Revosolar (Col·lectiu Solar) va fer unes 50 instal·lacions a Bellaterra, però va deixar d’atendre als clients coincidint amb la pandèmia de la Covid-19.
Unió del Veïnat de Bellaterra va presentar les ofertes de Revosolar al Centre Cívic
Els afectats tenen un mes des de l’endemà de la publicació al BOE perquè comuniquin el crèdit a l’administrador concursal designat, Jorge Muñoz Consultores SLP.
FACUA-Consumidors en Acció alerta que l’empresa d’energia solar Revosolar, amb seu social a Girona, va entrar el març passat en concurs de creditors.
L’associació adverteix els clients d’aquesta empresa que compten amb un mes a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat perquè comuniquin el crèdit a l’administrador concursal, Jorge Muñoz Consultores SLP.
Així ho estableix l’article 28 del Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal (TRLC), que recull que “la crida als creditors perquè posin en coneixement de l’administració concursal l’existència dels seus crèdits en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació de la declaració de concurs al Butlletí Oficial de l’Estat.
Els implicats han d’estar atents
A la Interlocutòria de Declaració de Concurs Voluntari, el jutge comunica que “es nomena administrador concursal Jorge Muñoz Consultores SLP, amb telèfon 963 940 915”. A més, fa una crida als creditors perquè posin en coneixement de l’administració concursal, a l’adreça de correu electrònic que consta a l’edicte publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, l’existència dels seus crèdits, amb la documentació acreditativa dels mateixos”. FACUA insta els implicats que romanguin atents a la publicació de l’anunci de declaració de concurs al Butlletí Oficial de l’Estat i al termini assenyalat anteriorment.
L’Ajuntament de Barcelona farà que la costa estigui lliure de fum després dels “bons resultats” del programa pilot de l’estiu passat
Burilles a la platja|CEDIDA
ACN|L’Ajuntament de Barcelona està en procés de modificar una ordenança municipal que ha de permetre prohibir fumar a totes les 10 platges de la capital catalana a partir del juliol.
Les platges sense fum són més saludables per a la ciutadania, generen menys residus i són “més respectuoses amb el medi ambient”, segons les autoritats locals.
El consistori va anunciar divendres que posaria en marxa aquest mes una campanya per informar els veïns de la nova mesura així com per difondre’n els beneficis. Quan la restricció entri en vigor al juliol, serà supervisada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Pla pilot d’estiu 2021
L’estiu passat es va prohibir fumar a quatre platges de Barcelona: Sant Miquel, Somorrostro, Nova Icària i Nova Mar Bella.
No només els resultats del projecte pilot van ser “bons” segons el consistori, sinó que la mesura va ser ben acollida per la majoria, ja que es van quedar menys burilles de cigarrets a la sorra.
Es calcula que 1 de cada 5 residents és fumador, encara que acostumen a fumar menys quan són a la platja.
Les autoritats van comprovar que el tabaquisme va disminuir significativament a les quatre platges on estava prohibit del 29 de maig al 12 de setembre de 2021, però que va augmentar a aquelles on encara estava permès.
L’última setmana que es va aplicar la mesura, només un 2,6% dels banyistes van desafiar la prohibició a les quatre platges, mentre que el 19% dels de les altres sis platges de la ciutat va fumar.
Josep Maria Subirachs va morir a Barcelona el 7 d’abril de 2014, als 87 anys. Afectat de Parkinson, havia deixat de treballar el 2010. Segons el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, «Subirachs és un dels grans escultors que ha tingut Catalunya, molt reconegut internacionalment, i representa una figura clau en la trajectòria artística catalana del segle XX»
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 – ibídem, 7 d’abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art català. Va ser un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional, com es pot veure als seus múltiples guardons i reconeixements rebuts, així com en la presència de la seva obra en nombrosos museus i llocs públics de ciutats de tot el món, principalment Barcelona. També participà en una gran quantitat d’exposicions tant col·lectives com individuals, a museus i galeries públiques i privades. Té un museu dedicat a la seva obra des del 2017 a Barcelona, l’Espai Subirachs.
Josep Maria Subirachs nasqué al barri barceloní de Poblenou, fill de Josep Subirachs i Casanovas, obrer en una fàbrica de tintures, i de Josepa Sitjar i Ferrer. De família humil, no disposà de recursos per a dedicar-se a l’arquitectura, la seva major vocació des de jove, tot i que com escultor tingué molt present la conjugació de la seva obra dins d’edificis o espais públics. Malgrat tot, el seu pare va alenar la seva vena artística, animant-lo en els seus dibuixos a captar diverses perspectives de la realitat, com les efectuades en negatiu o revers, exercicis que estimulen la imaginació i la creativitat.
Als catorze anys va entrar com aprenent al taller d’un daurador, on va tenir el seu primer contacte amb els processos artesanals. Posteriorment realitzà diversos treballs, com aprenent de decorador, retocador en un taller d’imatgeria, depenent d’antiquari, mecànic, fonedor de peus de llàntia i dibuixant publicitari. Entre 1942 i 1947 fou deixeble de l’escultor Enric Monjo, al mateix temps que assistia a classes nocturnes de dibuix a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. El 1947 entrà al taller d’Enric Casanovas, que, malgrat la seva mort, pocs mesos després influí poderosament en el jove escultor, al qual introduí en l’estil noucentista de moda en aquell moment a la capital catalana.
El 1948 realitzà la seva primera exposició individual a la Casa del Llibre de Barcelona, presentant deu escultures i sis dibuixos. A l’any següent participà en el II Saló d’Octubre de Barcelona, on exposà durant diversos anys seguits, fins a 1957. El 1950, juntament amb els escultors Francesc Torres Monsó i Josep Martí Sabé, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datsira, fundà el grup Postectura, el qual fou presentat amb un manifest i una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquest grup, d’efímera duració, es manifestava hereu del cubisme i el purisme i, segons Subirachs, «simbolitza la tendència d’humanització de l’art actual tenint com a mestre o precursor l’estil elemental constructiu que caracteritza un dels corrents artístics de la nostra època derivada de Cézanne». No
El 1951 va obtenir una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per estudiar a París, on entrà en contacte amb l’avantguarda europea i rebé la influència de l’escultor anglès Henry Moore. El 1953 formà part de la comissió organitzadora de l’Associació d’Artistes Actuals (AAA), juntament amb Enric Planasdurà, Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Joan Fluvià i Alexandre Cirici i Pellicer. Invitat per l’artista belga Luc Peire, s’instal·là un temps a Bèlgica (1954-1956), on començà la seva fama internacional, en rebre nombrosos encàrrecs del col·leccionista Rémy Vanhoidsenhoven. Fou llavors quan començà a considerar dedicar-se professionalment a l’escultura. El 1955 es casà a Brussel·les amb Cecília Burgaya Ibáñez, i a l’any següent va néixer el seu fill Roger, que es dedicaria al còmic;el 1959 va néixer la seva filla Judit, que exerciria com a historiadora de l’art, i el 1965 el seu fill Daniel.
Conjunt d’altar, crucifix i escultura de Santa Cecília (al fons), de l’església de Santa Cecília de Barcelona (1964). El 1956 començà la seva col·laboració amb l’agència publicitària Zen, fundada i dirigida per Francesca Granados i Alexandre Cirici, on va rebre nombrosos encàrrecs per empreses i entitats de tota Catalunya. Gran part de l’obra de Subirachs està col·locada en espais públics, accessibles a tothom, una preferència personal de l’artista, que sovint afirmava que «l’art sense espectador no té raó de ser. L’art deu ser per a tots i, per tant, el millor és que estigui emplaçat en espais públics». El 1957 va rebre el seu primer encàrrec per una obra pública, Forma 212, situada a les Llars Mundet de Barcelona, la qual va ser la primera obra abstracta col·locada a la via pública de Barcelona. A aquesta obra va seguir tres anys més tard Evocació marinera, situada al barri de la Barceloneta, la qual va causar certa polèmica per les seves formes abstractes —que no va tenir l’obra anterior per trobar-se a la perifèria de la ciutat—. Posteriorment, entre 1959 i 1961, realitzà la façana del santuari de la Mare de Déu del Camí a Lleó, i des de llavors va rebre nombrosos encàrrecs per indrets públics de tot el món.
El 1961 començà a donar classes a l’Escola Elisava de Barcelona. Compromès políticament, el 1966 realitzà la medalla commemorativa del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, la recaptació de la qual va servir per pagar les multes imposades als participants en el tancament al convent dels Caputxins de Sarrià, conegut com la Caputxinada.
El 1980 va ser elegit acadèmic de la secció d’escultura de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Des de llavors ha rebut innumerables distincions, entre les que es compta la consideració d’«Artista català viu més important del segle XX», segons una enquesta popular realitzada el 1997 pel diari La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Enciclopèdia Catalana. També ha rebut, entre altres distincions, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts atorgada pel Ministeri d’Educació i Cultura, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 2001 Subirachs va signar un acord amb la Fundació Caixa Penedès per a constituir un museu dedicat a l’obra de l’escultor que devia denominar-se Espai Subirachs, per al que va donar 137 obres representatives de tota la seva trajectòria artística. Malgrat tot, el 2011 aquesta entitat va anunciar que no podia fer front al cost d’aquesta inversió, a causa de la crisi econòmica. Finalment, els fills de Subirachs van prendre la iniciativa i van llogar un local de 300 m² en el Poblenou, el barri natal de l’artista, amb una exposició d’escultures, pintures i dibuixos, així com material documental i una videoprojecció de la seva trajectòria. L’Espai Subirachs va obrir les seves portes el 27 de maig de 2017.
Josep Maria Subirachs Sabadell, 1968 Pedra de Sant Vicenç 215 x 315 x 110 cm
El disseny aprovat l’any 2017 va ser el de Mònica Vázquez, filla de Miquel Vázquez, ex vocal de GXB a l’EMD de Bellaterra, i no pas de Mònica Álvarez, com diu el Comunicat Oficial de l’EMD de Bellaterra
Bandera Oficial de Bellaterra oneja a la Plaça Joan Maragall|BELLATERRA TV
Sorprèn que des de 2010, any que es va crear l’EMD de Bellaterra, l’escultura Esquirol, obra d’Emili Colom (1924-207) situat al mig de Plaça Maragall, i símbol del poble, segueixi sense restaurar-se.
Nascut l’any 1876, Brancusi va créixer al poble d’Hobita, prop de Targu Jiu, a prop de les muntanyes dels Carpats a Romania, una zona coneguda per la seva rica tradició d’art popular, especialment la talla de fusta. Els patrons geomètrics de la regió es poden veure en les seves obres posteriors.
Les escultures de Brancusi són senzilles, despullades d’elements superflus. Els reconeixeu immediatament. En la seva recerca de la perfecció, Brancusi va refinar les formes fins a l’essència. El material era el punt de partida, sovint la forma ja estava al material i es tractava de tallar fins que la imatge hi era. El seu coneixement de l’art popular romanès va servir bé a l’escultor.
El Petó (1907) de Constantin Brancusi al MAC|FOTO: BELLATERRA.CAT
Pastor
Els seus pares Nicolae i Maria Brancuși eren agricultors pobres que guanyaven uns ingressos escassos. Des dels set anys, Constantin va cuidar el ramat d’ovelles de la família. Mentre viatjava, treballava trossos de fusta amb el seu ganivet. Constantin sovint fugia de casa perquè el seu pare i els seus germans grans l’assetjaven.
Als nou anys, Brancusi va abandonar el seu poble d’Hobita per treballar a la gran ciutat més propera. A Slatina va treballar com a ajudant de botigues i a Craiova com a manual en una cafeteria. Va fer un violí amb material que es trobava junts en un racó. Un cafè, un industrial, va quedar tan impressionat que el va matricular a l’escola d’arts i oficis de Craiova. Va resultar tenir un veritable talent i el 1898 es va graduar cum laude amb la seva talla en fusta.
Bucarest
Posteriorment, es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Bucarest, on va rebre una formació acadèmica en escultura. Va treballar molt i ràpidament es va distingir. Una de les seves primeres obres supervivents, sota la direcció del seu professor d’anatomia, Dimitri Gerota, és un écorché (estàtua d’un home al qual s’ha extret la pell per revelar els músculs de sota) magistralment exposat a l’Ateneu Romanès l’any 1903. estudi, va presagiar els intents posteriors de l’escultor de revelar l’essència en lloc de només copiar l’aparença.
París
L’any 1903 Brancusi va viatjar a Munic i d’allà a París. El seu nom ja l’havia precedit. Va ser rebut per la comunitat d’artistes. Va treballar durant dos anys a l’estudi d’Antonin Mercié de l’École des Beaux-Arts, i va ser convidat a treballar a l’estudi d’Auguste Rodin. Tot i que admirava l’eminent Rodin, va deixar l’atelier al cap de només dos mesos, comentant: “No hi ha res pot créixer sota els grans arbres”.
Després de deixar el taller de Rodin, Brancusi va començar a desenvolupar el seu estil revolucionari. La seva primera obra per encàrrec, The Prayer, formava part d’una làpida. Mostra una dona jove fent una creu mentre s’agenolla. És el primer pas cap a una representació abstracta i no literal, que mostra el seu afany de retratar “no la forma exterior sinó la idea, l’essència de les coses”. També va començar a fer més talla en fusta, cap a l’any 1908 quasi exclusivament ho feia. En els anys següents va fer moltes versions de “La musa adormida” i “El petó”, simplificant les formes en objectes geomètrics i desossats.
La masia
Brancusi vestia com feien els pagesos romanesos. El seu taller s’assemblava a una masia de la seva regió natal amb una gran llosa de roca com a taula i una llar de foc primitiva, mentre que ell mateix havia fet els mobles de fusta. Cuinava el seu propi menjar, plats tradicionals romanesos, que també oferia als seus convidats. Com a personal de mà amb talent, va construir el seu propi gramòfon. Tenia un ampli espectre d’interessos, des de la ciència fins a la música. Era un bon violinista i cantava velles cançons populars romaneses, expressant els seus sentiments de nostàlgia. Després de l’arribada del comunisme, no es va plantejar mai tornar definitivament al seu país natal, però sí que el va visitar vuit vegades.
Avantguarda parisenca
Al seu cercle d’amics hi havia artistes i intel·lectuals de París com Amedeo Modigliani, Ezra Pound, Henri Pierre Roché, Guillaume Apollinaire, Louise Bourgeois, Pablo Picasso, Man Ray, Marcel Duchamp, Henri Rousseau, Peggy Guggenheim, Tristan Tzara i Fernand Léger. Encara que envoltat de les avantguardes parisenques, Brancuși mai va perdre el contacte amb Romania i va tenir amics de la comunitat d’artistes i intel·lectuals romanesos que vivien a París.
Les seves obres es van fer populars a França, Romania i els Estats Units. Els col·leccionistes, sobretot John Quinn, van comprar la seva obra i els crítics van fer bons comentaris. El 1913, l’obra de Brancusi es va mostrar tant al Salon des Indépendants com a la primera exposició d’art modern dels Estats Units, l’Armory Show.
Ocell a l’espai
Una de les seves escultures més importants de la dècada de 1920 va ser ‘Bird in Space’, una forma abstracta d’un ocell en vol. Es va basar en la seva sèrie anterior Maiastra. En el folklore romanès, el Maiastra és un bell ocell daurat que prediu el futur i cura els cecs. Durant els 20 anys següents, Brancuși va fer diverses versions d’Ocell a l’espai amb marbre o bronze.
Una d’aquestes versions va provocar una gran polèmica l’any 1926, quan el fotògraf Edward Steichen va comprar una còpia i la va enviar als Estats Units. Els funcionaris de duanes no van acceptar el Birdl com a obra d’art i el van qualificar com a objecte industrial. Després d’un llarg procediment judicial, aquesta sentència va ser anul·lada, confirmant l’estatus de l’Ocell com a obra d’art exempta d’impostos. La declaració també va establir el principi important que “l’art” no ha d’incloure una representació realista de la natura, i que quelcom abstracte també pot ser art.
Targu Jiu
La seva obra es va fer cada cop més popular als EUA, on va anar diverses vegades. El 1938 va completar el memorial de la Primera Guerra Mundial a Targu-Jiu, on havia passat gran part de la seva infantesa. ‘Taula del silenci’, ‘La porta del petó’ i ‘Columna sense fi’ commemoran el coratge i el sacrifici dels romanesos que van defensar Targu Jiu el 1916 contra els exèrcits de les potències centrals (Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària). El conjunt Targu Jiu marca el punt àlgid de la seva carrera artística. En els seus darrers anys, Brancusi va ser atès per una parella de refugiats romanesos. Es va convertir en ciutadà francès el 1952 per fer hereus dels cuidadors i per llegar el seu estudi i el seu contingut al Musée National d’Art Moderne de París.
Brancusi va morir el 16 de març de 1957, als 81 anys. Va ser enterrat al Cimetière du Montparnasse de París. Aquest cementiri també conté estàtues que Brancusi ha tallat per a artistes difunts.
Amb la decisió personal de Ramon Andreu, el govern de l’EMD de Bellaterra torna a la mínima representació femenina, Montse Muñoz el 2010, i Tensi Torrecilla el 2022, tot i que els vocals no tenen cartera ni sou.
També el nomenclàtor de Bellaterra segueix amb el nom d’una sola dona, l’escriptora Mercè Rodoreda, tot i les xerrades polítiques als plens.
Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra
Paritat entre dones i homes
La paritat, entesa com una participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els sexes. De fet, el grau de paritat de les institucions polítiques i econòmiques es considera actualment un indicador de la qualitat democràtica dels països, integrant-se aquesta dada en nombrosos índexs internacionals.
Una presència equilibrada d’homes i dones cerca que es reflecteixi millor la composició de la societat, que es garanteixin els interessos de les dones en l’elaboració de les polítiques públiques i es contribueixi a eliminar la percepció que la política és cosa d’homes.
Aquest principi de presència equilibrada, estableix que, del conjunt de posicions a repartir (en una llista electoral, en un consell d’administració, en un òrgan de govern col·legiat, etc.) cap dels dos sexes hauria de tenir una proporció inferior al 40% ni superior al 60%, és a dir, en cap cas s’assigna el 40% a les dones.
Per unanimitat es van aprovar tots els punts que van sortir a debat al plenari de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, entre els que destaca l’aprovació de les mesures per millorar la situació del trànsit a l’entorn de l’escola Ramon Fuster, punt problemàtic per l’alta afluència d’alumnat al centre que, a mes, en bona part arriba en vehicle.
Guillem Nadal informava d’algunes de les característiques del projecte, que ja es va aprovar inicialment al juliol de l’any passat, i que compta amb l’habilitació de les anomenades zones de Petó i Adéu, la senyalització de passos de vianant, la col·locació de passos elevats davant de l’escola i l’habilitació d’un senyal d’stop entre els carrers Pin i Soler i Joan Valera. Tres al·legacions veïnals deixen pendent d’aprovació definitiva un apartat del pla al carrer de Sant Pancraç.
Des d’ERC, Quim Oltra es queixava de falta d’informació sobre les al·legacions i diversos informes, cosa que considera que permetria la impugnació del punt perquè es vota un expedient del qual no s’ha facilitat tota la documentació. Tant Nadal com la Secretària de l’EMD, Beatriz Ripol, van assegurar que els informes ja estaven a l’expedient des de l’aprovació inicial. En tot cas, Oltra anunciava el vot favorable perquè “més val això que no fer cap actuació”.
Des de Convergents, Jordi Macarulla -a qui se’l va sentir de forma entretallada durant tota la sessió telemàtica-, es mostrava “convençut de la correcció de les mesures per millorar la fluïdesa” de la circulació de vehicles i vianants a la zona.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, agraïa la unanimitat en l’aprovació d’una actuació que considera complexa però necessària davant l’alta afluència de vehicles a la zona. Andreu admetia que l’EMD ha intentat que l’escola Ramon Fuster no pogués tenir tanta afluència d’alumnat però que ha estat impossible aconseguir-ho i per això càlida millorar la mobilitat a la zona.
Bandera Oficial de Bellaterra
També per unanimitat es va aprovar la instal·lació de la bandera de Bellaterra a la plaça de Maragall, just davant l’edifici de l’EMD. Andreu recorda que l’escut de l’esquirol blanc sobre fons verd i la bandera que l’incorpora són símbols importants que s’han triat de forma participativa.
Quim Oltra considera que aquest punt “és un símbol de com es fan les coses perquè és berlanguià”. El portaveu d’ERC recorda que s’ha hagut de veure com es podia instal·lar la bandera sense instal·lar les altres oficials, però creu que “ja està bé tancar la carpeta de la bandera i que la posem al màstil que ja tenim comprat” des de fa temps. . A l’inici del Ple van fer la presa de possessió del càrrec de vocal de la Junta Veïnal de Bellaterra els dos nous representants de Gent per Bellaterra: Carles Triginer en substitució de Mei Barceló, que va dimitir per la polèmica publicació d’unes piulades xenòfobes al seu compte de Twitter que assegura mai no ha fet, i Miquel Puchol, fent el relleu a Chus Cornellana, que va renunciar per diferències amb el president de l’EMD.
D’altra banda, el punt que afectava a la modificació del contracte de manteniment de la via pública, dels parcs i jardins públics de Bellaterra es va retirar per treballar conjuntament amb l’oposició una nova licitació.
No existeix cap normativa que digui que s’han de replantar els arbres talats?
Indignació del veïnat de Bellaterra per la nova tala gratuïta i innecessària d’arbres a tocar l’estació dels FGC, a càrrec de la brigada de l’Ajuntament de Cerdanyola, més amb brots i fulles noves, en plena primavera.
Ja portem més de 100 arbres talats i no replantats a les voreres de Bellaterra, entre acàcies, plataners, moreres, etc., aquest és el cementiri ecologista que ens deixa el govern de Ramon Andreu a l’EMD de Bellaterra, des de l’any 2010.
La recent tala d’arbres monumentals a l’Avinguda de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet, a càrrec de l’Ajuntament de Cerdanyola, i en plena primavera de 2022, quan ja havien brotat les seves noves fulles, ha provocat una forta polèmica a les xarxes social de Bellaterra, defendida principalment pel veí ecologista Enric dCiS.
Amb aquesta nova tala d’arbres de Bellaterra i la no replantació històrica de nous, el mal i la polèmica està servida.
Excuses per volguer justificar que tenien el cor sec, és com dir que tots els plataners monumentals de Les Rambles o el gran Eixample de Barcelona s’haurien de talar perquè estàn malats i s’els ha de sentenciar a mort, i convertir la ciutat en un cementiri d’arbres.
El consum diari de sal hauria de ser inferior a una culleradeta de cafè
La majoria de la població consumeix el doble de la quantitat recomanada
La quantitat de sal al pa queda regulada per llei|CCMA
Des d’avui 1 d’abril entra en vigor la norma per limitar la quantitat de sal que es fa servir en l’elaboració del pa comú. Amb aquesta regulació es pretén reduir la ingesta de sal de la població.
A partir d’ara el contingut màxim de sal no podrà sobrepassar els 1,66 grams per cada 100 grams de producte acabat, quan l’anàlisi es faci segons la determinació de sodi total, o d’1,31 grams per 100 grams de producte si l’anàlisi es fa segons la determinació de clorurs.
Amb aquesta limitació de la quantitat de sal es completa l’entrada en vigor de la normativa sobre la qualitat del pa, aprovada el 2019, que regulava ingredients, elaboracions i denominacions dels diferents tipus de pa.
La normativa amplia la denominació de pa comú per incloure els pans elaborats amb farines integrals. Quan es facin servir aquestes farines se n’haurà d’indicar el tant per cent a l’etiquetatge. Només es considerarà pa integral aquell en què el 100% de la farina utilitzada sigui integral. En el cas del pa elaborat amb altres cereals diferents de la farina, s’han inclòs requisits més estrictes.
També s’ha concretat la definició de “massa mare” i s’estableixen requisits per poder publicitar l’elaboració amb aquest tipus de fermentació. La denominació de “pa artesà” queda també definida a la normativa.
Reduir el consum de sal, clau per a la salut|CCMA
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la ingesta de sal no hauria de sobrepassar els 5 grams diaris. Aquesta quantitat inclou la sal que ja porten afegida els aliments i productes elaborats.
El consum diari de sal hauria de ser inferior a una culleradeta de cafè L’OMS també ha advertit que la majoria de població consumeix entre 9 i 12 grams de sal al dia, és a dir, el doble dels valors recomanats. Aquesta ingesta elevada contribueix a la hipertensió arterial, i augmenta el risc de cardiopaties i accidents cerebrovasculars. Amb la reducció de la ingesta de sal, aquest organisme estima que es podrien evitar 2,5 milions de defuncions a tot el món.
BELLATERRA.CAT 