Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2022

La trobada franquista es va celebrar a l’esplanada de Bellaterra, el diumenge 16 de maig de 1943, participant Vicente García Ribes i la Banda de Música de Falange de Sabadell.

L’alcalde franquista de Sabadell J.M.Marcet, fent el discurs vestit de Falangista|FOTO VALLS

Josep Maria Marcet i Coll (Sabadell, 26 de març de 1901-4 d’abril de 1963) fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Fou alcalde de Sabadell des de final de l’any de 1940 fins al 1960, durant la dictadura franquista, i president de Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell.

Com a empresari estigué vinculat a la indústria tèxtil llanera. Fou inicialment membre de les Joventuts Mauristes i cap local de la Unión Patriótica de Sabadell sota la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser nomenat regidor de l’Ajuntament de Sabadell el 1924 i, el 1925, membre de la Diputació Provincial de Barcelona. Durant la Segona República fou militant de la Lliga Catalana.

En esclatar la Guerra, Marcet va refugiar-se a la zona franquista, on s’afilià a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. S’enrolà voluntari a l’exèrcit franquista. Participa en la formació de la Primera Centuria de la Falange. Va lluitar al front d’Aragó, vinculat als serveis d’informació militar. Passà després a la Segona Centuria de la Falange catalana, on s’enfrontà al delegat (Trinxet) i al cap territorial de la Falange catalana (Josep Ribas Seva), establerta a Burgos, i acabà empresonat. Posteriorment es feu alferes provisional i ingressà a l’exèrcit regular.

De retorn a Sabadell, fou primer tinent d’alcalde i, el 1940, alcalde accidental. Després d’haver organitzat una rebuda apoteòsica a Franco en la seva visita a Sabadell el 1942 –que va repetir el 1947– esdevingué alcalde amb un consistori on tots els regidors tenien carnet de la FET-JONS. Fou també procurador a Corts espanyoles (1942-1948). En la seva actuació política vetllà pels interessos de la indústria tèxtil llanera, simultaniejant l’alcaldia amb el càrrec de president del Gremi de Fabricants de Sabadell entre 1951 i 1956.

Abans i després de la Guerra Civil espanyola, fou president del Centre d’Esports Sabadell les temporades 1933-1934, 1939-1942, 1951-1952 i 1952-1953. També fou president de l’Aeroclub de la ciutat, el qual fusionà amb el seu homòleg de Barcelona per formar el 1953 l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Aquell mateix any, tingué un paper destacat en el naixement del nou microcotxe català, el Biscúter.

Tornà a ser diputat provincial pel partit judicial de Sabadell entre els anys 1955 i 1956. El governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga acabà destituint-lo de l’alcaldia l’any 1960, tot i que ell sempre presumia de tenir amistat personal amb Franco.

Vicente García Ribes, expresident del sindicat vertical del transport.

Vicente García Ribes, expresident del sindicat vertical de Transports i Comunicacions, va morir ahir a Barcelona, als 80 anys, informa Europa Press. García Ribes era pare de Juan García Carrés, condemnat en el procés per l’intent de cop del 23 de febrer de 1981. El mort va ser un dels fundadors dels sindicats verticals, i procurador a les Corts de l’anterior règim des de l’any 1941. El gener de 1977, va ser cridat a declarar davant l’Audiència Nacional en relació amb la matança d’Atocha, en què van morir cinc persones, quatre advocats laboralistes. Va ser interrogat per la seva relació amb Francisco Albadalejo, secretari del sindicat provincial del Transport a Madrid, que va resultar condemnat posteriorment, com a inductor i encobridor, a penes que sumen en total 73 anys de presó.

García Ribes va néixer a Port Bou el 1904. Va ser funcionari de l’Agència Internacional de Duanes de Renfe. El 1939, des de les files de Falange, passa a fundar l’Organització Sindical Espanyola, el Sindicat de Ferroviaris i, més tard, el Sindicat de Transports i Comunicacions. Com a procurador, el juny del 1976 va votar contra el projecte de llei d’Associacions Polítiques. Va dimitir com a president del sindicat el 19 d’agost del 1977, hores després de celebrar una entrevista amb el llavors ministre de Treball, Manuel Jiménez de Parga.

El 27 d’abril del 1981 va ser intervingut quirúrgicament a Barcelona, a causa d’una greu afecció de gangrena diabètica a la cama dreta. Durant aquests últims anys va patir tromboflebitis, arteriosclerosi i diabetis.

Font: Wikipèdia, Hoja del Lunes,

Read Full Post »

El bellaterrenc Andrew Silvio Simpàtic Szegedi, fill del jugador Nicolae Simatoc (F.C. Barcelona, 1940/50), junt a Steve Archibald, són els creadors del Wabol (Futbol sense caminar i amb només 3 tocs de pilota). Córrer està prohibit!

WABOL®: “No deixem de fer esport per què envellim. Envellim per deixar de fer esport”Us volem presentar el nostre joc. Organitzat pel  bellatarrenc Andrew Silvio Sims i Steve Archibald ara comencem també el nostre esport WABOL-Futbol caminant-també a Sant Cugat. Fa uns anys que juguem a Barcelona. Si voleu venir a provar-ho hi esteu convidats aquest dimecres dia 7 i següents dimecres, hora, lloc i contacte on diu al cartell adjunt.
http://www.wabol.es

Bellaterrencs jugant al Wabol a Barcelona

Us presentem un joc esportiu per tothom.

Organitzat i creat pel bellatarrenc  Andrew Silvio Sims i SteveArchibald: el WABOL (Futbol caminant), ara també a Sant Cugat del Vallès. Fa uns anys que juguen a Barcelona. El veïnat de Bellaterra està convidat dimecres dia 7 i els següents dimecres (Horari, lloc i contacte on diu el cartell adjunt de sota.

WABOL®- Un joc en què els jugadors només poden caminar i no es permet córrer. És un joc dissenyat per ajudar les persones a mantenir-se en forma i mantenir un estil de vida actiu independentment de l’edat i / o la forma física.

L’esport d’equip més democràtic i igualitari

Els jugadors només poden caminar, no es permet correr. És un joc dissenyat per ajudar les persones a mantenir-se en forma i mantenir un estil de vida actiu independentment de l’edat i / o de la forma física.

És un esport semblant a el futbol però d’una manera més lenta i relaxada, més adequada per a la gent gran.

UNEIX-TE A WABOL®

És una activitat adequada per a qualsevol persona, homes i dones

Qui pot jugar? Jovent de 5 a 100 anys

No només hi ha beneficis directes per a la salut, sinó que també ofereix beneficis socials. Els participants evitaran estar aïllats i interactuarán amb altres persones i petits grups. La diversió també està assegurada, un altre gran benefici per a la salut. Al ser un esport organitzat per una lliga, els jugadors se senten més compromesos a participar.

Beneficis per a tothom

La marxa ajuda a reduir la hipertensió, el risc de malalties del cor, sucre a la sa deng (diabetis), freqüència cardíaca, colesterol dolent. Menys greix i més múscul. Millora la mobilitat, enforteix la zona lumbar, evitant així el dolor d’esquena freqüent. Com més es camina, més es redueix l’estrès, l’ansietat, la depressió i altres malalties, així com es redueix el pes. L’exercici físic té molts beneficis. Hi ha molts beneficis al caminar. A Wabol® tot és més predictible, de manera que el possible impacte és mínim.

Vine a provar ja que les lligues inicien aviat.

Truca’ns al telèfon: 670 204 299

http://www.wabol.es

Read Full Post »

Read Full Post »

Nit màgica de la Festa Major de Bellaterra 2022

Antonio Rebollo Liñán (Madrid, 19 de juny de 1955), ex-tirador amb arc paralímpic va participar dissabte dia 3 de setembre, a les 23:30h., encenent un peveter especial situat a la Plaça del Pi de Bellaterra, per recordar els 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, durant la Festa Major de Bellaterra 2022.

El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l’Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d’aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992.

Antonio Rebollo enciende el pebetero de la Fiesta Mayor de Bellaterra 2022

Antonio Rebollo Liñán (Madrid, 19 de junio de 1955), ex-tirador con arco paralímpico participó el sábado día 3 de septiembre, a las 23:30h., encendiendo un pebetero especial situado en la Plaza del Pi de Bellaterra, para recordar los 30 años de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92, durante la Fiesta Mayor de Bellaterra 2022.

Su nombre es recordado principalmente por encender la llama proveniente de la antorcha olímpica en el Estadio Olímpico de Montjuïc en la Ceremonia Inaugural de los Juegos de Barcelona 1992. Aparte de este evento, Antonio Rebollo ganó un total de tres medallas paralímpicas entre  1984 y 1992.

Read Full Post »

La meva percepció de les coses m’ha fet precipitar en el meu judici alhora de manifestar que ens havien “birlat” El Ball de Festa Major.

El cert és que, tot mirat el programa, no havia trobat cap titular que l’anunciés.

El Francesc, editor de Bellaterra.cat, ha estat més atent i m’ha fet notar que hi havia una activitat anunciada com “DJ ANB YULIANOMUSIC”

He d’entendre, doncs, que això és el ball que jo reclamava, això sí, passat pel sedàs de la música enllaunada.

En el seu dia, i no parlo del cicle EMD, la UVB, a part del ball de festa major reglamentari amb músics en directe, va programar una nit de música enllaunada. Aleshores vaig manifestar que no em semblava bé programar aquest tipus d’activitat perquè no era sinó traslladar a la Festa Major el que durant tot l’any podíem trobar en un discoteca.

Això, és clar no és cap excusa i vull rectificar la meva declaració. Això sí, en benefici de la claredat, no hagués estat gens malament anunciar DJ YULIANOMUSIC com el ball de Festa Major. Demano disculpes.

Ignasi Roda

Read Full Post »

ENS HAN BIRLAT EL BALL! Pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català

Em delit -per allò de sentir-me pare de la criatura- llegeixo el programa de la Festa Major d’enguany. Una represa a la normalitat bé es mereix un esforç per part de qui s’ha fet amo i senyor de la festa, l’EMD, però, llevat les polèmiques sorgides, no hi veig tal esforç. No entraré en detalls perquè crec que les coses (ho penso) es fan amb tota la bona voluntat del món, encara que la voluntat no estigui directament associada a l’encert. Quan una cosa no funciona no podem dir que s’ha fet amb bona voluntat. Cert que la voluntat s’associa a la rauxa, però no oblidem que la idiosincràsia del català inclou la paraula seny, és a dir que una bona simbiosi de seny i rauxa fa que les coses funcionin millor. Dit això, doncs, no faré cap prejudici del contingut del programa, però si aixecar totes les alarmes perquè, oh! no trobo per enlloc el Ball de Festa Major. Com pot ser això? Mai m’hagués imaginat una Festa Major sense ball. L’EMD és cura en salut i renúncia a una activitat fonamental, i no una sinó fins i tot dos, que molt sovint, per no dir quasi sempre, totes les festes majors inclouen més d’un ball. Serà que els organitzadors temen que un ball propicia que el poble o, millor dit el jovent es pot fer seva la plaça?

Un jovent que no està gens dacord de com sorganitza la nostra Festa Major. Recordo els primers anys (parlo del 1983 en endavant) dhaver organitzat fins i tot un tradicional Ball del Fanalet. Aquest és un ball que se sol fer (a alguns llocs encara es fa) el darrer dia de les festes, i amb lapagada de la bugia de l’últim fanalet encès, es dona per acabada la festa. He sentit moltes veus detractores de com sorganitza la nostra festa, però si no agafem el toro per les banyes i no reclamem que la ciutadania torni a tenir la titularitat de la Festa Major, no aconseguirem que aquesta s’enriqueixi i sigui una festa amb personalitat. Potser un primer pas seria convocar el darrer dia de festa d’enguany un ball del silenci on les parelles ballessin sense música i, per què no, amb un fanalet o candela que simbolitzi que en el cors dels Bellaterrencs hi ha una llum que brilla.

Ignasi Roda i Fàbregas

Read Full Post »

Bellaterra.Cat comparteix 6 vídeos d’El Tricicle, enregistrats en directe durant la seva participació a la Tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, com inici de la Festa Major Bellaterra 2022.

El Tricicle de Bellaterra, trio fraternal molt lligat al poeta Pere Quart.

Abans de començar amb la història d’aquest trio català, es podria fer un petit aclariment perquè el visitant no caigui en un error greu.  Aquests Tricicle no tenen res a veure amb la famosa companyia teatral formada el 1979 per Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir.  El Tricicle dels que aquí parlarem, van néixer a finals dels anys 60 com a grup musical relacionat amb el moviment de la nova cançó.  I al seu lustre de vida, malgrat les seves nombroses actuacions, amb prou feines van deixar registrats un parell de singles.

El Tricicle va ser format pels germans Frederic, Àlvar i Ignasi Roda.  Tres nois que amb prou feines comptaven amb vint anys, però que estaven molt relacionats amb el món artístic ja que el seu pare era el director i crític teatral Frederic Roda i Pérez, un personatge força influent en la burgesia catalana que, a més de ser promotor cultural, va fundar  l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Institut Víctor Seix de Polemologia o el grup nacionalista catòlic CC, entre moltes altres coses.

El nom de la formació va ser un suggeriment de l’escriptor Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart.  És un joc de les paraules amb el seu cognom ja que “Tres rodes fan un tricicle“.  La paraula catalana roda en castellà es traduiria com a roda, per això és que tres rodes formen un tricicle.  El seu estil musical els entronca amb el moviment de la nova cançó, i els seus temes solien ser de temàtica humorística i irònica.  Segons expliquen les cròniques tenien un gran domini de l’escenari tot i que les composicions no eren gaire elaborades.  Però la força del grup radicava en els textos esmentats, la majoria adaptacions de poemes d’escriptors catalans com Josep Maria de Sagarra, Joan Vergés o Pere Quart.  Aquest darrer a més va escriure alguns temes expressament per al grup.

Una de les seves primeres actuacions va ser el setembre del 1969, a Ripoll, al festival Concurs de Poesia que rendia homenatge aquell any a l’escriptor Pere Quart per la seva tasca realitzada a l’ordre líric i teatral.  El festival es celebrava a la localitat de Cantonigròs, a la comarca d’Osona, però aquell any es va decidir fer-ho itinerant per donar-lo més a conèixer.  El trio català va actuar de teloners de Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i Falsterbo 3.

El Tricicle, com altres artistes menys reconeguts i coneguts del moviment de la nova cançó, van anar tocant pels pobles de tot Catalunya cantant i recitant poemes, moltes vegades sense cap retribució econòmica, només amb el sopar corresponent que els organitzadors de l’esdeveniment pagaven del seu  butxaca.  I sempre pendents de la censura regnant a l’època.  A banda dels seus habituals concerts a La Cova del Drac, els membres d’aquest trio comencen a diversificar el camp d’actuació, dedicant-se també al món del teatre.  Per exemple, Ignasi s’integra al Nou Grup de Teatre Universitari.  Un món, el teatre, que quan es dissolguin serà la llar de molts.

La seva primera referència oficial serà el single “Vaca Suïssa / Cap a la Lluna” (Concéntric, 1970).  Tots dos temes són adaptacions de textos de Pere Quart, el primer tret del llibre “Bestiari” (Pere Quart, 1937), mentre que el segon va ser escrit expressament per al trio.  El maig del mateix any toquen al Festival de la Fama celebrat al Teatre Victòria situat al Paral·lel barceloní.  Un espectacle on es prometia que seria a l’estil de l’Olympia de París.  Tres dies de concerts per on van passar Peret, Miguel Ríos, Els Albas o Betina.  El Tricicle van ser els teloners de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.  La seva actuació si ens cenyim a la crítica recollida a La Vanguardia de l’època va ser: “El Tricicle és un trio de germans que canten i que simulen tocar instruments, i van demostrar tenir en escena més aplom i confiança en ells mateixos que cap dels seus col·legues  .  Tenen un repertori intel·ligent i minoritari, i van desfermar l’entusiasme de bona part del públic“.

El seu segon i darrer treball, “Cançó Lirona / Poema Folk” (Concéntric, 1971), es grava pocs mesos després del primer i compta de nou amb un text de Pere Quart, i un altre del poeta Joan Vergés.  A finals d’aquell mateix any faran un espectacle conjunt amb Maria Dolors Laffitte.  D’aquest envit sembla que van sortir més ben parats ja que al mateix diari que abans es feia una gran defensa del trio: “Entre els tres membres d’El Tricicle voletegen idees.  Bastant abstractes encara, però idees.  I és important, en aquests temps, que hi hagi idees pròpies.  Per tant, aquest grup té un avantatge bàsic que pot cristal·litzar un dia.  I saben fer les coses amb gràcia, amb desimboltura allò que ha de ser el vehicle ideal per manifestar aquelles idees, fresques, noves i divertides”.  Però finalment no va cristal·litzar, ja que el grup es va dissoldre poc després, només destacant en aquests darrers anys d’existència la posada en escena de l’obra de Miquel Martí i Pol Inventari de Poble.

Després de la seva dissolució, Frederic es dedica de ple al món del teatre.  Ignasi, per la seva banda, es manté durant un breu període als dos mons.  Funda l’equip de poesia i forma el grup Taverna.  Tot i que el resultat artístic era molt bo i van ser habituals a La Cova del Drac el grup no va gravar mai res.  El més a prop que van estar va ser en la seva última actuació al Club Bellaterra, però una fallada tècnica durant l’enregistrament va fer que no es registrés res.  Finalment es van dissoldre pels diferents interessos dels membres de la banda i a causa dels alts costos que calien perquè el grup sonés bé.  Això els comportava moltes dificultats per trobar promotors que es fessin càrrec d’aquest import.  Posteriorment Ignasi canalitza la passió per la música fent més d’una vintena d’obres de teatre musical.  El 2003 torna al món musical ja com a cantautor i fundant el segell discogràfic Ímion.  Àlvar, per la seva banda, es va sentir menys dotat que els seus germans per al món teatral, però ha seguit lligat al món de la cultura com a cantautor o muntant algun espectacle teatral, així com al món de la política arribant a ser president de Ciutadans  pel Canvi.

Font: La Fonoteca,

Read Full Post »

Era la primavera del 2015 quan Chus Cornellana, bellaterrenca i ginecòloga de professió, proposà a un grup d’amics la creació d’una entitat cultural a Bellaterra, sense ànim de lucre i sense tendència política.

Chus Cornellana, creadora del Fòrum Bellaterra

Són conscients del fet que en el poble de Bellaterra tenen el privilegi de conviure amb veïns que són persones referents en els seus àmbits professionals, intel·lectuals, polítics, esportius o en qualsevol altra especialitat, i en contra contemplen la dificultat de relació social entre el veïnat, per la mateixa estructura urbanística de Bellaterra. Això els anima a continuar amb la idea, tot i que ho consideren un gran repte.

Amb data 25 de juny de 2015 a les 21 hores té lloc l’Acta Fundacional de l’Associació Fòrum Bellaterra, que s’inscriu en el Registre d’Associacions de la Direcció de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya.

Fòrum Bellaterra és funda amb el propòsit de promocionar la Cultura a Bellaterra i fer poble. Disposar d’un lloc de trobada i debat una vegada al mes, en el format de tertúlia i sopar posterior.

La primera Junta Directiva està formada per la ideòloga i Presidenta d’aquesta, Chus Cornellana, Conxa Antolín secretària, i vocals Totón Olóndriz, Tomàs Mateu i Oriol Morillo. I es presenta oficialment el dia 16 de juliol als jardins del Restaurant Ébano amb una cantada d’havaneres, amb el cremat pertinent. El membre del grup d’havaneres Mariners de Riera, alhora delegat del govern a Madrid en un període concret, Jordi Cases, va explicar la història de les havaneres, i Cornellana presentà Fòrum Bellaterra. Una nit alegre i emotiva, començaven a compartir amb els bellaterrencs i bellaterrenques.

Han passat set anys, i Fòrum Bellaterra ha assolit els objectius. La ciutadania de Bellaterra ha donat un suport permanent a l’Associació mostrant una gran generositat en participar com a ponents de les tertúlies o com assistents de manera continuada. Els mitjans de comunicació locals també se n’han fet ressò.

Han estat al voltant de seixanta tertúlies, i han participat més de seixanta personatges bellaterrencs com a ponents d’aquestes, tots ells de prestigi reconegut. També personatges de fora de Bellaterra, per citar a alguns, el ginecòleg Santiago Dexeus, l’ex alcalde de Barcelona Xavier Trias, o els rectors de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Ramon Llull, Josep M. Garrell i Antoni Giró, respectivament.
Com tothom, han passat les dificultats de la pandèmia, però van adaptar-se a les tertúlies telemàtiques amb gran èxit de participació.

Membres del Fòrum Bellaterra i convidats a una de les Tertúlies Cíviques|ARXIU BELLATERRA.CAT

Els temes i formats de les tertúlies de Festa Major busquen la participació i actuació de músics i cantautors bellaterrencs, i també han sabut trobar a aquests artistes en el veïnat de Bellaterra. Aquesta Festa Major 2022, Fòrum ha fet un passeig pels set anys d’història, on la Presidenta Chus Cornellana i Miquel Àngel Ramos vocal de la Junta Directiva han glossat i han presentat un recorregut amb imatges de les activitats i personatges, al llarg d’aquest període. Els assistents s’han reconegut en les imatges de pantalla, i Cornellana ha tingut un emotiu record pels dos amics del Fòrum que ens han deixat últimament, Josep Bombardó i Lluïsa Amengual.

La part musical d’aquesta tertúlia d’aniversari i Festa Major ha anat a càrrec d’Ignasi i Àlvar Roda, cantautors, membres d’El Tricicle, grup de la Nova Cançó. Han interpretat poemes que ells han musicat, de Folch, Salvat-Papasseit, Martí Pol… un èxit d’actuació.

Moltes felicitats a Fòrum Bellaterra i per molts anys!! Acompanyarem a la Junta actual, Chus Cornellana, Conxa Antolín, Miquel Àngel Ramos i Manel Roig, en la difusió de les seves activitats, i així fer poble entre tots.

Read Full Post »

L’última tempesta va deixar gran quantitat de pinassa als carrers de Bellaterra. El veïnat ha trucat sovint a l’Ajuntamen però no veuen la solució.

Pinassa al carrer Margenat de Bellaterra

Read Full Post »

A causa de la tempesta de fa tres dies, el mur i tanques del carrer Abat Oliva, 12 segueixen a terra ocupant la vorera.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »