Cerdanyola recorrerà la sentència que l’obliga a tramitar l’expedient per valorar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat
Unes veïnes i veïns de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat abans de portar el 60% les signatures recollides per l’annexió a Sant Cugat del Vallès
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentencia del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu va recollir signatures l’any 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri hi solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons confirmen a l’ACN fonts municipals.
La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les eprsones signants que no es podia validar que vivien al barri. La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.
La petició de desannexió comprendria, així, la zona de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra, que segons la voluntat de la Comissió, i que rep l’aval del govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), passarien a formar part del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Això, però, no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i, per tant, romandria en terrenys de Cerdanyola.
Des de l’Ajuntament de Cerdanyola no s’ha fet cap altra valoració que la confirmació que es presentarà el r ecurs. Qui tampoc ha fet cap comentari al respecte és l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que seria la localitat que hauria d’acollir els veïns de Bellaterra.
En la sentència s’ordenava l’Ajuntament a iniciar els tràmits i crear un expedient on es valorés la viabilitat de la desannexió, per elevar-ho a la Generalitat, que seria qui finalment validaria o no la separació de Bellaterra respecte Cerdanyola i la possible annexió a Sant Cugat.
“Els establiments ideen estratègies per deixar de perdre els diners dels clients que reserven i no hi acudeixen”
Taula reservada al restaurant La Taula de Barcelona
Bàrbara Julbe “Molta gent reserva a quatre o cinc restaurants alhora, com hem fet nosaltres, i a última hora decideix a quin anar. Això està molt bé”, explicava una comensal al grup que seia a la seva taula en el restaurant Godard, a s’Agaró. El xef de l’establiment, Xavier Madrona, després d’aquest comentari no va poder evitar dir-li: “Disculpi, però això no està bé. Què faran els altres restaurants que no han estat escollits?” La senyora va irrompre: “És estiu, ja es recuperaran!”
Aquesta pràctica de reservar en diferents establiments el mateix dia a la mateixa hora i cancel·lar els que no interessen poca estona abans o, fins i tot, no presentar-s’hi sense haver anul·lat la reserva perjudica greument la restauració. L’establiment deixa d’obtenir uns guanys econòmics que esperava dels comensals que l’han deixat plantat. També hi ha un menjar que es desaprofitarà, i s’haurà previst un personal de suport que, sense prou marge de temps per donar-lo de baixa, li comportarà pèrdues econòmiques. Un restaurant amb molts espais buits, a més, pot donar la idea que és un lloc on no s’hi menja bé. La restauració perd, segons calculen els experts, un 20% de la facturació en cancel·lacions d’última hora, ja siguin no-show (no presentats) o altres problemes de reserves, com les duplicitats. “A tots ens passen coses, i l’últim en què penses és en trucar al restaurant per anul·lar una reserva. Però una cosa és un accident i l’altra la gent que se’n desentén i no cancel·la”, lamenta Cristina Cusí, directora de restauració i professora de l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona
Poca consciència, falta de rigor i barra són alguns dels qualificatius que els restauradors atribueixen a aquest perfil de clients. “Reservar és gratis, i no presentar-se, també. Tot el que és gratuït sembla que no tingui cap valor”, apunta el vicepresident de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, Xevi Garcia, que remarca que “avisar no costa tant” i que no fer-ho “és una falta de respecte i consciència vers la professió”. “Els que no anul·len i no es presenten han d’entendre que la seva taula es deixa d’oferir a altres persones. Falta pedagogia”, afegeix Judit Lloberol, gerent del Grup Costa Brava Centre. Davant la manca de regulació en aquest àmbit, alguns establiments, com el gastronòmic Kao Soldeu de l’Hotel Park Piolets, a Andorra, donen fins a 15 minuts de cortesia al client i, si no s’hi presenta, perd la reserva. N’hi ha que salven la situació amb els espontanis que passen per davant i demanen taula al moment. “A aquests també els falta consciència per no reservar”, admet Garcia. Ara bé, no tots els restaurants tenen facilitat per atraure comensals espontanis. És el cas del restaurant Saó, a Fonteta. El seu xef, Vicenç Fajardo, lamenta haver perdut aquest estiu uns 12.000 euros (50 euros de tiquet mitjà) per culpa dels no presentats. “Jo no tinc públic davant del local per si em fallen els clients”, argumenta. Al Godard, amb un total de 125 no presentats al mes d’agost, han deixat de facturar uns 7.750 euros (62 euros de tiquet mitjà).
La targeta, un efecte dissuasiu
Al Deliranto, a Salou, amb un menú de 125 o 165 euros, cobren prèviament 50 euros per comensal al fer la reserva, que es descompten de la factura en cas d’assistir-hi. “La targeta és una garantia”, afirma el seu xef, Pep Moreno. Sovint, quan arriba el moment de cobrar la penalització, també arriben les sorpreses: la targeta de crèdit apareix com a no vàlida. “Una vegada, de les set taules que teníem, tres ens van deixar penjats. Vaig trucar personalment als tres clients que havien fet la reserva i ningú agafava el telèfon. Passada la mitjanit, un d’ells em va retornar la trucada. Em va explicar que havien reservat en tres llocs diferents i que, al final, s’havien decantat per un altre. Em va dir que era un pesat i em va engegar a la merda. A partir d’aquell moment, vam instaurar el sistema de la targeta, si no no fem la reserva. Però la gent que no s’ha presentat prefereix, a vegades, anul·lar la targeta abans que agafar el telèfon”, assevera Pep Moreno, xef del Deliranto.
Pràctiques abusives
Des de l’organització de consumidors Facua-Consumidores en Acción, lamenten que el termini de cancel·lació i els diners de penalització són “desproporcionats” en determinats establiments. “L’empresa guanya més diners amb les cancel·lacions que amb els clients que hi mengen. La penalització hauria d’estar d’acord amb el benefici”, diu el secretari general de l’entitat, dedicada a la defensa dels drets dels consumidors, Rubén Sánchez. “No dic que una reserva de 20 comensals pugui causar algun perjudici, però si és entre 4 i 8, que és l’habitual, hi ha certa exageració en els motius que justifiquen la penalització que pretenen aplicar. En molts casos, les taules s’omplen sobre la marxa: amb llista d’espera, amb gent sense reserva… Un restaurant on no hi vagi gairebé ningú és una situació molt atípica”, afegeix.
En aquest camí d’entrebancs, les aplicacions de sistemes de gestió de reserves per a restaurants, com Cover Manager, són una gran ajuda, perquè informen l’establiment de si el client ha fet més d’una reserva en un restaurant aquell dia a la mateixa hora. També hi ha altres plataformes, com El Tenedor, que no només permeten als usuaris reservar en línia i beneficiar-se de descomptes, sinó que possibilita als restaurants gestionar la sala més fàcilment i l’entrada dels clients. Eines que milloren l’activitat diària però que suposen una nova despesa per a un sector que ja va molt ofegat econòmicament. “Aquestes plataformes ofereixen la possibilitat d’enviar un missatge de mòbil com a recordatori de la reserva, però aquest SMS el paga el restaurador”, puntualitza Cusí, que aconsella el següent als seus alumnes: primer mirar que funcioni la tecnologia de forns i càmeres, entre d’altres, i després reconfirmar totes les reserves. “Cal trucar a tots els clients: en primer lloc, els que no coneixem de res i els que tenen taules més grans; i acabar amb els més assidus”, concreta. Però si, així i tot, el comensal no es presenta, només hi haurà una solució: posar-lo a la llista negra.
Marc Garcia és el nou president de l’Associació de Veïns de Volpelleres (Sant Cugat del Vallès)
Marc Garcia, president de l’Associació de Veïns del Barri de Volpelleres. FOTO: Cedida
Com veieu la voluntat de Bellaterra d’adherir-se a Sant Cugat?
Crec que si demanen un canvi és per alguna raó. Potser haver-se de desplaçar a Cerdanyola per a fer els tràmits és complicat i estan més a prop de Sant Cugat. No vull entrar en valoracions polítiques, però entenc que es vol que un Ajuntament sigui pròxim
Miquel A. Vázquez, va enviar aquesta carta a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat el mateix dia que va enviar la Nota de Premsa sobre la sentencia del jutjat número 6 de Barcelona.
Bellaterra 15 octubre 2022
He pres la decissió de presentar la meva dimissió com a President i com a membre de la Comissió de Veïns Bellaterra és Sant Cugat. He enviat la carta comunicant la meva renúncia a la Vicepresidenta d’aquesta Comissió i al President de l’EMD perquè tinguin constància. També ho faré amb els serveis juridics que han defensat el judici.
Tots els temes pendents els estic passant a la Chus.
Ja em direu en un futur, a quí haig de fer el traspàs de la meva funció.
Qualsevol cosa, em tindreu al vostre costat defensant Bellaterra és Sant Cugat. Bon vent i bona mar, companys!
Un jutjat de Barcelona avala la petició d’una agrupació veïnal per iniciar el procediment de separació
Bea Ripol, secretària de l’EMD de Bellaterra amb el 60% de signatures veïnals a la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentència del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que li ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat.
El col·lectiu va recollir firmes el 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte de Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat.
«El vincle amb Sant Cugat és més fort»
S’al·legava que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com pel dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida.
El consistori de Cerdanyola considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons confirmen a l’ACN fonts municipals.
La Comissió va recollir un total de 1.230 firmes, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, al considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que visquessin al barri.
La UAB es mantindria a Cerdanyola
La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba a la mateixa cantonada de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.
La petició d’annexió a Sant Cugat del Vallès comprendria la zona del clot de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra
Miquel A. Vázquez, ex president fundador de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat amb la vocal Chus Cornellana, el dia de la presentació del Manifest de Bellaterra
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallèsrecorrerà la sentència del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu va recollir signatures l’any 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte a Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com pel dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons ACN.
La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que vivien al barri. La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.
La petició de desannexió comprendria així la zona de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra. Segons la voluntat de la Comissió, avalada pel govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), passarien a formar part del terme municipal de Sant Cugat. Això no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i romandria a Cerdanyola
Oriol Capmany, vocal de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat i Bea Ripol, secretaria de l’EMD de Bellaterra, a l’Ajuntament de Cerdanyola per entregar les més de 60% de signatures
Cerdanyola recorrerà la sentència que l’obliga a tramitar el procés d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat
Unes modificacions dels límits territorials que comprendrien la urbanització de Bellaterra i l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentència del Jutjat d’Instrucció núm. 6 de Barcelona que l’ordena a tramitar l’expedient de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat per estudiar la seva possible futura annexió amb aquest darrer municipi adjacent després d’una reivindicació històrica.
Unes modificacions dels límits territorials que comprendrien la urbanització de Bellaterra i la zona de Can Fatjó dels Aurons -ambdós àmbits situats a l’altra banda de l’AP-7-. Això sí, l’àrea en qüestió no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que romandria en terrenys de Cerdanyola.
Més enllà de la confirmació de la presentació del recurs, el consistori cerdanyolenc no ha volgut fer cap altre comentari al respecte; així com tampoc ho ha fet, de moment, l’Ajuntament de Sant Cugat.
En la sentència s’ordena a l’Ajuntament a iniciar els tràmits i crear un expedient on es valorés la viabilitat de la desannexió, per elevar-ho a la Generalitat, que seria qui finalment validaria o no la separació de Bellaterra respecte Cerdanyola i la possible annexió a Sant Cugat.
Miquel A. Vázquez ex president i promotor de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat va ser qui va signar la demanda judicial contra l’Ajuntament de Cerdanyola
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentencia del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat.
El col·lectiu va recollir signatures l’any 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri hi solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons confirmen a l’ACN fonts municipals.
La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les eprsones signants que no es podia validar que vivien al barri. La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.
La petició de desannexió comprendria, així, la zona de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra, que segons la voluntat de la Comissió, i que rep l’aval del govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), passarien a formar part del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Això, però, no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i, per tant, romandria en terrenys de Cerdanyola.
Des de l’Ajuntament de Cerdanyola no s’ha fet cap altra valoració que la confirmació que es presentarà el recurs. Qui tampoc ha fet cap comentari al respecte és l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que seria la localitat que hauria d’acollir els veïns de Bellaterra.
En la sentència s’ordenava l’Ajuntament a iniciar els tràmits i crear un expedient on es valorés la viabilitat de la desannexió, per elevar-ho a la Generalitat, que seria qui finalment validaria o no la separació de Bellaterra respecte Cerdanyola i la possible annexió a Sant Cugat.
Una sentència obliga l’Ajuntament de Cerdanyola a pronunciar-se sobre la campanya per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès presentarà recurs contra la sentència del jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El jutjat va determinar durant el mes d’octubre que el consistori no podia desestimar les signatures que la Comissió li va entregar entregar el maig de 2019 i que havia d’elaborar un document donant la seva opinió, demanant la de l’Ajuntament de Sant Cugat i elevant la petició a la Generalitat, que és qui decidiria finalment si Bellaterra pot fer aquest moviment de deixar de pertànyer a Cerdanyola i passar a annexionar-se a Sant Cugat.
L’Ajuntament cerdanyolenc ha decidit recorre la decisió del jutge perquè considera que no s’ha donat resposta a les observacions plantejades des del municipi i s’apel·larà la resolució fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’estiu de 2019, després de rebre les firmes, el govern local es va posicionar en contra de la recollida de signatures.
Tres anys després……
La campanya de recollida de signatures va començar el 17 de desembre del 2018 i va durar fins l’1 de febrer a les oficines de l’EMD. Al dia següent i fins el 2 de març de 2019, la campanya de recollida de signatures es va convertir en itinerant i va recórrer els diferents barris de Bellaterra, instal·lant una carpa als diferents carrers i trucant porta a porta per preguntar als veïns si volien signar. Un procés que en total hauria durat 96 dies.
Entre els motius per signar, els membre de la comissió argumenten la desconnexió tan física, com ideològica i social amb Cerdanyola. Cap grup municipal de Cerdanyola va mostrar el seu suport al moviment i, alguns, la van titllar de maniobra electoralista.
Amb la recent resolució judicial, el col·lectiu veïnal reclama que s’iniciï el procés “sense més dilació” perquè la Generalitat prengui una decisió sobre la proposta de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat.
Com s’ha arribat fins aquí?
La Comissió Bellaterra és Sant Cugat és una iniciativa que compta amb el suport explícit pel govern bellaterrenc, amb el partit de Gent per Bellaterra al capdavant. El president de l’EMD, Ramon Andreu, va iniciar el mandat actual assenyalant aquest procés d’annexió com un dels principals reptes. A més a més, dos dels impulsors de la iniciativa són exvocals de Gent per Bellaterra, Miquel Vázquez i Chus Cornellana, com a president i vicepresidenta.
Ara, tres anys després de la creació de la Comissió, la Recollida de Signatures, la firma del Conveni entre la comissió i l’EMD per sufragar despeses i l‘entrega del plec amb 1.230 signatures – de les quals l’Ajuntament n’ha validat 1.133 – el consistori cerdanyolenc haurà de decidir si presenta un recurs a la decisió judicial o bé inicia el tràmit. En aquest cas, el primer pas seria portar-lo al ple i disposaria de dos mesos per fer-ho.
Pel que fa el nombre de signatures recollides, l’Ajuntament n’ha validat 1.133, 97 menys de les presentades. Tot i així, superarien el 50% que marca la llei sota la qual s’empara l’associació que demana un mínim de 1.025 firmes segons el cens bellaterrenc – decret 244/2017. Per tant, d’un total de 2.050 electors i després d’una campanya de recollida de signatures que va durar 3 mesos i va ser itinerant, l’associació hauria sobrepassat el mínim de signatures mínimes per 108 signatures de més. Per tant, hauria recollit el suport del 55,3 % del veïnat.
BELLATERRA.CAT 