-En hora punta hi haurà trens cada 5 minuts entre Bellaterra i Barcelona
-Canvis als Ferrocarrils: més trens i adeu als semidirectes a les línies del Vallès d’FGC
-Les línies S1 i S2 absorbeixen els trens de les línies que acabaven a Sant Cugat, Rubí i l’Autònoma, que s’allargaran fins a Sabadell i Terrassa i pararan a totes les estacions
Ferrocarrils de la Generalitat posa més trens per cobrir el trajecte Barcelona-Vallès davant l’augment de la demanda, sobretot des que es van allargar les línies de Sabadell i Terrassa.
L’any 2019, la línia que uneix Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Rubí, la UAB, Sant Quirze del Vallès i Bellaterra amb el centre de Barcelona va arribar al seu rècord de passatgers, amb 66,3 milions de desplaçaments, i va assolir el màxim de la seva capacitat.
Una capacitat que ara s’ha ampliat gràcies a la compra de 15 unitats de tren més i una nova configuració dels horaris.
Els canvis en el servei s’aplicaran a partir del pròxim 9 de desembre i permetran augmentar en un 37% més les places disponibles.
Això sí, els trens pararan a totes les estacions i, per tant, alguns trajectes duraran una mica més que ara, que algunes línies se salten algunes estacions.
La línia del Vallès passarà així de tenir una capacitat de 80 milions de viatges l’any a 110 milions.
Desapareixen els “semidirectes” La línia Barcelona-Vallès inclourà el servei de les línies S1 Terrassa, S2 Sabadell, L6 Sarrià, L7 Av Tibidabo i L12 Reina Elisenda.
Les línies Si i S2 cobriran el servei que actualment donen les línies S5 Sant Cugat, S6 Universitat Autònoma, S7 Rubí, els anomenats semidirectes, que desapareixeran com a tals, perquè s’allarguen fins a Sabadell i Terrassa.
És a dir, a partir del desembre, l’S1 i l’S2 pararan a totes les estacions.
El doble de trens en hora punta En hora punta, de 7.30 a 9.30 del matí, hi haurà el doble de trens per connectar Barcelona amb Sabadell i Terrassa –un cada 5 minuts–, el 37% més cap a la Universitat Autònoma, un 22% més cap a Sant Cugat –un cada 2,5 minuts– i un 20% amb Rubí.
A la resta del dia, hi haurà trens cada 10 minuts amb sortida o destinació Terrassa i Sabadell, el que representa que per Sant Cugat en passarà un cada 5 minuts en tots dos sentits.
Una flota de 61 trens
Amb els 15 nous combois, que es van comprar fa 4 anys i van costar 99,5 milions d’euros, la flota de Ferrocarrils de la Generalitat suma 61 unitats.
Les últimes unitats incorporades són trens formats per 2 cotxes motors i dos cotxes remolc, més moderns i confortables i amb les últimes tecnologies, com connexió USB per a la càrrega de mòbils i tauletes.
Els cotxes disposen de passadissos d’intercomunicació, i, per tant, es pot passar d’un a l’altre sense haver de baixar del vagó en una estació.
Cada tren disposa de 196 seients (188 fixos i 8 abatibles) i dos espais multifuncionals per a cadires de roda, bicicletes, cotxes o d’altres vehicles de mobilitat personal com els patinets.
A les estacions també es modificarà la comunicació dels horaris de trens. Si fins ara les pantalles només anuncien les hores en què passa cada tren, a partir del desembre també informaran del temps d’espera fins que arribi el següent comboi.
Una inversió en millores de 22 milions d’euros
Entre les millores que han permès el nou servei també hi ha l’ampliació de les vies i les andanes 1 i 2 a l’estació de Plaça Catalunya i un nou sistema d’entrada automàtica a l’estació, que millora la velocitat i regularitat de la xarxa i permet un estalvi d’energia, perquè comporta una conducció més uniforme i eficient.
També s’han construït noves subcentrals d’energia a Bellaterra i Rubí per garantir l’alimentació del servei quan s’incrementi el nombre de trens en moviment de forma simultània.
A més, s’han millorat la senyalització de les vies, el sistema de retorn d’energia, la catenària i els tallers de Rubí, que s’alimentaran de forma independent de les vies en servei i tindran més capacitat per poder abarcar les tasques de manteniment d’aquests 61 trens.
Totes aquestes actuacions han comportat una inversió de 22 milions d’euros.
Chus Cornellana, vocal i presidenta en funcions de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat ha aprofitat el seu càrrec provisional per intentar aprovar una Normativa, -sense comptar amb la resta de vocals i sense debatir ni enviar còpia escrita amb antelació-, no es va acceptar ni es va permetre la votació, després de 4 anys de la feina feta.
Miguel Ángel Vázquez Heras, president dimitit de la Comissió ha convocat per avui dimecres 16 d’octubre, a les 20h., al Centre Cívic de la Plaça Maragall, -sense anunciar a tots els vocals fundadors-, portar a terme una votació, (sense permetre intervencions dels membres), una Normativa molt més extensa que la que ja va intentar aprovar Chus Cornellana, cosa que li permetria establir una nova Comissió (sense cabuda de vocals crítics).
Aquestes actituts unipersonals no són acceptables i no aporten cap valor afegit a la bona feina feta per la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat.
Data equivocada en la proposta que va presentar la vocal Chus Cornellana, que coincideix amb la d’avui 16 novembre 2022
–Vázquez va fer oficial la seva carta de dimissió als vocals de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat el 15 d’octubre de 2022, una vegada enviada la Nota de Premsa de la notificació del Jutjat Contenciós Administratiu 6 de Barcelona. Tot plegat, aquesta manipulació no aporta cap valor afegit, tot el contrari, no acepta fer un pas al costat i deixar tranquil·la la Comissió, a l’espera d’ un nou oasis.
–Vázquez, autoproclamat President, fins al dia d’avui, no ha notificat oficialment que vol tornar al càrrec de President i acaba de crear un nou grup de Whassap Bellaterra és Sant Cugat, sense comptar amb vocals de la Comissió, i anuncia una “Normativa” per aprovar-la demà dimecres, dia 16 de novembre, a les 20h., al Centre Cívic de la Plaça Maragall, sense previ anunci a tots els vocals de la Comissió VeïnalFundadora l’any 2018, que van fer tota la feina de recollida de firmes per l’annexió a Sant Cugat..
-Vázquez, va amagar durant 9 dies a la Comissió la resolució del Jutjat. No acepta crítiques internes, com que Chus Cornellana és vocal i no vicepresidenta -no votada pels integrants de la Comissió-. Que no va informar a Jordi Macarulla, vocal de l’EMD, signant del Manifest de Bellaterra per l’annexió a Sant Cugat, etc.,
-A la reunió convocada urgent el dia 19 d’octubre de 2022 per Chus Cornellana, (presidenta en funcions), va intentar aprovar gairebé la mateixa Normativa, -sense previ notificació a la Comissió-, assistint només un Petit Comité que no la va acceptar per total desacord, fins i tot vocals van criticar que la proposta de Normativa presentada era més rígida que algunes lleis de Franco. Chus en cap moment va donar còpies als vocals.
Oficialment, la Comissió desconeix qui ha redactat aquesta proposta de Normativa (després de 4 anys de feina veïnal). És poc democràtica la proposta que no es permeti delegar un vot de vocal.
Acta Fundacional de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat creada el 28 de novembre de 2018, depositada en l’EMD i Ajuntament de Cerdanyola
COMISSIÓ BELLATERRA-SANT CUGAT
Normativa de la Comissió Bellaterra a 16 de novembre de 2022
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 28 de novembre de 2018, segons contempla l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, veïns de Bellaterra, recollint un profund i generalitzat sentiment de la població, varen formar una Comissió amb l’objectiu de recollir signatures per annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
L’Acta Fundacional és signada a Bellaterra per 17 veïns i veïnes, Vocals de la Comissió, sent President Miquel A. Vàzquez, qui nominà Vicepresidenta a Chus Cornellana.
Per tramitar l’annexió a Sant Cugat era imprescindible, segons el Decret esmentat, que més del 50% de les veïnes i veïns de Bellaterra signessin a favor de la mateixa, propòsit que es va assolir sobradament, i en conseqüència, el 11 de juny de 2019 es van presentar les signatures i la Memòria justificativa a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
L’Ajuntament de Cerdanyola, va desestimar mitjançant una resolució d’alcaldia del 6 d’agost de 2019, al·legant defectes en el procés de recollida de signatures, la tramitació de l’expedient.
Davant aquesta actitud i fets, la Comissió amb data 7 d’octubre del 2019 va recórrer als Tribunals la decisió municipal. El passat dia 6 d’octubre de 2022, el Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona, va resoldre el recurs, donant la raó als veïns de Bellaterra, i ordenant a l’Ajuntament de Cerdanyola el tràmit de l’expedient, i a pagar els costos del jutjat.
En aquest punt i amb vista que l’immediat tràmit demana atenció constant a la Comissió, aquesta ha estimat adient i necessari dotar-se d’una NORMATIVA de funcionament que inclogui la creació d’una JUNTA DIRECTIVA que faciliti i faci àgil el seguiment i interacció amb el tràmit de l’expedient per part de la Comissió.
La següent normativa s’ha proposat al plenari de la Comissió que en Assemblea de data 16 de novembre de 2022 l’ha aprovat per majoria dels assistents, quedant operativa des d’aquest moment.
NORMATIVA DE FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ VEÏNAL BELLATERRA ÉS SANT CUGAT
PRIMERA PART. FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ
CAPÍTOL 1 Denominació i fins
Se li assignà el nom, Comissió Bellaterra és Sant Cugat, denominada com la “Comissió” a la resta d’aquest document.
Aquesta comissió veïnal es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre. L’Acta Fundacional és signada a Bellaterra per 17 veïns i veïnes, Vocals de la Comissió, sent President Miquel Àngel Vàzquez, qui nominà Vicepresidenta a la Vocal Chus Cornellana.
Iniciant la segona etapa de la Comissió a novembre de 2022, s’elabora la Normativa de funcionament i s’actualitzen els Vocals i Junta Directiva de la Comissió, adequant-nos a les normes establertes i que s’aproven per majoria simple de tots els components de la Comissió convocats i que assisteixen a la reunió.
Queda annexa al present document l’Acta Fundacional (ANNEX 1), i la composició actualitzada de Vocals i Junta Directiva de la Comissió, a novembre de 2022 (ANNEX 2)
Article 1 La Comissió regula les seves activitats d’acord amb el que s’estableix en aquesta Normativa La Comissió estarà formada per la Junta Directiva i els vocals
Article 2 El fi de la Comissió és executar els passos necessaris per portar a terme i impulsar un expedient de modificació dels límits del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, per a la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la seva annexió al municipi de Sant Cugat del Vallès.
Per aconseguir les seves finalitats, la Comissió du o ha dut a terme les activitats següents: a. Procés de recollida de signatures dels veïns de Bellaterra. b. Elaboració de la Memòria Justificativa, seguint les indicacions del Decret. c. Presentació dels documents necessaris a les adients administracions públiques per a portar a terme el seu fi. d. Portar a terme les tramitacions necessàries davant de les administracions públiques per a assolir el seu fi. e. Campanyes de comunicació i divulgació de les activitats pròpies de la Comissió. f. Altres, necessàries per a l’assoliment del seu fi.
En queda exclòs tot ànim de lucre.
CAPÍTOL 2
Els vocals de la Comissió, els seus drets i les seves obligacions:
Article 3
Podran formar part de la Comissió totes les persones físiques, fins un número determinat, que de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats, i que reuneixin les següents condicions:
1. Ser resident a Bellaterra. 2. Cal que tinguin capacitat d’obrar. 3. Ser majors d’edat 4. La sol·licitud d’ingrés ha de ser acceptada per tots els membres de la Junta Directiva, que ho comunicarà als vocals de la Comissió. 5. Els veïns que formin part d’algun partit polític i tinguin representació oficial, poden ser inclosos com la resta de veïns, sempre que s’ajustin a les motivacions definides per pertànyer a la Comissió, i el representant d’aquest partit polític hagi signat prèviament el Manifest de Bellaterra, Annexió a Sant Cugat.
Article 4
Són drets dels vocals de la Comissió:
1. Assistir amb veu i vot a les reunions generals de la Comissió 2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius. 3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas. 4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de la Comissió, d’acord amb les normes legals i definides. 5. Exposar a la resta de la Comissió i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de la Comissió i més eficaç la realització dels objectius d’aquesta. 6. Rebre informació sobre les activitats de la Comissió. 7. Formar part dels grups de treball, que es constitueixin.
Article 5
Són deures dels vocals de la Comissió:
1. Comprometre’s amb les finalitats de la Comissió i participar activament per assolir-les. 2. Complir la resta d’obligacions que resultin de la normativa 3. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de la Comissió. 4. Comunicar a l’òrgan de govern els canvis de domicili i de contacte. 5. Comunicar a l’òrgan de govern tot canvi de situació personal que impedís la continuïtat com a membre de la Comissió. 6. No publicitar les informacions de les reunions de la Comissió abans de fer-ho públic oficialment el President, o Vicepresident en absència o per delegació del President. Igualment, no es farà difusió del contingut del xat oficial de la Comissió. 7. Tots els membres queden subjectes als acords de la Comissió, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar. 8. Modificar la normativa, si escau, per votació de la majoria simple. 9. Els vocals de la Comissió accepten que es pugui publicar el seu nom i imatge, inclosos comunicats externs
Article 6
Són causes per ser donat de baixa de la Comissió:
1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva. 2. No complir les obligacions fixades per normativa. 3. La pèrdua de residència a Bellaterra. 4. L’obstaculització dels objectius de la Comissió. 5. La no assistència habitual a les reunions de la Comissió sense justificació al President. 6. Altres motius, comunicats prèviament al President, i votats per majoria simple de la Comissió
CAPÍTOL 3
Funcionament de la Comissió:
Article 7
Correspon a la Junta Directiva:
1. Executar les decisions finals de les reunions de la Comissió 2. Marcar els objectius i la direcció de la Comissió 3. Ratificar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de la Comissió. 4. Ratificar l’ingrés i la baixa en associacions, federacions o confederacions. 5. Ratificar el reglament de règim intern i les seves modificacions. 6. Conèixer les sol·licituds presentades per formar part de la Comissió, i també les altes i les baixes per una raó diferent de la separació definitiva. 7. Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per faltes molt greus. 8. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de la Comissió.
Article 8
La Comissió es reuneix:
1. Per convocatòria del President (o Vicepresident per absència o a indicació del President) 2. El President també convocarà quan ho sol·liciti una tercera part dels vocals de la Comissió. 1. La convocatòria de reunió ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió. I l’enllaç si la reunió és telemàtica 3. Les reunions les presideix el President de la Comissió. Si aquest no es trobés present, l’han de substituir, successivament, el Vicepresident, Secretari, o la persona de més edat present a la reunió. 4. La reunió de la Comissió es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de membres de la Comissió presents. 5. La Comissió es reunirà, preferentment, en el Centre Cívic de Bellaterra, Plaça Maragall 4. 6. La Comissió es podrà comunicar habitualment a través del grup de WhatsApp establert a tal efecte, incloses convocatòries, ordre del dia, i actes, si escau. L’administrador serà el President o la persona en qui delegui. Si algun membre no vol formar-ne part, se’l convocarà personalment també per WhatsApp.
Article 9
Votacions de la Comissió:
1. En les reunions de la Comissió, correspon un vot a cada membre de la Comissió. No s’acceptarà el vot delegat. 2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels membres presents. 3. Es poden adoptar acords sense reunió, de manera excepcional, a instància del President de la Comissió que, en qualsevol cas, seran ratificats en la següent reunió de la Comissió. 4. En qualsevol cas, l’elecció del President de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple dels membres presents. 5. En qualsevol cas d’empat, el President o qui el representi, tindrà el vot de qualitat.
SEGONA PART: LA JUNTA DIRECTIVA
CAPÍTOL 4
La Junta Directiva:
Article 10
1. La Junta Directiva regeix, administra i representa la Comissió. 2. Componen aquest òrgan de govern el president, el vicepresident, i el secretari, càrrecs que han de ser exercits per persones diferents. Al ser una Comissió veïnal sense ànim de lucre no es contempla la figura de tresorer. 3. L’elecció del President de la Junta Directiva, que ha de ser membre de la Comissió, es fa per votació dels vocals de la Comissió i dels altres membres de la Junta Directiva, per majoria simple dels presents. En cas d’empat, qui exerceix de President a la reunió tindrà el vot de qualitat. El President anomenarà Vicepresident, i Secretari. Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec. 4. La presentació de candidatures a President, es comunicaran per escrit al President anterior o al Vicepresident, successivament en cas de baixa del primer, una vegada convocada la reunió amb aquest punt a l’ordre del dia. 5. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys, sense perjudici que puguin ser reelegits. 6. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per: a. Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques b. Incapacitat o inhabilitació. c. Renúncia notificada i acceptada per l’òrgan de govern. d. Qualsevol altra causa que estableixi la llei o normativa. 7. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir, després de la reunió de la Comissió per comunicar la baixa. Mentrestant, un membre de la Comissió ocuparà provisionalment el càrrec vacant, respectant que: a. El Vice-president ocuparà el càrrec de President en cas que aquest càrrec quedi vacant. b. En cas que el càrrec de Vice-president quedés vacant, el President anomenarà a un vocal de la Comissió . 8. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament. 9. El càrrec de President de la Comissió és incompatible amb el de President de l’EMD de Bellaterra, de Vocal de la mateixa EMD, o similars.
Article 11
La Junta Directiva té les facultats següents: 1. Representar, dirigir i administrar la Comissió de la manera més àmplia que reconegui la llei; així mateix, complir les decisions preses per la Comissió, d’acord amb les normes, instruccions i directrius establertes. 2. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents. 3. Proposar a la Comissió la defensa dels interessos d’aquesta. 4. Convocar les reunions i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin. 5. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de la Comissió, i ser informada i autoritzar, si escau, dels actes que aquests grups projectin dur a terme. 6. Nomenar els membres de la Comissió que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups. 7. Establir el règim d‘incompatibilitats entre els grups de treball i dels membres d’aquests amb la pertinència a la Junta. 8. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: a. subvencions o altres ajuts b. l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació 9. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagi previst la normativa i donar-ne compte en la primera reunió de la Comissió. 10. Qualsevol altra facultat que no sigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de la Comissió o que li hagi estat delegada expressament. 11. La Junta Directiva acatarà els acords adoptats per majoria simple de vots dels assistents a la reunió de la Comissió, el president te’l vot de qualitat, si escau. 12. Quan consideri necessari, la Junta Directiva podrà convidar a les reunions de la Comissió a persones que encara que no pertanyin a la Comissió, poden aportar valor a l’objectiu.
CAPÍTOL 5
Entrada en vigor d’aquesta normativa:
Article 16 1. Aquesta normativa entrarà en vigor a la seva aprovació per majoria simple dels vocals i membres de la Junta Directiva de la Comissió assistents a la reunió. En cas d’empat el President, o qui el substitueixi, tindrà vot de qualitat. 2. Pas següent a la seva aprovació: a. Es procedirà a la confirmació del President que ve exercint des de la creació de la Comissió, o a l’elecció del mateix entre les candidatures presentades, si escau. b. El President elegirà al Vice-president, i Secretari c. Es procedirà a constituir la Junta Directiva. d. Es comunicarà als vocals de la Comissió. 3. S’actualitzaran els vocals de la Comissió, segons la normativa aprovada, sense perjudici de futurs canvis. (ANNEX 2)
DISPOSICIÓ FINAL
La Comissió s’extingirà amb la resolució final de l’Expedient d’adhesió a Sant Cugat.
SIGNATURA DELS MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA I VOCALS DE LA COMISSIÓ ACTUAL
El Grup Benèfic Wad-Ras va ser, des de la seva creació el 1915 fins al seu tancament el 1971, el referent de l’acció social i educativa de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona. Conegut en el barri de Poblenou de Barcelona com a “La Prote”, hi van exercir professionalment diverses personalitats significatives com Lluís Maria Folch i Torres, Frederic Godàs o Josep Joan Piquer i Jover, entre d’altres.
Sánchez-Valverde i Gordaliza amb una testimoni durant la conferència
Carlos Sánchez-Valverde i Benet Gordaliza són educadors socials que han realitzat un estudi d’investigació sobre el Grup Benèfic Wad Ras. Durant la xerrada van comptar amb la presència de Pilar Álvarez, Bautista Sánchez i Francesc Xavier Prat, que van viure la seva infantesa a Wad-Ras durant diferents períodes entre els anys 30 i 60 del segle passat i van explicar la vida quotidiana en aquest centre.
Al llarg de la ponència es va revisar el llarg recorregut institucional d’aquest centre centenari amb l’objectiu d’oferir alguns elements per ajudar a entendre la història de l’educació i de l’acció social del nostre país.
Per a més informació vinculada amb el Grup Benèfic Wad Ras, podeu consultar la publicació La junta provincial de protecció a la infància de Barcelona, 1908-1985: aproximació i seguiment històric i el vídeo de la presentació, feta a DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials el 21 de desembre de 2009.
Vídeo de la Conferència “El Grup Benèfic Wad-Ras: històries de vida de La Prote”👇
Alguns inocents o marionetes es demanen per què Bellaterra es vol annexionar a Sant Cugat del Vallès
Laura Ruiz, en nom del veïnat de Bellaterra, va fer el febrer de 2020 una complerta exposició de les mancances històriques del nostre poble a l’Ajuntament de Cerdanyola
L’alcalde Carlos Cordón i regidors de Cerdanyola amb Laura Ruiz del veïnat de Bellaterra
L’alcalde Carlos Cordón, i el regidor de relacions amb l’EMD, Victor Francos, i Glòria Urbano, responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, i un asesor d’Espai Públic, van assistir a la trobada amb el veïnat de Bellaterra (de 18:00 a 20:00 hores), a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra.
La bellaterrenca Laura Ruiz, en nom del veïnat de Bellaterra va exposar als representants del Govern municipal de Cerdanyola, tota una bateria de temes d’interès comú com és la seguretat, pilones, càmeres de trànsit, allumenat, neteja, ect.,
Aquella llarga reunió del 2020 no va tindre un aire polític sinó del poble cap als representants que són els administradors del que envolta i preocupa a Bellaterra. El veïnat va exposar llargament el que els hi preocupa, i Cerdanyola va respondre comunicant unes inversions generals de 5.400.000 euros, les més fortes des de l’any 1979, destacant la renovació de l’allumenat general amb leds, etc.,
Bellaterra.Cat comparteix el vídeo complert, sense editar, d’aquella trobada del veïnat de Bellaterra amb l’Ajuntament de Cerdanyola, celebrat el 2020👎
Proposta de cartell de seguretat per les cases de Bellaterra per Andrés Rueda
Mida de cartell: 25×25
1. Aquest cartell està bàsicament pensat perquè estigui a la tanques exteriors de les cases. Es tracta que en passar pel carrer l’efecte del cartell sigui multiplicar i de molta visualització.
2. Hem fugit de colors blancs i recorregut a grocs i negres que és molt visual i impactant.
4. Hem considerat important que aparegui la paraula Bellaterra per donar més sensació d’identitat i grup diferenciat de cartells més genèrics.
5. Sabem que els delinqüents són de diferents territoris i idiomes i per això hem decidit missatge ampli amb paraules en anglès però molt comprensibles en text i fonètica amb català i castellà.
6. Hem volgut posar en valor les paraules CONNECTATS, PERMANENTMENT i ALERTA per donar un missatge concret i rotund de 24/24, 7/7 i
7. El cost pot anar de 10 a 13€ aproximadament si fem un mínim de 100 unitats.
8. Cap problema per posar més d’un per casa en el cas de tanques més llargues.. o senzillament perquè així ho vulgueu.
9. L’última prova està pendent del material de suport i hi viu la vivesa dels colors perquè siguin estables el màxim temps possible. La decisió final està pendent daquest assumpte.
10. El cost pot anar de 10 a 13€ aproximadament si fem un mínim de 100 unitats. Mides: 25X25 centímetres.
11. Cap problema per posar-hi més d’un per casa en el cas de tanques més llargues.. o senzillament perquè així ho vulgueu.
12. Obriré expressament un grup denominat CARTELL SEGURETAT AMB UN ENLLAÇ PERQUÈ ELS QUE VULGUIN MÍNIM UN S’APUNTIN AL GRUP.
13. un cop tinguem el llistat de gent interessada, en aquest mateix grup posarem com pagar i recollir-lo. L’ideal seria diverses cases voluntàries per ser un punt de distribució per diferents zones. NO OBRIREM DEBATS SOBRE EL CARTELL, PODEN HAVER TANTS DISSENYS COM OPINIONS. SERÀ AQUEST I PUNT, BASTANTS PROVES LI HEM FET FER AL PACIENT VEÍ. (Demanem disculpes i comprensió per ser tan tiquismiquis)
Esperem que us agradi, que sigui multitudinari i que inundem Bellaterra.
El curioso caso del pueblo que quiere anexionarse a uno de los municipios más ricos de Barcelona
Estació de Bellaterra dels FGC
Separarse de Cerdanyola del Vallès para unirse a Sant Cugat del Vallès.
Este es el propósito de Bellaterra, ciudad al norte de Barcelona ubicada justo detrás de la imponente sierra de Collserola. Un pueblo de alrededor de 3.000 habitantes, descentralizado y colindante con la zona industrial de Sabadell y Terrassa.
El conflicto viene de lejos y su inicio se remonta a hace algo más de una década: después de diversas peticiones de autogestión, en julio 2010 Bellaterra consiguió su reconocimiento administrativo como Entidad Municipal Descentralizada, dependiendo del Ayuntamiento de Cerdanyola.
Cinco años después, en 2015, se llevó a cabo en el municipio una consulta acorde con la ley de consultas populares no refrendarias que se saldó con un rotundo resultado: más del 90% de los votantes se posicionó a favor de que Bellaterra fuera un municipio autónomo. Es decir, independiente de Cerdanyola. Sin embargo, el Parlament no concedió el nuevo encaje administrativo de Bellaterra y el pueblo siguió como estaba, siendo una Entidad Municipal Descentralizada.
El siguiente intento llegó en 2019 con la constitución de un movimiento ciudadano a favor de su unión con otro municipio vecino. La comisión Bellaterra és Sant Cugat recogió más de un millar firmas en 2019 que avalaban con más del 50% del censo la separación de Cerdanyola y la anexión a la localidad de Sant Cugat. La situación dio un vuelco este otoño, cuando un juzgado de Barcelona dio la razón a Bellaterra e impugnó la resolución del Ayuntamiento de Cerdanyola (PSC más Comunes) que bloqueaba su separación. El Consistorio, no obstante, no da la batalla por perdida y ya ha anunciado que recurrirá el fallo abriendo un nuevo periplo en los tribunales.
La ubicación de Bellaterra y la cercanía social y comercial con Sant Cugat son los principales argumentos que esgrime la plataforma impulsora de la localidad para anexionarse a uno de los municipios más ricos de Cataluña, con la quinta renta por habitante anual más alta (unos 21.300 euros) -y más pareja a Bellaterra- además de ser un enclave de referencia del área metropolitana. De hecho, entre Cerdanyola y Bellaterra pasa la AP-7 por en medio, mientras que la conexión con Sant Cugat es fluida gracias a la estación de los Ferrocarriles de la Generalitat que hay en medio del municipio.
De llevarse a cabo, el proceso de separación y posterior unión debería ser validado por la Generalitat. El enorme complejo de la Universitat Autònoma de Barcelona, situado en la parte sur, quedaría al margen al no pertenecer a Bellaterra y ser de Cerdanyola
BELLATERRA.CAT 