera enquesta d’usos lingüístics de la població és que, quan es tracta de persones que tenim el català com a llengua inicial, els joves el parlen menys que el que l’havien parlat els seus pares o avis i els grans el parlem menys que quan érem joves. Això és demolidor.
Ho sembla, sí.
Les xifres diuen que de cada deu persones no arriben a quatre les que parlen habitualment el català. Només un 16,3% dels joves, de 15 a 29 anys) diuen que comencen sempre les converses en aquesta llengua.
És molt interessant els arguments que dona sobre la manca de referents d’oci en català. Quina importància tenen plataformes com YouTube, Instagram, Netflix… en el futur del català?
Totes aquestes plataformes podrien contribuir a crear un ambient on es parlés català. Si no el fan servir, s’accentua la percepció que ja tenen molts joves que el català és una mena de llatí, que s’aprèn a l’escola però que no és una llengua per parlar-la.
Considera que la immersió lingüística no ha funcionat. Podem dir que ha estat un fracàs?
La immersió sí que ha funcionat, o va funcionar en el seu moment. El que no ha funcionat és el sistema que s’ha anat perpetuant com si la immersió no hagués existit. Amb la immersió a primària se suposava que et donaven el coneixement de la llengua per poder fer-la servir, però arribes a secundària i resulta que allà suposen que no saps català i per això t’han de fer les classes en castellà. L’encert crec que és l’objectiu de la immersió: que tots els alumnes surtin de l’escola amb les mateixes oportunitats. El fracàs és la negació de la possibilitat de tenir les mateixes oportunitats perquè a un grup d’alumnes els furten el coneixement d’una llengua a la qual només poden accedir a l’escola.
Demana que no oblidem que darrere de la mort d’una llengua sempre hi ha molt sofriment. ¿Per què costa tant d’entendre que una llengua no és només una via de comunicació i que, per tant, si desapareix una llengua, desapareix un coneixement, una cultura…?
Crec que, en realitat, no costa tant d’entendre. Molta gent, amb la informació adequada actuaria solidàriament amb els parlants de llengües subordinades. Els que no ho entenen són els hostils, els lingüicides i em temo que amb aquests no hi ha res a fer, per tant, és millor no perdre-hi temps.
Quin paper juga en la supervivència d’una llengua la deixadesa? Perquè també parla del perill que el que no va aconseguir el franquisme acabi passant perquè no ens preocupem el necessari. Es pregunta com pot haver persones preocupades pel canvi climàtic però no per la situació actual del català. Les institucions estan fent tot el que poden?
Hem de tenir present que als parlants de llengües amenaçades històricament se’ls ha sotmès a una pressió sovint insuportable. Malgrat tot, ells sempre acaben tenint la possibilitat de resistir, de rebel·lar-se. Si les pressions explícites desapareixen, pot ser que n’hi hagi d’altres més subtils (la pressió del grup, el menyspreu, la marginació…) que acabin tenint el mateix resultat. Per combatre això cal tenir les idees molt clares i també ser prou fort. Pel que fa a les institucions em conformaria amb què protegissin els parlants d’aquestes pressions, que no ens deixessin sols en la defensa de la llengua.
En aquesta deixadesa, quina part de culpa té el que s’anomena la “norma de la convergència”, quan creiem que algú no és del nostre grup lingüístic canviem a la llengua dominant?
Aquest és un comportament habitual en parlants de llengües subordinades. Nosaltres hauríem de ser agraïts amb tots els que han adoptat el català, que és una cosa que rarament s’aconsegueix en altres llengües, i no furtar-los la possibilitat de conviure en català.
Què ens fa que quan ens apropem a una persona estrangera, però que viu a Catalunya, donem per fet que no entendrà el català i canviem al castellà?
Segurament és un atavisme. No és freqüent que la gent aprengui llengües subordinades i per això donem per fet que no ens entendran encara que ara hi hagi tanta gent que no té el català com a primera llengua que l’ha après. Com que això no deixa de ser una mena de miracle, ens costa de creure que passi.
Quantes vegades hem sentit allò de «si no canvies al castellà, ets un radical». Com es pot defensar el dret a parlar català sense tenir por a què ens diguin radicals?
Doncs no tenint por a què ens diguin radicals. Perquè si algú creu que algú és radical per fer el més natural del mon ens està dient molt més d’ell que de nosaltres. Els que baladregen tant són els dèbils, no els donem el poder de ferir-nos.
Fa poc la nova consellera de Cultura defensava en una entrevista la necessitat de fer del català la llengua d’ús, i a la xarxa van aparèixer comentaris dient que allò era una mena de repressió contra el castellà. Parlem moltes vegades dels complexos del català, però no serà que el castellà també té alguna mena de complex? O potser això no va de llengües sinó de política…
Aquests escàndols que es munten cada cop que algú diu una cosa així són l’escenificació perfecta del que és una llengua marcada i una llengua no marcada. Si això ens ho diuen als Estats Units de l’anglès (que ho diuen), a França del francès (que ho diuen) o a Espanya de l’espanyol (que també ho diuen) tothom ho troba natural. Si, en canvi, ho diuen del bretó a Bretanya, de l’asturià a Astúries, o del català a Catalunya resulta que és una forma de repressió. Per què? Doncs perquè són llengües marcades. El millor que podem fer és no alimentar aquests escàndols, que no ens facin perdre temps i energies en el que, en definitiva, és un problema de lingüicides intolerants.
Explica que el bilingüisme pot provocar la mort d’una llengua mentre que amb el multilingüisme és més difícil. Quina és la diferència?
No dic que el bilingüisme provoqui la mort d’una llengua, dic que és la condició imprescindible perquè hi hagi un procés de substitució. Tots podem entendre que, per deixar de parlar una llengua, cal saber-ne una altra. La qüestió del multilingüisme està més relacionada amb el comportament lingüístic. En societats on es parlen moltes llengües, si n’arriba una altra és una més. En societats molt homogènies, però, si només es parla una llengua i n’arriba una altra aquestes dues competeixen i una o altra desapareix (històricament sempre és la subordinada, no conec casos en què no hagi estat així tret, potser, del sumeri i el manxú).
Comenta que hi ha estudis que certifiquen que les persones que parlen com a mínim dues llengües són més ràpides per prendre decisions i estan més obertes al canvi. I que si acabéssim parlant tots la mateixa llengua seriem més controlables. En quin sentit?
En tot cas, comento que hi ha estudis que ho expliquen perquè jo no em dedico a això. Pel que fa a la relació entre l’homogeneïtzació i el control, és evident que una llengua petita és un espai de llibertat on no et poden controlar si tu no et deixes. Hem de tenir present que les llengües grans es nodreixen de llengües petites, ells creixen al preu de fer-nos desaparèixer i, sense aquest espai de llibertat, és clar que ens controlen. Arreu del mon es poden trobar exemples d’això.
M’ha cridat l’atenció quan parla de la idoneïtat de corregir o no a un interlocutor. Jo pensava que, sempre amb molta educació i empatia, era positiu fer-ho, però creu que s’ha de valorar el context ja que sinó pot arribar a desmotivar i portar a trobar la nova llengua antipàtica. Hi ha massa correctors a l’entorn del català?
Segurament tens raó en el fet que «amb molta educació i empatia, és positiu fer-ho», però no la tens en el «sempre». Hi ha vegades que és molt inoportú, desagradable i fins i tot violent i aquestes vegades ens van a la contra. I, en qualsevol cas, estem tan segurs de la nostra competència per corregir a tort i a dret? La feina del corrector és molt difícil i cal estar molt ben preparat, jo, per exemple, no la podria fer. Saber curar una ferida no et converteix en metge, oi? Doncs saber on van els punts volats no et converteix en corrector.
Un altre tema important que toca en el seu llibre: si el català vol tenir una vida llarga, necessitem la implicació dels que no són catalanoparlants. Això espanta una mica, l’hi confesso..
Doncs amb la nostra experiència t’hauria d’espantar més que depengués dels catalanoparlants, que som els primers a renunciar-hi.
Per als que comencen a despertar i volen contribuir a fer del català una llengua més forta, quin petit canvi poden fer a partir d’avui mateix?
Un canvi petit però importantíssim: parlar sempre que puguin en català. Ja sabem que això moltes vegades és difícil, a vegades ens fa sentir violents, maleducats i tota mena de sentiments negatius que no tenen raó de ser. Jo no m’he trobat mai un anglès que se senti malament pel fet de parlar-me en anglès, per què me n’hauria de sentir jo? Però bé, com a parlants d’una llengua marcada estem exposats a aquestes sentiments. No patiu, té solució: dos mesos de comportament conscient, és a dir, parlar en català i no canviar a no ser que el sentit comú ens indiqui que cal fer-ho, i després ja surt natural i no et sents malament. Dos mesos i curat per tota la vida, és molt més fàcil que deixar de fumar.
BELLATERRA.CAT 