Renato Carusone, més conegut com Renato Carosone (Nàpols 3 de gener de 1920-Roma, 20 d maig de 2001), va ser un dels més importants cantants italians de cançó napolitana i un dels principals intèrprets de música pop de la postguerra.
El 1937, amb tot just disset anys, va obtenir el títol de piano al Conservatori de San Pietro a Majella, a Nàpols. Poc després va aconseguir un contracte com a director d’orquestra per fer una gira per l’Àfrica. Acabat el treball, es va dedicar a tocar el piano a Addis Abeba. En poc temps va aconseguir fer-se notar, aconseguint diversos contractes com a director d’orquestra. Va tornar a Itàlia el 1946, després d’acabada la Segona Guerra Mundial. En aquells dies, deu anys d’experiència musical a l’estranger li havien fet conèixer nous ritmes i sonoritats però, malgrat els seus èxits internacionals, era un desconegut a Itàlia. Va haver de recomençar la seva carrera com a pianista en petites orquestres de ball.
El 1949 li van encarregar formar un grup per a la inauguració d’un local nocturn. Després d’algunes proves, va contractar a l’guitarrista neerlandès Peter Van Wood, a la vocalista xilena Beatriz Ferrer i a el bateria napolità Gege Di Giacomo, donant lloc a l’Quartet Carosone. Posteriorment Van Wood i Ferrer van abandonar el grup, mentre Di Giacomo va romandre a la banda de Carosone, que va ser afegint nous artistes fins a formar una autèntica banda.
En els anys 1950 es va anar fent cada vegada més popular. El 1955 va iniciar la seva col·laboració amb el lletrista Nicola Salern (qui signava amb el pseudònim de Nissa). La primera cançó que van compondre junts va ser «La teva vuò fa ‘l’americà» i després van venir altres èxits conjunts com «O sospir», «Caravan petrol», «Pigliate’ na pastiglia» i «O sarracino». Les actuacions de Carosone i la seva orquestra eren sol·licitades per tot Itàlia ia l’estranger, i els seus discos es venien en grans quantitats. La seva cançó «Torero» (també amb lletra de Nisa), escrita per a una gira a Espanya va ser primera en l’hit paradeestadounidense durant catorze setmanes i va ser traduïda a dotze idiomes. El 5 de gener de 1957 va començar a Cuba amb el seu grup una gira americana que va tancar amb un concert triomfal al Carnegie Hall de Nova York.
El 1960, en ple èxit, es va retirar com a músic i es va dedicar a altres interessos, entre ells la pintura. Va tornar als escenaris el 1975, retorn que el va mantenir sobre els escenaris fins a finals dels anys 1990, amb concerts, participacions al festival de San Remo i programes televisius, però sempre amb el record. Va morir el 20 de maig de 2001 a Roma. Va ser enterrat al cementiri Flaminio de Roma.
Entre les seves cançons, es destaquen: «Torero», «Xella lá», «La teva vuò fà l’americà», «Caravan petrol», «Maruzzella», «Na canzuncella 12 dotze», «Mambo Italià» i «Il pericolo nombre un », entre d’altres.
BELLATERRA.CAT 