Josep Serra i Llimona (Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1937 — Barcelona, 25 de novembre de 2020).
Josep Serra Llimona amb la seva dona Glòria Prat, al pati de casa seva|ARA
Net del pintor Joan Llimona, l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret. Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français. Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse. A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes. En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarel·la, el gravat i el dibuix. Exposà en diversos països i, des del 1968, pertangué al grup de pintors de la Sala Parés. Malgrat estar afectat d’una greu malaltia des dels anys noranta, continuà pintant fins més enllà de la primera dècada del segle XXI. L’any 2012 rebé la Creu de Sant Jordi.
Mor el pintor Simó Busom
El seu gran amic, el també pintor Simó Busom, també ha mort aquest dimecres. Desapareixen així dos dels grans del grup de la Sala Parés dels anys seixanta.
Busom es va centrar en la figuració, encara que, en aquest cas, l’artista provenia del postcubisme.
L’any 1964 va fer la seva primera exposició a la Sala Parés i a partir d’aquell moment va formar part del grup de joves pintors vinculats a aquesta galeria. L’any 197 hi va fer la primera exposició individual. Ha exposat a Espanya, França i la República Dominicana.
Simó Busom i Grau (Barcelona, 1927 – 25 de novembre del 2020)
Simo Busom i Grau|SALA RUSIÑOL
A l’edat de 14 anys va entrar a estudiar mecànica a l’Escola Industrial. Com necessitava estudis de dibuix lineal i artístic, anava, a hores, a l’Acadèmia Baixas. Allà va tenir el primer contacte amb la pintura. Durant una estada a Tarragona, mentre feia el servei militar, va pintar aquarel·les de llocs propers i alguns retrats. Ja a Barcelona, el 1947, va exposar amb membres de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. El 1954 li atorguen el Accèssit a el Premi Montcada de Pintura i la Menció Honorífica per a nous artistes al Palau de la Virreina. La seva obra va passar pel constructivisme, el postcubisme i una certa abstracció fins que en l’any 1960, de nou, torna a la figuració com a element d’expressió d’emocions i formes de vida. Serà a París, a Le Club des 4 vents on presenta la seva nova pintura. A Barcelona no ho farà fins a 1963, any en que va crear el grup Realitat Visual costat de Rafael Duran, Roca-Sastre, Josep Serra Llimona i J. Pagans Montsalvatge, entre d’altres, defensant la idea que la pintura oscil·la entre la representació de la realitat exterior i l’expressió de l’sentiment. Al llarg de la seva llarga trajectòria ha exposat en les principals galeries del nostre país i té aconseguits prestigiosos premis com el Ynglada Guillot de dibuix o el Rosa Vera de gravat.
Font: Enciclopèdia Catalana, Sala Rusiñol
