ENS HAN BIRLAT EL BALL! Pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas

Em delit -per allò de sentir-me pare de la criatura- llegeixo el programa de la Festa Major d’enguany. Una represa a la normalitat bé es mereix un esforç per part de qui s’ha fet amo i senyor de la festa, l’EMD, però, llevat les polèmiques sorgides, no hi veig tal esforç. No entraré en detalls perquè crec que les coses (ho penso) es fan amb tota la bona voluntat del món, encara que la voluntat no estigui directament associada a l’encert. Quan una cosa no funciona no podem dir que s’ha fet amb bona voluntat. Cert que la voluntat s’associa a la rauxa, però no oblidem que la idiosincràsia del català inclou la paraula seny, és a dir que una bona simbiosi de seny i rauxa fa que les coses funcionin millor. Dit això, doncs, no faré cap prejudici del contingut del programa, però si aixecar totes les alarmes perquè, oh! no trobo per enlloc el Ball de Festa Major. Com pot ser això? Mai m’hagués imaginat una Festa Major sense ball. L’EMD és cura en salut i renúncia a una activitat fonamental, i no una sinó fins i tot dos, que molt sovint, per no dir quasi sempre, totes les festes majors inclouen més d’un ball. Serà que els organitzadors temen que un ball propicia que el poble o, millor dit el jovent es pot fer seva la plaça?
Un jovent que no està gens dacord de com sorganitza la nostra Festa Major. Recordo els primers anys (parlo del 1983 en endavant) dhaver organitzat fins i tot un tradicional Ball del Fanalet. Aquest és un ball que se sol fer (a alguns llocs encara es fa) el darrer dia de les festes, i amb lapagada de la bugia de l’últim fanalet encès, es dona per acabada la festa. He sentit moltes veus detractores de com sorganitza la nostra festa, però si no agafem el toro per les banyes i no reclamem que la ciutadania torni a tenir la titularitat de la Festa Major, no aconseguirem que aquesta s’enriqueixi i sigui una festa amb personalitat. Potser un primer pas seria convocar el darrer dia de festa d’enguany un ball del silenci on les parelles ballessin sense música i, per què no, amb un fanalet o candela que simbolitzi que en el cors dels Bellaterrencs hi ha una llum que brilla.
Ignasi Roda i Fàbregas