Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/11/2020

Volen sumar esforços l aconseguir que el camp es transformi en un gran parc públic

Vídeo del camp de golf de Can Sant Joan |RUBÍ TV

El dimarts 24 de novembre es va presentar públicament la plataforma Reconvertim el camp de golf Rubí – Sant Cugat, impulsada per Rubí d’Arrel i l’ADENC, que neix amb l’objectiu que les administracions, especialment l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat de Catalunya eliminin el camp de golf i el reconverteixin en un gran parc interurbà, una gran zona verda oberta a tota la ciutadania i que és una demanda comuna dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat.

Rubí insta l’Incasòl a reconsiderar la decisió de reobrir el camp de golf

La plataforma neix després que es donés a conèixer que es plantejava la reobertura del camp de golf de Can Sant Joan, ja que, segons diuen, només amb la “pressió ciutadana” podran aturar les intencions de l’Incasòl de “continuar amb la privatització de l’espai per gaudir-lo només uns pocs”.

La presentació es farà la setmana vinent en línia, però la plataforma ja fa una crida a la implicació ciutadana signant el manifest a la seva web.

La tèrbola història del camp de golf

Aquesta no és la primera vegada que un grup de persones i entitats uneixen els seus esforços per protestar contra el camp de golf. De fet, la primera Plataforma contra el camp de golf es va crear l’any 1993, impulsada pel Centre d’Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) de Rubí, després que el 1991 l’Incasòl expropiés 101 hectàrees dels terrenys i en destinés 80,8 al camp, amb la connivència dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat.

La lluita del 1993 no va fructificar, i el 1994 es va inaugurar el camp, el primer camp de golf públic de Catalunya, la construcció del qual es va impulsar des de les federacions espanyola i catalana de golf, amb la col·laboració de l’Incasòl i el Consell Superior d’Esports. La Federació Catalana de Golf va adquirir un dret d’ús fins al 2069, per valor de 3.750.000 de les antigues pessetes, i un cànon anual de 50.000 pessetes.

Imatge de la manifestació contra l’ampliació del camp de golf Foto: Cedida

El 1999 neix una segona plataforma, la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC), que amb el suport del Centre Excursionista de Rubí continua la lluita iniciada l’any 93, però aquest cop per evitar l’ampliació del camp de golf. Novament, no s’aconsegueix aturar els plans de l’Incasòl.

No és fins al 2013, 20 anys després de la construcció del camp, que la Federació Catalana de Golf ven la concessió del camp a l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, després d’haver acumulat un deute de 2,3 milions d’euros.

El 2015, la concessió passa a mans de l’empresa Puro Campo SL, dedicada a l’explotació de finques rústiques que pretenia fer inversions de millora al camp amb la intenció d’atraure molts clients, però la majoria d’aquestes obres no es van fer, segons van explicar alguns socis a RubiTV.cat. Així, el 2018 l’empresa Puro Campo es declara en fallida i els deutes que tenia acumulats porten a la Federació Catalana de Golf a rescindir el contracte per la via judicial.

El camp de golf, tancat per ordre judicial l’any 2015 Foto: RubiTV.cat (arxiu)

Els ajuntaments reclamen un parc públic

Actualment, els terrenys del camp de golf i les instal·lacions resten abandonades i en clara decadència. La ciutadania ha aprofitat el gran espai natural per caminar, fer esport o sortir a passejar els gossos. Ja el març de 2019, l’AUP va organitzar una sortida per explicar la història del camp de golf i reclamar la seva reconversió en un espai públic per al gaudi de la ciutadania de Rubí i Sant Cugat.

La tèrbola història del camp de golf de Can Sant Joan

Una proposta que va compartir la CUP de Sant Cugat, i que ambdues formacions van portar als seus respectius plens municipals, aconseguint que s’aprovessin per unanimitat les seves propostes: reclamar a l’Incasòl el retorn de la titularitat dels terrenys als municipis i la seva reconversió en un gran parc públic.

Aquestes demandes, però, han estat desoïdes per part de l’Incasòl, cosa que ha fet que diverses entitats de Rubí i Sant Cugat hagin decidit agafar el relleu de les històriques plataformes contra el camp de golf per tornar a reivindicar el retorn d’aquest gran espai per a la ciutadania.

Read Full Post »

Josep Serra i Llimona (Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1937 — Barcelona, 25 de novembre de 2020).

Josep Serra Llimona amb la seva dona Glòria Prat, al pati de casa seva|ARA

Net del pintor Joan Llimona, l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret. Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français. Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse. A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes. En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarel·la, el gravat i el dibuix. Exposà en diversos països i, des del 1968, pertangué al grup de pintors de la Sala Parés. Malgrat estar afectat d’una greu malaltia des dels anys noranta, continuà pintant fins més enllà de la primera dècada del segle XXI. L’any 2012 rebé la Creu de Sant Jordi.

Mor el pintor Simó Busom

El seu gran amic, el també pintor Simó Busom, també ha mort aquest dimecres. Desapareixen així dos dels grans del grup de la Sala Parés dels anys seixanta.

Busom es va centrar en la figuració, encara que, en aquest cas, l’artista provenia del postcubisme.

L’any 1964 va fer la seva primera exposició a la Sala Parés i a partir d’aquell moment va formar part del grup de joves pintors vinculats a aquesta galeria. L’any 197 hi va fer la primera exposició individual. Ha exposat a Espanya, França i la República Dominicana.

Simó Busom i Grau (Barcelona, 1927 – 25 de novembre del 2020)

Simo Busom i Grau|SALA RUSIÑOL

A l’edat de 14 anys va entrar a estudiar mecànica a l’Escola Industrial. Com necessitava estudis de dibuix lineal i artístic, anava, a hores, a l’Acadèmia Baixas. Allà va tenir el primer contacte amb la pintura. Durant una estada a Tarragona, mentre feia el servei militar, va pintar aquarel·les de llocs propers i alguns retrats. Ja a Barcelona, el 1947, va exposar amb membres de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. El 1954 li atorguen el Accèssit a el Premi Montcada de Pintura i la Menció Honorífica per a nous artistes al Palau de la Virreina. La seva obra va passar pel constructivisme, el postcubisme i una certa abstracció fins que en l’any 1960, de nou, torna a la figuració com a element d’expressió d’emocions i formes de vida. Serà a París, a Le Club des 4 vents on presenta la seva nova pintura. A Barcelona no ho farà fins a 1963, any en que va crear el grup Realitat Visual costat de Rafael Duran, Roca-Sastre, Josep Serra Llimona i J. Pagans Montsalvatge, entre d’altres, defensant la idea que la pintura oscil·la entre la representació de la realitat exterior i l’expressió de l’sentiment. Al llarg de la seva llarga trajectòria ha exposat en les principals galeries del nostre país i té aconseguits prestigiosos premis com el Ynglada Guillot de dibuix o el Rosa Vera de gravat.

Font: Enciclopèdia Catalana, Sala Rusiñol

Read Full Post »