Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2022

Al número 21 del carrer Sant Antoni al centre de Sant Cugat hi trobem la Casa de les Petxines, unes 20.000 closques de mol·luscs folren la façana sencera.

Tot comença el 1966 quan Joan Casas, el propietari de la finca, veu que un veí a la façana de la seva casa hi ha enganxat algunes petxines, li agrada la idea i decideix fer el mateix però a gran escala. Ell i el seu germà Joaquim comencen a fer els primers intents, per garantir l’èxit de l’empresa fan algunes provatures. Cobreixen amb closques la paret d’una galeria interior, en vista dels bons resultats decideixen tirar endavant el projecte.

Per saber quantes petxines necessiten fan un càlcul aproximat a escala, unes 20.000 és el resultat. Durant quatre anys aprofiten els caps de setmana per visitar les platges de Sète i Palavàs on abunden les petxines de bona qualitat. Són a prop de Montpellier, França, allà els Casas hi tenen parents. Durant els viatges els acompanyen la seva germana, la Sra. Ventureta i el seu marit amb un Renault 4l de color granat. Finalment quan ja tenen tots els sacs plens de petxines comencen les obres.

A finals de 1971 tots dos germans amb l’ajuda d’un paleta s’hi posen, en una setmana ho enllesteixen. Per omplir de ciment i enganxar les petxines fan servir una cullera, la cabuda de la cullera és gairebé la mateixa que la cavitat de la closca de la petxina, amb la qual cosa estalvien material i temps, i eviten embrutar la superficie de les petxines. Així continua la història fins ara quan la Casa de les Petxines segueix lluint façana en un estat de conservació notable.

El renom de la Casa de les Petxines és el de cal Cisteller. Durant molts anys va ser un taller de cistelleria i més endavant de mobles i complements treballats amb vímet que venien a botigues de decoració de Barcelona.

Actualment a l’habitatge hi viu el nebot de’n Josep Casas, el fill d’en Joan, que a prop hi té el seu taller de reparació de vehicles. És una persona molt coneguda a Sant Cugat, any darrera any el seu pessebre de finestra és el més esperat per petits i grans. És alguna cosa més que un pessebre; un complex sistema elèctric i hidràulic totalment automatitzat permet el moviment de totes les figures, que en són moltes, i les variacions lluminoses simulant els canvis de claror del dia.

Aquesta informació l’he obtingut de tres fonts. La primera de la Sra. Ventureta Casas (DEP) quan un matí de novembre del 2018 em va explicar un munt de coses de la Casa de les Petxines, i del bon record que en tenia d’aquella època quan anaven a Palavàs. Mentre preparava el seu dinar, truita de patates i ceba, em va ensenyar una colla de fotos de la platja. La Sra. Ventureta vivia als baixos de la perruqueria Llongueras, al carrer Major, 26. El seu fill, en Joan continua l’ofici del seu pare, és el meu barber de confiança. Va ser ell qui em va animar a escriure sobre La Casa de les Petxines, cosa que per motius varis no he pogut acabar fins avui. Em sap greu que la Sra. Ventureta no ho pugui llegir, va morir l’any passat a l’edat de 91 anys.

En Josep Casas, el mecànic i pessebrista, amablement m’ha dedicat alguna estona per recordar la gestació del projecte Petxines. Finalment m’ha estat molt útil el llibre Pas a pas, 3 itineraris per Sant Cugat que l’artista i cronista de Sant Cugat Joan Tortosa va publicar el 1996.

Font: Marcel Albet Guinart

Read Full Post »

Els documentals Barcelona, la rosa de foc Barcelona, la rosa de foc arrenca amb una pregunta: Què és una ciutat?

Amb la narració de Pep Guardiola, Manuel Huerga ens fa capbussar a la ciutat, amb imatges sorprenents que retraten un any de Barcelona, amb la cavalcada de Reis, el MWC, les festes de Gràcia, Sant Joan a la Barceloneta o la manifestació de l’11 de setembre del 2012. Volarem per la Barcelona més turística, amb imatges espectaculars de Santa Maria del Mar, la Sagrada Família, la Pedrera, el Camp Nou o la plaça del Rei, i també per la Barcelona real de la cadena de muntatge de la fàbrica Nissan, Mercabarna, el Sincrotró Alba, la Mina o el Banc dels Aliments. S’ha utilitzat la tecnologia més avançada en 3D i Dolby Atmos https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-documentals/barcelona-la-rosa-de-foc/video/5921386/

Read Full Post »

Salut diu que la situació és millor que abans de la pandèmia i anuncia inversions de 449 milions en infraestructures d’atenció primària fins al 2024.

CAP de Serraparera  (Cerdanyola)

El Departament de Salut reforçarà l’atenció primària aquest estiu i també ha començat a incorporar nous perfils professionals als CAP per pal·liar la falta de metges i infermeres.

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que el preocupa la demora per aconseguir hora amb el metge de família. Aquesta saturació no és un problema nou, però ara encara s’ha agreujat més.

“El que veiem és cada vegada més feina per a menys professionals”, es queixa el metge de família Enric Vélez Iglesias, que parla d’agendes “supercol·lapsades” i de “caos a la sala d’espera”, sense que els metges sàpiguen què fer quan tothom reclama entrar a la seva hora.

Es fan visites cada quatre minuts, o fins i tot hi pot haver nou persones citades a la mateixa hora i minut. El sistema no posa límit a quants pacients es poden atendre en un dia i tothom que arriba al CAP ha de ser atès, encara que no tingui cita.

A l’atenció primària s’han d’atendre totes les visites, també les no programades, i això col·lapsa el sistema (CCMA)

Aquestes visites “extres” es posen “entremig d’una persona que potser fa deu o quinze dies que la va demanar”, explica José Manuel Cruz, metge de família.

El que viuen els professionals sanitaris amb les agendes repercuteix directament en els pacients. Depèn molt del CAP i del metge de família assignat, però amb una cerca ràpida a diferents centres es veu de seguida que l’excepció és tenir hora aviat.

Com a exemple, Pep Palau Raduà explica que va demanar hora amb la seva doctora i n’hi van donar una per a “més enllà de tres setmanes, 25 dies en concret”. I admet que va sentir angoixa i desconcert davant d’aquesta situació: “I ara què faig? Me’n vaig a urgències? Vaig a urgències del CAP? Vaig a urgències de l’hospital?”

De fet, les visites als serveis d’urgències han augmentat, deixant de banda la covid. Els pacients es poden sentir empesos a fer servir aquest recurs, però és molt més car per al sistema i entorpeix l’atenció realment urgent per a què han estat dissenyats.

Ja abans de la pandèmia, el novembre del 2018, els metges de l’ICS i Salut van arribar a un acord, després de reivindicar millores laborals en una vaga sense precedents.

El departament va reconèixer que hi havia una sobrecàrrega de feina i que això afectava la qualitat de l’assistència. Es va acordar com a indicador òptim atendre un màxim de 28 visites al dia, de 12 minuts les presencials i 6 les telefòniques, uns paràmetres lluny de la realitat.

60 ambulatoris nous

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que Catalunya té “un dèficit acumulat molt important” d’inversió en salut, i ha recordat que es destina aproximadament un 1,7% del pressupost a aquest àmbit, “quan un sistema sanitari requereix una inversió de prop del 4,5%”.

Ho ha dit a la presentació del pla de renovació d’infraestructures de l’atenció primària i comunitària durant el període 2022-2024, que preveu una inversió de 449 milions i la construcció de 60 ambulatoris.

Argimon ha remarcat que l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària és una de les prioritats principals de la seva conselleria. Ha parlat dels nous perfils professionals, com nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes o higienistes dentals, i de les millores per reduir la burocràcia, com a mesures que també han d’ajudar a afrontar aquest estiu en millors condicions.

“No tot estarà acabat el 2024, però ja s’haurà començat tot. En alguns casos, iniciarem l’actuació l’any 2024, però les claus es lliuraran potser el 2025 o el primer trimestre del 2026”, ha precisat el conseller.

Els fons europeus Next Generation suposen una quarta part de la inversió anunciada.

Millor que abans de la pandèmia

Sobre la situació que afronta l’atenció primària aquest estiu, amb l’augment de casos de covid a les portes de les vacances, el conseller ha reconegut que el preocupen les “moltes baixes” que hi ha en el sistema, que xifra entorn dels dos mil professionals, però ha assegurat que s’estan fent “tots els esforços per cobrir totes les necessitats”.

Segons Josep Maria Argimon, l’escenari és millor que abans de la pandèmia perquè s’han contractat més professionals i s’està treballant en canvis organitzatius i en solucions per reduir els tràmits administratius que facilitin l’accessibilitat dels usuaris.

Sobre això, ha recordat que 1.750 gestors covid s’han incorporat com a administratius sanitaris per alleugerir la paperassa dels professionals assistencials.

També ha subratllat que, quan hi hagi un ingrés hospitalari, les baixes laborals es gestionaran des de l’hospital mateix, i no al CAP, i que s’ampliarà de sis mesos a dos anys la vigència de l’autorització de transport sanitari per a malalties de llarga durada.

El conseller ha demanat la “comprensió” de la ciutadania: “Sé que les necessitats en salut són importants, però els recursos són limitats i les expectatives, més grans que les necessitats.”

Font: CCMA

Read Full Post »

« Newer Posts