Stanbrook Vaixell mercant britànic. El 1939, comandat pel capità Archibald Dickson, va evacuar del port d’Alacant unes 2700 persones, que fugien de l’atac de les tropes franquistes, i varen ser portades a Orà.
“Les Karamba” som la veu de totes aquelles dones que van callar, que van estar a l’ombra, que van lluitar soles, al llarg de la història de la música, i que avui tenen molt per explicar.
Barreja multicultural entre Veneçuela, Cuba, Argentina, Panamà i Catalunya. Una banda que dóna lloc a un estil musical on es reconeix el son, el txa-txa-txa, la salsa, la timba i la música urbana, des d’una perspectiva social femenina.
El 2018 es funda al si dels carrers de Barcelona, entre el caos, el trànsit, la ciutat i l’estrès, en la necessitat d’adquirir forces, combatre pors i contagiar d’alegria i il·lusió tot públic.
Neix de l’empatia entre set històries de vida. Històries de migracions i herències musicals, amb la intenció de perseguir somnis, experimentar el potencial i la sensibilitat humana.
Actualment la banda La Karamba està integrada per Ahyvin Bruno (veu i guir), Rita Baulida (timbal), Ahylin Bruno (congues), Liviet Ojeda (baix), Natasha Arizu (teclat) i Anggie Obin (flauta), els qui amb el seu primer album “ Camí Així” porten color i llum allà on van.
Al número 21 del carrer Sant Antoni al centre de Sant Cugat hi trobem la Casa de les Petxines, unes 20.000 closques de mol·luscs folren la façana sencera.
Tot comença el 1966 quan Joan Casas, el propietari de la finca, veu que un veí a la façana de la seva casa hi ha enganxat algunes petxines, li agrada la idea i decideix fer el mateix però a gran escala. Ell i el seu germà Joaquim comencen a fer els primers intents, per garantir l’èxit de l’empresa fan algunes provatures. Cobreixen amb closques la paret d’una galeria interior, en vista dels bons resultats decideixen tirar endavant el projecte.
Per saber quantes petxines necessiten fan un càlcul aproximat a escala, unes 20.000 és el resultat. Durant quatre anys aprofiten els caps de setmana per visitar les platges de Sète i Palavàs on abunden les petxines de bona qualitat. Són a prop de Montpellier, França, allà els Casas hi tenen parents. Durant els viatges els acompanyen la seva germana, la Sra. Ventureta i el seu marit amb un Renault 4l de color granat. Finalment quan ja tenen tots els sacs plens de petxines comencen les obres.
A finals de 1971 tots dos germans amb l’ajuda d’un paleta s’hi posen, en una setmana ho enllesteixen. Per omplir de ciment i enganxar les petxines fan servir una cullera, la cabuda de la cullera és gairebé la mateixa que la cavitat de la closca de la petxina, amb la qual cosa estalvien material i temps, i eviten embrutar la superficie de les petxines. Així continua la història fins ara quan la Casa de les Petxines segueix lluint façana en un estat de conservació notable.
El renom de la Casa de les Petxines és el de cal Cisteller. Durant molts anys va ser un taller de cistelleria i més endavant de mobles i complements treballats amb vímet que venien a botigues de decoració de Barcelona.
Actualment a l’habitatge hi viu el nebot de’n Josep Casas, el fill d’en Joan, que a prop hi té el seu taller de reparació de vehicles. És una persona molt coneguda a Sant Cugat, any darrera any el seu pessebre de finestra és el més esperat per petits i grans. És alguna cosa més que un pessebre; un complex sistema elèctric i hidràulic totalment automatitzat permet el moviment de totes les figures, que en són moltes, i les variacions lluminoses simulant els canvis de claror del dia.
Aquesta informació l’he obtingut de tres fonts. La primera de la Sra. Ventureta Casas (DEP) quan un matí de novembre del 2018 em va explicar un munt de coses de la Casa de les Petxines, i del bon record que en tenia d’aquella època quan anaven a Palavàs. Mentre preparava el seu dinar, truita de patates i ceba, em va ensenyar una colla de fotos de la platja. La Sra. Ventureta vivia als baixos de la perruqueria Llongueras, al carrer Major, 26. El seu fill, en Joan continua l’ofici del seu pare, és el meu barber de confiança. Va ser ell qui em va animar a escriure sobre La Casa de les Petxines, cosa que per motius varis no he pogut acabar fins avui. Em sap greu que la Sra. Ventureta no ho pugui llegir, va morir l’any passat a l’edat de 91 anys.
En Josep Casas, el mecànic i pessebrista, amablement m’ha dedicat alguna estona per recordar la gestació del projecte Petxines. Finalment m’ha estat molt útil el llibre Pas a pas, 3 itineraris per Sant Cugat que l’artista i cronista de Sant Cugat Joan Tortosa va publicar el 1996.
Els documentals Barcelona, la rosa de foc Barcelona, la rosa de foc arrenca amb una pregunta: Què és una ciutat?
Amb la narració de Pep Guardiola, Manuel Huerga ens fa capbussar a la ciutat, amb imatges sorprenents que retraten un any de Barcelona, amb la cavalcada de Reis, el MWC, les festes de Gràcia, Sant Joan a la Barceloneta o la manifestació de l’11 de setembre del 2012. Volarem per la Barcelona més turística, amb imatges espectaculars de Santa Maria del Mar, la Sagrada Família, la Pedrera, el Camp Nou o la plaça del Rei, i també per la Barcelona real de la cadena de muntatge de la fàbrica Nissan, Mercabarna, el Sincrotró Alba, la Mina o el Banc dels Aliments. S’ha utilitzat la tecnologia més avançada en 3D i Dolby Atmos https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-documentals/barcelona-la-rosa-de-foc/video/5921386/