“El tomàquet cru, devorat a l’hort, recent agafat, és la banya de l’abundància de les sensacions simples, una cascada que es dispersa a la boca i reuneix en ella tots els plaers. La resistència de la pell llisa, només una mica, el just res més, la blanor dels teixits, la suavitat d’aquest nèctar, amb les seves llavors, que rellisca per la comissura dels llavis i un es neteja sense por de tacar-se els dits , aquesta boleta carnosa que aboca a nosaltres torrents de natura: això és el tomàquet, tota una aventura”.
