Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Història El Tricicle’

Bellaterra.Cat comparteix 6 vídeos d’El Tricicle, enregistrats en directe durant la seva participació a la Tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, com inici de la Festa Major Bellaterra 2022.

El Tricicle de Bellaterra, trio fraternal molt lligat al poeta Pere Quart.

Abans de començar amb la història d’aquest trio català, es podria fer un petit aclariment perquè el visitant no caigui en un error greu.  Aquests Tricicle no tenen res a veure amb la famosa companyia teatral formada el 1979 per Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir.  El Tricicle dels que aquí parlarem, van néixer a finals dels anys 60 com a grup musical relacionat amb el moviment de la nova cançó.  I al seu lustre de vida, malgrat les seves nombroses actuacions, amb prou feines van deixar registrats un parell de singles.

El Tricicle va ser format pels germans Frederic, Àlvar i Ignasi Roda.  Tres nois que amb prou feines comptaven amb vint anys, però que estaven molt relacionats amb el món artístic ja que el seu pare era el director i crític teatral Frederic Roda i Pérez, un personatge força influent en la burgesia catalana que, a més de ser promotor cultural, va fundar  l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Institut Víctor Seix de Polemologia o el grup nacionalista catòlic CC, entre moltes altres coses.

El nom de la formació va ser un suggeriment de l’escriptor Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart.  És un joc de les paraules amb el seu cognom ja que “Tres rodes fan un tricicle“.  La paraula catalana roda en castellà es traduiria com a roda, per això és que tres rodes formen un tricicle.  El seu estil musical els entronca amb el moviment de la nova cançó, i els seus temes solien ser de temàtica humorística i irònica.  Segons expliquen les cròniques tenien un gran domini de l’escenari tot i que les composicions no eren gaire elaborades.  Però la força del grup radicava en els textos esmentats, la majoria adaptacions de poemes d’escriptors catalans com Josep Maria de Sagarra, Joan Vergés o Pere Quart.  Aquest darrer a més va escriure alguns temes expressament per al grup.

Una de les seves primeres actuacions va ser el setembre del 1969, a Ripoll, al festival Concurs de Poesia que rendia homenatge aquell any a l’escriptor Pere Quart per la seva tasca realitzada a l’ordre líric i teatral.  El festival es celebrava a la localitat de Cantonigròs, a la comarca d’Osona, però aquell any es va decidir fer-ho itinerant per donar-lo més a conèixer.  El trio català va actuar de teloners de Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i Falsterbo 3.

El Tricicle, com altres artistes menys reconeguts i coneguts del moviment de la nova cançó, van anar tocant pels pobles de tot Catalunya cantant i recitant poemes, moltes vegades sense cap retribució econòmica, només amb el sopar corresponent que els organitzadors de l’esdeveniment pagaven del seu  butxaca.  I sempre pendents de la censura regnant a l’època.  A banda dels seus habituals concerts a La Cova del Drac, els membres d’aquest trio comencen a diversificar el camp d’actuació, dedicant-se també al món del teatre.  Per exemple, Ignasi s’integra al Nou Grup de Teatre Universitari.  Un món, el teatre, que quan es dissolguin serà la llar de molts.

La seva primera referència oficial serà el single “Vaca Suïssa / Cap a la Lluna” (Concéntric, 1970).  Tots dos temes són adaptacions de textos de Pere Quart, el primer tret del llibre “Bestiari” (Pere Quart, 1937), mentre que el segon va ser escrit expressament per al trio.  El maig del mateix any toquen al Festival de la Fama celebrat al Teatre Victòria situat al Paral·lel barceloní.  Un espectacle on es prometia que seria a l’estil de l’Olympia de París.  Tres dies de concerts per on van passar Peret, Miguel Ríos, Els Albas o Betina.  El Tricicle van ser els teloners de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.  La seva actuació si ens cenyim a la crítica recollida a La Vanguardia de l’època va ser: “El Tricicle és un trio de germans que canten i que simulen tocar instruments, i van demostrar tenir en escena més aplom i confiança en ells mateixos que cap dels seus col·legues  .  Tenen un repertori intel·ligent i minoritari, i van desfermar l’entusiasme de bona part del públic“.

El seu segon i darrer treball, “Cançó Lirona / Poema Folk” (Concéntric, 1971), es grava pocs mesos després del primer i compta de nou amb un text de Pere Quart, i un altre del poeta Joan Vergés.  A finals d’aquell mateix any faran un espectacle conjunt amb Maria Dolors Laffitte.  D’aquest envit sembla que van sortir més ben parats ja que al mateix diari que abans es feia una gran defensa del trio: “Entre els tres membres d’El Tricicle voletegen idees.  Bastant abstractes encara, però idees.  I és important, en aquests temps, que hi hagi idees pròpies.  Per tant, aquest grup té un avantatge bàsic que pot cristal·litzar un dia.  I saben fer les coses amb gràcia, amb desimboltura allò que ha de ser el vehicle ideal per manifestar aquelles idees, fresques, noves i divertides”.  Però finalment no va cristal·litzar, ja que el grup es va dissoldre poc després, només destacant en aquests darrers anys d’existència la posada en escena de l’obra de Miquel Martí i Pol Inventari de Poble.

Després de la seva dissolució, Frederic es dedica de ple al món del teatre.  Ignasi, per la seva banda, es manté durant un breu període als dos mons.  Funda l’equip de poesia i forma el grup Taverna.  Tot i que el resultat artístic era molt bo i van ser habituals a La Cova del Drac el grup no va gravar mai res.  El més a prop que van estar va ser en la seva última actuació al Club Bellaterra, però una fallada tècnica durant l’enregistrament va fer que no es registrés res.  Finalment es van dissoldre pels diferents interessos dels membres de la banda i a causa dels alts costos que calien perquè el grup sonés bé.  Això els comportava moltes dificultats per trobar promotors que es fessin càrrec d’aquest import.  Posteriorment Ignasi canalitza la passió per la música fent més d’una vintena d’obres de teatre musical.  El 2003 torna al món musical ja com a cantautor i fundant el segell discogràfic Ímion.  Àlvar, per la seva banda, es va sentir menys dotat que els seus germans per al món teatral, però ha seguit lligat al món de la cultura com a cantautor o muntant algun espectacle teatral, així com al món de la política arribant a ser president de Ciutadans  pel Canvi.

Font: La Fonoteca,

Read Full Post »