Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2023

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamajó
130è president de la Generalitat de Catalunya

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢ó 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝è𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme “ressentit i irrellevant”. M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.

Font: Carles Puigdemont

Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l’Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en president de l’Associació de Municipis per la Independència. El 10 de gener de 2016 va ser investit 130è president de la Generalitat de Catalunya pel Parlament de Catalunya gràcies a l’acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l’estabilitat parlamentària al Govern. El 14 de gener del mateix any va presentar el seu nou Govern de la Generalitat. Es va associar al Partit Demòcrata el 10 de juliol del 2016.

El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre de 2017. El 28 d’octubre del mateix any el govern espanyol, a l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern. El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència. El 30 d’octubre de 2017 Puigdemont marxà a Brussel·les juntament amb quatre consellers del seu govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. El 25 de març de 2018 fou retingut a Alemanya quan es dirigia cap a Bèlgica després que s’hagué activat una ordre europea de detenció contra ell.
Després de dotze dies en presó provisional, va ser posat en llibertat el 6 d’abril en mesures Assa se cautelars. El 10 de maig de 2018 va suggerir com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya l’editor Joaquim Torra. Dos mesos després va presentar el projecte de Crida Nacional per la República. Des de 2018, és president i responsable d’acció internacional del Consell per la República. Durant tot aquest temps ha patit persecució i intents d’extradició per part de la justícia espanyola com es va posar de manifest amb la detenció a Sardenya

Read Full Post »

Col·legi de Periodistes de Catalunya

La revista TOT Bellaterra incompleix quatre criteris del Codi Deontològic

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha tramitat una queixa sobre la publicació local TOT Bellaterra en considerar que ha vulnerat de forma reiterada diversos punts del Codi Deontològic. En aquesta ocasió, la denúncia no es refereix a una notícia o període en concret, sinó que fa menció a tota una publicació amb caràcter genèric.

La queixa es presenta per part d’una força política, i justifica que tal publicació està duent a terme males praxis, ja que des del 2015 no hi ha cap article firmat ni figuren els noms dels col·laboradors, les imatges no s’acrediten, i les peticions de rectificació no han estat ateses.

A més, el denunciant argumenta que l’administració de la revista (liderada per la mateixa persona des del 2015), que coincideix amb un dels fundadors del partit que ha governat l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a Bellaterra des del 2010, ha augmentat notablement el contracte mensual en publicitat amb acords menors que no requereixen concurs públic. Per últim, assegura que als actes del poble mai s’hi ha presentat un periodista representant la capçalera. Així doncs, el denunciant al·lega la possible vulneració dels criteris 1, 2, 3, 5, 6, 7 i 8 del Codi.

La publicació local va néixer el 2010 i es tracta d’una revista mensual en paper que es distribueix gratuïtament a les bústies de les cases i comerços de Bellaterra. Amb la informació proporcionada, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha examinat els sis darrers números de la publicació i conclou que dels set criteris indicats pel denunciant, se’n vulneren quatre, ja que dels tres restants no disposa d’informació suficient per determinar si s’han incomplert.

En aquesta línia, el primer criteri “informar de manera acurada i precisa” es veu afectat perquè “l’enfocament de les notícies de TOT Bellaterra està absolutament alineat” amb el govern de l’EMD “fent èmfasi en qüestions com la necessitat d’annexionar-se a Sant Cugat del Vallès en lloc de Cerdanyola o les crítiques a la gestió de l’Ajuntament de Cerdanyola”, indica l’expedient número 11/2023 del CIC. Per altra banda, el govern en exercici fins al maig de 2023 era el protagonista de la majoria de les notícies i cap d’elles n’era crítica, no es donava veu a l’oposició, ni tampoc a l’Ajuntament de Cerdanyola per defensar-se de les crítiques o a les entitats socials. Finalment, i dins el mateix criteri, les notícies no van signades.

El punt dos del Codi, “evitar perjudicis per informacions sense prou fonament” es veu també compromès amb la contínua publicació d’articles altament crítics amb la gestió de l’Ajuntament de Cerdanyola i en ocasions en contra de persones privades. Pel que fa al criteri cinc, que especifica la necessitat de mencionar les fonts per tal que la informació sigui creïble, el CIC conclou que s’incompleix i dona exemples concrets de notícies on les fonts i les declaracions textuals no són esmenades. L’últim principi vulnerat és el setè, ja que la revista sovint fa passar com a informació articles que tenen un to propagandístic a favor del govern de l’EMD.

Davant de la manca de casos concrets per part del denunciant o per no poder percebre una vulneració rigorosa, el CIC no pot determinar un incompliment dels següents criteris: el punt 3, el 6 i el 8.

En el moment de la denúncia, l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) era governada per una força política, però amb les eleccions municipals del maig de 2023, hi ha hagut un canvi de govern i una nova Junta de Veïns ha estat constituïda pel mandat 2023-2027.

CONSULTAR LA RESOLUCIÓ CENSERA👇

JOSEP ROVIROSA OLIVÉ, secretari general de la Fundació Consell de la Informació de
Catalunya, CERTIFICA: Que en relació a l’expedient de tramitació ordinària núm. 11/2023 els membres del Consell de la Informació de Catalunya van adoptar per unanimitat i en reunió presencial i virtual de data 26 de juny de 2023 el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
Expedient núm. 11/2023
ASSUMPTE: Queixa de J.O., en nom d’ERC Bellaterra, sobre la publicació local
TOT Bellaterra, en considerar que vulnera de forma reiterada diversos punts del
Codi Deontològic (1, 2, 3, 5, 6, 7 i potser també el 8) en no cobrir actes, no signar
els articles, manllevar imatges sense acreditar-les i no atendre les peticions de
rectificació. El denunciant considera especialment greu que el govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que en el moment de la queixa està en mans de Gent per Bellaterra (GxB), contracti mensualment uns 700 euros en publicitat en aquesta publicació, lamentant que TOT Bellaterra rebi “diner públic de forma continuada i sense concurs” malgrat no tenir “criteris ètics ni periodístics”.
En aquest sentit, subratlla especialment que l’actual propietari de TOT Bellaterra és, precisament, un dels fundadors de GxB, tal com consta en el registre de partits
polítics.

ANTECEDENTS: ERC de Bellaterra fa arribar una queixa en relació a TOT Bellaterra, una publicació mensual en paper nascuda el 2010 que es distribueix bústia a bústia a les cases i comerços de Bellaterra. El partit (en el moment de la queixa, a l’oposició de l’EMD) explica que, en els seus inicis, el govern de l’EMD destinava uns 500 euros mensuals a publicar anuncis i informacions a la revista, però que a partir de l’adquisició de TOT Bellaterra per part de Jordi Sans, un dels fundadors de GxB (pels volts de 2015), l’EMD ha estat contractant mensualment
uns 700 euros en publicitat (contraportada i pàgina interna) amb contractes menors, que no requereixen concurs públic. Esquerra no aporta els documents de
contractació, sinó que es remet a un reportatge d’investigació publicat el 2019 pel Cugatenc i Bellaterra Diari (https://www.elcugatenc.cat/barris-i-emd/els-tentaclesla-comunicacio-lemd-bellaterra) on es denunciava aquesta situació i s’apuntava que TOT Bellaterra s’havia endut, de mitjana, el 45% de la partida de Publicitat, Difusió i Campanyes institucionals de l’EMD al llarg dels últims anys. Aquest article, però, tampoc remet a cap font o document original, de manera que no es pot comprovar la veracitat de les dades.
Més enllà d’una contractació de publicitat que consideren excessiva, ERC Bellaterra també posa èmfasi en les suposades males pràctiques que porta a terme la publicació, tot mencionant que des del 2015 no hi ha cap article firmat ni figura cap nom de cap col·laborador. També denuncien que les imatges no s’acrediten i sovint “les manlleven de veïns, entitats o altres mitjans de comunicació sense la deguda acreditació” (tot i que no s’adjunta cap denúncia sobre aquesta qüestió). En tercer lloc, s’indica que en alguna ocasió s’ha demanat una rectificació d’informacions publicades sense que hagi estat atesa (de nou, no s’adjunta cap de les peticions de rectificació emeses. Finalment, asseguren que als actes del poble “mai s’hi ha presentat un periodista en nom de TOT Bellaterra”.
Això fa que els republicans considerin que la publicació pot estar incomplint els
criteris 1, 2, 3, 5, 6, 7 i possiblement 8 del Codi Deontològic.
Vista la situació, ERC Bellaterra considera que “un problema” que una “publicació
d’aquestes característiques i sense criteris ètics ni periodístics rebi diner públic de
forma continuada i sense concurs, quan hi ha empreses al territori que ofereixen
el mateix servei”.

AL·LEGACIONS: Tot i que s’han demanat, no s’han rebut al·legacions per part de TOT Bellaterra.

PONÈNCIA: La principal dificultat d’aquesta ponència és que la denúncia és molt àmplia: afecta a set criteris del Codi Deontològic i no fa referència a una notícia ni a un període en concret, sinó a tota una publicació amb caràcter genèric. Per poder fer una anàlisi, doncs, la ponència es basa en els sis darrers números de TOT Bellaterra, que són els que es troben penjats a la seva pàgina web.

Pel que fa al punt 1 del Codi (Informar de manera acurada i precisa), cal dir que
l’enfocament de les notícies de TOT Bellaterra està absolutament alineat amb les tesis de Gent per Bellaterra a nivell polític, fent èmfasi en qüestions com la
necessitat d’annexionar-se a Sant Cugat del Vallès en lloc de Cerdanyola o les
crítiques a la gestió de l’Ajuntament de Cerdanyola. En els sis números analitzats,
el govern de l’EMD és protagonista de la majoria de notícies i no n’hi ha absolutament cap que sigui crítica amb la gestió de l’EMD. Sorprèn el fet que moltes notícies no citen cap font directa, de manera que es fa difícil separar les
informacions de les opinions. Tampoc es dona veu, en cap cas, a l’oposició de l’EMD, a l’Ajuntament de Cerdanyola per defensar-se de les crítiques o a entitats
socials i/o veïnals que puguin mostrar alguna discrepància respecte l’EMD. Cap
de les notícies publicades, a més, va signada per ningú. Per tot plegat, es pot
considerar que la publicació incompleix el criteri 1 del Codi, ja que fa passar sota el format d’informació el que és un contingut clarament propagandístic a favor de Gent per Bellaterra.

El punt 2 fa referència a “Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament”.
En aquest cas, TOT Bellaterra ha publicat nombrosos articles molt crítics amb la
gestió de l’Ajuntament de Cerdanyola i en alguns casos contra persones en particular, però en cap d’ells consta la versió dels afectats ni fa referència al fet que ni tan sols s’hagi demanat. Per tant, es pot considerar que aquest criteri també
resulta incomplert, ja que, tal com diu el Codi, “el periodista s’ha de posar en
contacte prèviament amb els afectats per tal de donar-los l’oportunitat de
resposta”.

En relació al punt 3 (Rectificar les informacions incorrectes), el CIC no pot
determinar si s’ha incomplert o no, ja que el denunciant no ha fet arribar cap petició
concreta.
Tal i com s’ha mencionat prèviament, una bona part de les notícies analitzades,
especialment aquelles de caràcter més polític, no citen les fonts, sobretot les directes. Per exemple, a la notícia titulada “L’Ajuntament de Cerdanyola s’oposa
al Consultori de Bellaterra” (número 149), en cap moment apareix cap font (ni
directa ni documental) que acrediti aquesta afirmació. El mateix passa amb la informació sota el títol, “El portaveu de l’Ajuntament reafirma la negativa al centre mèdic de Bellaterra” (número 150), on en cap moment es recullen les declaracions textuals que han portat a redactar aquest titular. Per tant, es pot constatar un incompliment del criteri 5, quan diu que “les fonts s’han de citar perquè la informació sigui creïble”.
Pel que fa al criteri número 6, “Conciliar els drets individuals amb el dret públic del
saber”, el denunciant no aporta cap cas en concret, i de les publicacions no es
desprèn que s’hagi produït cap assetjament a les fonts. Per tant, el CIC no pot
determinar si s’ha incomplert o no, perquè no té prou elements.
En relació al criteri 7 (Evitar el conflicte d’interessos); sí que es pot determinar un
incompliment. Tal com s’ha mencionat prèviament, sovint es fan passar com a
informacions articles que en realitat tenen un to clarament propagandístic a favor
del govern de l’EMD, que ha publicat publicitat en els sis números de la revista
analitzats. Per tant, tal com diu el punt 7, “cal rebutjar les fórmules de promoció o
publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”, cosa que
s’incompleix en aquest cas.
Finalment, pel que fa al criteri 8 (No utilitzar en profit propi informacions
privilegiades), el denunciant no fa arribar cap cas en concret, per tant, el CIC no
pot determinar si hi ha hagut un incompliment.
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el
següent ACORD:
TOT Bellaterra ha incomplert els punts número 1, 2, 5 i 7 del Codi Deontològic del
Col·legi de Periodistes. El CIC no disposa de prou informació per determinar si
s’han incomplert els punts 3, 6 i 8.
I per que així consti s’estén la present certificació, amb el vistiplau del president, a Barcelona en data 26 de juny de 2023.

Certifico. Vistiplau
Josep Carles Rius (President)
Josep Rovirosa (Secretari General)

Font: Col·legi de Periodistes de Catalunya, CIC,

Read Full Post »

FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Rotonda del Camí Antic amb Tosca i Canigó

Read Full Post »

Bellaterra, febrer 2017 “Sobre en Marcet i el seu monòlit” per Ignasi Roda Fàbregas

Ignasi Roda Fàbregas, Cronista a Bellaterra

El tema de l’Av. Josep Mª Marcet cueja de fa anys. El Francesc Garriga renegava de viure en un carrer amb el nom de l’alcalde Franquista de Sabadell. La cosa, però, és prou delicada, ja que, si haguessin de ser puristes, molts dels nostres carrers haurien de canviar de nom. Us remeto al nomenclàtor del meu llibre sobre Bellaterra on es fa referència de tots i cada un d’ells.

“La raó per canviar un nom s’ha de fonamentar en els fets que la persona nomenada hagi fet i no pas per la seva ideologia”.

La ideologia Franquista encara perviu avui dia, i en molts polítics que ens governen se’ls nota certes reminiscències del que ells poden considerar “bells temps”. És més, partits d’aquesta ideologia participen en les eleccions, per tant, el joc democràtic ens fa acceptar i conviure amb ells.

En el cas que ens ocupa caldria saber quines actuacions va fer en Marcet, i, sobretot, si aquelles actuacions van portar algú a la mort. És allò que se’n diu un “delicte de sang” o un crim de “lesa humanitat”. Si aquest no fora el cas, també caldria valorar la seva actuació en pro d’un Sabadell més puixant o si, per contra, la seva gestió va ser nefasta. Aquí caldria que sortissin els historiadors de la ciutat per donar-nos la llum.

Justificar una retirada d’un nom de carrer simplement perquè la persona era simpatitzant del règim Franquista, ens aboca a retirar-ne molts d’altres i, si no m’erro, Sabadell conserva el seu nom en un carrer (a no ser que l’hagin enretirat) igual que el de l’Antoni Lloch, com ell, també alcalde Franquista.

Com comprendreu en Marcet no és un sant de la meva devoció, però això ho dic des del punt de vista ideològic. Tampoc no puc fer una valoració de tracte personal amb ell perquè va morir quan tot just jo tenia 10 anys (4/4/63) però la seva família, els Marcet i els Garcia Planas els vaig estimar i els estimo perquè formen part de la meva vida de Bellaterrenc.

A això afegiré que la seva actuació a Bellaterra va ser beneficiosa, com ho van ser la de molts altres “prohoms” que, amb llur esforç i sobretot, amb llurs diners, varen aixecar aquesta EMD, que aleshores era una zona residencial.

Potser, el que caldria, és que els noms dels carrers anessin acompanyats d’una llegenda que situés el personatge. Si es posa: Josep M Marcet. Veí de Bellaterra. Empresari tèxtil. Militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriòtica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Alcalde de Sabadell del 1940 al 1960. Va ser l’artífex de la connexió de Bellaterra amb Sabadell amb la prolongació de la BV 1414. I que cadascú faci la seva valoració.

Monòlit i placa franquista de l’Avinguda Josep Mª Marcet a Bellaterra (Sabadell ho va retirar el 2017)

MI CIUDAD Y YO (José Maria Marcet Coll)
Veinte años en una alcaldia, 1940-1960

Extracte d’escrits personals del propi José María Marcet Coll:

“Empecé la campaña en el Ejército Nacional como cabo tirador de una sección de ametralladoras, las primeras que llegaron al frente de Huesca”

“Me aterrorizaba la idea de caer vivo en manos de los rojos”

“Con un siniestro sentido del humor me dije que si me pillaban me pasearían por las calles de Sabadell metido en una jaula y con un letrero que diría: «La bestia del fascismo cazada viva en el frente de Aragón»”

Había servido a mi patria con las armas en la mano, y ello significaba simplemente que estuve dispuesto a dar mi sangre y mi vida por ella como la dieron nuestros mejores camaradas.

“Al apearnos del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell”.

NOTA: Cal recordar que en Marcet no només era un “Simpatitzant Franquista”, sinó  que va lluitar amb les armes contra la democràcia i fins i tot va entrar a l’Ajuntament de Sabadell, (tal com ell mateix ho recordava l’any 1962): “Al bajar del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell, “sustituyendo la bandera republicana por la franquista”

Sabadell, 12 de maig de 2017:

La ciutat de Sabadell ha posat fil a l’agulla per eliminar tota simbologia franquista, i ho ha fet començant per la plaça dedicada a l’exalcalde Josep Maria Marcet. Una grua ha retirat el monument dedicat al batlle, que va governar entre 1940 i 1960, un primer pas que finalitzarà amb el canvi de nom de la plaça. L’objectiu del consistori és fer el mateix amb la plaça dedicada al seu successor, Antoni Llonch (alcalde entre 1960 i 1965).

Font del llibre NOVES CRÒNIQUES DE BELLATERRA (Recull d’articles, cartes i altres documents 2000-2023) per Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

L’aprovació de la mesura, que s’havia ajornat en dues ocasions, té l’objectiu de reduir la petjada ecològica, ja que calculen que cada any s’imprimeixen 12.500 milions de tiquets al país

Si vius a França i vas a comprar al supermercat, a la fleca o a qualsevol altre comerç, a partir d’aquest agost ja no t’entregaran un tiquet després de la teva compra.

Ho acaba d’anunciar el gabinet de la ministra delegada de Comerç, Olivia Grégoire, en roda de premsa. La mesura era especialment esperada perquè ja s’havia ajornat en dues ocasions. En tots dos casos, a causa de l’elevada inflació, ja que consideraven que era important mantenir el tiquet per tenir una major referència dels preus.

“La ministra volia un ajornament quan la inflació de preus als supermercats estava al seu màxim. Des de fa unes quantes setmanes, hem observat un descens de la inflació”, ha explicat el gabinet. Malgrat que reconeixen que la inflació “continua sent molt alta”, asseguren que la caiguda “continuarà”. Al mes de juny, se situava en un 13,6% anual, segons l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics.

Una abolició amb partidaris i detractors
La mesura, però, no agrada a tothom. A les portes d’un supermercat parisenc, una ciutadana francesa, Béatrice, explica que fa servir el tiquet de compra “tota l’estona” per fer els seus recomptes. Associacions de consumidors com UFC – Que Choisir et Familles Rurales també l’han criticat, perquè diuen que el tiquet “és una eina de gestió del pressupost familiar” de moltes llars, que permet “comprovar l’exactitud de l’import de la transacció”.

El gabinet d’Olivia Grégoire ja s’ha afanyat a dir que “no es tracta de l’abolició del tiquet o de la prohibició de la seva emissió”, sinó de “la possibilitat que el consumidor rebutgi el tiquet”, és a dir, que a partir d’ara encara es podrà demanar al comerç si es vol tenir.

En alguns casos, però, el tiquet quedarà imprès sistemàticament. Per exemple, al restaurant o en hotels, quan calgui mantenir la garantia del servei, o amb la mateixa finalitat per a productes com electrodomèstics i telèfons. També quan el tiquet sigui un servei com ara perruqueria o garatge per un import superior a 25 euros.

La Direcció General de Competència, Consum i Repressió dels Fraus (DGCCRF) ja ha avisat que farà controls periòdics en els punts de venda i verificarà la coherència entre el preu exposat a les estanteries i el pagat a caixa.

A partir de l’agost, tots els comerços hauran d’instal·lar prop de caixes registradores “una pantalla que digui explícitament que ara correspon al consumidor sol·licitar el rebut”, segons ha detallat Grégoire.

Per tal que no s’aprofiti la nova normativa per iniciar noves formes de frau, la Direcció General de Competència, Consum i Repressió dels fraus (DGCCRF) ja ha avisat que farà controls periòdics en els punts de venda i verificarà la coherència entre el preu exposat a les estanteries i el pagat a caixa.

Un estalvi de 150.000 tones de paper
La mesura prové de la llei “antiresidus i economia circular”, aprovada el 2020, que té com a objectiu reduir la producció de residus. Calculen que cada any s’imprimeixen 12.500 milions de tiquets a França i que, pel que fa a les conseqüències mediambientals que tenen, representen unes 150.000 tones de paper, o 25 milions d’arbres tallats i 18.000 milions de litres d’aigua consumits.

Font: CCMA

Read Full Post »

Un dia com avui, el 21 de juliol de 1936, es va fer una de les fotos més icòniques de la Guerra Civil espanyola a la terrassa del terrat del que ara són els edificis d’Iberostar / la botiga Apple.

Marina Ginestà Coloma|HANS GUTMANN

Presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann, la foto mostra Marina Ginestà i Coloma de 17 anys. Encara que és capturada amb un rifle, és dubtós que Ginestà hagi lluitat al front durant la guerra. En canvi, com es va criar parcialment a França i parlava amb fluïdesa francès, català i espanyol, va treballar com a periodista durant la guerra i més notablement com a traductora i intèrpret del corresponsal soviètic del diari Pravda, Mikhaïl Koltsov.

El fotògraf Hans Gutmann havia vingut a Barcelona per cobrir els jocs antifeixistes de l’Olimpíada Popular i al començament de la guerra va decidir quedar-s’hi per cobrir el conflicte. Després va castilitzar el seu nom a Juan Guzmán. Com a comunista, tenia fàcil accés al que abans era l’Hotel Colón, un edifici pres pel PSUC (Partit de la Unificació Socialista Catalana) on va fer moltes de les seves fotos anomenades.

Quan es va fer la foto de la jove Ginestà, ella mai no havia tingut un rifle a les mans: Guzmán li ho va oferir perquè posés i el mateix rifle apareix en una altra foto al mateix hotel de l’escriptor Ludwig Renn.
Ginestà va sobreviure a la guerra i va fugir a França com a refugiada. Més tard va escapar de la Segona Guerra Mundial fugint a la República Dominicana. Amb l’auge de la dictadura sota Trujillo, Ginestà es va mudar a Veneçuela, on es va establir durant molts anys treballant com a periodista i novel·lista. El 2014 va morir a París, França, als 94 anys.

Read Full Post »

L’EMD tindrà una Junta d’Assessorament amb àrees més enllà dels temes de competència

Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra|Info Cerdanyola

La Junta d’Assessorament de la Presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -a la pràctica el govern de l’entitat- s’estructura en àrees que sobrepassen les competències de l’organisme per tal de marcar el posicionament de l’EMD sobre temes d’importància i qüestions sobre les que aspira a tenir competències.

La Junta Veïnal de l’EMD celebrava aquest 17 de juliol sessió extraordinària en que el president de l’EMD, Josep Maria Riba, va donar a conèixer les responsabilitats de la nova Junta d’Assessorament. Aquestes àrees, primer plantejades com de govern però que el vocal de Gent per Bellaterra Carles Triginer va plantejar que s’haurien de dir d’interès perquè l’EMD jurídicament no té govern, i els vocals que les gestionaran són les següents:

Norman Portell. Àrea d’Economia i transparència; Energia; relacions amb el Turó de Sant Pau
Chus Cornellana. Àrea de Seguretat, Salut Pública i Relacions amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat
Jordi Macarulla. Mobilitat, Nou Conveni i Relacions amb l’Ajuntament
Gemma Moliner. Àrea de Cultura, Comunicació i Benestar Animal
Lorena de la Peña. Àrea d’Espai Públic, Espai Verd i Atenció Ciutadana
Josep Maria Riba. Àrea d’Urbanisme, Medi Ambient, Canvi Climàtic, Esports i Altres.
Des de l’oposició, tant Gent per Bellaterra (GentxB) com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van destacar l’existència de vocalies en relació a temes sobre els quals l’EMD no té competències, cosa que va admetre el president de l’entitat. Riba indica que tot i no tenir competències són temes sobre els que hi ha preocupació i en relació als quals és important tenir un posicionament des de Bellaterra. Riba admet que hi ha alguns temes sobre els que l’EMD no tindrà mai les competències, però si que aspira a tenir les d’altres qüestions.

Laura Batalla, vocal d’ERC, va preguntar perquè marcar les relacions amb el Turó de Sant Pau i no un altre barri de Bellaterra i el president de l’EMD va respondre que el Turó té peculiaritats i que fomentar la pertinença a Bellaterra, però apuntava que es vol mantenir relacions estretes amb totes les entitats veïnals bellaterrenques.

El plenari de la Junta Veïnal tractava també altres temes representatius. Així, Chus Cornellana serà la suplent de Riba a la presidència de l’EMD i el mateix Riba serà el representant de l’EMD al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola i davant òrgans col·legiats com l’associació d’EMD’s de Catalunya. Pel que fa als grups de la Junta Veïnal, es conformen tres: Bellaterra Endavant (BE) amb Jordi Macarulla de portaveu; GxB, amb Guillem Nadal com a portaveu; i ERC, amb Laura Batalla.

Les retribucions en aquest mandat eren altre punt destacat del debat al plenari de la Junta Veïnal. Per al president de l’EMD, Josep Maria Riba, es fixa una retribució de 34.000 € anuals amb un règim de dedicació parcial del 75%, 28 hores a la setmana. Les indemnitzacions per als vocals seran de 90€ per assistència a la sessió del Ple de la Junta Veïnal i de 80 € per participació en les sessions de la Junta d’Asessorament.

El portaveu de GxB, Guillem Nadal, indicava que el sou del president baixa un 10% en relació al passat mandat, però que la dedicació també baixa un 25% i, “per tant es pot dir que puja”. No obstant això, Nadal destaca que la seva formació vol fer una oposició responsable, que votaria a favor i destacava que el president de l’EMD “ha de viure a Bellaterra” i tenir una retribució que li permeti fer-ho.

Josep Maria Riba apunta que la determinació de retribucions ha buscat un equilibri davant la necessitat de reduir costos d’estructura per destinar aquests diners a l’espai públic, al temps que l’organització i el treball en equip permet reduir la dedicació del president.

D’altra banda, la vocal d’ERC va demanar la creació de comissions informatives. Laura Batalla explica que si no l’oposició no disposa d’informació suficient per poder tractar els temes que es presenten al plenari.

Entre els temes tractats que no estaven inclosos a l’ordre del dia, destaca el paper del Consell de Cultura i l’organització de la Festa Major de Bellaterra, que es farà entre els dies 14 i 17 de setembre. Josep Maria Riba indica que des de la presidència de l’EMD han d’estudiar encara més en profunditat el funcionament d’aquesta Consell de Cultura però que la urgència d’organitzar la Festa Major ha fet que s’hagi acudit directament a les entitats que han participat en l’organització els últims anys. Tant Laura Batalla com Guillem Nadal, des de l’oposició, criticaven aquesta actuació ja que no s’havia comptat amb l’oposició ni amb altres entitats que poguessin estar interessades en participar.

Font: Info Cerdanyola

Read Full Post »

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats (Junts a Bellaterra amb un 17%)

Cens de Cerdanyola es de 43.460 persones (Bellaterra: 2.173 persones)

Resultats de Cerdanyola i Bellaterra

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals d’avui diumenge amb 11.946 vots (297 vots a Bellaterra), un 39,33% dels sufragis emesos. El PSC obté 14,11 punts més que a les Generals de 2019. La participació ha arribat al 70,42% (73,6 a Bellaterra), 5,17 punts menys que al 2019.

El PSC ha obtingut 11.946 vots a Cerdanyola (297 a Bellaterra) en les Eleccions Generals del 23J, que han registrat una participació a la baixa respecte a les Eleccions Generals de 2019. El PSC ha estat l’opció més votada amb diferència al municipi, mentre que en segon lloc queda Sumar En Comú Podem amb 5.307 vots (123 vots aBellaterra), un 17,47% dels sufragis.

La tercera opció més votada, tal com va passar a les municipals, és un PP que remunta 6,43 punts amb 4.330 vots (329 vots a Bellaterra), el 14,25%, mentre que ERC pateix la caiguda més forta amb 8,03 punts menys que a les darreres generals i 3.200 vots (185 vots a Bellaterra), el 10,53%.

VOX queda en quart lloc amb un lleu increment de 0,97 punts i 2.145 vots (123 vots a Bellaterra), el 7,06%, i Junts cau 1,69 punts i es queda amb 1.941 vots (373 vots a Bellaterra), el 6,39%. La CUP obté 600 vots (28 vots a Bellaterra), 1,97%, el PACMA 325 vots (21 vots a Bellaterra), 1,07%, i PDeCATEspai Convergent 207 vots (95 vots a Bellaterra), el 0,68%.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l’antroposofia. La pedagogia Waldorf s’ha qualificat de sectària per diverses fonts.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA

L’aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els “ritmes naturals del dia a dia”.

L’aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l’aprenentatge, desenvolupant processos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l’educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la qual es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l’existència del qual postula l’antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu currículum dins de les estructures col·legiades.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA

La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919. El 2008 n’hi havia unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 escoles bressol independents Waldorf. Es troben aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d’educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.

C/ Apel·les Mestres, 11 (08193 Bellaterra)
☎️ 935 929 795 info@escolawaldorf.org

Font: Waldorf-Steiner El Til·ler, Wikipedia

Read Full Post »

“L’últim espasme de la bèstia franquista” per John Carlin (Londres,12 maig 1956)

John Carlin|CEDIDA

L’últim espasme de la bèstia franquista

Quan tenia cinc anys i vivia a l’Argentina, la meva capacitat d’anàlisi política era fins i tot més limitada que avui. Però aquell vailet de Buenos Aires tenia la seva sensibilitat. Recordo el meu primer viatge de Buenos Aires a Madrid amb especial nitidesa. Va ser anar de la modernitat al passat ­, del color al blanc i negre. L’Ar­gentina era un país cool ; Espanya, un país ignorant.

Avui és al revés. Pocs països han decaigut tant des dels anys seixanta que l’Argentina, pocs han avançat més que Espanya. Durant la meva infantesa als espanyols els anomenaven los gallegos, afegint-hi habi­tualment l’adjectiu brutos. Això ja no val. Espanya s’ha transformat en temps rècord en un país modern europeu, progressista en l’àmbit social, solvent en l’econòmic.

Pel que fa als drets dels homosexuals i la igualtat de les dones, els espanyols no han hagut d’envejar ni els holandesos. Sota la direcció d’una ministra d’Economia de classe mundial, les xifres per a la inflació i el creixement estan superant els de gairebé tots els països de la Unió Europea, incloent-hi Alemanya.

Avui, quan falta una setmana per a les eleccions generals, les enquestes indiquen que un sector de la població espanyola capaç de decidir el vencedor aspira a tornar en el temps a l’època de l’ignorant en cap, Francisco Franco. L’aposta més realista avui sembla ser que aviat tindrem una coalició de govern entre Vox, el partit dels espanyolets emprenyats, i el Partit Popular que lidera el gallec Alberto Núñez Feijóo­.

Read Full Post »

Older Posts »