Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 25/07/2022

Molta tristesa al Parc Taulí, davant la noticia de la defunció ahir diumenge de la presidenta, Mariona Creus i Virgili.

Mariona Creus i Virgili|CEDIDA

Infermera de professió, la sabadellenca Mariona Creus i Virgili va accedir a la presidència de la corporació sanitària ara fa dos anys, el juny de 2020, en substitució de Modesto Custodio. Segons el director general del Taulí, Joan Martí, el sentiment “és d’una pèrdua profunda, i més perquè era una persona que tot i tenir una edat avançada tenia una implicació extraordinària amb la nostra institució”. Martí, en declaracions al Diari, posa en relleu que Creus era una persona “que anava més enllà del Taulí, reconeguda en el món de la sanitat”, i també destaca que va ser una “peça important” per aconseguir portar la nova Escola d’Infermeria de la UAB a Sabadell. Precisament, Creus sempre explicava que se sentia ‘epiona’, per l’estima i el record que tenia de la primera escola d’infermeria de Sabadell, ATS Epione, fundada pels doctors Duran i Argemí, i d’on va ser responsable de pràctiques. Com en tota la seva trajectòria, com a presidenta del Taulí Creus va treballar en tot moment per reforçar el rol de les infermeres i posar en valor i potenciar el paper de l’hospital sabadellenc com a espai d’excel·lència fora de Barcelona.

La cerimònia de comiat tindrà lloc al tanatori de Sabadell demà dimarts 26 de juliol a les 17 h. La família estarà present al tanatori avuil dilluns 25, de 16 a 21h; i dimarts, de 9 a 13h i de 15 a 17h.

Des de Bellaterra volem transmetre el més sentit condol a la seva família i amics, acompanyant-los en el sentiment.

Descansi en pau, presidenta!!

Read Full Post »

Els Jocs Olímpics d’Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d’agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment es va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d’acollir els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i només se’n va conservar la façana.

Els Jocs Olímpics de 1992 varen suposar una transformació profunda de la ciutat de Barcelona i de la societat catalana. La primera com a resultat d’una gran quantitat d’obres d’adequació de la configuració de la ciutat aprofitant l’oportunitat de l’esdeveniment sense caure en l’error d’orientar-los exclusivament al seu servei, sinó per fer canvis a la ciutat que haurien requerit decennis en condicions normals. La transformació social va venir de la mà de la necessitat d’implicació de tots els sectors: ciutadans, empreses, entitats, etc. en el suport de l’esdeveniment i, especialment, de la seva organització. Les múltiples accions generades per aconseguir aquest suport tenien com a resultat un alt grau de complicitat, sentiment de pertinença i orgull individual i col·lectiu que va reforçar la societat en el seu conjunt. A més a més, algunes de les iniciatives engegades, com el foment de la pràctica de l’esport o el foment del voluntariat es van quedar instal·lades a la societat catalana de forma estable.

Coincidint amb l’etapa de preparació dels jocs es van organitzar múltiples esdeveniments paral·lels que ajudaven a informar, formar i incrementar el grau d’involucració de la ciutadania. D’entre totes elles destaca el conjunt d’exposicions i actes agrupats dins el programa de l’Olimpíada Cultural, una iniciativa pionera que acostava l’esport des d’una perspectiva diferent a la de la pràctica esportiva.

Dins les noves construccions destaca la construcció de l’Anella Olímpica al voltant del reformat estadi olímpic, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d’hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l’edifici de l’INEFC i d’altres instal·lacions.

També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com ara el poliesportiu de l’Espanya Industrial al barri d’Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions d’halterofília.

Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d’infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món. Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.

Els Jocs Olímpics de Barcelona varen ser els primers a incorporar dins una mateixa organització els Jocs Paralímpics corresponents. Fins aquell moment s’havien configurat com a esdeveniments separats. Des del 1992, el model Barcelona es va instaurar com a definitiu.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »